Segons les \u00faltimes dades que recollia l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica, el 2019 van llevar-se la vida 3.671 persones.<\/p><\/blockquote>\n
Les causes del su\u00efcidi s\u00f3n nombroses i complexes, associades a les situacions vitals de cada persona. Tot i aix\u00f2, hi ha alguns factors de risc que poden fer augmentar la probabilitat de conducta su\u00efcidi. \u00abEn el 95% dels casos hi ha algun tipus de problema de salut mental associat. Tamb\u00e9 hi ha altres factors de comorbiditat, com el consum d’alcohol o estupefaents, l’a\u00efllament social, la pobresa precarietat econ\u00f2mica… es tracta d’una mort multicausal\u00bb, assenyala Rubio. Guillermo Mattioli, deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Psic\u00f2legs de Catalunya, afegeix tamb\u00e9 la manca d’una fam\u00edlia i d’una xarxa vincular com un dels principals factors de vulnerabilitat, a m\u00e9s dels factors socioecon\u00f2mics i tamb\u00e9 demogr\u00e0fics.<\/p>\n
Acompanyar des de l’escolta activa<\/h3>\n
La detecci\u00f3 preco\u00e7 de la conducta su\u00efcida \u00e9s clau per a la seva prevenci\u00f3. Aix\u00ed doncs, cal estar ben atent a els possibles senyals d’alarma, que poden ser verbals -per exemple, que la persona manifesti la seva intenci\u00f3 de posar fi a la seva vida- o no verbals, com el fet que es produeix un canvi brusc de la conducta de la persona, derivant, per exemple, en l’a\u00efllament. \u00abL’entorn de la persona que manifesta una conducta su\u00efcida t\u00e9 un paper preventiu molt rellevant. T\u00e9 un rol limitat, perqu\u00e8 no podem controlar al 100% la conducta de l’altre, per\u00f2 alhora t\u00e9 un rol molt poder\u00f3s i potent: estar all\u00e0, escoltar, acompanyar i donar suport, creant un vincle terap\u00e8utic amb la persona. Per\u00f2 per aix\u00f2 les fam\u00edlies necessiten eines i informaci\u00f3\u00bb, sost\u00e9 la presidenta de l’ACPS.<\/p>\n
Aquest \u00e9s precisament l’objectiu de l’ACPS, una entitat formada per un col\u00b7lectiu de professionals i voluntaris que han viscut la conducta su\u00efcida en el seu entorn proper i que ofereixen la seva experi\u00e8ncia com a eina d’acompanyament i conscienciaci\u00f3 social<\/a>.<\/p>\n Per a dur a terme un bon acompanyament a la persona que manifesta la conducta su\u00efcida \u00e9s important fer-ho des d’una perspectiva de l’escolta activa i sense jutjar el seu comportament. \u00abTenim moltes fam\u00edlies que ens diuen: ‘Com pot ser? Si ho t\u00e9 tot!’. Hem d’acceptar la situaci\u00f3 de l’altre i no invalidar els seus sentiments. Aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 a connectar amb el seu dolor i a ajudar a aquella persona des d’una posici\u00f3 de proximitat. Tamb\u00e9 pot ser \u00fatil acompanyar la persona amb accions i activitats que li puguin portar benestar i felicitat\u00bb, remarca Rubio.<\/p>\n L’entorn de la persona que manifesta una conducta su\u00efcida t\u00e9 un rol limitat, per\u00f2 alhora molt poder\u00f3s: estar all\u00e0, escoltar, acompanyar i donar suport, creant un vincle terap\u00e8utic amb la persona.<\/p><\/blockquote>\n Amb la pand\u00e8mia de la Covid-19 s’han disparat i aguditzat el nombre de casos de depressi\u00f3, ansietat i altres problemes de salut mental<\/a>. De fet, la majoria dels estudis sobre l’impacte del confinament reporten efectes psicol\u00f2gics negatius, incloent-hi, per exemple, l’aparici\u00f3 de s\u00edmptomes d’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. Segons un estudi de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica del Departament de Salut i ESADE, que ha avaluat l’impacte del confinament sobre la salut mental de la ciutadania de Catalunya, durant aquest per\u00edode s’ha triplicat el percentatge de poblaci\u00f3 que ha tingut simptomatologia de depressi\u00f3 o de malestar emocional.<\/p>\n \u00abEl context de la Covid ha fet incrementar els factors de risc per col\u00b7lectius que eren m\u00e9s vulnerables a poder patir una conducta o comportament su\u00efcida. Ens ha portat m\u00e9s a\u00efllament social, m\u00e9s situacions d’exclusi\u00f3, una greu crisi socioecon\u00f2mica…\u00bb, afirma la presidenta d’ACPS, qui tamb\u00e9 posa \u00e8mfasi en l’oportunitat que suposa pel que fa a la conscienciaci\u00f3 social entorn la salut mental. \u00abS’ha visibilitzat el fet que la salut mental \u00e9s m\u00e9s rellevant del que pensem i t\u00e9 impactes en molts nivells -social, labora…-. \u00c9s una oportunitat per parlar-ne m\u00e9s i combatre l’estigma\u00bb, destaca.<\/p>\n Pel que fa a les xifres de su\u00efcidis, les dades provisionals<\/a> dels cinc primers mesos del 2020 indiquen una reducci\u00f3 respecte a l’any anterior, a causa del primer confinament. Tanmateix, han augmentat les autolesions i intents de su\u00efcidi entre els joves. Segons alerta el Col\u00b7legi Oficial de la Psicologia de Madrid, les temptatives de su\u00efcidi i autolesi\u00f3 en poblaci\u00f3 infantil i juvenil han augmentat un 250% a causa de la pand\u00e8mia.<\/p>\n Si ens fixem en el Codi Risc Su\u00efcidi de Catalunya, un programa de prevenci\u00f3 que reporta les temptatives de su\u00efcidi i habilitat un circuit per tractar aquests casos, podem observar que el 2020 es van veure incrementats els intents de su\u00efcidi en un 27% entre els menors de 18 anys, passant de 473 intents de su\u00efcidi el 2019 a 601 el 2020.<\/p>\n Segons alerta el Col\u00b7legi Oficial de la Psicologia de Madrid, les temptatives de su\u00efcidi i autolesi\u00f3 en poblaci\u00f3 infantil i juvenil han augmentat un 250% a causa de la pand\u00e8mia.<\/p><\/blockquote>\n Davant d’aquestes dades, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar en marxa un nou servei de missatgeria instant\u00e0nia amb equips especialitzats per a la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi juvenil<\/a>. Es tracta d’una de les actuacions de l’ampliaci\u00f3 del pla de xoc extraordinari en salut mental que es va posar en marxa durant la primera onada de la crisi sanit\u00e0ria, que inclou accions com la creaci\u00f3 de grups de suport emocional per a l’acompanyament en el dol i la posada en marxa del tel\u00e8fon gratu\u00eft per a la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi (900 925 555), que funciona les 24 hores del dia.<\/p>\n \u00abL’augment de les temptatives de su\u00efcidi entre els m\u00e9s joves \u00e9s un senyal d’alerta que hem d’escoltar amb proximitat, perqu\u00e8 est\u00e0 comprovat que en 9 de cada 10 su\u00efcidis hi ha hagut un intent previ\u00bb, assenyala Rubio. Segons explica, aquests intents de su\u00efcidi entre la poblaci\u00f3 jove tenen molt a veure amb el context individual i vital que estan vivint. \u00abHan vist redu\u00efda la seva vida social en un moment on estan construint la seva identitat, el seu futur… la Covid ha afectat de forma directa en la seva projecci\u00f3 de vida i les seves expectatives personals i laborals\u00bb, destaca.<\/p>\n Segons el deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Psic\u00f2legs de Catalunya, Guillermo Mattioli, la prevenci\u00f3 de les conductes su\u00efcides ha de comen\u00e7ar ben aviat. \u00abEl su\u00efcidi \u00e9s fruit d’un proc\u00e9s d’experi\u00e8ncies desagradables que aboquen a un atzucac. La prevenci\u00f3 comen\u00e7a molt abans d’aquest atzucac. Comen\u00e7a per ensenyar a parlar d’emocions a les escoles, per plans de prevenci\u00f3… Quan una persona parla, se l’escolta i se l’acompanya es fa prevenci\u00f3\u00bb. En la mateixa l\u00ednia s’expressa Clara Rubio, que incideix en la necessitat dotar al m\u00f3n educatiu d’eines per a la detecci\u00f3 preco\u00e7.<\/p>\n Davant la demanda creixent de suport psicol\u00f2gic derivada de la pand\u00e8mia, el sistema de salut est\u00e0 infradotat d’especialistes en aquest \u00e0mbit. \u00abLa sanitat p\u00fablica, que ja era prec\u00e0ria, no ha pogut fer-se c\u00e0rrec de la demanada com seria desitjable. Fan falta m\u00e9s professionals, personal qualificat que s\u00e0piga acompanyar i fer psicoter\u00e0pia. El nombre de professionals puja molt lentament, perqu\u00e8 surten molt poques places cada any\u00bb, sost\u00e9 Mattioli.<\/p>\n L’Associaci\u00f3 Catalana de Psicologia General Sanit\u00e0ria alerta que la situaci\u00f3 d’atenci\u00f3 a la salut mental es troba molt per sota de la mitjana europea, amb una r\u00e0tio de sis professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea se situa en 18 professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants.<\/p>\n \u00abEls familiars i les persones que pateixen aquestes situacions de patiment psicol\u00f2gic arriben a un nivell de desesperan\u00e7a molt alt. Nom\u00e9s es produeix un ingr\u00e9s en situacions molt cr\u00edtiques, si no, no es prioritza\u00bb, explica la fundadora de l’Associaci\u00f3 Catalana per a la Prevenci\u00f3 del Su\u00efcidi. \u00abNo podem demanar a la gent que busqui ajuda quan ho necessiti si despr\u00e9s no estem preparats per absorbir tota aquesta demanda\u00bb, afegeix.<\/p>\n Hi ha d’haver un tractament psicol\u00f2gic, social i sociosanitari molt m\u00e9s ampli que acompanyi la realitat d’aquesta persona que est\u00e0 patint. Amb medicaci\u00f3 exclusivament no aconseguim ajudar a la persona.<\/p><\/blockquote>\n Segons Rubio, la salut mental est\u00e0 a anys llum d’altres especialitzats i, moltes vegades, el que es fa \u00e9s medicalitzar, i no anar a l’arrel del patiment de la persona. \u00abNo dic que no sigui necessari medicalitzar, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que molts cops no es dona una atenci\u00f3 de qualitat fins que no hi ha una situaci\u00f3 \u00e9s molt cr\u00edtica i no ens enfoquem prou en la prevenci\u00f3 i l’acompanyament\u00bb, explica. \u00abHi ha d’haver un tractament psicol\u00f2gic, social i sociosanitari molt m\u00e9s ampli que acompanyi la realitat d’aquesta persona que est\u00e0 patint. Amb medicaci\u00f3 exclusivament no aconseguim ajudar a la persona\u00bb.<\/p>\n El dijous dia 9 de setembre el Departament de Salut va presentar el Pla de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi de Catalunya 2021-2025. Amb un pressupost de 15 milions d’euros, t\u00e9 per objectiu reduir el 2030 la taxa de temptatives i mort per su\u00efcidi en m\u00e9s d’un 15% i en m\u00e9s d’un 20% en els grups prioritaris. Una de les principals l\u00ednies d’actuaci\u00f3 del Pla ser\u00e0 la de promoure mesures de prevenci\u00f3 i control de la conducta su\u00efcida per tal de donar una resposta adequada a cada situaci\u00f3 i rebaixar l’estigma de la societat respecte al su\u00efcidi.<\/p>\n El nou Pla, que ha comptat amb la participaci\u00f3 d’uns 300 professionals de diferents \u00e0mbits, tamb\u00e9 incorporar\u00e0 l’atenci\u00f3 als supervivents, a la fam\u00edlia i als professionals, i activar\u00e0 els circuits de derivaci\u00f3 a recursos de suport comunitaris, com ara les entitats de supervivents. A m\u00e9s, potenciar\u00e0 els punts d’activaci\u00f3 i la millora de la qualitat del Codi Risc Su\u00efcidi, un instrument pioner vigent des del 2014, per al monitoratge i seguiment de les persones amb conductes su\u00efcides.<\/p>\n Durant la presentaci\u00f3 del Pla, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va remarcar que \u00abcal trencar tab\u00fas i fer m\u00e9s \u00e8mfasi en l’acompanyament i el suport, tant als mateixos supervivents, com al seu entorn\u00bb.<\/p>\n La presidenta fundadora de l’Associaci\u00f3 Despr\u00e9s del Su\u00efcidi – Associaci\u00f3 de Supervivents (DSAS), Cec\u00edlia Borr\u00e0s, va subratllar que \u00abel Pla tamb\u00e9 contempla la postvenci\u00f3, que s\u00f3n aquelles activitats desenvolupades per o amb els familiars supervivents per tal de facilitar la seva recuperaci\u00f3 i tamb\u00e9 prevenir comportaments su\u00efcides\u00bb.<\/p>\n Aquesta mateixa entitat presenta, en el marc del Dia Mundial per a la Prevenci\u00f3 del Su\u00efcidi, la campanya \u00abObre els ulls. Apropa’t. Parla\u00bb, en la que voluntaris de la DSAS, supervivents a la mort per su\u00efcidi, oferiran al p\u00fablic informaci\u00f3 sobre la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi. La campanya t\u00e9 l’objectiu de canviar falses idees o mites que envolten el su\u00efcidi i, alhora, informar sobre els signes d’alerta que poden ajudar a detectar persones en risc.<\/p>\n El Consell General de Col\u00b7legis Oficials de Psic\u00f2legs considera urgent la posada en marxa d’un pla nacional de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi, ja que defensa que la prevenci\u00f3 \u00e9s la principal via d’abordatge d’aquest problema de salut p\u00fablica.<\/p>\n Aquest organisme insisteix des de fa anys en la necessitat de dissenyar i implementar una estrat\u00e8gia multidisciplin\u00e0ria i coordinada que ofereixi una resposta integral a les persones que experimenten comportaments su\u00efcides i que reflecteixi un comprom\u00eds clar per part dels governs respecte d’aquest problema.<\/p>\n \u00abSens dubte, \u00e9s completament necessari un pla nacional de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi que integri les iniciatives que hi ha en l’\u00e0mbit de les comunitats aut\u00f2nomes i que incorpori una mirada transversal i multisectorial sobre el su\u00efcidi. Perqu\u00e8 la prevenci\u00f3 \u00e9s cosa de tots\u00bb, remarca Guillermo Mattioli.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El su\u00efcidi \u00e9s la primera causa de mort no natural a Espanya des del 2008, any en qu\u00e8 va superar els accidents de tr\u00e0nsit. Segons les \u00faltimes dades que recollia l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica, el 2019 van llevar-se la vida 3.671 persones. Aquell mateix any, el su\u00efcidi es convertia per primera vegada en la primera causa […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":27968,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[50],"class_list":["post-27967","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-suicidi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27967"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27967\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La Covid i la seva petjada en la salut mental<\/h3>\n
Falten recursos i professionals a la sanitat p\u00fablica<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/iStock-836507770.jpeg\")
<\/a>Salut presenta el Pla de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi de Catalunya<\/h3>\n
Les entitats i col\u00b7legis professionals exigeixen un pla nacional de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi<\/h3>\n