En algun moment de la meva vida vaig sentir una ef\u00edmera passi\u00f3 per l’Edat Mitjana. No em preguntin el perqu\u00e8. No ho sabria dir. Era un sentiment similar al que tenen els infants actuals per al m\u00f3n dels dinosaures. Vaig llegir tota mena de llibres sobre l’\u00e8poca, les seves societats i els seus personatges. Aix\u00f2 s\u00ed, sense cap ordre ni concert. Mancat de m\u00e8tode. Els despatxava tal com arribaven. I \u00e9s per aquest motiu que no em considero un expert.<\/p>\n
Es tracta d’un per\u00edode llarg en la hist\u00f2ria de la civilitzaci\u00f3 occidental: gaireb\u00e9 mil anys, entre la caiguda de l’imperi rom\u00e0 (finals del segle cinqu\u00e8) fins al Renaixement (finals del segle quinz\u00e8), coincidint m\u00e9s o menys amb l’invent de la impremta i l’arribada de Colom a Am\u00e8rica. No eren dos l\u00edmits n\u00edtids, sin\u00f3 desdibuixats dins de llargs per\u00edodes de transici\u00f3. I al bell mig, el temut any 1000, quan s’havien de complir les previsions de l’Apocalipsi. La fi del m\u00f3n. D’aix\u00f2, res de res. I la humanitat va recuperar l’esperan\u00e7a.<\/p>\n
Amb el temps, la meva curiositat es va anar diluint, encara que no va desapar\u00e8ixer del tot. I de sobte, es va veure atiada en publicar-se (l’any 1980 en itali\u00e0 i despr\u00e9s en castell\u00e0 i catal\u00e0) la novel\u00b7la d’Umberto Eco El nom de la rosa<\/em>. Va significar, per a mi, una aut\u00e8ntica batzegada. L’he llegit diverses vegades, i encara em sorpr\u00e8n. En especial, el seu rerefons teol\u00f2gic. Sis anys m\u00e9s tard, es va estrenar una excel\u00b7lent versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica (sense els subtils debats sobre ess\u00e8ncies espirituals), que tamb\u00e9 he vist repetidament, tot i el desgrat de l’autor de la novel\u00b7la.<\/p>\n No vull entrar en la pol\u00e8mica sobre si l’Edat Mitjana va ser una etapa especialment fosca o, per contra, un interval hist\u00f2ric on es va forjar, a foc lent, la gran revoluci\u00f3 human\u00edstica i cient\u00edfica. Doctors t\u00e9 l’Esgl\u00e9sia. La meva sensaci\u00f3, condicionada per la meva afecci\u00f3 al pensament innovador (basat en la ci\u00e8ncia), \u00e9s que s\u00ed, que efectivament, l’Edat Mitjana va ser un llarg moment boir\u00f3s, obscur, amb instants tenebrosos i alguna espurna de llum.<\/p>\n Abans de publicar El nom de la rosa<\/em>, l’any 1972, Umberto Eco havia escrit (i jo havia llegit) un cap\u00edtol d’un llibre col\u00b7lectiu amb el t\u00edtol La nova edat mitjana,<\/em> al costat de Furio Colombo, Francesco Alberoni i Gioseppe Sacco. La idea m\u00e9s compartida consistia en el fet que la societat de finals del segle XX, a causa de les seves profundes contradiccions econ\u00f2miques i socials, entre elles el deteriorament mediambiental, corria el risc de derivar en una nova versi\u00f3 de l’\u00e8poca medieval. Les paraules clau eren crisi i caos. En aquest punt s’hi van sumar diversos pensadors, la majoria experts en relacions internacionals. Edgar Morin, fil\u00f2sof i soci\u00f2leg franc\u00e8s, en va fer alguna reflexi\u00f3 pertinent. L’economista Alain Minc, tamb\u00e9 franc\u00e8s, va publicar un llibre (1993) amb el mateix encap\u00e7alament i intenci\u00f3 que el d’Eco i companyia.<\/p>\n La nova mirada medievalista preveia un futur desesperan\u00e7at.<\/p>\n