El doctor Joaquim Serra havia treballat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron de Barcelona durant 40 anys quan es va retirar als 65 i la seva vida va canviar totalment. A m\u00e9s d\u2019estar m\u00e9s temps a casa, feia d\u2019avi dels seus dos n\u00e9ts i estudiava itali\u00e0 a l\u2019Escola Oficial d\u2019Idiomes (EOI), fins que es va declarar l\u2019estat d\u2019alarma pel coronavirus.<\/p>\n
La falta de personal m\u00e8dic i de tot l\u2019equip sanitari, juntament amb les mesures extraordin\u00e0ries per tal que metges jubilats es poguessin reincorporar a la feina, van fer pensar a l\u2019intensivista que el cridarien: \u201cM\u2019ho vaig imaginar. Les not\u00edcies eren bastant preocupants. S\u2019havia de refor\u00e7ar personal com fos i vaig pensar que tenia molts n\u00fameros, nom\u00e9s feia un any que m\u2019havia jubilat\u201d.<\/p>\n
Als 66 anys va tornar a treballar durant tres mesos, de mar\u00e7 a juny, a la primera onada de la Covid-19. Despr\u00e9s va repetir al novembre i va estar-hi sis mesos, coincidint amb la segona i la tercera onades, fins al 9 de maig, dia en qu\u00e8 va acabar l\u2019estat d\u2019alarma.<\/p>\n
Amb la creen\u00e7a que un metge no deixa mai de ser metge, va acceptar tornar a exercir sense rumiar-s\u2019ho gaire: \u201cVaig pensar que podia ser \u00fatil, hi havia una necessitat clar\u00edssima, perqu\u00e8 era impossible aconseguir gent. L\u2019hospital no podia contractar personal perqu\u00e8 tots els hospitals estaven igual. La necessitat de personal extra era a tot arreu exactament igual, i l\u2019\u00fanica possibilitat del sistema era contractar gent jubilada i suspendre les vacances\u201d.<\/p>\n
El doctor va reincorporar-se a l\u2019UCI no Covid, com altres companys jubilats, mentre que l\u2019UCI dels malalts Covid depenia de professionals m\u00e9s joves. \u201cHi havia una necessitat de personal brutal. A la nostra Unitat de Cures Intensives normalment hi havia m\u00e9s de 50 llits, i vam passar a gaireb\u00e9 200\u201d.<\/p>\n
Al principi, hi anava quasi cada dia a l\u2019hospital, despr\u00e9s feia dos dies de feina i un de festa, inclosos dissabtes i diumenges, si b\u00e9 no feia gu\u00e0rdies. La jornada laboral comen\u00e7ava a les vuit del mat\u00ed i podia durar fins a quarts de deu o fins a quarts d\u2019onze, sobretot al comen\u00e7ament. El dia m\u00e9s dur va ser quan, a la primera onada, van haver de traslladar els malalts no Covid de l\u2019edifici general, que va quedar destinat \u00fanicament per al coronavirus, a l\u2019edifici de traumatologia. I ho van haver d\u2019enllestir en un sol dia.<\/p>\n
La feina estrictament m\u00e8dica a l\u2019UCI no havia canviat tant respecte als anys anteriors, per\u00f2 la manca constant de metges va ser dram\u00e0tica. \u201cDes del punt de vista de la feina no ha estat tan diferent del que est\u00e0vem acostumats a veure. El que ha sigut diferent per a nosaltres \u00e9s l\u2019acumulaci\u00f3 tan brusca de malalts en un temps tan petit, i no poder agafar m\u00e9s personal, que t\u2019hagi d\u2019ajudar gent d\u2019altres especialitats perqu\u00e8 no hi ha personal\u201d.<\/p>\n
Com a intensivista, parla amb naturalitat dels motius pels quals va reincorporar-se i sense reparar en els riscos. \u201cNo em preocupava massa contagiar-me perqu\u00e8 els meus pares ja no hi s\u00f3n, van morir fa anys, de manera que no tenia ning\u00fa d\u2019edat avan\u00e7ada a qui contagiar. Jo estava sol a casa, com a m\u00e0xim venia a veure\u2019m el meu fill. No tenia el problema de poder contagiar massa gent perqu\u00e8 no hi havia ocasi\u00f3. El que tenia m\u00e9s possibilitat de contagi era jo, per edat, per\u00f2 tampoc estava en \u00e0rea Covid. De fet, tota la vida hem estat en risc de contagi de malalties infeccioses a partir d\u2019un malalt\u201d. Alguns dels seus companys s\u00ed que es van contagiar, per\u00f2 per sort no van ser casos greus.<\/p>\n
A m\u00e9s de sentir-se d\u2019utilitat en plena pand\u00e8mia, en Joaquim veu punts de vista positius a nivell personal. \u201cTreballar els caps de setmana en l\u2019\u00e8poca del confinament m\u00e0xim no va representar un problema perqu\u00e8 tampoc podies anar enlloc. Una de les sorts de fer aix\u00f2 \u00e9s que, per a nosaltres, el confinament pr\u00e0cticament no va existir. Cada dia agafava el metro per anar a la feina i tornava caminant a casa per fer exercici. Tenia perm\u00eds per sortir cada dia, i aix\u00f2 era un avantatge respecte a l\u2019altra gent que s\u2019havia d\u2019estar a casa tancada\u201d.<\/p>\n
Tornar a l\u2019hospital en qu\u00e8 havia estat treballant 40 anys i del qual ja s\u2019havia acomiadat com a professional de la medecina, tamb\u00e9 va tenir la seva dosi de sensibilitat. \u201cVa ser emotiu posar-se a treballar i trobar-te els teus companys antics, tot i que amb alguns ens hav\u00edem anat veient, per\u00f2 no \u00e9s el mateix. Tornar a estar a la feina era una sensaci\u00f3 molt estranya, per\u00f2 r\u00e0pidament et posaves en mat\u00e8ria i a la que havien passat quatre dies t\u2019oblidaves de la jubilaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
L\u2019ambient laboral, dintre de la situaci\u00f3 pand\u00e8mica, va ser d\u2019organitzaci\u00f3. \u201cHi havia bastant serenor. La gent sabia qu\u00e8 podia fer, qu\u00e8 havia de fer, penso que estava molt ben organitzat, que es va fer molta feina bona en poc temps, i que es va poder fer acceptablement b\u00e9, tot i els mitjans limitats. El punt fonamental era el descans del personal, perqu\u00e8 la gent havia de fer moltes gu\u00e0rdies i hi havia gent que es contaminava i havia d\u2019estar a casa. Sempre hi havia el problema del d\u00e8ficit de personal, i no sabies si encara et quedaries amb menys personal, ni fins a on arribaria a pujar la corba\u201d.<\/p>\n
La corba del n\u00famero de morts i malalts per la Covid va baixar, i amb aquest descens, els professionals sanitaris van poder recuperar-se una mica. \u201cA mesura que la Covid va anar disminuint, augmentava el personal per a l\u2019\u00e0rea no Covid, hi havia m\u00e9s llits disponibles i canvi\u00e0vem l\u2019organitzaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
El maig del 2021, el doctor Serra va tornar a acomiadar-se de la medecina activa. Dubtava de si li trucarien de nou i hauria d\u2019estar disponible al juliol i a l\u2019agost, per\u00f2 la situaci\u00f3 hospital\u00e0ria va ser menys dram\u00e0tica que en les primeres onades. Actualment, en Joaquim Serra es troba jubilat, per tercer cop, i torna a fer d\u2019avi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El doctor Joaquim Serra havia treballat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron de Barcelona durant 40 anys quan es va retirar als 65 i la seva vida va canviar totalment. A m\u00e9s d\u2019estar m\u00e9s temps a casa, feia d\u2019avi dels seus dos n\u00e9ts i estudiava itali\u00e0 a l\u2019Escola […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":28035,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2176],"class_list":["post-28034","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28034","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28034"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28034\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28034"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}