{"id":28065,"date":"2021-09-22T06:25:39","date_gmt":"2021-09-22T04:25:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28065"},"modified":"2021-09-22T06:25:39","modified_gmt":"2021-09-22T04:25:39","slug":"contra-totes-les-loteries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/09\/22\/contra-totes-les-loteries\/","title":{"rendered":"Contra totes les loteries"},"content":{"rendered":"

Ja ho diuen que les loteries s\u00f3n els impostos (voluntaris) a la pobresa. Aqu\u00ed parlarem especialment de La Grossa, la loteria catalana, per\u00f2 est\u00e0 clar que els arguments que s’exposaran s\u00f3n equivalents o fins i tot m\u00e9s punyents per a la loteria espanyola, amb molta m\u00e9s tradici\u00f3 i recapta, o qualsevol altra rifa que en un altre nivell pugui existir.<\/p>\n

Mirem primer la Viquip\u00e8dia per repassar un xic la hist\u00f2ria. \u00abLa Grossa de Cap d’Any \u00e9s una rifa creada per Loteria de Catalunya i que se celebra en Cap d’Any des de 2013. L’organisme que se n’encarrega \u00e9s l’Entitat Aut\u00f2noma de Jocs i Apostes (EAJA), creada l’any 1986. L’objectiu de la Generalitat de Catalunya amb aquest sorteig era atraure part dels beneficis que aconseguia la rifa espanyola, ja que se celebra entre la Grossa de Nadal (22 de desembre) i del sorteig del Nen (6 de gener). Iniciada el 2013, Catalunya es va convertir en la primera comunitat aut\u00f2noma a tenir la seva pr\u00f2pia loteria nadalenca\u00bb.<\/p>\n

Des que van comen\u00e7ar les apostes per internet, la conseq\u00fc\u00e8ncia major de la digitalitzaci\u00f3 del joc, lligades a jocs de cartes (p\u00f2quer), partits de futbol, carreres d’animals o de motor, aquest mercat s’ha disparat suposant una forta competici\u00f3 a altres formes d’aposta -tota loteria ho \u00e9s- de promoci\u00f3 p\u00fablica i on, se sap i aix\u00ed es predica amb insist\u00e8ncia, part dels beneficis es destinen a accions socials. El cas m\u00e9s notori, que no \u00e9s estrictament p\u00fablic, \u00e9s el de l’ONCE que repeteix insistentment, a part de destinar els beneficis a discapacitats, all\u00f2 de \u00abquan tu hi guanyes, guanyem tots\u00bb.<\/p>\n

En l’Observatori Espanyol de Drogues i Addiccions (OEDA) es pot trobar l’informe sobre addiccions comportamentals<\/a> on es presenten dades del 2017, d’acord amb una enquesta en una mostra representativa de la poblaci\u00f3 resident espanyola entre 15-64 anys, de la prevalen\u00e7a del joc amb diners, sigui en l\u00ednia o presencial, aix\u00ed com la prevalen\u00e7a de l’anomenat joc problem\u00e0tic o del trastorn del joc. El joc online es dona m\u00e9s en els menors de 34 anys, mentre que el joc presencial en els majors de 35 anys. En tot cas, la prevalen\u00e7a en els darrers 12 mesos era de 3.5% en el joc online<\/em> i de 59.5% en els que es jugaven els diners de manera presencial, cosa que permetia fer una estimaci\u00f3 de m\u00e9s d’un mili\u00f3 de persones en el primer cas i de m\u00e9s de 18 milions de jugadors en el segon cas.<\/p>\n

El joc patol\u00f2gic<\/h3>\n

Segons l’Informe de l’OEDA, quan el joc es converteix en el centre de la vida d’una persona, ocupant gran part de l’activitat di\u00e0ria, pensant en com jugar, quan o d’on treure els diners per poder jugar i s’\u00e9s incapa\u00e7 de deixar de jugar, tot i la conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que danyen seriosament les seves relacions familiars, laborals o personals, s’est\u00e0 davant del que es coneix com a trastorn del joc o joc patol\u00f2gic.<\/p>\n

Com b\u00e9 diu l’Informe referit, \u00abmolts comportaments potencialment addictius, incl\u00f2s el trastorn de joc, troben la seva eina perfecta online<\/em>. La immediatesa de la recompensa, la f\u00e0cil accessibilitat i acc\u00e9s 24 hores al dia, l’anonimat i l’entorn \u00edntim que proporcionen les noves tecnologies, es converteixen en un instrument en el qual les persones donen curs a un comportament addictiu, facilitant el descontrol\u00bb.<\/p>\n

Tant la Classificaci\u00f3 Internacional de Malalties (CIM-10) com el Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic dels Trastorns Mentals (en angl\u00e8s la DSM\u2013V, la b\u00edblia de la psiquiatria) tenen criteris per la consideraci\u00f3 del joc patol\u00f2gic, sigui dins dels trastorns del control d’impulsos o com, aix\u00ed ho fa la DSM-V, dins dels trastorns relacionats amb subst\u00e0ncies i trastorns addictius. El joc, per\u00f2, ha de ser ent\u00e8s com un continu segons el grau d’implicaci\u00f3 en el mateix, amb gent que juga molt ocasionalment i d’altres que ho fan amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia i m\u00e9s diners.<\/p>\n

Aix\u00ed, obtenir una puntuaci\u00f3 d’1 a 3 en l’escala DSM-V porta a considerar el joc com a problem\u00e0tic (conducta de joc excessiva, experimentant algun problema derivat d’aquesta activitat, per\u00f2 sense un impacte molt significatiu, amb s\u00edmptomes variats com tenir problemes familiars o sentir-se culpable per haver invertit massa temps o diners en un episodi de joc, etc.), amb una prevalen\u00e7a del 2%. Una puntuaci\u00f3 \u2265 4 es consideraria trastorn del joc amb una prevalen\u00e7a del 0.5% en poblaci\u00f3 15-64 anys, podent diferenciar-se tres nivells: lleu (DSM-V\u22654 i \u22645), moderat (DSM-V\u22656 i \u22647) o greu (DSM-V\u22658 i \u22649) amb prevalences 0.3%, 0.1% i 0.2% respectivament, xifres que s’han de considerar una infraestimaci\u00f3 perqu\u00e8 no recull els \u2265 65 anys.<\/p>\n

Si considerem el joc al llarg d’aquest continu quant al grau d’implicaci\u00f3 de l’individu, est\u00e0 clar que es poden experimentar conseq\u00fc\u00e8ncies negatives, siguin financeres i socials. El dany pot coincidir amb altres situacions dif\u00edcils de la vida o presentar-se en persones amb alguna mena de predisposici\u00f3 a les addiccions. Si m\u00e9s no, s’ha constatat un major consum d’alcohol i tabac en aquells individus que realitzen un possible joc problem\u00e0tic o patol\u00f2gic.<\/p>\n

Els danys pr\u00f2piament relacionats amb els jocs d’atzar poden afectar diversos dominis de la vida d’una persona, inclosos els financers i els problemes de salut, efectes psicol\u00f2gics (emocionals, angoixa, addicci\u00f3) i conduir a un deteriorament de les relacions socials. Pot influir, doncs, en m\u00faltiples nivells, des dels danys relacionats amb el joc i restringits al jugador o la seva fam\u00edlia fins a estendre’s als amics, el lloc de treball i sobre la comunitat i societat.<\/p>\n

A causa d’aquestes influ\u00e8ncies negatives i significatives en la salut de l’individu i en la salut de la poblaci\u00f3, el joc s’ha de considerar un problema important de salut p\u00fablica. Tanmateix, l’impacte del joc sobre les societats pot ser tant positiu com negatiu, depenent de diversos factors, inclosos els entorns dels jocs d’apostes, la disponibilitat per jugar, les pol\u00edtiques p\u00fabliques sobre el joc i si els ingressos pel joc es deriven localment o en altres jurisdiccions i com s’utilitzin aquests guanys.<\/p>\n

De moment, no s’ha sabut trobar cap estudi en el nostre context sobre el cost sanitari del joc o, m\u00e9s rellevant encara, sobre el cost social del joc. Tan sols s’ha localitzat un estudi que, publicat en el Journal of Gambling Studies<\/em>, i d’acord amb els estudis de prevalen\u00e7a a Espanya, examina m\u00e9s a fons els danys provocats per joc online<\/em>, constatant-se que el joc en l\u00ednia t\u00e9 un impacte significatiu en les probabilitats de patir un trastorn del joc<\/a> i que aquest empitjora, com \u00e9s d’esperar, a mesura que augmenta la participaci\u00f3 en el joc online<\/em>. Si veritablement els guanys (socials) s\u00f3n superiors a les p\u00e8rdues (personals i socials) sols es podr\u00e0 determinar mitjan\u00e7ant un estudi econ\u00f2mic apropiat que incorpori tots els impactes (positius i negatius) del joc.<\/p>\n

Les loteries p\u00fabliques i algunes xifres<\/h3>\n

Recuperem La Grossa i tornem a casa nostra. Diguem que en el cas catal\u00e0, amb aquesta loteria, han passat coses curioses, com que un any (2014) el primer premi qued\u00e9s desert, la qual cosa va obligar a introduir correccions per evitar que es repet\u00eds un atzar com aquest. Diguem tamb\u00e9 que, com en els bons patri\u00f2tics, la fidelitat de la gent al pa\u00eds \u00e9s extraordin\u00e0ria i molt merit\u00f2ria, la qual cosa ha perm\u00e8s que s’introdu\u00eds, a part de la Grossa de Cap d’Any, la Grossa de Sant Jordi (2017) i la Grossa de Sant Joan (2019). En faltava una com a data assenyalada, i enguany s’ha introdu\u00eft La Grossa de l’Onze de setembre (2021).<\/p>\n

Aquesta Grossa catalana, no cal dir-ho, s’anuncia abundantment en els mitjans de comunicaci\u00f3, especificant-se sempre, com una virtut diferenciadora, que els seus guanys van destinats \u00edntegrament a obres socials sense massa especificacions, per\u00f2 hom pot pensar que siguin serveis socials per la inf\u00e0ncia, persones grans o discapacitats. Sempre m’ha sorpr\u00e8s que, quan s’esmenten les bones causes que es financen amb les loteries, mai s’esmenti la cura dels lud\u00f2pates o, si m\u00e9s no, el suport econ\u00f2mic a les unitats (d’aguts) de ludopatia que alguns hospitals p\u00fablics mantenen. En aquest cas, el finan\u00e7ament d’aquests serveis que ser\u00edem m\u00e9s de car\u00e0cter sanitari correspon al Departament de Salut.<\/p>\n

Michael J Sandel, en el cap\u00edtol dedicat a les loteries estatals americanes del seu llibre \u00abFilosofia p\u00fablica\u00bb (DEBATE, Barcelona, 2020), introdueix el que considera el canvi m\u00e9s transcendental produ\u00eft en les finances p\u00fabliques americanes d’en\u00e7\u00e0 que es va introduir l’impost sobre la renda: la proliferaci\u00f3 \u00abdesenfrenada\u00bb de les loteries estatals. Sandel afegeix que d’en\u00e7\u00e0 de la seva legalitzaci\u00f3, aquestes loteries s’han convertit en la font d’ingressos de les administracions estatals que tenen un creixement m\u00e9s r\u00e0pid. Aix\u00f2 als EUA i no s\u00e9 si veritablement \u00e9s aplicable en altres contextos, per\u00f2 si podem afirmar que aqu\u00ed La Grossa ha passat d’efectuar-se un sol cop a l’any a quatre i aix\u00f2 ha comportat, com no podia ser d’altra manera, una major recapta (39.449 milers d’euros el 2019), fora de l’ensopegada del 2020 (caiguda del 22%) explicable per la pand\u00e8mia. Per tant, si m\u00e9s no, l’afany recaptador -i les xifres no ho desmenteixen- segueix ben present.<\/p>\n

D’interessos, principis o valors<\/h3>\n

Els promotors de les loteries i jocs d’atzar, diguem de car\u00e0cter p\u00fablic, argumenten que suposen una forma indolora, volunt\u00e0ria, de recaptaci\u00f3 de fons per a serveis p\u00fablics necessaris i que aix\u00ed no s’ha de rec\u00f3rrer a apujar o introduir nous impostos. Hi ha tamb\u00e9 el vessant d’entreteniment, sempre lloable, fora de quan el joc passa a ser problem\u00e0tic. Despr\u00e9s hi ha encara tamb\u00e9 l’argument d’arrossegament, en el sentit de generar negoci pels establiments que venen les butlletes o disposen de les terminals per jugar i l’impacte en llocs de treball (directes i indirectes).<\/p>\n

La mem\u00f2ria del 2020 d’EAJA<\/a>, en el resum en xifres i pel conjunt de jocs que gestiona, anota la destinaci\u00f3 dels beneficis, el 100% d’aquests, a programes socials a Catalunya. En aquesta s\u00edntesi num\u00e8rica i pel mateix any consta que a les arques p\u00fabliques van a parar 3,5 milions \u20ac en impostos (IVA suportat) i 8,9 milions \u20ac que s’emporta el Departament de Treball, Afers Socials i Fam\u00edlia. L’impacte laboral el xifra en 24 directes i 74 indirectes. Com b\u00e9 recull la mem\u00f2ria 2020 recull, 27,6 milions d’euros s\u00f3n destinats a premis en jocs generalistes, el 54% del recaptat (el percentatge era m\u00e9s alt en anys anteriors).
\nLes loteries estatals, diu Sandel, s\u00f3n monopolis i ho s\u00f3n perqu\u00e8 l’organitzaci\u00f3 privada de jocs num\u00e8rics no est\u00e0 permesa als EUA. Per aix\u00f2, a Las Vegas, on hi ha una gran competici\u00f3 entre els casinos, les m\u00e0quines escurabutxaques i les taules de blackjack, paguen al volant del 90% de la recaptaci\u00f3 en premis. Les loteries estatals, als EUA, sent monopolis, paguen al voltant del 50%, molt proper al 54% d’aqu\u00ed. Hom es pot preguntar, com es fa Sandel, que si la loteria \u00e9s un negoci leg\u00edtimament moral (com una tintoreria), per qu\u00e8 no pot obrir-se a l’empresa privada? Ben cert que aquesta ja administra altra mena de jocs d’atzar. I si \u00e9s un negoci moralment censurable (com la prostituci\u00f3), aleshores com pot ser que l’estat sigui una part implicada tan important? Per qu\u00e8 tanta promoci\u00f3?<\/p>\n

Hi ha qui defensar\u00e0 les rifes i loteries amb l’argument de les llibertats individuals (en adults capacitats, sense coacci\u00f3 de cap mena), etiquetant els seus contraris de paternalistes que tracten a la gent com infants. Obliden, per\u00f2, el paper addictiu que hi ha al darrere i on, a m\u00e9s d’un possible perjudici a un tercer (parella, fam\u00edlia), hi ha un perjudici sobre un mateix que pot arribar a ser -i no parlem metaf\u00f2ricament- ru\u00efn\u00f3s. L’addicci\u00f3 pot actuar independentment de la classe social a qu\u00e8 es pertanyi, tot i que l’objecte de l’addicci\u00f3 pot diferir substancialment. Sempre s’ha fet broma que els m\u00e9s benestants juguen a borsa o al sofisticat casino -amb \u00e8poques que semblava que no hi havia difer\u00e8ncia entre l’una i l’altra- i els m\u00e9s -i molts m\u00e9s- malestants s’ho gasten en loteries i m\u00e0quines escurabutxaques. El mateix passa amb les begudes alcoh\u00f2liques i les drogues considerades il\u00b7legals on sempre hi ha, en qui consumeix, alguna distinci\u00f3 de classe.<\/p>\n

La loteria pot ser vista com un impost voluntari i que, a m\u00e9s, entret\u00e9, fins que s’examinen les conseq\u00fc\u00e8ncies que se’n deriven. La mateixa publicitat de les loteries -n’hi ha prou amb veure els anuncis-, s’adrecen a la classe treballadora, com si amb elles la gent pogu\u00e9s realitzar el seu somni i sortir de la seva condici\u00f3. Com quan et venen el somni que si guanyes no haur\u00e0s de treballar mai m\u00e9s, far\u00e0s la volta al m\u00f3n o et comprar\u00e0s un d’aquells cotxes que fan aixecar els ulls i deixen a la gent bocabadada. Fins i tot, diu Sandel, els anuncis de les loteries solen concentrar-se en els primers dies de mes que \u00e9s quan les pensions i els subsidis d’ajut social s\u00f3n abonats. No he comprovat si \u00e9s aix\u00ed tamb\u00e9 aqu\u00ed, per\u00f2 molt em temo que s\u00ed, doncs ja m’havien parlat d’una major aflu\u00e8ncia de gent als bingos a principis de mes. Si acceptem aix\u00f2, l’impost (voluntari) als pobres, aleshores les loteries i els jocs d’apostes p\u00fablics, per molta finalitat social amb qu\u00e8 es vulguin revestir al darrere, suposen un mode clarament regressiu de recaptaci\u00f3, \u00e9s a dir, m\u00e9s perjudicial per qui menys t\u00e9.<\/p>\n

Per acabar…<\/h3>\n

Hi ha una loteria ineludible, la loteria natural. Ning\u00fa pot escollir els progenitors que les persones tenen, amb els gens que s’hereten, com tampoc el lloc de naixen\u00e7a. Natura (nature) i crian\u00e7a (nurture) estan estretament enlla\u00e7ats. Sent una loteria inevitable no vol dir que els humans no puguin fer-hi res. Precisament \u00e9s sobre aquesta loteria natural que els serveis sanitaris, socials i educatius, que entre tots ens dotem, han de fer els majors esfor\u00e7os procurant contrarestar els perjudicis en aquells que podr\u00edem considerar perdedors, els m\u00e9s desafavorits.<\/p>\n

Sandel argumenta que en seguir les administracions p\u00fabliques publicitant el joc en el seu afany recaptador, malgrat que destinin una part dels ingressos a pol\u00edtiques socials, s’est\u00e0 transmetent un missatge contrari a l’\u00e8tica, for\u00e7a calvinista tot sigui dit, del treball, del sacrifici i la responsabilitat. S’estan promovent uns valors completament oposats als que s’haurien de fomentar. Aquesta \u00e9s la corrupci\u00f3 c\u00edvica que esmenta Snadel: la degradaci\u00f3 de l’esfera p\u00fablica.<\/p>\n

Alg\u00fa defensar\u00e0 que altrament, sense les loteries i les rifes d’aqu\u00ed, de Catalunya, els diners sortirien per omplir altres arques, per\u00f2 els principis s\u00f3n els mateixos i, en tot cas, el greuge sols es fa encara m\u00e9s gran i pernici\u00f3s en les loteries de major tradici\u00f3 i recapta com \u00e9s el cas de l’espanyola. Les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, dif\u00edcilment mesurables en tractar-se m\u00e9s que no pas de raons materials si no de valors poden ser extraordin\u00e0ries, tant sobre els individus com sobre la col\u00b7lectivitat. Somiar, per\u00f2, tenir esperances per molt improbables que siguin, fer-se (vanes) il\u00b7lusions, segueix sent un tret distintiu (fortalesa i debilitat) dels \u00e9ssers humans.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/em><\/p>\n