{"id":28072,"date":"2021-09-27T06:30:39","date_gmt":"2021-09-27T04:30:39","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28072"},"modified":"2021-09-27T06:30:39","modified_gmt":"2021-09-27T04:30:39","slug":"ivana-gallardo-i-assumpta-ruiz-infermeres-inesperades-a-lhotel-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/09\/27\/ivana-gallardo-i-assumpta-ruiz-infermeres-inesperades-a-lhotel-salut\/","title":{"rendered":"Ivana Gallardo i Assumpta Ruiz, infermeres inesperades a l’hotel salut"},"content":{"rendered":"

La Ivana Gallardo estava fent les \u00faltimes pr\u00e0ctiques d’Infermeria de quart de carrera a l’UCI de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona quan es va declarar l’estat d’alarma per la Covid a mitjans de mar\u00e7. \u00abEm quedaven tres setmanes per acabar-les i, d’un dia per l’altre, ens van dir: ‘Dem\u00e0 no vingueu; de moment, quedeu-vos a casa’. Pens\u00e0vem que serien nom\u00e9s dues setmanes, per\u00f2 despr\u00e9s va ser m\u00e9s seri\u00f3s\u00bb.<\/p>\n

L’Assumpta Ruiz feia dos anys que s’havia jubilat i havia estat infermera a Can Ruti, com es coneix popularment l’hospital, des de la seva inauguraci\u00f3 l’any 1983. \u00abQuan va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia est\u00e0vem a casa. Est\u00e0vem seguint les normes que marcaven i est\u00e0vem una mica expectants. Tenia contacte amb l’hospital i tenia la sensaci\u00f3 que volia fer alguna cosa perqu\u00e8 em sentia malament d’estar a casa mentre veia el que estaven fent les meves companyes. Tothom tenia por, tot era molt desconegut\u00bb.<\/p>\n

Els hospitals es quedaven sense llits disponibles per atendre l’allau de malalts per coronavirus i els efectius sanitaris eren insuficients, al que cal afegir les baixes de personal per contagi del virus. Quan algun malalt millorava i havia de fer quarantena, moltes vegades no se’l podia enviar a casa, per\u00f2 tampoc hi havia espai al centre perqu\u00e8 venien persones que estaven pitjor, i aix\u00ed es va crear la soluci\u00f3 temporal dels hotels salut, que posaven les seves habitacions i les seves instal\u00b7lacions a manera d’hospital. All\u00e0 derivaven persones tant dels centres sanitaris com del mateix domicili quan no hi havia possibilitat d’a\u00efllament.<\/p>\n

La Ivana Gallardo i l’Assumpta Ruiz van ser cridades per anar a l’hotel salut Rafaelhoteles, que es va condicionar per alleugerir la situaci\u00f3 a l’hospital. La Ivana va comen\u00e7ar, amb supervisi\u00f3 de professionals titulats, quan encara no s’havia graduat, i l’Assumpta, que estava acostumada a obrir molts nous serveis durant la seva etapa laboral, es va encarregar de dirigir la log\u00edstica de material sanitari i de material de suport, com cuina, neteja i bugaderia.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Assumpta Ruiz, infermera jubilada \/ Cedida<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abNo havia acabat la carrera i em sentia insegura\u00bb<\/h3>\n

La Ivana Gallardo reconeix que, tot i que va acceptar la proposta de feina amb ganes, per a ella va ser un \u00abxoc\u00bb. \u00abNing\u00fa sabia com reaccionaria el virus, hi havia poca informaci\u00f3, no havia acabat la carrera i em sentia insegura. Vaig comen\u00e7ar a treballar el dissabte 28 de mar\u00e7, amb torns de 12 hores, de 8 a 20 hores, dia s\u00ed i dia no\u00bb.<\/p>\n

Els malalts eren, dins de la situaci\u00f3, estables i aut\u00f2noms, per\u00f2 els inicis van ser intensos. \u00abEl primer dia va ser un caos, era quan havien d’entrar tots els pacients. S’havia d’organitzar la medicaci\u00f3, ens hav\u00edem d’organitzar nosaltres, per\u00f2 en poc temps ja ho port\u00e0vem per la m\u00e0, ens vam con\u00e8ixer els companys i vam fer pinya\u00bb. Despr\u00e9s de l’ensurt inicial, la Ivana va treballar amb certa \u00abfacilitat\u00bb, sempre amb l’assessorament i acompanyament d’infermeres veteranes i d’auxiliars.<\/p>\n

Com que les persones ingressades estaven contagiades i\/o havien de fer quarantena, el personal d’infermeria entrava a l’habitaci\u00f3 el m\u00ednim indispensable, sobretot per repartir \u00e0pats i estris per a la dutxa, i esdevenia el contacte hum\u00e0 amb l’exterior. \u00abAprofitaves i parlaves amb els pacients, perqu\u00e8 a m\u00e9s estaven sols i no podien rebre visites\u00bb.<\/p>\n

Tot i que els ingressos no eren llargs i atenien moltes persones, hi ha casos que li van quedar m\u00e9s en la mem\u00f2ria. \u00abHi havia una senyora de 50 o 60 anys que era molt simp\u00e0tica i molt agra\u00efda. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 al final et quedes amb aquest tipus de persones. Tamb\u00e9 hi havia una noia que tenia algun tipus de problema de desenvolupament i sempre ens feia dibuixos i donava molta alegria. En situacions com aquesta, hi ha gent molt resilient i aquesta actitud l’ajuda a recuperar-se\u00bb.<\/p>\n

El mes de maig la incid\u00e8ncia de la Covid va disminuir i l’hospital ja estava m\u00e9s descongestionat, aix\u00ed que la Ivana va tornar al Germans Trias, primer a l’UCI i despr\u00e9s a diverses plantes, sempre relacionades amb el virus. A finals de juny, ja tenia el t\u00edtol oficial d’infermera.<\/p>\n

\u00abHe crescut molt i molt r\u00e0pid\u00bb<\/h3>\n

L’entrada de la Ivana al m\u00f3n laboral va ser \u00abper la porta gran\u00bb, amb un rodatge que no s’havia imaginat. \u00abNo m’he sentit angoixada. Quan veus gent que mor, s\u00ed que fa pena, per\u00f2 he tingut bones companyes, que en sabien m\u00e9s que jo i que eren molt accessibles. Va ser una evoluci\u00f3 r\u00e0pida\u00bb.<\/p>\n

Ella mateixa es va sorprendre en positiu de la seva reacci\u00f3. \u00abJo sempre he pensat que comen\u00e7ar a ser infermera em generaria molta ansietat, que tindria por a equivocar-me amb els malalts. Si em comparo amb la infermera que va comen\u00e7ar, he crescut molt i molt r\u00e0pid professionalment i m’organitzo millor. A mi em va anar b\u00e9 comen\u00e7ar suau i pujar el nivell\u00bb. El seu contracte finalitza al desembre i, si hagu\u00e9s d’escollir, es quedaria a l’\u00e0rea de pneumologia, si b\u00e9 est\u00e0 oberta a rotar per m\u00e9s serveis.<\/p>\n

\u00abNo quedava pr\u00e0cticament una infermera lliure\u00bb<\/h3>\n

Per part seva, l’Assumpta Ruiz tenia un llarg recorregut en multitud de disciplines i, quan li van proposar reincorporar-se temporalment a la seva tasca d’infermera, no s’ho va pensar dues vegades. \u00abHe obert molts serveis i m’agrada fer coses. No quedava pr\u00e0cticament una infermera lliure, la situaci\u00f3 era molt complicada, i el repte de l’hotel em va semblar una tasca maca\u00bb.<\/p>\n

\u00abEm van trucar al mar\u00e7. Tot va anar molt de pressa. L’hospital estava organitzant la posada en marxa de l’hotel salut i no tenien personal per gestionar-lo. En una setmana ja estava tot en marxa i l’hotel va obrir a finals de mar\u00e7. Va haver-hi un moment que semblava que aquells dos anys de jubilaci\u00f3 no havien existit\u00bb.<\/p>\n

En el cas de l’Assumpta Ruiz, no va tenir contacte amb els pacients malalts de Covid, ja que era persona de risc per q\u00fcesti\u00f3 d’edat. Les dues primeres setmanes van ser complicades perqu\u00e8, entre altres coses, els protocols canviaven constantment. \u00abEls primers dies no tenies temps de pensar en res. Arribaves a casa i et ficaves al llit. Va ser una vor\u00e0gine, va tenir el seu un moment complicat fer els equips assistencials i formar la gent. Els primers 15 dies van ser una mica dif\u00edcils, la tensi\u00f3 assistencial era molt gran, per\u00f2 es van crear uns equips supermacos. Una de les coses boniques que recordo \u00e9s la implicaci\u00f3 de tothom\u00bb.<\/p>\n

Aquesta infermera veterana recorda la resposta de les empreses a l’hora de facilitar el material, i com des de l’hospital es formaven els equips. \u00abEl m\u00e9s bonic va ser la gesti\u00f3 de personal. Hi havia s\u00e8niors i estudiants, i van treballar supercompenetrats. Era agradable veure com tothom treballava a una\u00bb.<\/p>\n

L’Assumpta defineix la situaci\u00f3 com \u00abmolt dura\u00bb i \u00abmolt intensa\u00bb fins a mitjans d’abril des del punt de vista de facultatius, zeladors, administratius i de tots els sectors, per\u00f2 el resultat final va ser enriquidor. \u00abNosaltres d\u00e8iem que l’hotel era una fam\u00edlia. No hi havia conflictes, es feia el que s’havia de fer. En l’\u00e0mbit d’infermeria, l’atenci\u00f3 al malalt era complexa perqu\u00e8 nom\u00e9s entraven a l’habitaci\u00f3 un o dos cops al dia, i els malalts estaven sols, a\u00efllats. Els pacients expliquen que veure els ulls dels professionals vestits amb els EPI creava una relaci\u00f3 molt curiosa\u00bb.<\/p>\n

El Rafaelhoteles va funcionar com a hospital m\u00e9s de dos mesos, fins que es va tancar com a hotel salut i es va preparar per a la seva activitat habitual. L’Assumpta no t\u00e9 cap dubte que, si fes falta, preferiria repetir l’experi\u00e8ncia abans que quedar-se a casa: \u00abSi em necessitessin, tornaria a fer-ho\u00bb.<\/p>\n

Fent balan\u00e7 prop d’un any i mig despr\u00e9s, les imatges que li v\u00e9nen al cap s\u00f3n les cares de por del principi, no per l’organitzaci\u00f3, sin\u00f3 per la seguretat del personal davant un virus desconegut. Les escenes m\u00e9s emotives s\u00f3n les de les persones que sortien entre aplaudiments de l’hotel, un cop curades, cap a casa seva. \u00abLa cara de la gent quan sortia i es trobava amb un familiar, \u00e9s de les coses m\u00e9s entranyables\u00bb.<\/p>\n

\u00abTots sortien per la porta curats\u00bb<\/h3>\n

Dintre de tot, l’Assumpta creu que va estar en un entorn privilegiat perqu\u00e8 \u00abtots sortien per la porta curats\u00bb. Nom\u00e9s si alguna persona tenia alguna altra patologia diferent de la Covid i empitjorava, tornava a l’hospital Germans Trias.<\/p>\n

Des del seu punt de vista, l’experi\u00e8ncia de la Covid hauria de servir per dignificar el sector de la infermeria. \u00abTot el personal estava cansad\u00edssim, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 no era f\u00e0cil, per\u00f2 la resposta de l’equip va ser fant\u00e0stica. M’agradaria que es reforc\u00e9s el paper de la infermeria, des de les r\u00e0tios entre professional i malalt, fins a les condicions laborals. Tenim un bon sistema sanitari i bons professionals, per\u00f2 la pand\u00e8mia ha posat en evid\u00e8ncia que cal millorar les condicions d’infermeria\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Ivana Gallardo estava fent les \u00faltimes pr\u00e0ctiques d’Infermeria de quart de carrera a l’UCI de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona quan es va declarar l’estat d’alarma per la Covid a mitjans de mar\u00e7. \u00abEm quedaven tres setmanes per acabar-les i, d’un dia per l’altre, ens van dir: ‘Dem\u00e0 no vingueu; de moment, […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":28073,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2176,2482],"class_list":["post-28072","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-covid-19","tag-hotel-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28072"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28072\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}