La sobrec\u00e0rrega del sistema p\u00fablic de salut a causa de la pand\u00e8mia de Covid-19 ha comportat desatenci\u00f3 o retards diagn\u00f2stics d’altres malalties, fet que ha ocasionat molt patiment i, probablement, algunes morts que s’haurien pogut evitar, o com a m\u00ednim postergar, d’haver rebut l’atenci\u00f3 adequada de manera preco\u00e7. Anem llegint informacions sobre morts que s’atribueixen a retards en l’assist\u00e8ncia o en la realitzaci\u00f3 de proves complement\u00e0ries. Les estad\u00edstiques de mortalitat per causes ens donaran idea de l’abast real del problema.<\/p>\n
Tanmateix, les demores per a les visites o exploracions no s\u00f3n l’\u00fanica causa dels retards diagn\u00f2stics i de les males evolucions. Els processos assistencials s\u00f3n molt complexos i en cada cas intervenen m\u00faltiples factors, de manera que no es pot atribuir a una sola ra\u00f3 un mal resultat, tampoc un de bo. En una societat i un sistema sanitari que sobrevaloren la t\u00e8cnica es tendeix a posar el pes dels arguments en els procediments que inclouen alguna tecnologia o prova d’imatge, oblidant que els resultats de l’atenci\u00f3 depenen tamb\u00e9 d’elements menys tangibles com pot ser l’organitzaci\u00f3 del mateix sistema.<\/p>\n
L’accessibilitat a visites i proves \u00e9s efectivament important, per\u00f2 per ella sola no garanteix uns resultats satisfactoris si no va acompanyada d’altres condicions. Una d’aquestes condicions \u00e9s que existeixi una relaci\u00f3 pacient-professional duradora en el temps. Valorar la presentaci\u00f3 i l’evoluci\u00f3 dels primers s\u00edmptomes \u00e9s fonamental per fer el diagn\u00f2stic d’una nova malaltia i aquesta valoraci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de fer si cada contacte es produeix amb un professional diferent. La relaci\u00f3 metge-pacient proporciona un coneixement que no es pot expressar en xifres o imatges. \u00c9s la informaci\u00f3 \u00abtova\u00bb que proporcionen canvis que poden ser imperceptibles si no existeix un coneixement previ, o les impressions que genera la persona malalta, que seran m\u00e9s o menys riques en funci\u00f3 del lligam establert pr\u00e8viament.<\/p>\n
A l’\u00e0mbit de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut, que \u00e9s on s’han d’orientar els nous diagn\u00f2stics de malaltia, i des d’on s’ha de conduir el tr\u00e0nsit del malalt pel sistema, la relaci\u00f3 en el temps i la confian\u00e7a amb una professional, t\u00e9 un valor excepcional. Hi ha molts estudis cient\u00edfics que analitzen la influ\u00e8ncia de la durada de la relaci\u00f3 entre un professional i un pacient en els resultats en salut. En una recent publicaci\u00f3 al British Journal of General Practice<\/em><\/a> es presenten els resultats d’una investigaci\u00f3 feta a Noruega d’acord amb registres de m\u00e9s de 15 anys i conclou que la durada de la relaci\u00f3 metge de cap\u00e7alera-pacient est\u00e0 significativament associada amb un \u00fas m\u00e9s baix de serveis d’urg\u00e8ncies, hospitalitzacions agudes i una menor mortalitat. S\u00ed, una menor mortalitat. I a m\u00e9s, en els tres aspectes s’observen m\u00e9s beneficis a major durada de la relaci\u00f3.<\/p>\n