\u00abSabem, amb dades d’estudis fets aqu\u00ed i a fora que la formaci\u00f3 espec\u00edfica sobre dolor infantil a pediatres, metges de fam\u00edlia, infermeres, fisioterapeutes… \u00e9s escass\u00edssima, dit pels mateixos professionals. Al voltant d’un 80% dels entrevistats ho admeten\u00bb, confirma el director de la c\u00e0tedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Mir\u00f3. \u00abSom molts els que estem demanant que s’inclogui el dolor infantil en els programes de formaci\u00f3 en general i de formaci\u00f3 especialitzada, perqu\u00e8 si est\u00e0 infravalorat, en general, \u00e9s per manca d’informaci\u00f3\u00bb, expressa. Mir\u00f3 \u00e9s catedr\u00e0tic de Psicologia de la Salut i coordinador del Programa de Tractament del Dolor Cr\u00f2nic Infantil de l’Hospital Sant Joan de Reus, un programa pioner, creat l’any 2007 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Fundaci\u00f3 Gr\u00fcnenthal, i amb ajuda de la Marat\u00f3 del 2006, que aquell any va estar dedicada al Dolor Cr\u00f2nic.<\/p>\n
En els infants no sempre \u00e9s f\u00e0cil entendre el dolor i la intensitat que pateixen, com el processen i quina \u00e9s la millor manera d’ajudar-los.<\/p><\/blockquote>\n
Tal com detalla aquest especialista, \u00abl’experi\u00e8ncia de dolor en infants i adults, en ess\u00e8ncia, \u00e9s la mateixa. Els factors que sabem que intervenen perqu\u00e8 s’experimentin d’una manera o altra s\u00f3n els mateixos. Per\u00f2 un nen de 6 anys, posem per cas, no t\u00e9 l’experi\u00e8ncia o bagatge que t\u00e9 un adult. L’adult pot haver adquirit experi\u00e8ncies, saber qu\u00e8 ha de fer quan sent un cert dolor\u00bb.<\/p>\n
La formaci\u00f3 en dolor dins de la Psicologia de la Salut de Jordi Mir\u00f3 va ser de dolor en adults i recorda que, en iniciar-se en la seva especialitzaci\u00f3 en dolor infantil, va sorprendre’l alguna important diverg\u00e8ncia. \u00abHabitualment els adults quan tenen dolor busquen el que sigui perqu\u00e8 el mal desaparegui. Per exemple, ‘si tinc mal d’esquena, no em moc’. L’adult deixa de fer activitat perqu\u00e8 el dolor desaparegui, perqu\u00e8 el cos li demana o perqu\u00e8 ho ha apr\u00e8s. En canvi, en nens, tot i amb intensitat de dolor, continuaven jugant com si no tinguessin cap problema. En termes generals, almenys en els m\u00e9s petits, procuren fer coses a pesar del dolor\u00bb. Va constatar que, davant del mateix tipus d’experi\u00e8ncia, factors d’aprenentatge hist\u00f2rics o de les mateixes caracter\u00edstiques de cada infant donen un caire diferent i, a l’hora d’avaluar-ho i tractar-ho, aix\u00f2 determina que s’hagi de fer de forma diferent segons caracter\u00edstiques del seu desenvolupament.<\/p>\n
El dolor com a cinquena constant vital<\/h3>\n
\u00abEls professionals sanitaris hem de valorar el dolor amb la mateixa atenci\u00f3 amb la qual mirem la temperatura o la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca\u00bb, precisa la pediatra Laura Monfort des de la Unitat de Dolor Infantil de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u. \u00abTots ens hem de sentir interpel\u00b7lats a detectar el dolor en els nostres pacients i tractar-lo r\u00e0pidament dominant l’analg\u00e8sia b\u00e0sica i contemplant les opcions no farmacol\u00f2giques\u00bb, afegeix.<\/p>\n
La pediatra destaca tamb\u00e9 que \u00abel dolor emocional i els aspectes psicosocials que l’acompanyen han de ser valorats i atesos, i fer-ho de forma \u00f2ptima requereix una acurada valoraci\u00f3 i registre que permeti detectar r\u00e0pidament les necessitats de cada pacient\u00bb. Igual d’important \u00e9s, segons ella, \u00abl’anticipaci\u00f3 i prevenci\u00f3 del dolor, aix\u00ed com atendre els aspectes emocionals que poden apar\u00e8ixer com a causa i\/o conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest dolor, abordar tota la multidimensionalitat del dolor\u00bb. Monfort explica que l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u identifica el maneig del dolor com un dels aspectes fonamentals dins l’assist\u00e8ncia integral al pacient i la seva fam\u00edlia.<\/p>\n
Pel que fa a la valoraci\u00f3 del dolor en el pacient pedi\u00e0tric cal tenir en compte l’edat i el seu desenvolupament cognitiu, aix\u00ed com les experi\u00e8ncies doloroses pr\u00e8vies. Existeixen escales validades per a valorar la intensitat del dolor en diferents tipus de pacient (segons edats, maduraci\u00f3 cognitiva, etc). Ho detalla aix\u00ed el Cap de la Unitat de Dolor del Vall d’Hebron i vocal de la Societat Catalana de Dolor, Javier Medel: \u00abDisposem d’escales per a nadons, que ens aproximen als nivells de dolor pel comportament, el plor i el moviment de l’infant, i a les UVI per l’observaci\u00f3 de la mateixa din\u00e0mica del pacient. Fins als 16 o 17 anys, tenim escales visuals, amb expressi\u00f3 de diferents estats en cares dibuixades en targetes, per\u00f2 a patir dels 7 anys, els nens ja poden definir el dolor igual que els adults\u00bb. Tot i que cal tenir en compte, per\u00f2, que el component emocional \u00e9s dif\u00edcil identificar-lo amb dades biom\u00e8diques.<\/p>\n
Malgrat que ja existeixen algunes unitats especialitzades en dolor infantil, en qualsevol hospital, tothom t\u00e9 en compte el dolor i tenen capacitat per valorar-lo i tractar-lo. \u00abEn la nostra unitat espec\u00edfica de dolor infantil intervenen els especialistes i la unitat tamb\u00e9 t\u00e9 funcions docents, formant constantment a les infermeres i altres professionals de diferents especialitats\u00bb, comenta la doctora Laura Monfort, des de la Unitat de Dolor de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u. Des d’ella fan xarxa, \u00abper intentar mantenir la sensibilitzaci\u00f3 a tot l’hospital observant les necessitats de cada \u00e0rea de l’hospital\u00bb, diu. I ho explica: \u00abLa infermera del dolor passa per plantes i les companyes infermeres l’informen i, com que en el dolor sempre hi pot haver un component de por, es recomana a part de la farmacologia, un psic\u00f2leg, perqu\u00e8 molts cops el pacient necessita que li expliquem b\u00e9 el que li hem de fer\u00bb. El grup intenta instaurar la cultura que tot \u00e9s important, tot suma per restar dolor. Tant de bo el dolor fos zero, per\u00f2 si no pot ser, cal minimitzar-lo al m\u00e0xim i aix\u00f2 \u00e9s el que van introduint en els equips.<\/p>\n
M\u00e8todes concrets<\/h3>\n
En els pacients infants, a banda dels analg\u00e8sics que puguin reduir o eliminar el seu dolor, de la mateixa manera que es fa amb els pacients adults, tal com declara el Cap de la Unitat de Dolor del Vall d’Hebron i vocal de la Societat Catalana de Dolor, Dr. Javier Medel, \u00abfem molta ter\u00e0pia de distracci\u00f3, per evitar pors i fer que el nen se senti m\u00e9s confortable, incl\u00fas amb la pres\u00e8ncia dels pares de vegades. En nadons, per exemple, l’alletament ens ajuda\u00bb. I, encara m\u00e9s, la realitat virtual tamb\u00e9 ha esdevingut una \u00fatil eina de distracci\u00f3 que permeten intervencions o tractament del dolor amb ulleres que fan que el menor jugui mentrestant, perqu\u00e8 la seva atenci\u00f3 no estigui posada en el dolor o en la seva por a patir-lo. En aquest sentit, neur\u00f2legs i pediatres investiguen sobre aquest ajut de la realitat virtual per ajudar el pacient infantil a transportar-lo imagin\u00e0riament a un escenari que li sigui agradable, perqu\u00e8 se sap que la por o una situaci\u00f3 emocional adversa, qualsevol tensi\u00f3, afavoreix que el dolor s’accentu\u00ef m\u00e9s. En la unitat de dolor infantil del Vall d’Hebron, segons explica el Dr. Medel, \u00abuna part d’activitat es fa a les consultes externes, amb psic\u00f2leg i anestesi\u00f2leg, i tamb\u00e9 es fa activitat en l’\u00e0mbit d’hospitalitzaci\u00f3, com ara el monitoratge de pacients postoperats, a diferents \u00e0rees de l’hospital.<\/p>\n
A l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u tamb\u00e9 compten amb la figura del Childlife<\/em>, una persona que ‘aplana el cam\u00ed’ mentalment a la criatura sobre el que se li ha de fer sobretot, per afrontar, per exemple, l’anomenat dolor procedimental, aquell que resulta de procediments diagn\u00f2stics i terap\u00e8utics en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica. \u00abPot ser de diferent intensitat i pot tamb\u00e9 generar ansietat en els pacients i en les seves fam\u00edlies\u00bb, diu la pediatra de l’Hospital de Sant Joan de D\u00e9u. \u00abExisteixen diferents estrat\u00e8gies, farmacol\u00f2giques i no-farmacol\u00f2giques per tal de reduir o eliminar el dolor i controlar l’ansietat amb l’objectiu de millorar l’experi\u00e8ncia del pacient i la fam\u00edlia\u00bb, puntualitza Laura Monfort. Per exemple \u2013tal com cita- \u00abun nen autista acostuma a viure amb molta angoixa una intervenci\u00f3 odontol\u00f2gica o una anal\u00edtica de sang, i la figura del Childlife<\/em> el prepara perqu\u00e8 ho visqui de manera m\u00e9s amable i no generi m\u00e9s por per a pr\u00f2ximes ocasions, a banda que els professionals procedeixin de la manera menys agressiva possible\u00bb. Montfort tamb\u00e9 exposa que ja existeix molta evid\u00e8ncia arreu del m\u00f3n que el dolor infantil (o pre i adolescent) est\u00e0 infradiagnosticat i infratractat, de vegades, fins i tot, perqu\u00e8 costa quantificar-lo senzillament. Que aix\u00f2 passi de vegades s’explica per les caracter\u00edstiques dels nens, si parlen o no, i assumeix que als mateixos cuidadors els hi passa.<\/p>\nL’objectiu principal \u00e9s viure sense dolor, per\u00f2 mentre no \u00e9s possible, cal ajudar-los a portar una vida el m\u00e0xim de funcionals, anar a l’escola i fer les activitats extraescolars. I sempre en conjunt, nen i fam\u00edlia, perqu\u00e8 un altre aprenentatge necessari \u00e9s com viure amb un infant que t\u00e9 dolor, ni sobreprotegint-lo ni desatenent-lo.<\/p><\/blockquote>\n
Com d’altres especialitats en infants, en el dolor cr\u00f2nic encara falta generar evid\u00e8ncia i els tractaments en adults es van imitant en els nens. \u00abPer\u00f2 el maneig no sempre \u00e9s \u00f2ptim i tamb\u00e9 cal tenir en compte que els nens van a l’escola i viuen amb els pares, \u00e9s un context diferent del dels adults\u00bb, precisa Monfort. \u00abL’objectiu principal \u00e9s viure sense dolor, per\u00f2 mentre no \u00e9s possible, quan ja fa mesos que el pateixen, cal ajudar-los a portar una vida el m\u00e0xim de funcionals, anar a l’escola i fer les activitats extraescolars i relacions socials, no quedar reclosos a casa. I sempre en conjunt, nen i fam\u00edlia, perqu\u00e8 un altre aprenentatge necessari \u00e9s com viure amb un infant que t\u00e9 dolor, ni sobreprotegint-lo ni desatenent-lo\u00bb, assenyala. Per tot aix\u00f2 cal comptar amb la intervenci\u00f3 de diferents especialistes, a banda de pediatres, anestesi\u00f2legs, psic\u00f2legs, metges rehabilitadors i la infermera del dolor, com tenen a la unitat del dolor de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u, per poder fer un abordatge i diagn\u00f2stic multidisciplinari.<\/p>\n
El dolor cr\u00f2nic en infants s’evidencia m\u00e9s en patologies osteomusculars, d’esquena, articulars, abdominals, lesions o cirurgies que deixen dolor latent que es perllonga en el temps, o en malalties oncol\u00f2giques. Altres dolors cr\u00f2nics tenen el seu origen en l’afectaci\u00f3 a un nervi (neurop\u00e0tics), i n’hi ha que tenen una etiologia m\u00e9s funcional i no s’hi acaba de trobar una causa org\u00e0nica, com certs mals de cap o de panxa o no poder moure una extremitat. Encara que no es trobi una causa evident o malaltia, si el s\u00edmptoma hi \u00e9s, s’ha de tractar i sobreposar-se. De vegades, el dolor \u00e9s una expressi\u00f3 psicosom\u00e0tica i costa m\u00e9s de tractar. Aquest \u00e9s, segurament, el dolor m\u00e9s descuidat i obviat, m\u00e8dicament i tamb\u00e9 per la societat en general.<\/p>\n
No nom\u00e9s f\u00edsic<\/h3>\n
Segons Jordi Mir\u00f3,\u00a0director de la c\u00e0tedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili, \u00abel tractament del dolor cr\u00f2nic s’ha de fer en l’\u00e0mbit psicosocial, que inclogui una reestructuraci\u00f3 cognitiva per ajudar a entendre i valorar l’experi\u00e8ncia del dolor. I en nens aix\u00f2 implica una adaptaci\u00f3 encara m\u00e9s gran perqu\u00e8 la seva capacitat de comprensi\u00f3 \u00e9s limitada. Aix\u00ed ho fem nosaltres al Sant Joan de Reus, tal com hem vist al llarg dels anys que indiquen les guies internacionals de tractament del dolor cr\u00f2nic infantil\u00bb. I, puntualitza, a m\u00e9s, que \u00ab\u00e9s imprescindible que l’entorn de la persona que t\u00e9 dolor cr\u00f2nic entengui el problema i que no \u00e9s nom\u00e9s f\u00edsic.<\/p>\n
En el cas del nen \u00e9s important, a m\u00e9s, implicar pares, i de vegades els germans, per contrarestar la idea que si les proves no troben res, hauria de parar de queixar-se. \u00c9s freq\u00fcent sentir dir que ‘el nen es queixa, per\u00f2 no t\u00e9 res’. I tenint en compte que la fam\u00edlia tamb\u00e9 \u00e9s un recurs terap\u00e8utic, si no entenen el problema, \u00e9s dif\u00edcil que el puguin ajudar\u00bb, diu. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia cabdal d’entendre que el dolor cr\u00f2nic no \u00e9s necess\u00e0riament f\u00edsic. \u00abSi fos estrictament f\u00edsic, buscant la via de transmissi\u00f3 del dolor el problema quedaria resolt i aix\u00f2 no passa\u00bb.<\/p>\n
Els factors no estrictament f\u00edsics contribueixen a construir l’experi\u00e8ncia de dolor. I posa un senzill exemple per fer-nos una idea: \u00abNo \u00e9s igual una plantofada al cul d’una criatura quan l’empaitem jugant, que despr\u00e9s de rebre les males notes de l’escola. La m\u00e0 pot haver fet la mateixa for\u00e7a, per\u00f2 el seu efecte no \u00e9s el mateix. En el segon cas el dolor \u00e9s molt m\u00e9s gran, per la connotaci\u00f3 del context\u00bb. Per aix\u00f2 mateix \u2013insisteix Mir\u00f3- \u00abqui vulgui tractar el dolor cr\u00f2nic nom\u00e9s amb procediments \u00fanicament m\u00e8dics o f\u00edsics est\u00e0 abocat al frac\u00e0s. Per\u00f2 el sistema, de moment, est\u00e0 preparat per tractar malalties, no persones i la societat no est\u00e0 preparada per entendre que els factors f\u00edsics no s\u00f3n els m\u00e9s importants i els que s\u00ed importa \u00e9s la intensitat del dolor, que ve determinada per la localitzaci\u00f3 del dolor i altres factors psicosocials, emocions i pensaments\u00bb.<\/p>\n
Banalitzar la queixa de dolor constant en les criatures pot comportar \u00abriscos importants\u00bb. \u00abSi el dolor no desapareix mai, poden apar\u00e8ixer idees su\u00efcides, de la mateixa manera que passa en adults\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n
Aquesta \u00e9s una de les dificultats amb persones amb dolor cr\u00f2nic, quan no est\u00e0 associat a cap causa f\u00edsica org\u00e0nica fisiol\u00f2gica que el justifiqui. I, segons diu Jordi Mir\u00f3, el dolor cr\u00f2nic infantil est\u00e0 augmentant. \u00abNo tenim la resposta de per qu\u00e8 augmenta, per\u00f2 s\u00ed que sabem que la resposta hauria de ser complexa per la complexitat de la naturalesa del dolor i a l’hora de la pr\u00e0ctica, en els tractaments es deixen de banda molts aspectes perqu\u00e8 el dolor s’ha considerat estrictament f\u00edsic, i aix\u00f2 \u00e9s un gran error\u00bb. Banalitzar aquesta queixa de dolor constant en les criatures pot comportar \u00abriscos importants\u00bb, segons Mir\u00f3. \u00abSi el dolor no desapareix mai, poden apar\u00e8ixer idees su\u00efcides, de la mateixa manera que passa en adults\u00bb.<\/p>\n
Prevalen\u00e7a<\/h3>\n
Segons dades de la Sociedad Espa\u00f1ola del Dolor, el dolor cr\u00f2nic afecta al voltant del 30% de la poblaci\u00f3 infantil i juvenil, i t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies greus en molts casos, per\u00f2 hi ha molt desconeixement social i passa desapercebut als centres assistencials. La C\u00e0tedra de Dolor Infantil de la URV-FG treballa en diversos fronts per ajudar els malalts i les seves fam\u00edlies. D’acord amb els resultats d’estudis fets per Jordi Mir\u00f3, les unitats de tractament del dolor cr\u00f2nic infantil haurien de ser multidisciplinaris en l’abordament del dolor, oferir una \u00e0mplia gamma de tractaments, incloure la investigaci\u00f3, la formaci\u00f3 cl\u00ednica d’especialistes i l’educaci\u00f3 a la poblaci\u00f3, aix\u00ed com la sensibilitzaci\u00f3 social, com a part integral de les seves activitats.<\/p>\n
Des de la Unitat de Dolor Infantil de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u, la Dra. Monfort, apunta tamb\u00e9 que \u00abel 35-73% dels nens amb dolor cr\u00f2nic tenen risc d’esdevenir adults amb dolor cr\u00f2nic i fins a un 5% de nens i adolescents pateixen un dolor que els incapacita. En aquest escenari \u00e9s prioritari un tractament r\u00e0pid dels pacients amb dolor per evitar que aquest cronifiqui. I d’altra banda, en poblaci\u00f3 amb patologia cr\u00f2nica complexa la prevalen\u00e7a de dolor augmenta. Per exemple en poblaci\u00f3 amb par\u00e0lisi cerebral infantil se situa entre el 40 i el 70%.<\/p>\n
Segons dades de la Sociedad Espa\u00f1ola del Dolor, el dolor cr\u00f2nic afecta al voltant del 30% de la poblaci\u00f3 infantil i juvenil, per\u00f2 hi ha molt desconeixement social i passa desapercebut als centres assistencials.<\/p><\/blockquote>\n
Un altre factor diferencial, dins del grup de pacients que presenten dolor cr\u00f2nic \u2013explica la pediatra Laura Monfort- s\u00f3n els pacients amb s\u00edmptomes som\u00e0tics, \u00e9s a dir, aquells en qu\u00e8 la manifestaci\u00f3 del malestar psicol\u00f2gic es realitza a trav\u00e9s de s\u00edmptomes f\u00edsics, per\u00f2 que no \u00e9s un dolor originat f\u00edsicament. S\u00f3n dolors que costen m\u00e9s de resoldre i que, habitualment, presenten m\u00e9s els adolescents entorn dels 10, 12 o 14 anys.<\/p>\n
Dolor oncol\u00f2gic<\/h3>\n
La Dra. Monfort ens centra tamb\u00e9 en un dels dolors cr\u00f2nics entre infants: l’oncol\u00f2gic. \u00abEl dolor en els pacients amb c\u00e0ncer infantil o del desenvolupament pot presentar-se en qualsevol moment de la malaltia: al debut, durant els procediments diagn\u00f2stics, com a efecte advers o per toxicitat de f\u00e0rmacs, o b\u00e9 com a s\u00edmptoma de progressi\u00f3\/ infiltraci\u00f3 tumoral\u00bb.<\/p>\n
El dolor associat a malaltia oncol\u00f2gica pot ser tan agut com cr\u00f2nic \u2013puntualitza Monfort-. Pot tenir caracter\u00edstiques nociceptives o neurop\u00e0tiques i presentar una bona resposta a l’analg\u00e8sia convencional, o b\u00e9 precisar una analg\u00e8sia multimodal i \u00fas de t\u00e8cniques analg\u00e8siques intervencionistes.<\/p>\n
Tamb\u00e9 elaborar estrat\u00e8gies per a reduir el dolor procedimental en els diferents \u00e0mbits de l’hospital. En la Unitat del dolor ho fa l’equip multidisciplinari integrat per professionals de pediatria, anestesiologia, rehabilitaci\u00f3, infermeria, psiquiatria i psicologia. En funci\u00f3 de les necessitats de cada cas, treballa de forma coordinada amb altres professionals.<\/p>\n
El dolor tamb\u00e9 pot estar present com un dels problemes principals en el proc\u00e9s de final de vida. Davant de l’amena\u00e7a m\u00e9s present de la mort, \u00e0mbits com l’oncologia i els pal\u00b7liatius integren la figura d’un psic\u00f2leg i psiquiatre que fan un acompanyament emocional, un nexe que, en tot dolor, sempre hi hauria de ser.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dolor \u00e9s una eina de superviv\u00e8ncia, un senyal d’alerta. Ens avisa, ens fa moure, ens porta a cercar ajuda, a contactar als metges. De fet, n’\u00e9s un dels principals motius de consulta. El dolor es pot classificar en agut i cr\u00f2nic, en funci\u00f3 del temps d’evoluci\u00f3, i en lleu o moderat, segons la seva […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":28100,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2481],"class_list":["post-28099","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-dolor-infantil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28099","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28099"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28099\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28099"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28099"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28099"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}