{"id":28122,"date":"2021-10-01T06:30:04","date_gmt":"2021-10-01T04:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28122"},"modified":"2021-10-01T06:30:04","modified_gmt":"2021-10-01T04:30:04","slug":"la-infermera-ester-arimon-visualitza-la-fatiga-per-compassio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/10\/01\/la-infermera-ester-arimon-visualitza-la-fatiga-per-compassio\/","title":{"rendered":"La infermera Ester Arimon visualitza la fatiga per compassi\u00f3"},"content":{"rendered":"

Comunicar not\u00edcies dif\u00edcils una rere l’altra, estar en contacte constant amb el patiment i veure molta gent morir s\u00f3n aspectes quotidians d’alguns professionals d’infermeria que generen sentiments de tendresa, pena i empatia, per\u00f2 tamb\u00e9 d’estr\u00e8s, ansietat, falta d’energia i esgotament. \u00c9s el que es coneix com a fatiga per compassi\u00f3.<\/p>\n

\u00abLa fatiga per compassi\u00f3 \u00e9s una s\u00edndrome, \u00e9s a dir, un conjunt de signes i s\u00edmptomes que afecta els professionals que estan en contacte amb les viv\u00e8ncies traum\u00e0tiques d’aquelles persones a qui atenen\u00bb, explica l’Ester Arimon, infermera a l’UCI de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona i autora de la tesi Vulnerabilitat emocional en els equips d’infermeria davant l’exposici\u00f3 al trauma: l’impacte de cuidar<\/em>.<\/p>\n

En el cas concret dels professionals de la salut i del col\u00b7lectiu d’infermeria, aquesta afectaci\u00f3 pot esdevenir \u00abpel contacte permanent amb situacions de trauma i mort, en abs\u00e8ncia d’eines per manegar aquesta proximitat\u00bb. Aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies a la salut i interfereix la vida personal i professional.<\/p>\n

La situaci\u00f3 de la pand\u00e8mia de la Covid-19 ha ajudat a visibilitzar aquest assumpte, per\u00f2 l’Ester Arimon insisteix que no \u00e9s un aspecte nou. La difer\u00e8ncia \u00e9s que, especialment les primeres setmanes i mesos del coronavirus, mai s’havien trobat amb tantes defuncions i la impot\u00e8ncia i la pressi\u00f3 eren molt altes: \u00abTornaves a la feina l’endem\u00e0 o despr\u00e9s d’un dia de descans i els que hi havia, ja no hi eren\u00bb.<\/p>\n

Hi ha una voluntat immensa, per\u00f2 no \u00e9s infinita. Som persones i ens trenquem. Quan acaba el per\u00edode de m\u00e0xim estr\u00e8s hi ha davallada, hi ha afectaci\u00f3, i n’hi haur\u00e0.<\/p><\/blockquote>\n

\u00abVam travessar els l\u00edmits del que era possible\u00bb<\/h3>\n

El personal d’infermeria ja partia d’una base complicada en termes de fatiga per compassi\u00f3, per\u00f2 durant la pand\u00e8mia s’ha sumat l’angoixa de no saber exactament qu\u00e8 fer o de no saber quan s’acabar\u00e0. \u00abNo trobo un drama superior una mort de Covid que d’una altra patologia, per\u00f2 s’ha afegit una pressi\u00f3 i una incertesa que no es produ\u00efen i la sensaci\u00f3 que est\u00e0s posant en risc la teva vida \u00e9s molt forta\u00bb.<\/p>\n

\u00abLa pressi\u00f3 que han rebut institucions i professionals costa d’explicar a qualsevol persona que no ho ha viscut. Tant professionals com usuaris sabem que el sistema no \u00e9s infinit ni infal\u00b7lible, per\u00f2 ens vam bolcar sense q\u00fcestionar-nos quin era el nostre paper i la sensaci\u00f3 \u00e9s que vam travessar els l\u00edmits del que es creia possible, malgrat la por\u00bb.<\/p>\n

Per a l’Ester Arimon, entre els equips d’infermeria, que s\u00f3n els que m\u00e9s temps passen amb els pacients, va haver-hi sentiments d’impot\u00e8ncia, desesperan\u00e7a, incomprensi\u00f3 i tristor en veure situacions extremes que mai es van imaginar. Tot i aix\u00f2, van estar al peu del can\u00f3. \u00abM’ha sorpr\u00e8s de quina manera la tensi\u00f3 i la fragilitat de tots ens ha cohesionat per convertir-nos en m\u00e9s que companys. M’ha sorpr\u00e8s la capacitat de seguir, d’aguantar\u00bb.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, \u00e9s imprescindible interioritzar que \u00abel sistema de salut no pot salvar totes les situacions\u00bb. \u00abHi ha una voluntat immensa, per\u00f2 no \u00e9s infinita. Som persones i ens trenquem. Quan acaba el per\u00edode de m\u00e0xim estr\u00e8s hi ha davallada, hi ha afectaci\u00f3, i n’hi haur\u00e0\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abHi ha una voluntat immensa, per\u00f2 no \u00e9s infinita. Som persones i ens trenquem. Quan acaba el per\u00edode de m\u00e0xim estr\u00e8s hi ha davallada\u00bb | Cedida<\/figcaption><\/figure>\n

Professionals que es plantegen deixar la professi\u00f3<\/h3>\n

Per a la infermera, en un hospital de m\u00e0xim nivell com el Cl\u00ednic, el personal veu casos molt durs, com quan el malalt \u00e9s una persona molt jove o quan hi ha un accident greu de tr\u00e0nsit. \u00abLes infermeres atenem permanentment la salut de les persones i les seves fam\u00edlies. La bona comunicaci\u00f3 amb aquestes persones i l’empatia necess\u00e0ria per entendre i tenir cura de les situacions de malaltia, compromet les infermeres en qualsevol entorn, per\u00f2 algunes unitats com urg\u00e8ncies, oncologia o les UCI, les exposa a situacions extremes per l’extrema gravetat dels pacients\u00bb.<\/p>\n

Precisament, una de les conclusions de l’estudi, que la infermera va comen\u00e7ar abans del coronavirus i va revisar durant la pand\u00e8mia, \u00e9s que un 25% de les persones enquestades s’ha plantejat deixar la professi\u00f3 i un 50% ha considerat deixar l’UCI o urg\u00e8ncies per anar a altres serveis, com l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, on no estiguin permanentment en contacte amb la mort.<\/p>\n

Per a l’autora de la tesi, \u00e9s crucial entendre que, si b\u00e9 el pacient i el seu entorn han d’estar en el centre, \u00e9s necessari donar formaci\u00f3 sobre com orientar l’atenci\u00f3 i la cura, tot oferint una s\u00e8rie d’eines sobre gesti\u00f3 emocional en situacions exigents. \u00abMoltes situacions creen inseguretat en el professional respecte qu\u00e8 dir o no dir, si estar present o respectar l’espai, sobre si all\u00f2 que s’ha fet, dit o om\u00e8s era el millor que es podia fer. Es creen preguntes, debats, incerteses per a les quals no estem preparades\u00bb.<\/p>\n

Acompanyar les fam\u00edlies en un moment tan traum\u00e0tic com la mort d’un dels seus membres, especialment si \u00e9s molt jove, \u00e9s molt impactant. \u00abLes fam\u00edlies no ho entenen. I com acompanyes aquella fam\u00edlia? L’acompanyament que ofereixes \u00e9s fonamental perqu\u00e8 m\u00e9s tard no tinguin preguntes que els ressonin sense resposta. Et planteges si es pot arribar a entendre qu\u00e8 \u00e9s el que estan vivint i qu\u00e8 necessiten. Moltes vegades, tu t’emportes aquests pacients a casa, \u00e9s un rere l’altre, no has fet net d’un i ja tens un altre. \u00c9s especialment dur quan el pacient et recorda alg\u00fa proper o quan has passat per un cas semblant i el segueixes revivint en els casos nous\u00bb.<\/p>\n

Durant el treball de camp, la investigadora va enquestar m\u00e9s de mil infermeres de quatre unitats de 14 centres diferents i la gran majoria va considerar imprescindible donar aquest tipus d’informaci\u00f3 i formaci\u00f3 durant el per\u00edode acad\u00e8mic per tal d’exposar la magnitud del problema. \u00abMoltes companyes es van acostar per separat a preguntar alguna cosa m\u00e9s, amb sorpresa respecte no haver sabut veure abans que all\u00f2 que sentien tenia un nom\u00bb.<\/p>\n

Per aix\u00f2, l’Ester Arimon subratlla que identificar aquesta fatiga per compassi\u00f3 \u00e9s la manera de fer-li front. \u00abFer-ho visible \u00e9s imprescindible, perqu\u00e8 prendre’n consci\u00e8ncia \u00e9s el primer pas. No es pot afrontar un problema que es desconeix\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comunicar not\u00edcies dif\u00edcils una rere l’altra, estar en contacte constant amb el patiment i veure molta gent morir s\u00f3n aspectes quotidians d’alguns professionals d’infermeria que generen sentiments de tendresa, pena i empatia, per\u00f2 tamb\u00e9 d’estr\u00e8s, ansietat, falta d’energia i esgotament. \u00c9s el que es coneix com a fatiga per compassi\u00f3. \u00abLa fatiga per compassi\u00f3 \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":28123,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2176],"class_list":["post-28122","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28122"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28122\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}