{"id":28149,"date":"2021-10-01T06:20:37","date_gmt":"2021-10-01T04:20:37","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28149"},"modified":"2021-10-01T06:20:37","modified_gmt":"2021-10-01T04:20:37","slug":"el-preu-a-pagar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/10\/01\/el-preu-a-pagar\/","title":{"rendered":"El preu a pagar"},"content":{"rendered":"

Hem deixat enrere un estiu que ha estat molt m\u00e9s dif\u00edcil del que preveiem, per\u00f2 ara tot indica que encetem una nova fase de recuperaci\u00f3, tant de bo definitiva. Milloren els indicadors, la vacunaci\u00f3 supera el 80% de la poblaci\u00f3 i ben aviat es podr\u00e0 comen\u00e7ar a immunitzar l’\u00faltim gran grup pendent: els infants de 5 a 12 anys. Tot i aix\u00f2, no hem d’oblidar els estralls que han provocat les diferents onades pand\u00e8miques en tots els nivells assistencials: atenci\u00f3 prim\u00e0ria, hospitals, centres de salut mental, resid\u00e8ncies, centres sociosanitaris, etc.<\/p>\n

La pregunta que ens hem de fer ara \u00e9s com s’est\u00e0 organitzant la postpand\u00e8mia i com s’est\u00e0 planificant la possible arribada d’una nova epid\u00e8mia en els\u00a0pr\u00f2xims anys. Com es refor\u00e7aran les estructures sanit\u00e0ries per fer front als increments de la pressi\u00f3 assistencial en l’activitat ambulat\u00f2ria i urgent?\u00a0Com<\/span>\u00a0s’organitzar\u00e0 l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a les resid\u00e8ncies i als centres sociosanitaris? Es dotaran amb m\u00e9s recursos?<\/p>\n

S\u00f3n preguntes que qualsevol persona sense responsabilitats pol\u00edtiques es planteja, excepte les persones que ostenten aquestes responsabilitats. Les solucions per part de l’administraci\u00f3 consisteixen\u00a0a\u00a0for\u00e7ar els professionals de la salut,\u00a0espr\u00e9mer-los amb modificacions hor\u00e0ries, increments de jornada i cobertures obligat\u00f2ries, fins i tot d’especialitats alienes a les pr\u00f2pies de cada facultatiu. Tot perqu\u00e8 impera el mantra de la manca de professionals. \u00abNo hi ha metges\u00bb, diuen, mentre cada any es graduen milers de facultatius i altres tants obtenen l’especialitat via MIR.<\/p>\n

La millora de les condicions laborals i retributives que ofereix el sistema no entra dins la seva equaci\u00f3. I els professionals que ja hi s\u00f3n es pregunten on queden els seus drets. El descans, la desconnexi\u00f3 i la conciliaci\u00f3. Un treball confortable, assumible i que generi benestar, en comptes de patir patologies derivades de l’estr\u00e8s.<\/p>\n

Dissortadament, els problemes de model no s\u00f3n nous ni s\u00f3n danys\u00a0col\u00b7laterals\u00a0de la pand\u00e8mia. Catalunya t\u00e9 un d\u00e8ficit estructural de facultatius<\/a>, la dotaci\u00f3 actual no pot fer front a la demanda assistencial i tampoc s’est\u00e0 fent res per planificar el recanvi generacional (m\u00e9s del 50%\u00a0dels\u00a0metges i metgesses tenen m\u00e9s de\u00a050<\/span>\u00a0anys).<\/p>\n

Cada any, durant els estius, es redueix l’activitat i es tanquen llits d’hospitalitzaci\u00f3 perqu\u00e8 els professionals puguin fer vacances. A l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no es cobreix cap abs\u00e8ncia i tot ha de ser assumit pels mateixos companys i companyes. Els facultatius treballen anualment m\u00e9s hores que qualsevol altre col\u00b7lectiu sanitari. Les gu\u00e0rdies es paguen amb preus vergonyosos que, any rere any, Metges de Catalunya (MC) ha de reclamar per via judicial. Amb aquest context d’alt\u00edssima pressi\u00f3 assistencial i salaris que no aguanten la m\u00ednima comparaci\u00f3 amb els dels pa\u00efsos del nostre entorn, molts professionals marxen del pa\u00eds. L’escenari de futur \u00e9s desolador.<\/p>\n

La relaci\u00f3 laboral-contractual que els facultatius tenim amb les empreses que presten serveis sanitaris p\u00fablics ens obliga a realitzar entre 1.642 i 1.688 hores anuals de jornada ordin\u00e0ria i, fins als\u00a051<\/span>\u00a0anys, 499 hores m\u00e9s de jornada complement\u00e0ria (gu\u00e0rdies). En total, m\u00e9s de 2.000 hores anuals, \u00e9s a dir, aproximadament, 48 hores extres mensuals.<\/p>\n

La legislaci\u00f3 limita a un m\u00e0xim de 80 les hores anuals extraordin\u00e0ries. En el cas de la jornada d’atenci\u00f3 continuada, de manera excepcional i sempre de manera individual i volunt\u00e0ria, mai pot superar les 150 hores anuals. Per tant, en cap cas les empreses poden obligar els professionals a fer m\u00e9s hores, ni for\u00e7ar-los amena\u00e7ant amb repres\u00e0lies.<\/p>\n

Tenint en compte aquestes limitacions legals, qu\u00e8 succeir\u00e0 quan ben aviat s’hagi de recuperar l’activitat ajornada per la pand\u00e8mia doblant consultes i contingents de pacients? Obrint quir\u00f2fans amb \u00abpeonades\u00bb de personal o fent teletreball a qualsevol hora? Aquesta situaci\u00f3 ja no es considerar\u00e0 excepcional? Ja no mereixer\u00e0 una compensaci\u00f3 extraordin\u00e0ria?<\/p>\n

Des de fa anys s’abusa del personal facultatiu, llastrat per una negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva que l’arracona i li nega les millores, mentre s’apel\u00b7la a la vocaci\u00f3 i a la responsabilitat vers els pacients. El deure m\u00e8dic i el professionalisme han sigut i continuen sent els pilars sobre els quals s’ha sostingut la qualitat del sistema. A l’administraci\u00f3 li ha funcionat, fent-nos creure que l’esfor\u00e7 i la responsabilitat s\u00f3n l’altra cara de la moneda de l’obligaci\u00f3 moral que ens porta a fer tot el que s’hagi de fer, independentment de les condicions.<\/p>\n

Per\u00f2 creure aix\u00f2 \u00e9s un error que els facultatius cometem. La vocaci\u00f3 no \u00e9s aix\u00f2. La vocaci\u00f3 \u00e9s aquella for\u00e7a o directriu interior que ens ha impulsat a fer de metges, psic\u00f2legs, i tantes altres professions dedicades a la protecci\u00f3 de la salut i al guariment de les persones. La voluntat de fer-ho millor cada dia i procurar el m\u00e0xim benestar possible, tant\u00a0f\u00edsicament\u00a0com emocional, per als nostres pacients, amics, familiars, ve\u00efns… Vocaci\u00f3 \u00e9s estar al costat de la poblaci\u00f3 en situacions excepcionals, com hem estat i hi seguirem estant. L’\u00e8tica i la moral s\u00f3n una constant intr\u00ednseca a l’exercici de la nostra professi\u00f3.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, creiem que ha arribat el moment de reflexionar molt seriosament sobre les nostres condicions de treball i sobre el futur de la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n