entrevista publicada just un any abans de morir<\/a>, quan nom\u00e9s feia tres mesos que li havien donat el diagn\u00f2stic i ella encara tenia esperances, detallava el seu periple: \u00abVaig estar un any un i mig escoltant que no tenia res greu mentre a dins meu hi vagava al seu aire una malaltia descontrolada. Jo sabia que alguna cosa no anava b\u00e9. Cada cop em sentia m\u00e9s cansada. Ja no podia ni pujar les escales del meu pis de Madrid sense haver-me d’aturar a la meitat. A les vuit del vespre em ficava al llit, exhausta. Plorava. Alguna cosa no anava b\u00e9, per\u00f2 no sabia el qu\u00e8\u00bb. Finalment, va aconseguir que un metge li deman\u00e9s una gastrosc\u00f2pia i la pand\u00e8mia va endarrerir la prova.<\/p>\nEl calvari del Mari\u00e0 fins al diagn\u00f2stic s’assembla al de l’Olatz. A ell no li van dir que estava sa com un roure i que era jove i que els s\u00edmptomes no eren greus, per\u00f2 quan anava al metge amb mals a les lumbars li deien que era normal despr\u00e9s d’haver patit dues pancreatitis. Per\u00f2, igual que ella, en Mari\u00e0 portava un c\u00e0ncer fatal. Va trigar molts mesos fins que li va arribar el diagn\u00f2stic fatal quan ja no hi havia res a fer. Va patir fins a l’absurd. Va morir sol en una habitaci\u00f3 de la M\u00fatua de Terrassa perqu\u00e8 el protocol Covid no permetia visites.<\/p>\n
Se n’ha parlat poc de la deshumanitzaci\u00f3 a qu\u00e8 ens hem acostumat amb aquesta pand\u00e8mia. Darrere de les xifres di\u00e0ries s’amaguen milers d’hist\u00f2ries trist\u00edssimes, com la de l’Olatz i el Mari\u00e0 que no han transcendit dels espais m\u00e9s \u00edntims, per\u00f2 que han anat succeint-se en un degoteig constant. I sempre arribem al cap del carrer: un diagn\u00f2stic a temps \u00e9s ara, massa sovint, una q\u00fcesti\u00f3 de sort, sort de tenir una visita presencial, sort que l’equip de fam\u00edlia que ens atengui tingui prou temps d’escoltar els nostres s\u00edmptomes, sort que els s\u00e0piga interpretar i sort que es decideixi a demanar la prova definitiva. \u00c9s pura sort perqu\u00e8, amb una sanitat prim\u00e0ria retallada \u2013i des de fa uns mesos, a sobre, digitalitzada\u2013 \u00e9s cada cop m\u00e9s dif\u00edcil que les coses vagin b\u00e9 i cada cop m\u00e9s f\u00e0cil que els nostres s\u00edmptomes no diagnosticats caiguin en els llimbs. \u00c9s clar que n’hi ha que tenen sort, no podria ser d’una altra manera. El que passa \u00e9s que l’equitat no va de tenir sort, ni privilegis, sin\u00f3 de tenir drets garantits, com el de la salut i l’acc\u00e9s a una sanitat de qualitat. No hi ha m\u00e9s.<\/p>\n
En realitat, la qualitat de la sanitat p\u00fablica nom\u00e9s t\u00e9 un secret: recursos i temps. O sigui, diners. Igual que ens hem acostumat a morts deshumanitzades, ens hem acostumat a acceptar retallades inassumibles que posen en risc l’equitat i les nostres pr\u00f2pies vides. En una entrevista el 2012 a Susan George, l’autora d’Informe Lugano<\/em> i activista altermundista reflexionava sobre les mesures d’austeritat imposades als pa\u00efsos del sud per la Troika, i deia: \u00abCrec que els grecs i els espanyols s\u00f3n com rates de laboratori per veure quin nivell de c\u00e0stig i de patiment pot ser acceptat per aquesta societat sense que la gent es rebel\u00b7li\u00bb. Gaireb\u00e9 una d\u00e8cada despr\u00e9s, l’austeritat en la sanitat p\u00fablica continua. I aquestes \u00abretallades\u00bb, a banda d’implacables, s\u00f3n contr\u00e0ries a la vida.<\/p>\nAquest article es va publicar origin\u00e0riament al mitj\u00e0 digital Cugat.cat<\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"L’Olatz V\u00e1zquez era una periodista i fot\u00f2grafa de 27 anys que va morir a principis de setembre a causa d’un c\u00e0ncer d’est\u00f3mac. En Mari\u00e0 Jornet va ser el primer president de l’admirada La Floresta Contra Fronteres i estava involucrat en la Plataforma ve\u00efnal en defensa dels consultoris de La Floresta i Les Planes, creada a […]<\/p>\n","protected":false},"author":513,"featured_media":27285,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,1206],"tags":[771,415],"class_list":["post-28174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-opinio","tag-retallades","tag-sanitat-publica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/513"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28174"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28174\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}