Tot va comen\u00e7ar com un joc, i ell em va fer part\u00edcip d’aquell macabre passatemps. Jo devia tenir uns nou anys, mai he recordat exactament la data d’inici de tota aquella etapa, i potser va durar fins als onze. Segurament aleshores ja sabia que en aquell joc, jo tan sols era la joguina.<\/p>\n
Una joguina que es movia, que tenia vida pr\u00f2pia i que tenia sentiments, per\u00f2 all\u00e0, en el dia que tocava jugar, tota la ment i tot el cos, es quedaven en blanc en mans d’aquella persona, que amb paraules enganyoses, em feia entendre que tot all\u00f2 era normal. I jo no m’ho creia, perqu\u00e8 la meva consci\u00e8ncia em permetia entendre que quan est\u00e0s en un lloc, que dia rere dia pateixes, no pot ser normal, dins de la normalitat mai podria entrar una paraula com el patiment. Aix\u00ed hauria de ser.<\/p>\n
El meu pare, en silenci, i amb molta intu\u00efci\u00f3, em va aconseguir treure de l’infern, i despr\u00e9s va comen\u00e7ar una nova vida per mi, una nova data de naixement. I no ho puc dir positivament, perqu\u00e8 mai m’hauria imaginat que seria un comen\u00e7ament d’un altre infern, per\u00f2 per sort aquest ja depenia de mi i del meu treball, i el meu botx\u00ed ja no tornaria mai m\u00e9s a alimentar m\u00e9s pors i traumes.<\/p>\n
La primera conseq\u00fc\u00e8ncia va ser l’odi al meu propi cos. Ell va marxar per sempre, per\u00f2 jo em vaig emportar la seva joguina: la meva pell, el meu cos, i fins i tot la meva ment. L’anor\u00e8xia va ser el meu seg\u00fcent acompanyant durant un temps i tot aix\u00ed, curiosament, mai vaig perdre el somriure davant dels altres. A vegades penso que en realitat la meva ess\u00e8ncia era feli\u00e7 de s\u00e8rie, per\u00f2 potser \u00e9s que ja m’havia inventat el meu personatge per protegir les meves debilitats.<\/p>\n
I el silenci es va apoderar de mi, tan sols el meu pare sabia la meva hist\u00f2ria. Els altres, els que ja hi eren aleshores, o els que han anat apareixent en el meu caminar, van escoltar petits bocins de la trag\u00e8dia, amagats en un indret quasi dol\u00e7 de cara enfora, per\u00f2 per dins, tot em cremava. Per aix\u00f2 parlo de trag\u00e8dia, perqu\u00e8 nom\u00e9s aquesta paraula defineix molt b\u00e9 el que significa trencar la innoc\u00e8ncia d’un nen i deixar-lo sense part de la seva inf\u00e0ncia.<\/p>\n
Un dia, quan ja havien passat uns poquets anys, potser trenta per ser exactes, estava assegut al costat d’un amic mirant el televisor. La casualitat, que en far\u00edem de la vida sense les casualitats, va fer que tot fent z\u00e0ping, decid\u00edssim quedar-nos mirant un programa anomenat \u00abQuatre gats\u00bb, i all\u00f2 va canviar la meva vida, i sobretot, el meu silenci etern.<\/p>\n
La Carme explicava la seva hist\u00f2ria des del seu propi treball, i no pas des de la r\u00e0bia, ni amb \u00e0nsies de venjan\u00e7a, i aix\u00f2 tampoc restava import\u00e0ncia al seu dolor, que tamb\u00e9 transmetia amb la seva calma orat\u00f2ria. Sens dubte, el fet que aquella noia hagu\u00e9s treballat tant la seva hist\u00f2ria, va servir perqu\u00e8 la seva intervenci\u00f3 televisiva no tan sols fos l’explicaci\u00f3 d’una hist\u00f2ria personal, tamb\u00e9 va aportar molta informaci\u00f3 d’un tema que costa molt de parlar entre nosaltres, a vegades per por de preguntar, moltes vegades per por d’explicar.<\/p>\n
Aquella intervenci\u00f3 em va servir per entendre un fet vital pel meu treball ja iniciat feia molts anys: entendre que jo no era el culpable i que jo no havia d’amagar res. Curiosament, aquest sentiment de culpa, s’impregna en molta gent que ha patit un ab\u00fas, diria que fins i tot en qualsevol tipus d’ab\u00fas, encara que no sigui sexual. Qui abusa, no tan sols manipula el teu cos al seu criteri maquiav\u00e8l\u00b7lic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 manipula la teva ment, encara innocent i imberbe, i aqu\u00ed s’obre una ferida molt gran a curar.<\/p>\n
La Carme ara \u00e9s molt m\u00e9s que aquella noia que em va obrir els ulls i el cor, i sobretot em va obrir una cosa que sens dubte, va ser un dels regals de vida m\u00e9s grans que mai he rebut, va obrir la porta de la valentia. Ella, ara, avui, \u00e9s amiga meva i companya de petites i grans lluites per transformar els silencis en oportunitats per nosaltres i pels altres. Per\u00f2 en aquell moment, per mi, era una desconeguda, una desconeguda que em semblava la persona m\u00e9s propera que mai s’havia creuat a la meva vida. All\u00e0, davant del televisor, la Carme era jo o jo era ella, en aquest cas no importa l’ordre. Vaig plorar amb el meu amic, per sort estava molt ben acompanyat i en un espai absolutament segur. I justament a ell, i per primera vegada a la meva vida, li vaig explicar tot el que havia patit d’infant, per\u00f2 ara si, amb tota la crueltat d’aquella realitat. Havia trencat el silenci.<\/p>\n
Poc temps m\u00e9s tard, la Carme i jo ens vam con\u00e8ixer i vam decidir fer alguns projectes junts. Potser perqu\u00e8 quan fas un projecte en comunitat, cadasc\u00fa vol aportar alguna feina a fer en concret, no vaig trigar a entendre que la meva tan sols podia ser una: la figura de l’home en el tema de l’ab\u00fas sexual.<\/p>\n
Tot parteix d’un egoisme, o potser d’una valentia, si voleu que sigui m\u00e9s rom\u00e0ntic, per\u00f2 en realitat, en el meu cas, trencar el silenci era una etapa vital del meu treball que encara havia de fer. A la primera xerrada que vaig poder assistir com a ponent, la gent m’agra\u00efa la meva pres\u00e8ncia i jo tan sols podia tornar aquest agra\u00efment que m’arribava amb un agra\u00efment encara m\u00e9s gegant, perqu\u00e8 dir-ho davant de molta gent em va fer molt m\u00e9s fort i vaig fer un salt, que encara que no sigui l’\u00faltim, s\u00ed que era el m\u00e9s important de tots.<\/p>\n
Els homes: la nostra figura, com tantes altres coses, ve marcada per una educaci\u00f3 que s’ha anat traspassant de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, i com es diu tantes vegades, les coses, a poc a poc, van canviant. Per sort, a casa meva, estava rodejat de persones i d’homes que no em van inculcar la t\u00edpica imatge d’home dur, callat en els seus sentiments i que havia d’orinar pels racons per marcar el seu territori. Aix\u00f2 em va permetre plorar molt davant d’ells. Per\u00f2 davant de la societat, el meu paper era un altre. El nostre organisme d’home genera tantes ll\u00e0grimes com les que nosaltres les permetem sortir, i tantes paraules com les que vulguem transmetre. En aquest cas, curiosament, em toca lluitar per una igualtat de g\u00e8nere a la inversa. Crec que \u00e9s imprescindible que els homes adquirim el dret leg\u00edtim i nostre de poder ser d\u00e8bils davant dels altres, segur que aix\u00f2 ens far\u00e0 m\u00e9s forts finalment i el que \u00e9s millor, segur que aix\u00f2 ajudar\u00e0 que la lluita de les dones d’anys davant de tantes desigualtats, pugui tenir el cam\u00ed m\u00e9s planer per arribar al que hauria de ser una normalitat, la igualtat. Que degenerada \u00e9s a vegades la ment humana quan pensa que \u00e9s superior a l’altre buscant el pretext m\u00e9s poc treballat i primitiu.<\/p>\n
Ara ja puc fer petons a un home, el puc abra\u00e7ar i li puc dir que l’estimo. Deixant de banda algunes excepcions, antigament aix\u00f2 era quasi improbable de veure. De fet, porto temps voltejant pel tema del qual parlo avui, i encara no he topat davant de cap home per explicar-nos m\u00fatuament l’ab\u00fas que vam rebre. Alguns personatges p\u00fablics ja ho han denunciat, per\u00f2 ells tenen una for\u00e7a que els an\u00f2nims encara no tenim, per\u00f2 l’hem d’aconseguir i aix\u00ed compartir el nostre dolor. \u00c9s tan bonic, i fins i tot po\u00e8tic, poder dir que compartir un dolor \u00e9s reconvertir-lo en amor. I quan hi ha amor, tot sana molt millor.<\/p>\n
S’ha de recordar que l’home adult tamb\u00e9 ha sigut infant i que qualsevol tipus d’ab\u00fas en realitat \u00e9s un ab\u00fas de poder, per tant aquest home que ara veieu intocable i ferm, podia haver patit aquest turment sobre el seu cos, perqu\u00e8 de petits, tots som vulnerables, els homes i les dones.<\/p>\n
I aqu\u00ed m’he quedat en la meva lluita o la meva petita aportaci\u00f3 dins d’aquesta gran lluita, amb les portes obertes de bat a bat, a dones i homes que ho vulguin compartir amb mi, per\u00f2 amb ganes de poder parlar cara a cara amb algun home sobre aquest tema, si cal amb ll\u00e0grimes als ulls, o potser amb el cor a sobre la taula mentre les nostres mirades ens fan c\u00f2mplices d’un passat dolor\u00f3s. Potser tampoc \u00e9s un acte de generositat i segueix sent part del meu treball, potser aquest \u00e9s un altre salt que sento que he de fer, tot i que s\u00e9 segur \u00e9s que no ser\u00e0 l’\u00faltim , perqu\u00e8 el que tinc clar, \u00e9s que haver patit l’ab\u00fas va ser tan sols el principi de molts treballs que ja conec, i altres que encara potser m’arribaran. Tot i aix\u00ed, la vida ja \u00e9s un treball continu i suposo que malament seria pensar que ja hem acabat amb totes les nostres millores i detalls, petits o grans, que encara hem de treballar. Jo ja no em vull mirar els miralls, jo no estimo el meu cos, i ja han passat m\u00e9s de 30 anys, per\u00f2 ara almenys entenc el que em passa i accepto, i acceptar \u00e9s el primer pas per intentar, a la vegada que intentar \u00e9s sens dubte un \u00e8xit assegurat encara que en el resultat final hi quedin coses per polir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tot va comen\u00e7ar com un joc, i ell em va fer part\u00edcip d’aquell macabre passatemps. Jo devia tenir uns nou anys, mai he recordat exactament la data d’inici de tota aquella etapa, i potser va durar fins als onze. Segurament aleshores ja sabia que en aquell joc, jo tan sols era la joguina. Una joguina […]<\/p>\n","protected":false},"author":515,"featured_media":28319,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2449],"class_list":["post-28318","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-abus-infantil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/515"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28318"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28318\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}