{"id":28400,"date":"2021-11-03T06:30:57","date_gmt":"2021-11-03T05:30:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28400"},"modified":"2021-11-03T06:30:57","modified_gmt":"2021-11-03T05:30:57","slug":"dolor-cronic-a-lepoca-de-la-covid-19-aixi-ha-afectat-la-pandemia-als-pacients","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/11\/03\/dolor-cronic-a-lepoca-de-la-covid-19-aixi-ha-afectat-la-pandemia-als-pacients\/","title":{"rendered":"Dolor cr\u00f2nic a l’\u00e8poca de la Covid-19: aix\u00ed ha afectat la pand\u00e8mia als pacients"},"content":{"rendered":"

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS<\/a>) va afirmar el 2017 que \u201cel dolor cr\u00f2nic \u00e9s una malaltia<\/a>; i el tractament, un dret hum\u00e0\u201d. Segons la Societat Espanyola del Dolor (SED<\/a>), un de cada sis ciutadans ho pateix. El seu impacte econ\u00f2mic al PIB \u00e9s al voltant del 2,5% i suposa la causa m\u00e9s comuna de discapacitat<\/a> a Europa.<\/p>\n

Aquest malestar recurrent no ha millorat amb la pand\u00e8mia. Les investigacions efectuades a la poblaci\u00f3 afectada de dolor cr\u00f2nic no oncol\u00f2gic (DCNO) han posat de manifest que el confinament i les limitacions per aconseguir el control de la Covid-19 han afectat aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n

Les persones amb dolor cr\u00f2nic veuen molt minvada la seva qualitat de vida a causa de la malaltia que pateixen, i a aix\u00f2 s’hi han unit les seq\u00fceles psicol\u00f2giques de la pand\u00e8mia.<\/p><\/blockquote>\n

Aix\u00ed, un estudi publicat al mar\u00e7<\/a> al British Journal of Health Psychology<\/em> va analitzar la contribuci\u00f3 dels canvis vitals deguts al coronavirus malgrat emocional en individus amb diagn\u00f2stic de dolor cr\u00f2nic.<\/p>\n

\u201cL’activitat i l’exercici f\u00edsic \u2013molt importants en aquests pacients\u2013 es van veure limitats a causa de les restriccions. I la manca d’acc\u00e9s a l’atenci\u00f3 directa i presencial va provocar una limitaci\u00f3 terap\u00e8utica\u201d, explica a SINC Alicia E. L\u00f3pez Mart\u00ednez, investigadora de la Universitat de M\u00e0laga i una de les autores de l’estudi. \u00abPer aix\u00f2, el tractament ha descansat fonamentalment en la ingesta de f\u00e0rmacs\u00bb.<\/p>\n

\u201cLes persones amb dolor cr\u00f2nic veuen molt minvada la qualitat de vida a causa de la malaltia que pateixen, i a aix\u00f2 s’hi han unit les seq\u00fceles psicol\u00f2giques de la pand\u00e8mia: ansietat, tristesa, preocupaci\u00f3, soledat… La combinaci\u00f3 d’aquests aspectes ha indu\u00eft una afectaci\u00f3 psicol\u00f2gica m\u00e9s gran en aquests pacients i una percepci\u00f3 m\u00e9s negativa del seu estat de salut\u201d, afegeix.<\/p>\n

Com apunta l’Associaci\u00f3 Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP<\/a>), \u00e9s una experi\u00e8ncia emocional i no merament f\u00edsica, per la qual cosa la seva percepci\u00f3 \u00e9s subjectiva i diferencial. I les variables psicol\u00f2giques tenen un paper important a l’hora d’explicar aquestes difer\u00e8ncies.<\/p>\n

Segons la Societat Espanyola del Dolor, al nostre pa\u00eds un de cada sis ciutadans pateix dolor cr\u00f2nic. El seu impacte econ\u00f2mic al PIB \u00e9s al voltant del 2,5% i suposa la causa m\u00e9s comuna de discapacitat a Europa.<\/p><\/blockquote>\n

Per Jordi Mir\u00f3, catedr\u00e0tic de Psicologia de la Salut a la Universitat Rovira i Virgili (URV<\/a>), \u201cel confinament ha suposat una c\u00e0rrega emocional afegida per a les persones que pateixen dolor de forma cr\u00f2nica. Mantenir-se ocupats i amb \u00e0nim positiu ajuda aquests pacients al dia a dia, facilita l’adaptaci\u00f3 i una gesti\u00f3 m\u00e9s positiva dels problemes\u201d.<\/p>\n

El 2020, des de la instituci\u00f3 van elaborar una guia d’h\u00e0bits saludables<\/a> per prevenir l’encreuament dels s\u00edmptomes durant la fase de tancament.<\/p>\n

Empitjorament en aquests mesos<\/h3>\n

Una altra investigaci\u00f3<\/a> publicada el novembre passat estudia la relaci\u00f3 entre confinament i dolor cr\u00f2nic. \u201cLa pand\u00e8mia en general, i el confinament en particular, ha tingut efectes nocius a la poblaci\u00f3 que han estat probablement m\u00e9s perjudicials en persones vulnerables, com aquelles amb dolor cr\u00f2nic\u201d, afirma Rub\u00e9n Nieto, autor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC<\/a>).<\/p>\n

Els experts van analitzar quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 el fet de no poder sortir per a les persones que pateixen algun tipus de dolor de manera habitual, i van arribar a la conclusi\u00f3 que factors que es poden produir durant aquest tipus de tancament poden influir en la malaltia.<\/p>\n

Els resultats mostren un empitjorament del dolor. Situacions viscudes com la inseguretat laboral, la preocupaci\u00f3 pel futur, la conviv\u00e8ncia, la proximitat a una persona morta o la possible infecci\u00f3 per Covid-19 s\u00f3n factors relacionats amb aquest declivi. – Rub\u00e9n Nieto (UOC)<\/p><\/blockquote>\n

\u201cEls resultats mostren un empitjorament del dolor. Situacions viscudes com la inseguretat laboral, la preocupaci\u00f3 pel futur, la conviv\u00e8ncia, la proximitat a una persona morta o la possible infecci\u00f3 per Covid-19 s\u00f3n factors relacionats amb aquest declivi\u201d, apunta Nieto.<\/p>\n

\u201cEl m\u00e9s essencial \u00e9s con\u00e8ixer com el dolor interfereix amb la funcionalitat del pacient. I les dades posen de manifest que nivells m\u00e9s elevats d’estr\u00e8s, ansietat i depressi\u00f3, units a la p\u00e8rdua de suport social a causa del confinament, s’associen amb claredat a un nivell d’interfer\u00e8ncia m\u00e9s gran del malestar en la seva vida quotidiana\u201d, puntualitza L\u00f3pez Mart\u00ednez.<\/p>\n

La \u2018distracci\u00f3\u2019 de la pand\u00e8mia<\/h3>\n

Un estudi publicat a principis d’aquest any<\/a> per especialistes de la Universitat de Santiago de Compostela (USC<\/a>) segueix la mateixa l\u00ednia. \u201cA Espanya, igual que a altres pa\u00efsos, s’ha patit l’anomenat efecte de distracci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s la capacitat de la Covid-19 per eclipsar altres problemes de salut, amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt negatives per a tothom per\u00f2 especialment per als que pateixen malalties cr\u00f2niques\u201d, resumeix M\u00aa Teresa Carrillo de la Penya, del Grup Cervell i Dolor de la USC.<\/p>\n

La situaci\u00f3 de pand\u00e8mia ha causat demores en procediments, tractaments i intervencions prescrites per als pacients amb dolor cr\u00f2nic. \u201cS’estima que el percentatge de consultes cancel\u00b7lades durant la pitjor fase de la pand\u00e8mia es va situar entre el 29 i el 100%<\/a>, amb m\u00e9s d’un 75% de cancel\u00b7lacions a aproximadament la meitat de les comunitats aut\u00f2nomes. A m\u00e9s, les mesures adoptades han redu\u00eft significativament el seguiment i el control dels pacients\u201d, assenyala l’experta.<\/p>\n

La Covid-19 ha causat demores en procediments, tractaments i intervencions prescrites per als pacients amb dolor cr\u00f2nic. S’estima que el percentatge de consultes cancel\u00b7lades durant la pitjor fase de la pand\u00e8mia es va situar entre el 29 i el 100%.<\/p><\/blockquote>\n

\u201cD’una banda, les mesures sanit\u00e0ries adoptades han suposat una limitaci\u00f3 per accedir a les consultes i una atenci\u00f3 minvada als pacients amb malalties cr\u00f2niques. De l’altra, les mesures de confinament i a\u00efllament social han contribu\u00eft a l’empitjorament de la condici\u00f3 f\u00edsica i emocional\u201d, aclareix.<\/p>\n

Carrillo de la Pe\u00f1a adverteix que \u201caquest agreujament no nom\u00e9s ha afectat el dolor, sin\u00f3 altres s\u00edmptomes com la fatiga i els problemes de son. Les investigacions indiquen que s’ha produ\u00eft un augment del consum de medicaci\u00f3 i m\u00e9s temps d’inactivitat. Tamb\u00e9 han augmentat problemes d’ansietat i depressi\u00f3\u201d.<\/p>\n

Optimitzar la qualitat de vida<\/h3>\n

Un dels grans problemes \u00e9s que les persones amb dolor cr\u00f2nic no sempre reben latenci\u00f3 adequada. Segons Rub\u00e9n Nieto, \u201ccal un abordatge integral i, encara que la literatura cient\u00edfica ho mostra de forma un\u00edvoca, no succeeix de forma habitual. Aix\u00ed, es recomana que tinguin m\u00e9s acc\u00e9s a tractaments no farmacol\u00f2gics avalats emp\u00edricament, com ara programes d’exercici f\u00edsic aer\u00f2bic, ter\u00e0pia psicol\u00f2gica cognitivoconductual, educaci\u00f3 sobre la pr\u00f2pia malaltia, etc.\u201d.<\/p>\n

\u201cAquesta crisi ha posat de manifest la necessitat adoptar un enfocament biopsicosocial per millorar la qualitat de vida dels pacients. No nom\u00e9s cal atendre el dolor, sin\u00f3 tenir molt en compte l’impacte emocional associat\u201d, comenta, per part seva, Carrillo de la Pe\u00f1a.<\/p>\n

Aquesta crisi ha posat de manifest la necessitat adoptar un enfocament biopsicosocial per millorar la qualitat de vida dels pacients. No nom\u00e9s cal atendre el dolor, sin\u00f3 tenir molt en compte l’impacte emocional associat. – M\u00aa Teresa Carrillo de la Pe\u00f1a (USC).<\/p><\/blockquote>\n

\u201cEl gran repte \u00e9s millorar els serveis de telemedicina, identificar quins pacients poden rebre la cura en l\u00ednia i desenvolupar protocols de triatge per identificar els que necessiten visites presencials. Cal explorar les potencialitats de les plataformes ja disponibles per implementar noves cures, com ara el control diari dels pacients, la rehabilitaci\u00f3 o la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica\u201d, afegeix.<\/p>\n

Els experts estan d’acord en la soluci\u00f3: una resposta coordinada d’autoritats sanit\u00e0ries, societats cient\u00edfiques, investigadors i associacions de pacients per millorar l’atenci\u00f3 de les persones amb dolor cr\u00f2nic i que aquesta no sigui menyscabada sota cap circumst\u00e0ncia, tampoc una pand\u00e8mia.<\/p>\n

La import\u00e0ncia del maneig del dolor<\/h3>\n

El setembre passat el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va aprovar el Pla d’optimitzaci\u00f3 de la utilitzaci\u00f3 d’analg\u00e8sics opioides<\/a> al DCNO. El seu objectiu \u00e9s optimitzar la prescripci\u00f3 i evitar possibles situacions d’utilitzaci\u00f3 inadequada d’aquests medicaments, com passa a pa\u00efsos com els EUA i el Canad\u00e0, en qu\u00e8 el consum s’ha convertit en un problema de salut p\u00fablica.<\/p>\n

\u201cLamentablement, no hem tingut coneixement que aquest pla consideri la perspectiva psicol\u00f2gica, absolutament essencial en aquest \u00e0mbit\u201d, revela Alicia L\u00f3pez Mart\u00ednez.<\/p>\n

\u201cI aix\u00f2 que els darrers anys s’ha produ\u00eft un augment important en l’\u00fas de medicaci\u00f3 opioide. Inicialment era prescrita per al tractament del dolor de car\u00e0cter agut, oncol\u00f2gic i postquir\u00fargic. Tot i aix\u00f2, s’ha anat produint un clar increment de les dosis di\u00e0ries d’aquests medicaments per al DCNO\u201d, afegeix.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article original de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) va afirmar el 2017 que \u201cel dolor cr\u00f2nic \u00e9s una malaltia; i el tractament, un dret hum\u00e0\u201d. Segons la Societat Espanyola del Dolor (SED), un de cada sis ciutadans ho pateix. El seu impacte econ\u00f2mic al PIB \u00e9s al voltant del 2,5% i suposa la causa m\u00e9s comuna de […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":28401,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[153],"class_list":["post-28400","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-dolor-cronic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28400","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28400"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28400\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28400"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28400"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28400"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}