{"id":28448,"date":"2021-11-09T06:30:16","date_gmt":"2021-11-09T05:30:16","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28448"},"modified":"2021-11-09T06:30:16","modified_gmt":"2021-11-09T05:30:16","slug":"identifiquen-la-causa-de-la-progressio-de-lalzheimer-al-cervell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/11\/09\/identifiquen-la-causa-de-la-progressio-de-lalzheimer-al-cervell\/","title":{"rendered":"Identifiquen la causa de la progressi\u00f3 de l’Alzheimer al cervell"},"content":{"rendered":"

Un nou estudi, publicat a la revista Science Advances<\/em>, ha utilitzat per primera vegada dades humanes per quantificar la velocitat dels diferents processos que condueixen a la malaltia d’Alzheimer. L’equip internacional, liderat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), ha descobert que aquesta malaltia neurodegenerativa es desenvolupa de forma molt diferent del que es creia fins ara, cosa que podria tenir implicacions per al desenvolupament de possibles tractaments, segons els autors.<\/p>\n

Els investigadors han descobert que, en lloc de partir d’un \u00fanic punt del cervell i d’iniciar una reacci\u00f3 en cadena que produeix la mort de les c\u00e8l\u00b7lules cerebrals, la malaltia d’Alzheimer arriba de forma primerenca a diferents regions del cervell. La rapidesa amb qu\u00e8 la malaltia mata les c\u00e8l\u00b7lules d’aquestes regions, a trav\u00e9s de la producci\u00f3 de grups de prote\u00efnes t\u00f2xiques, determina tamb\u00e9 la velocitat amb qu\u00e8 es propaga.<\/p>\n

L’equip ha descobert que, en lloc de partir d’un \u00fanic punt del cervell i iniciar una reacci\u00f3 en cadena que provoca la mort de les c\u00e8l\u00b7lules cerebrals, com es creia fins ara, l’Alzheimer arriba a diferents regions del cervell de forma primerenca.<\/p><\/blockquote>\n

A l’estudi van utilitzar mostres cerebrals post mortem de pacients amb Alzheimer i imatges d’esc\u00e0ner PET (tomografia per emissi\u00f3 de positrons, per les sigles en angl\u00e8s) de malalts vius.<\/p>\n

Segons explica SINC Georg Meisl, del departament de Qu\u00edmica Yusuf Hamied de Cambridge<\/a> i primer autor del treball, \u201cper assegurar que les conclusions eren generals, utilitzem diversos conjunts de dades diferents, mesurats amb diferents m\u00e8todes i informaci\u00f3 d’estudis previs. Tamb\u00e9 dades noves procedents del Cambridge Brain Bank<\/a>, que guarda historials i mostres de pacients amb malalties neurodegeneratives, incl\u00f2s l’Alzheimer\u201d.<\/p>\n

Les dades dels pacients inclo\u00efen des que les que tenien un deteriorament cognitiu lleu fins als que patien la malaltia en tota la seva extensi\u00f3 amb l’objectiu de rastrejar l’agregaci\u00f3 de tau, una de les dues prote\u00efnes clau implicades en la malaltia.<\/p>\n

A l’Alzheimer, la tau i una altra prote\u00efna anomenada beta-amiloide s’acumulen en forma de cabdells i plaques -coneguts com a agregats proteics-, cosa que provoca la mort de les c\u00e8l\u00b7lules cerebrals i l’encongiment del cervell. Les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, els canvis de personalitat i la dificultat per dur a terme les funcions di\u00e0ries, entre d’altres.<\/p>\n

Qu\u00edmica, millors mesuraments i model matem\u00e0tic<\/h3>\n

\u00abLa malaltia de l’Alzheimer \u00e9s molt complexa. Per aix\u00f2, al nostre equip, estem intentant millorar la vostra investigaci\u00f3 aportant idees d’una disciplina diferent: la qu\u00edmica. Per fer possible aquest estudi, necessit\u00e0vem millors mesuraments per obtenir informaci\u00f3 detallada sobre la malaltia, com ara un tipus espec\u00edfic [esc\u00e0ner] de PET, i un nou model matem\u00e0tic\u201d, assenyala Meisl.<\/p>\n

L’expert explica que al llarg de la darrera d\u00e8cada el seu grup ha \u201cdesenvolupat les idees que ens han portat a aquest model, comen\u00e7ant el proc\u00e9s al tub d’assaig i despr\u00e9s examinant sistemes cada cop m\u00e9s complexos, fins que per fi hem estat capa\u00e7os analitzar dades de pacients\u201d.<\/p>\n

Els autors van observar que el mecanisme que controla la taxa de progressi\u00f3 de la malaltia \u00e9s la replicaci\u00f3 d’agregats proteics a regions individuals del cervell, i no la propagaci\u00f3 d’agregats d’una zona a una altra.<\/p><\/blockquote>\n

Mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 dels conjunts de dades diferents i la seva aplicaci\u00f3 a aquest model matem\u00e0tic, els investigadors van observar que el mecanisme que controla l’\u00edndex de progressi\u00f3 de la malaltia \u00e9s la replicaci\u00f3 d’agregats proteics a regions individuals del cervell, i no la propagaci\u00f3 d’agregats d’una regi\u00f3 a una altra.<\/p>\n

Durant molt de temps, els processos cerebrals que produeixen l’Alzheimer s’han descrit amb termes com cascada i reacci\u00f3 en cadena. \u00c9s una malaltia dif\u00edcil d’estudiar, ja que es desenvolupa al llarg de d\u00e8cades, i nom\u00e9s es pot fer un diagn\u00f2stic definitiu despr\u00e9s d’examinar mostres de teixit cerebral despr\u00e9s de la mort.<\/p>\n

Fins ara, les investigacions s’havien basat, en gran mesura, en models animals per estudiar-los. Els resultats obtinguts en ratolins suggerien que la malaltia s’estenia r\u00e0pidament, ja que els grups de prote\u00efnes t\u00f2xiques colonitzaven diferents parts del cervell.<\/p>\n

\u201cLa idea era que l’Alzheimer es desenvolupava de manera similar a molts c\u00e0ncers, \u00e9s a dir, que els agregats de prote\u00efnes t\u00f2xiques es formaven en una regi\u00f3 i despr\u00e9s s’estenien pel cervell\u201d, diu Meisl.<\/p>\n

Hem descobert que quan l’Alzheimer comen\u00e7a ja hi ha agregats [de prote\u00efnes t\u00f2xiques] a m\u00faltiples regions del cervell, per la qual cosa tractar d’aturar la propagaci\u00f3 entre regions servir\u00e0 de poc per frenar la malaltia. – Georg Meisl, del departament de Qu\u00edmica Yusuf Hamied de Cambridge i primer autor del treball<\/p><\/blockquote>\n

En canvi, afegeix, \u201cnosaltres hem descobert que quan l’Alzheimer comen\u00e7a ja hi ha agregats a m\u00faltiples regions del cervell, per la qual cosa intentar aturar la propagaci\u00f3 entre regions servir\u00e0 de poc per frenar la malaltia\u201d.<\/p>\n

Els autors han observat tamb\u00e9 que la replicaci\u00f3 dels agregats de tau \u00e9s sorprenentment lenta: triga fins a cinc anys. \u00abLes neurones s\u00f3n molt bones a l’hora d’impedir la formaci\u00f3 d’aquests grups proteics, per\u00f2 hem de trobar maneres de fer-les encara millors si volem desenvolupar un tractament efica\u00e7\u00bb, diu David Klenerman, coautor de l’estudi i membre de l’Institut d’Investigaci\u00f3 de la Dem\u00e8ncia de Cambridge.<\/a> \u201c\u00c9s fascinant com ha evolucionat la biologia per aturar l’agregaci\u00f3 de prote\u00efnes\u201d, subratlla.<\/p>\n

El valor de treballar amb dades humanes<\/h3>\n

Per a Tuomas Knowles, tamb\u00e9 del departament de Qu\u00edmica de Cambridge i coautor del treball, \u201caquesta investigaci\u00f3 demostra el valor de treballar amb dades humanes en lloc de models animals imperfectes\u201d.<\/p>\n

Segons Knowles, el descobriment clau d’aquest treball \u201c\u00e9s que aturar la replicaci\u00f3 dels agregats en lloc de la propagaci\u00f3 ser\u00e0 m\u00e9s efica\u00e7 en les etapes de la malaltia que hem estudiat\u201d.<\/p>\n

Els autors afirmen que la seva metodologia podria utilitzar-se per ajudar al desenvolupament de tractaments contra l’Alzheimer, que afecta uns 44 milions de persones al m\u00f3n<\/a>, en adre\u00e7ar-se als processos m\u00e9s importants que es produeixen quan els humans desenvolupen la malaltia. A m\u00e9s, aquest m\u00e8tode podria aplicar-se a altres malalties neurodegeneratives, com ara el Parkinson, assenyalen.<\/p>\n

La metodologia es podria utilitzar per ajudar al desenvolupament de tractaments i tamb\u00e9 aplicar-se a altres malalties neurodegeneratives.<\/p><\/blockquote>\n

En opini\u00f3 de Georg Meisl, el seu estudi \u201cproporciona una nova manera d’obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre el que passa a la malaltia d’Alzheimer a partir de les dades dels pacients. Aix\u00f2 ens pot permetre tant esbrinar qu\u00e8 hem de canviar mitjan\u00e7ant medicaci\u00f3 per frenar la malaltia com predir quant hem de fer canvis per aconseguir una millora significativa dels malalts\u201d.<\/p>\n

Els investigadors tenen previst examinar els processos m\u00e9s primerencs en el desenvolupament de l’Alzheimer i ampliar els estudis a altres malalties, com la dem\u00e8ncia temporal frontal, la lesi\u00f3 cerebral traum\u00e0tica i la par\u00e0lisi supranuclear progressiva, en qu\u00e8 tamb\u00e9 es formen agregats de tau durant la malaltia.<\/p>\n

Knowles opina que \u201cresulta emocionant veure el progr\u00e9s en aquest camp: fa quinze anys, nosaltres i altres cient\u00edfics determin\u00e0vem els mecanismes moleculars b\u00e0sics per a sistemes senzills a un tub d’assaig; per\u00f2 ara podem estudiar aquest proc\u00e9s a nivell molecular en pacients reals, cosa que \u00e9s un pas important per desenvolupar algun dia tractaments\u201d, conclou.<\/p>\n

Refer\u00e8ncia:<\/em><\/strong><\/p>\n

Georg Meisl et al. \u201cIn vivo rate-determining steps of tau seed accumulation in Alzheimer’s disease\u201d, Science Advances<\/a> (octubre, 2021)<\/em><\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un nou estudi, publicat a la revista Science Advances, ha utilitzat per primera vegada dades humanes per quantificar la velocitat dels diferents processos que condueixen a la malaltia d’Alzheimer. L’equip internacional, liderat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), ha descobert que aquesta malaltia neurodegenerativa es desenvolupa de forma molt diferent del que es creia […]<\/p>\n","protected":false},"author":217,"featured_media":28450,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,8],"tags":[193],"class_list":["post-28448","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-recerca","tag-alzheimer"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/217"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28448"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28448\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}