{"id":28519,"date":"2021-11-17T06:30:00","date_gmt":"2021-11-17T05:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28519"},"modified":"2021-11-17T06:30:00","modified_gmt":"2021-11-17T05:30:00","slug":"viure-amb-un-tca-jo-no-era-conscient-de-la-meva-malaltia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/11\/17\/viure-amb-un-tca-jo-no-era-conscient-de-la-meva-malaltia\/","title":{"rendered":"Viure amb un trastorn de conducta aliment\u00e0ria: \u00abJo no era conscient de la meva malaltia\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>La Nerea Fern\u00e1ndez, de 22 anys, va comen\u00e7ar a desenvolupar conductes problem\u00e0tiques amb el menjar quan tenia 12 anys. \u00abTot va comen\u00e7ar de manera for\u00e7a subtil, ning\u00fa es va adonar. Jo ja feia temps que no em sentia b\u00e9 amb mi mateixa i que no estava a gust amb el meu entorn i les meves relacions. Em vaig comen\u00e7ar a centrar molt en el meu cos i en com em veien els altres\u00bb, relata. Aquesta situaci\u00f3 va coincidir amb una etapa de canvi i de noves amistats, quan comen\u00e7ava l&#8217;ESO.<\/p>\n<p>\u00abJo no acabava d&#8217;entendre que em passava. Dinava quasi sempre sola a casa, perqu\u00e8 la meva mare treballava, i vaig comen\u00e7ar a restringir aliments: mai menjava dol\u00e7os, fregits&#8230; fins al punt que vaig comen\u00e7ar a vomitar\u00bb, explica. \u00abEl primer cop que vaig vomitar va ser for\u00e7a impactant per mi mateixa. Em vaig mirar al mirall, plorant. En aquell moment, ja havia fet un pas m\u00e9s: havia entrat en la boca de la malaltia\u00bb.<\/p>\n<p>Cap als 17 anys, la Nerea va fer una baixada de pes considerable. Aleshores la seva fam\u00edlia es va adonar que alguna cosa no anava b\u00e9 i la van portar a un centre. La van diagnosticar amb un trastorn de conducta aliment\u00e0ria no especificat (TCANE), caracteritzat per quadres incomplets d&#8217;anor\u00e8xia o bul\u00edmia nerviosa. Quan va fer 18 anys, per\u00f2, va demanar l&#8217;alta volunt\u00e0ria. \u00abJo no em volia curar. No era conscient de la meva malaltia i no volia que ning\u00fa fren\u00e9s les meves conductes\u00bb, assenyala. A finals d&#8217;aquell any, va parlar amb la seva fam\u00edlia i va decidir demanar ajuda. Primer va ingressar en un hospital de dia i, m\u00e9s endavant, va fer-ho en un 24 hores, on s\u2019hi va estar tres mesos i mig.<\/p>\n<p>\u00abLa primera setmana va ser horrible. All\u00e0 t&#8217;adones de fins a quin punt pot arribar un trastorn de conducta aliment\u00e0ria. Al centre s\u00ed que vaig prendre m\u00e9s consci\u00e8ncia de la meva malaltia i vaig veure que no podia continuar aix\u00ed, que em volia curar i no volia fer patir m\u00e9s al meu entorn\u00bb, explica. Un dels aspectes que m\u00e9s la va ajudar va ser el fet de sentir-se acompanyada. \u00abUn dels sentiments que tenia era que estava sola i que ning\u00fa m&#8217;entenia. Per\u00f2 veure que hi ha gent que est\u00e0 al teu costat per com ets, malgrat tot, fa que et comencis a valorar m\u00e9s enll\u00e0 del teu f\u00edsic\u00bb.<\/p>\n<p>Ara ja fa prop de dos anys que est\u00e0 recuperada. \u00abLes meves emocions ja no les gestiono amb el menjar\u00bb, explica, sent conscient que el que ha viscut l&#8217;acompanyar\u00e0 tota la vida. \u00abCom alg\u00fa que ha tingut qualsevol classe de depend\u00e8ncia, has de tenir una llum vermella que s&#8217;encengui quan hi ha alguna situaci\u00f3 problem\u00e0tica i digui: &#8216;D&#8217;acord, aix\u00f2 no est\u00e0 b\u00e9&#8217;. Has de ser conscient que tens m\u00e9s tend\u00e8ncia a obsessionar-te amb l&#8217;alimentaci\u00f3 o amb el teu cos que qualsevol altra persona\u00bb.<\/p>\n<blockquote><p>Al voltant de 400.000 persones a tota Espanya pateixen algun tipus de trastorn de conducta aliment\u00e0ria, 300.000 de les quals s\u00f3n joves adolescents.<\/p><\/blockquote>\n<h3 class=\"western\">Les adolescents, les m\u00e9s vulnerables<\/h3>\n<p>Al voltant de 400.000 persones a tota Espanya pateixen algun tipus de trastorn de conducta aliment\u00e0ria, 300.000 de les quals s\u00f3n joves adolescents, segons dades de la <a href=\"https:\/\/fitafundacion.org\/\">Fundaci\u00f3 Fita<\/a>. La mitjana d&#8217;edat d&#8217;inici de la malaltia s\u00f3n els 15 anys, tot i que entre un 8 i un 10% dels TCA tenen un inici tard\u00e0, com podria ser als 30 o 35 anys. 9 de cada 10 de les persones afectades per aquests tipus de trastorns s\u00f3n dones.<\/p>\n<p>\u00abLes causes s\u00f3n multifactorials i intervenen tant factors biol\u00f2gics com socioculturals, com poden ser els c\u00e0nons o models de bellesa que la societat accepta com a bons\u00bb, explica Eduardo Serrano, psic\u00f2leg pedi\u00e0tric de l&#8217;Hospital Sant Joan de D\u00e9u Barcelona i Coordinador de la Unitat de Trastorns de Conducta Aliment\u00e0ria de l&#8217;hospital.<\/p>\n<p>A l&#8217;adolesc\u00e8ncia hi ha una s\u00e8rie de factors que poden propiciar l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;un TCA. En aquesta etapa \u00e9s on es produeixen m\u00e9s canvis f\u00edsics, que s\u00f3n encara m\u00e9s evidents en les noies. Aix\u00f2 fa que creixi la preocupaci\u00f3 pel cos i per adaptar-se als c\u00e0nons de bellesa que marca la societat. \u00abEl pas de la prim\u00e0ria a l&#8217;ESO \u00e9s un estressor que fa a les persones m\u00e9s vulnerables a patir aquest tipus de trastorns. \u00c9s una etapa de canvis f\u00edsics, per\u00f2 tamb\u00e9 psicol\u00f2gics: comencen a prendre decisions, busquen trobar-se a si mateix, tenen el desig de m\u00e9s autonomia, de trobar referents&#8230;\u00bb, afirma Serrano. \u00abTamb\u00e9 hi ha el que s&#8217;anomenen els esdeveniments vitals estressants, com un desengany amb una parella o la separaci\u00f3 dels pares, que poden funcionar com un desencadenant de la malaltia\u00bb, afegeix.<\/p>\n<p>La malaltia es manifesta, per una banda, a trav\u00e9s de s\u00edmptomes f\u00edsics, com la p\u00e8rdua evident de pes, en el cas de l&#8217;anor\u00e8xia, o les fluctuacions exagerades de pes, en el cas de la bul\u00edmia, aix\u00ed com la desaparici\u00f3 o alteraci\u00f3 del cicle menstrual. Tamb\u00e9 apareixen s\u00edmptomes psicol\u00f2gics: preocupaci\u00f3 excessiva per l&#8217;alimentaci\u00f3 i el pes, amb la inclusi\u00f3 de canvis en la dieta, obsessi\u00f3 per l&#8217;exercici f\u00edsic, distorsi\u00f3 de la imatge corporal, irritabilitat o a\u00efllament respecte a l&#8217;entorn. Igualment, apareixen sentiments de p\u00e8rdua de v\u00e0lua personal i de baixa autoestima.<\/p>\n<p>A les primeres fases del diagn\u00f2stic i, fins i tot, del tractament, una caracter\u00edstica habitual en els i les pacients \u00e9s la falta de consci\u00e8ncia respecte a la malaltia. \u00abHabitualment, el pacient no veu necessitat de canvi ni troba motivaci\u00f3 pel tractament. Li costa entendre que t\u00e9 una malaltia, que ha perdut el control sobre si mateix i que tot el seu m\u00f3n gira al voltant del seu cos\u00bb, explica el Dr. Fernando Fern\u00e1ndez, cap de la Unitat de Trastorns de Conducta Aliment\u00e0ria de l&#8217;Hospital de Bellvitge.<\/p>\n<blockquote><p>La pand\u00e8mia de la Covid ha disparat els casos de TCA, que es calcula que han augmentat en un 20%.<\/p><\/blockquote>\n<h3 class=\"western\">L&#8217;efecte de la Covid<\/h3>\n<p>La pand\u00e8mia de la Covid ha disparat els casos de TCA, que es calcula que han augmentat en un 20%. A m\u00e9s, la crisi sanit\u00e0ria tamb\u00e9 ha fet empitjorar els casos que ja existien i ha provocat, en alguns casos, recaigudes en persones que ja estaven recuperades. \u00abLa pand\u00e8mia va ser la tempesta perfecta. L&#8217;a\u00efllament social, la incertesa, la por al contagi&#8230; van ser un estressor m\u00e9s\u00bb, assenyala Eduardo Serrano, qui explica que, durant el per\u00edode m\u00e9s dur de la pand\u00e8mia, a l&#8217;Hospital Sant Joan de D\u00e9u l&#8217;hospitalitzaci\u00f3 parcial va augmentar en un 33% i els ingressos totals fins un 60%.<\/p>\n<p>Els missatges que circulaven durant el confinament evocant a la necessitat de fer exercici f\u00edsic i portar una dieta sana per no \u00ababandonar-se\u00bb van anar calant en la poblaci\u00f3. \u00abPel fet de no poder mantenir una activitat normal, ha augmentat la preocupaci\u00f3 pel pes i la figura i l&#8217;obsessi\u00f3 per l&#8217;esport. A m\u00e9s, durant la pand\u00e8mia hi ha hagut diferents factors estressants, com la p\u00e8rdua de poder adquisitiu en la fam\u00edlia o la mort de persones properes, que han fet que apareguessin angoixes que normalment no hi eren\u00bb, sost\u00e9 el Dr. Fern\u00e1ndez. A l&#8217;Hospital de Bellvitge, on normalment veuen uns 300 o 350 casos nous cada any de TCA, aquest any n&#8217;han vist entre 400 i 450.<\/p>\n<h3 class=\"western\">Les xarxes com a amplificador del model de bellesa<\/h3>\n<p>Les xarxes socials per si mateixes no s\u00f3n una causa dels TCA, per\u00f2 s\u00ed que poden jugar un paper en la seva incid\u00e8ncia. \u00abLes xarxes amplifiquen el model est\u00e8tic, amb l&#8217;afegit que es produeix un retoc de les fotografies i es poden utilitzar filtres, que promouen encara m\u00e9s la idea de perfecci\u00f3, tot i que sigui falsa. Aix\u00f2 pot generar insatisfacci\u00f3 corporal, que \u00e9s la porta d&#8217;entrada a un trastorn alimentari\u00bb, explica Serrano. \u00abSi jo em sento lluny de l&#8217;est\u00e0ndard de bellesa, disminueix l&#8217;autoestima i aix\u00f2 em porta a intentar modificar el meu cos amb la dieta, fent esport&#8230; tot s\u00f3n factors de risc que poden debutar en un trastorn alimentari\u00bb, afegeix el psic\u00f2leg de l&#8217;Hospital Sant Joan de D\u00e9u.<\/p>\n<p>Segons explica la Nerea, hi ha molt poca consci\u00e8ncia respecte a la gravetat dels TCA i \u00e9s habitual banalitzar aquests comportaments amb la dieta o l&#8217;esport. \u00abHi ha moltes <em>influencers<\/em> que fan servir expressions com &#8216;compensar el que he fet durant el cap de setmana&#8217; o persones amb TCA reconegut que parlen dels dejunis intermitents\u00bb, assenyala. \u00abQuan alg\u00fa que t\u00e9 un TCA llegeix o veu aix\u00f2, fa que la seva malalta evolucioni m\u00e9s r\u00e0pidament i pitjor\u00bb, afegeix.<\/p>\n<blockquote><p>Les xarxes amplifiquen el model est\u00e8tic i promouen encara m\u00e9s la idea de perfecci\u00f3. Aix\u00f2 pot generar insatisfacci\u00f3 corporal, que \u00e9s la porta d&#8217;entrada a un trastorn alimentari.<\/p><\/blockquote>\n<h3 class=\"western\">Un abordatge multidisciplinari<\/h3>\n<p>Segons dades de l&#8217;Hospital de Bellvitge, el trastorn per afartament i l&#8217;anor\u00e8xia nerviosa s\u00f3n els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria que registren un percentatge m\u00e9s elevat de recuperaci\u00f3 total despr\u00e9s d&#8217;un tractament especialitzat, amb un 72% i un 65% respectivament. En canvi, la bul\u00edmia nerviosa i altres TCA at\u00edpics presenten menys probabilitat de restabliment complet, entre el 40% i 33%.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb els resultats d&#8217;un estudi de l&#8217;Hospital per avaluar l&#8217;impacte dels anys d&#8217;evoluci\u00f3 de la malaltia en la resposta al tractament dels TCA, en l&#8217;anor\u00e8xia i la bul\u00edmia nerviosa, m\u00e9s de 12 i 14 anys d&#8217;evoluci\u00f3 incrementarien el risc de cronicitat, mentre que per al grup de trastorns at\u00edpics seria de 6 a 8 anys i per al trastorn per afartament de 20 a 21 anys. Aix\u00ed doncs, el reconeixement preco\u00e7 dels s\u00edmptomes i el tractament indicat s\u00f3n aspectes claus en l&#8217;abordatge d&#8217;aquests trastorns.<\/p>\n<p>Un altre aspecte clau \u00e9s l&#8217;abordatge multidisciplinari de la malaltia. En les unitats espec\u00edfiques de TCA, com la de l&#8217;Hospital de Bellvitge o la de Sant Joan de D\u00e9u, intervenen diversos especialistes en el tractament del pacient -psic\u00f2legs, psiquiatres, endocrins, internistes, ginec\u00f2legs, nutricionistes, etc.-. Normalment, els pacients arriben derivats dels centres de salut mental o de l&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria i es fa un tractament espec\u00edfic en funci\u00f3 de la severitat del cas. En algunes ocasions, cal un ingr\u00e9s a l&#8217;hospital de dia i, en d&#8217;altres de m\u00e9s greus, un ingr\u00e9s total.<\/p>\n<p>En el cas de l&#8217;Hospital Sant Joan de D\u00e9u, en ser un hospital pedi\u00e0tric, la fam\u00edlia s&#8217;involucra en tot el proc\u00e9s. \u00abDes del primer moment, mirem d&#8217;empoderar-los perqu\u00e8 puguin entendre tota la repercussi\u00f3 emocional de la malaltia i perqu\u00e8 puguin manejar la renutrici\u00f3 en el cas d&#8217;un ingr\u00e9s parcial. Tamb\u00e9 els facilitem eines perqu\u00e8 puguin gestionar situacions espec\u00edfiques. Formen un equip entre la persona afectada, la fam\u00edlia i els professionals\u00bb, remarca Eduardo Serrano.<\/p>\n<blockquote><p>Treballar en l&#8217;educaci\u00f3 per trencar l&#8217;estigmatitzaci\u00f3 de la salut mental \u00e9s molt important. Cal entendre que tots estem exposats a patir algun tipus de problema de salut mental al llarg de la nostra vida.<\/p><\/blockquote>\n<h3 class=\"western\">Parlar-ne per trencar l&#8217;estigma<\/h3>\n<p>Amb la pand\u00e8mia de la Covid-19 <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/la-pandemia-de-la-salut-mental-com-trencar-lestigma\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">s&#8217;han disparat i aguditzat el nombre de casos de depressi\u00f3, ansietat i altres problemes de salut mental<\/a>. \u00abA causa de l&#8217;augment de la demanda, s&#8217;han desbordat els recursos que ten\u00edem i tamb\u00e9 han arribat casos m\u00e9s greus a causa del confinament. Calen m\u00e9s recursos per poder fer front a aquest augment de problemes de salut mental\u00bb, argumenta el Dr. Fern\u00e1ndez.<\/p>\n<p>En la mateixa l\u00ednia s&#8217;expressa la Nerea, qui tamb\u00e9 reivindica un augment dels recursos destinats a la salut mental. \u00abHi ha tanta gent que t\u00e9 problemes de salut mental que \u00e9s impossible que la sanitat p\u00fablica pugui abastir-ho tot. I hi ha moltes fam\u00edlies que no es poden permetre pagar un psic\u00f2leg a la sanitat privada\u00bb, afirma. La Nerea tamb\u00e9 destaca la import\u00e0ncia d&#8217;educar en la gesti\u00f3 de les emocions des de les escoles, treballar l&#8217;autoestima i un pensament cr\u00edtic davant els inputs que rebem a trav\u00e9s de les xarxes socials.<\/p>\n<p>La crisi sanit\u00e0ria tamb\u00e9 ha posat sobre la taula la import\u00e0ncia de cuidar la nostra salut mental. \u00abTreballar en l&#8217;educaci\u00f3 per trencar l&#8217;estigmatitzaci\u00f3 de la salut mental \u00e9s molt important. Cal entendre que tots estem exposats a patir algun tipus de problema de salut mental al llarg de la nostra vida. La prevenci\u00f3 \u00e9s complexa, per\u00f2 tot el que sigui reconeixement preco\u00e7 i trencar el tab\u00fa \u00e9s important\u00edssim\u00bb, destaca el cap de la Unitat de TCA de l\u2019Hospital de Bellvitge.<\/p>\n<p>La Nerea ha volgut explicar el seu testimoni per visibilitzar els trastorns de conducta aliment\u00e0ria, ja que, segons diu, \u00ables persones no s\u00f3n conscients que \u00e9s una malaltia que et pot arribar a matar i no li donen la import\u00e0ncia que se li hauria de donar\u00bb. Destaca que el m\u00e9s important \u00e9s demanar ajuda i fer-se valdre a un mateix. \u00abUna cosa que m&#8217;he anat repetint durant molt de temps \u00e9s que nom\u00e9s ens tenim a nosaltres. Jo soc l&#8217;\u00fanica persona que estar\u00e0 sempre amb mi i \u00e9s una <em>merda<\/em> estar tota la vida odiant-te a tu mateixa. Per aix\u00f2 ens hem de valorar i acceptar-nos tal com som\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Nerea Fern\u00e1ndez, de 22 anys, va comen\u00e7ar a desenvolupar conductes problem\u00e0tiques amb el menjar quan tenia 12 anys. \u00abTot va comen\u00e7ar de manera for\u00e7a subtil, ning\u00fa es va adonar. Jo ja feia temps que no em sentia b\u00e9 amb mi mateixa i que no estava a gust amb el meu entorn i les meves [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":28530,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[443,2408],"class_list":["post-28519","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-tca","tag-trastorns-de-conducta-alimentaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28519","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28519"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28519\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}