Un altre any, un altre hivern, una altra campanya de la grip i, una altra vegada ens trobem amb els serveis d’urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries col\u00b7lapsats. Tornem a visualitzar els passadissos plens de pacients en lliteres i butaques, amb les ambul\u00e0ncies retingudes fora dels hospitals, ja que no queda espai f\u00edsic per descarregar els pacients. Mentrestant, encara hem de fer front a la pand\u00e8mia i a una nova malaltia, que, com tot apunta, ha arribat per quedar-se i convertir-se en un virus hivernal m\u00e9s.<\/p>\n
Dissortadament, a difer\u00e8ncia de la situaci\u00f3 de pand\u00e8mia, no \u00e9s un fet estrany que les Urg\u00e8ncies superin el seu l\u00edmit de capacitat. Fa anys, com a m\u00ednim des de l’inici de les retallades, que el servei d’atenci\u00f3 continuada dels centres hospitalaris es troba sotm\u00e8s a una pressi\u00f3 constant. No \u00e9s cap novetat i ja forma part de la vida quotidiana del personal.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, la pand\u00e8mia nom\u00e9s ha posat de manifest la precarietat del nostre sistema sanitari causat per les retallades i per una deficient organitzaci\u00f3 i planificaci\u00f3 dels recursos. El col\u00b7lapse d’Urg\u00e8ncies \u00e9s multifactorial, com b\u00e9 sabem els professionals, per\u00f2 principalment es deu a l’increment de la demanda assistencial per part de la poblaci\u00f3, que reclama atenci\u00f3 m\u00e8dica i respostes immediates. Les llistes d’espera, tant per concertar una visita amb el metge o metgessa d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria com amb la resta d’especialistes, i per accedir a exploracions complement\u00e0ries i proves diagn\u00f2stiques, sulfura els pacients que s’atansen a les Urg\u00e8ncies a la recerca d’una atenci\u00f3 que saben que rebran de manera garantida, encara que calgui esperar algunes hores. \u00c9s molt habitual que els mateixos pacients reconeguin que el seu motiu de consulta no \u00e9s propi del servei, per\u00f2 manifesten la necessitat de veure i parlar amb un metge perqu\u00e8 en el seu CAP no poden fer-ho abans de tres setmanes o un mes.<\/p>\n
Tanmateix, la saturaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s causada per la manca de llits d’hospitalitzaci\u00f3 que dificulta el drenatge de pacients. Aix\u00f2 \u00e9s el que provoca, en la majoria de casos, la ignominiosa imatge de persones \u00abaparcades\u00bb a passadissos. Hi ha una dada que il\u00b7lustra perfectament el d\u00e8ficit de llits del nostre sistema sanitari. Mentre que Catalunya compta amb 2,43 llits d’aguts per cada 1.000 habitants, la mitjana de la Uni\u00f3 Europea \u00e9s de 5, el doble.<\/p>\n