{"id":28540,"date":"2021-11-19T06:30:43","date_gmt":"2021-11-19T05:30:43","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28540"},"modified":"2021-11-19T06:30:43","modified_gmt":"2021-11-19T05:30:43","slug":"un-de-cada-tres-adolescents-fa-un-us-problematic-de-les-xarxes-socials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/11\/19\/un-de-cada-tres-adolescents-fa-un-us-problematic-de-les-xarxes-socials\/","title":{"rendered":"Un de cada tres adolescents fa un \u00fas problem\u00e0tic de les xarxes socials"},"content":{"rendered":"<p>\u00c9s una obvietat el fet que la tecnologia i internet s\u00f3n importants per als joves. Com ho s\u00f3n tamb\u00e9 per al m\u00f3n adult. S&#8217;hi diverteixen i es relacionen en alta mesura a trav\u00e9s de les pantalles de tota mena de dispositius. Unicef ha volgut donar un cop d&#8217;ull, aix\u00f2 s\u00ed, a la manera com ho fan mitjan\u00e7ant una macroenquesta a m\u00e9s de 50.000 noies i nois de tot el pa\u00eds. L&#8217;estudi es titula <em><a href=\"https:\/\/www.unicef.es\/publicacion\/impacto-de-la-tecnologia-en-la-adolescencia\">Impacto de la tecnolog\u00eda en la adolescencia: relaciones, riesgos y oportunidades<\/a><\/em>, i \u00e9s el m\u00e9s gran sobre aquesta tem\u00e0tica realitzat fins el moment a Europa.<\/p>\n<p>De mitjana, els enquestats van tenir el primer m\u00f2bil a les seves mans amb 11 anys d&#8217;edat. El 98% t\u00e9 wifi a casa, el 94,8 t\u00e9 el m\u00f2bil connectat a internet i el 90,8% es connecta tots o gaireb\u00e9 tots els dies. La meitat dels adolescents dediquen cinc hores di\u00e0ries, durant el cap de setmana, a navegar per internet. El 31,5% passa aquest temps connectat entre setmana. Una cinquena part ho fa a partir de les 12 de la nit pr\u00e0cticament di\u00e0riament. Gaireb\u00e9 el 60% dormen amb el m\u00f2bil o la tauleta a l&#8217;habitaci\u00f3; una xifra similar a la dels qui porten el tel\u00e8fon a classe. El 6,7% l&#8217;utilitzen a l&#8217;aula per a usos no educatius.<\/p>\n<h3>Xarxes socials<\/h3>\n<p>Les xarxes socials ja s\u00f3n part de la cultura en tots els nivells. Per\u00f2 encara m\u00e9s per als i les joves i adolescents, per all\u00f2 que estan en edats en les quals crear relacions amb iguals \u00e9s l&#8217;activitat m\u00e9s important, pr\u00e0cticament, de les que tenen per davant cada dia. Tant \u00e9s aix\u00ed que la pr\u00e0ctica totalitat dels enquestats (98,5%) tenen perfil en una xarxa social i el 83,5% els tenen en tres o m\u00e9s. El 60% tenen m\u00e9s d&#8217;un perfil en la mateixa xarxa. I, a m\u00e9s de les xarxes socials, estan tamb\u00e9 les aplicacions de missatgeria instant\u00e0nia: el 99% utilitza una o m\u00e9s d&#8217;aquestes aplicacions. Gaireb\u00e9 el 50% n&#8217;usen tres o m\u00e9s.<\/p>\n<p>Segons l&#8217;informe d&#8217;Unicef, el fet que tinguin m\u00e9s d&#8217;un perfil a les xarxes es deu a la diferent utilitzaci\u00f3 que en fan: b\u00e9 sigui per a relacionar-se amb la fam\u00edlia o amb el grup d&#8217;iguals.<\/p>\n<div class=\"flourish-embed flourish-chart\" data-src=\"visualisation\/7840280\"><script src=\"https:\/\/public.flourish.studio\/resources\/embed.js\"><\/script><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>Riscos<\/h3>\n<p>La motivaci\u00f3 perqu\u00e8 noies i nois estiguin a internet \u00e9s molt variada i treu a la llum algunes q\u00fcestions dignes de reflexi\u00f3 en relaci\u00f3 a la vida que tenen. El 27% les utilitza per ser m\u00e9s popular; pr\u00e0cticament el mateix percentatge, per ser acceptat. El 33% per mostrar-se com \u00e9s. El 44% per no sentir-se sol i el 58% per fer amistats.<\/p>\n<p>El fet que bona part les utilitzin per relacionar-se amb els altres, juntament amb el fet que en uns certs percentatges sentin por (24,7%), angoixa (19,7%), solitud (23,5%), inseguretat (27.9%) o exclusi\u00f3 (13,5%), pot portar a causar que visquin situacions de risc. Es tracta de riscos sobradament coneguts: ciberassetjament, contactes amb estranys, xantatge o extorsi\u00f3 o l&#8217;acc\u00e9s a continguts inadequats.<\/p>\n<p>Tant alt \u00e9s el risc que el 42% dels qui van respondre l&#8217;enquesta han rebut missatges d&#8217;altres persones amb contingut sexual o er\u00f2tic (mentre que el 13,8% els han enviat). Al mateix temps, el 26,8% ha rebut aquest tipus de material per part d&#8217;algun dels seus contactes i l&#8217;11,4% s&#8217;ha sentit pressionat per enviar imatges o v\u00eddeos seus amb contingut er\u00f2tic o sexual. El 8% ho ha fet. I un 3,7% ha estat fet xantatge en relaci\u00f3 a aquesta mena de contingut. Segons els responsables de l&#8217;estudi, aquestes dades demostren que les conductes relacionades amb el <em>sexting<\/em> s\u00f3n cada vegada m\u00e9s habituals<\/p>\n<div class=\"flourish-embed flourish-chart\" data-src=\"visualisation\/7840638\"><script src=\"https:\/\/public.flourish.studio\/resources\/embed.js\"><span data-mce-type=\"bookmark\" class=\"mce_SELRES_start\">\ufeff<\/span><\/script><\/div>\n<p>En relaci\u00f3 al ciberassetjament, els responsables de l&#8217;estudi d&#8217;Unicef utilitzen les xifres del ECIP-Q (European Ciberbullying Intervention Project Questionnaire) elaborat el 2015. D&#8217;ell es despr\u00e8n que a internet el 10.7% dels usuaris joves s\u00f3n v\u00edctimes d&#8217;assetjament, mentre que l&#8217;11,8% \u00e9s v\u00edctima i agressor. Les noies s\u00f3n en major mesura v\u00edctimes <em>pures<\/em> (un 12,7%), mentre que els nois son v\u00edctimes i agressors en major percentatge (13,8%). Tot aix\u00f2, al mateix temps que la major part de tots aquests nois i noies no s\u00f3n conscients de sofrir-ho: nom\u00e9s el 2,2%, sost\u00e9 l&#8217;informe d&#8217;Unicef, diria que sofreix ciberassetjament.<\/p>\n<p>Cap\u00edtol a banda mereixen altres riscos, com el del joc en l\u00ednia i les apostes. Segons les dades d&#8217;Unicef, el 3,6% dels i les estudiants de secund\u00e0ria obligat\u00f2ria ha jugat en l\u00ednia o apostats diners alguna vegada, \u00e9s a dir, unes 70.000 persones. Les raons s&#8217;assemblen molt amb les dels qui fan aix\u00f2 en locals d&#8217;apostes f\u00edsics: guanyar diners, divertir-se i passar l&#8217;estona amb els amics. A aix\u00f2 s&#8217;hi suma la creen\u00e7a que \u00e9s f\u00e0cil guanyar diners apostant a internet.<\/p>\n<p>De la informaci\u00f3 que han facilitat els joves es despr\u00e8n que les formes m\u00e9s comunes de joc en l\u00ednia s\u00f3n: les apostes esportives (31,5%); el p\u00f2quer en l\u00ednia (20,6%); el bingo (12,1%); escurabutxaques o ruleta (10,8%); blackjack (9,8%) i la loteria instant\u00e0nia o <em>rasca-rasca<\/em> (9,5%).<\/p>\n<p>Enfront de tot aix\u00f2, l&#8217;esc\u00e0s control parental en l&#8217;\u00fas de les tecnologies i d&#8217;internet. Nom\u00e9s el 13,2% de les fam\u00edlies limiten l&#8217;acc\u00e9s a continguts; el 23,9% limiten les hores d&#8217;\u00fas; el 29,1% posen alguna norma sobre l&#8217;\u00fas de la xarxa; 15,3% castiguen amb l&#8217;\u00fas del m\u00f2bil o la tauleta i, en \u00faltim lloc, el 36,8% dels joves utilitzen dispositius durant els menjars.<\/p>\n<p>Aquests comportaments comporten que el 25% dels enquestats asseguri que a casa tenen discussions per l&#8217;\u00fas de les tecnologies pel cap baixa una vegada a la setmana.<\/p>\n<h3>Educaci\u00f3<\/h3>\n<p>L&#8217;estudi va comen\u00e7ar el mes de mar\u00e7 de 2020 i s&#8217;ha estat desenvolupant durant bona part del postconfinament. D&#8217;aquesta manera, hi ha informaci\u00f3 sobre el desenvolupament del curs educatiu en semipresencialitat, una modalitat que han viscut moltes i molts estudiants de l&#8217;ESO per tot el pa\u00eds.<\/p>\n<p>La nota no \u00e9s bona. El 39% la qualifica de regular, mentre que el 22,3% diu que ha estat dolenta o molt dolenta. Entre els aspectes positius, el fet que el 90% tingu\u00e9s els mitjans necessaris per seguir les classes i el coneixement suficient (87,8%). Aix\u00f2 s\u00ed, el 72,3% s&#8217;ha sentit sobrecarregat o desbordat; gaireb\u00e9 el 40% ha tingut problemes per fer ex\u00e0mens o lliurar tasques. Un percentatge gaireb\u00e9 id\u00e8ntic dels qui han sentit inseguretat davant la c\u00e0mera. El 41% creu que ha apr\u00e8s el necessari i el 43% creu que \u00e9s una bona manera d&#8217;aprendre.<\/p>\n<h3>Recomanacions<\/h3>\n<p>\u201cL&#8217;\u00fas problem\u00e0tic d&#8217;Internet i les xarxes afecta el dia a dia dels adolescents i les seves fam\u00edlies, ja que impacta en el benestar, la salut mental, la conviv\u00e8ncia i, fins i tot, en la satisfacci\u00f3 amb la vida\u201d, ha explicat en la presentaci\u00f3 de l\u2019informe Carmen Molina, directora de Sensibilitzaci\u00f3 i Pol\u00edtiques d\u2019Inf\u00e0ncia d\u2019Unicef Espanya. Amb l\u2019informe, Unicef tamb\u00e9 realitza una s\u00e8rie de recomanacions \u201cdirigides a governs, fam\u00edlies, institucions, empreses i la societat en general, amb l&#8217;objectiu de fomentar una bona higiene digital\u201d. S\u00f3n aquestes:<\/p>\n<ul>\n<li>La necessitat que les fam\u00edlies comptin amb eines i suport per poder exercir la tasca educativa i d&#8217;acompanyament.<\/li>\n<li>Promoure la import\u00e0ncia del sistema educatiu com a \u00e0mbit clau per adquirir les pautes i eines necess\u00e0ries per moure\u2019s per Internet.<\/li>\n<li>Que els mateixos adolescents rebin la informaci\u00f3 necess\u00e0ria tant per poder comprendre els riscos com per denunciar situacions d&#8217;ab\u00fas.<\/li>\n<li>Comptar amb pol\u00edtiques m\u00e9s contundents per part de les institucions per a la protecci\u00f3 dels infants i la seva imatge a la xarxa.<\/li>\n<li>La ind\u00fastria tecnol\u00f2gica ha de garantir la protecci\u00f3 dels adolescents a trav\u00e9s de, per exemple, recomanacions clares d&#8217;\u00fas i privadesa.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s una obvietat el fet que la tecnologia i internet s\u00f3n importants per als joves. Com ho s\u00f3n tamb\u00e9 per al m\u00f3n adult. S&#8217;hi diverteixen i es relacionen en alta mesura a trav\u00e9s de les pantalles de tota mena de dispositius. Unicef ha volgut donar un cop d&#8217;ull, aix\u00f2 s\u00ed, a la manera com ho [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":28541,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1120,2526,2347],"class_list":["post-28540","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-adolescencia","tag-educacio-digital","tag-xarxes-socials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28540"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28540\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}