{"id":28609,"date":"2021-11-24T06:30:26","date_gmt":"2021-11-24T05:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28609"},"modified":"2021-11-24T06:30:26","modified_gmt":"2021-11-24T05:30:26","slug":"hector-ruiz-la-clau-per-aprendre-es-donar-sentit-al-que-aprenem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/11\/24\/hector-ruiz-la-clau-per-aprendre-es-donar-sentit-al-que-aprenem\/","title":{"rendered":"H\u00e9ctor Ruiz: \u00abLa clau per aprendre \u00e9s donar sentit al que aprenem\u00bb"},"content":{"rendered":"

Bi\u00f2leg de carrera, a H\u00e9ctor Ruiz Mart\u00edn sempre li va picar el cuquet de l’educaci\u00f3. Des de molt jove li van assaltar els grans interrogants pedag\u00f2gics, amb el com aprenem<\/em> al capdavant. Va buscar respostes en la doc\u00e8ncia, havent estat professor d’institut i universitat. Durant un temps va intentar disseccionar els misteris de l’aprenentatge a trav\u00e9s de la neuroci\u00e8ncia. I quan va descobrir els encants de la psicologia cognitiva, es va produir una mena de sobtat enamorament intel\u00b7lectual. Autor de diverses obres amb un enfocament divulgatiu, avui dirigeix la International Science Teaching Foundation, amb seu a Barcelona.<\/p>\n

Com fa el salt de la neuroci\u00e8ncia a la psicologia cognitiva? \u00bfVa ser una transici\u00f3 gradual o una mena d’il\u00b7luminaci\u00f3 sobtada?<\/strong><\/p>\n

Una mica totes dues coses. Jo descobreixo, a trav\u00e9s de la neuroci\u00e8ncia, que es pot fer ci\u00e8ncia de l’aprenentatge. Em fico en aquest \u00e0mbit amb molta fascinaci\u00f3. Per\u00f2 en el fons, m\u00e9s enll\u00e0 del meu inter\u00e8s fonamental com a bi\u00f2leg, sempre he buscat poder respondre a les preguntes que ens fem com a docents i estudiants, especialment com aprendre m\u00e9s i millor. Com m\u00e9s em fico en la neuroci\u00e8ncia (el seu estudi del cervell a nivell molecular, cel\u00b7lular, bioqu\u00edmic), m\u00e9s m’adono que no pot respondre a aquestes preguntes. Aquest proc\u00e9s va ser progressiu. I despr\u00e9s hi ha el moment que descobreixo, quan vivia als EUA, la psicologia cognitiva, un \u00e0mbit del qual a Espanya hi ha molt poca tradici\u00f3. Veig que, en dedicar-se a estudiar el cervell com a processador d’informaci\u00f3 per\u00f2 m\u00e9s des del comportament, resulta molt m\u00e9s interessant en aquesta cerca de respostes.<\/p>\n

Hi ha desconfiances, recels entre tots dos \u00e0mbits? Potser la neuroci\u00e8ncia s’arroga una esp\u00e8cie de legitimitat de puresa emp\u00edrica. I la psicologia cognitiva, una major capacitat de traslladar a l’aula les seves troballes…<\/strong><\/p>\n

Mai he vist neurocient\u00edfics que restin validesa a la psicologia cognitiva, que en realitat t\u00e9 un enfocament m\u00e9s pr\u00f2xim a les ci\u00e8ncies naturals que a les socials: causa-efecte, eines quantitatives\u2026 El que s\u00ed que observo \u00e9s que, per al p\u00fablic general, tot \u00e9s neuroci\u00e8ncia, tot \u00e9s neuroeducaci\u00f3, un terme que personalment no m’agrada. La neuroci\u00e8ncia t\u00e9 m\u00e9s sex-appeal, m\u00e9s caixet, ve com amb un segell d’objectivitat. Per\u00f2, en realitat, la immensa major part de coses sota el paraigua de l’anomenada neuroeducaci\u00f3 \u2014diguem, m\u00e9s en rigor, de les ci\u00e8ncies de l’aprenentatge\u2014 venen de la psicologia cognitiva. Pel fet d\u2019atribuir al neuro<\/em> aquesta preponder\u00e0ncia hi ha psic\u00f2legs que se senten menystinguts. L’important, en qualsevol cas, \u00e9s que totes dues disciplines interactuen, es retroalimenten cont\u00ednuament.<\/p>\n

Aprofitant aquesta febre neuro<\/em> i aquesta confusi\u00f3 de termes, es colen molts suposats gurus que llancen propostes metodol\u00f2giques vernissades de pseudoci\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n

Intrusos i oportunistes sempre n\u2019hi ha hagut. Fins i tot en \u00e0mbits com la medicina \u2014que t\u00e9 una mica d’art, per\u00f2 es basa fonamentalment en el coneixement cient\u00edfic\u2014 continua havent-hi molta pseudoci\u00e8ncia. Amb m\u00e9s ra\u00f3 en la pr\u00e0ctica educativa, on no hi ha una forta tradici\u00f3 investigadora. I passa precisament ara, quan s’est\u00e0 tractant de crear ponts entre la recerca i l’aula. Com en la publicitat, acostumen a ser propostes que combinen emoci\u00f3 i ra\u00f3 (suposadament cient\u00edfica) en un pack<\/em> preparat per vendre.<\/p>\n

Correm el risc de menysprear, en nom del rigor cient\u00edfic, aquest component art\u00edstic de la doc\u00e8ncia: la intu\u00efci\u00f3, l’experi\u00e8ncia del professor\u2026?<\/strong><\/p>\n

Els mateixos cient\u00edfics som conscients de les limitacions de la ci\u00e8ncia. A destacar, que la ci\u00e8ncia nom\u00e9s pot respondre a preguntes cient\u00edfiques. Aix\u00f2 deixa fora, per exemple, quins han de ser els objectius de l’educaci\u00f3, que sempre ser\u00e0 un debat ideol\u00f2gic. Per\u00f2 s\u00ed que pot ajudar a informar sobre la manera m\u00e9s probable d’aconseguir \u2014en funci\u00f3 del context, els recursos, etc.\u2014 aquests objectius. Cal no oblidar tampoc que la ci\u00e8ncia va avan\u00e7ant, resolent q\u00fcestions, aconseguint un coneixement cada vegada millor, per\u00f2 mai perfecte, absolut. Quan entren en joc variables que la recerca encara no ha tingut en compte, poca cosa pot aportar la ci\u00e8ncia. Per\u00f2 tampoc hem d’oblidar que l’experi\u00e8ncia personal tamb\u00e9 t\u00e9 limitacions. La primera \u00e9s que est\u00e0 esbiaixada per les nostres preconcepcions. El fam\u00f3s biaix de confirmaci\u00f3, que ens empeny a treure les conclusions que ja vol\u00edem treure. Per exemple, a l\u2019hora de dur a terme una activitat a l’aula, les conclusions de la qual el docent tractar\u00e0 d’encaixar amb el que ja pensava. Aqu\u00ed l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica pot complementar l’experi\u00e8ncia docent.<\/p>\n

En la pr\u00e0ctica educativa sempre hi ha hagut intrusos i oportunistes, i m\u00e9s ara, quan s’intenten crear ponts entre la recerca i l’aula<\/p><\/blockquote>\n

Si haguessis de destacar una troballa cient\u00edfica s\u00f2lida sobre l’aprenentatge, quina seria?<\/strong><\/p>\n

Permet-me dir-ne m\u00e9s d’una. La primera \u00e9s que la clau per aprendre \u00e9s donar sentit al que aprenem. No hi ha res m\u00e9s important que implicar-se cognitivament amb el que un est\u00e0 aprenent, que al final significa interpretar el nou coneixement a la llum dels nostres coneixements previs. \u00c9s un dels principis b\u00e0sics de la psicologia cognitiva: la mem\u00f2ria es construeix connectant el que sabem amb el que estem aprenent. Resulta clau per al professor: si una activitat a l’aula no fa que els alumnes pensin sobre el que estan aprenent, no ho aprendran.<\/p>\n

La segona, que aprendre \u00e9s un acte generatiu, no merament receptiu. El fet que l’aprenentatge es consolidi dep\u00e8n del que fem despr\u00e9s al nostre cap, de si som capa\u00e7os de recuperar, usar, evocar en definitiva \u2014en un proc\u00e9s de dins a fora\u2014 l’apr\u00e8s. La tercera \u00e9s que, per aprendre, necessitem diversos episodis, molt millor si s\u2019espaien en el temps en comptes de massificar-se.<\/p>\n

Tot el contrari de la norma a Espanya: curr\u00edculums sobrecarregats i sessions d’estudi maratonianes amb un enfocament avaluatiu purament memor\u00edstic.<\/strong><\/p>\n

L’aprenentatge no elaborat, sense oportunitats per a la generaci\u00f3 i l’aplicaci\u00f3, resulta sempre ef\u00edmer. Les estrat\u00e8gies d’avaluaci\u00f3 que animen a l’estudi massificat nom\u00e9s aconsegueixen que el suposadament apr\u00e8s (o aix\u00ed sembla en l’examen) s’oblidi en dos dies.<\/p>\n

Em crida l’atenci\u00f3 que utilitza amb freq\u00fc\u00e8ncia, a l\u2019hora d\u2019explicar les din\u00e0miques de la mem\u00f2ria i l’aprenentatge, la noci\u00f3 d’evocar, que acostuma a tenir un mat\u00eds po\u00e8tic, en absolut cient\u00edfic.<\/strong><\/p>\n

Portar a la consci\u00e8ncia, a la teva mem\u00f2ria de treball quelcom que ja saps (i que roman en la teva mem\u00f2ria a llarg termini, en algun lloc del subconscient) \u00e9s t\u00e8cnicament, segons la RAE, evocar. Evocar un record, un coneixement. En angl\u00e8s, la paraula per referir-se a aquest proc\u00e9s \u00e9s retrieval<\/em>, que tamb\u00e9 es podria anomenar recuperaci\u00f3, si b\u00e9 en educaci\u00f3 t\u00e9 altres connotacions. Quan vaig decidir divulgar la psicologia cognitiva en espanyol, vaig haver de prendre una decisi\u00f3 sobre com traduir-la. Em va portar temps i, despr\u00e9s de veure les opcions, em vaig decantar per evocaci\u00f3, que certament se sol utilitzar des d’una \u00f2ptica m\u00e9s po\u00e8tica.<\/p>\n

D’una banda, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil aprendre sobre un camp concret com m\u00e9s sabem. D\u2019una altra, a partir d’una certa edat, el temps juga en contra nostra. O la idea del nen esponja \u00e9s un mite?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n dos processos independents. Un ens porta al fet que cada vegada siguem, en els nostres \u00e0mbits predilectes, millors aprendientes<\/em> (terme en des\u00fas que tamb\u00e9 m’agrada utilitzar, m\u00e9s correcte que aprenent, que es refereix a l’aprenentatge d’un ofici). L\u2019altre t\u00e9 a veure amb la major capacitat per aprendre durant la inf\u00e0ncia i la joventut, ja que la neuroplasticitat \u2014que \u00e9s la base de l’aprenentatge\u2014 \u00e9s molt major en aquestes edats. Jo, als meus 40 anys, aprendr\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cilment coses noves sobre psicologia cognitiva que un ne\u00f2fit en la mat\u00e8ria de 20 anys. No sols a nivell de comprensi\u00f3. Tamb\u00e9 em ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil recordar l’apr\u00e8s. Per\u00f2 en un \u00e0mbit completament nou per a mi, el jove de 20 anys partiria amb avantatge. D’altra banda, amb l’edat acostumem a guanyar en autoregulaci\u00f3: esfor\u00e7, ser capa\u00e7os d’evitar la temptaci\u00f3 de fer altres coses, d’ajornar les recompenses\u2026 S\u00f3n capacitats molt importants per a l’aprenentatge, i aqu\u00ed l’edat acostuma a jugar al nostre favor.<\/p>\n

Aquesta distracci\u00f3 permanent o salts d’atenci\u00f3 continus entre els joves \u2014la mal anomenada multitasca\u2014 \u00e9s camp adobat per a la pseudoci\u00e8ncia. S’escolta de tot. Que les noves generacions s\u00f3n, cognitivament, gaireb\u00e9 com a superhomes. O el contrari: que aquest anar d’una cosa a l’altra els escalabrar\u00e0 el cervell amb seq\u00fceles irreversibles.<\/strong><\/p>\n

La visi\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s que ni una cosa ni l’altra. Els joves d’ara no s\u00f3n diferents als de fa 30 anys. El cervell \u00e9s pl\u00e0stic, s\u00ed, per\u00f2 els mecanismes cognitius nom\u00e9s poden canviar a partir de l’evoluci\u00f3 biol\u00f2gica, i aix\u00f2 requereix de molt de temps. Als joves sempre se’ls ha donat millor aquest canvi velo\u00e7 de tasca, tenen una major velocitat de processament, encara que est\u00e0 demostrat que, en el canvi continu, l’acompliment de cada tasca es veu afectat. Amb l’edat, les habilitats cognitives van, en general, a la baixa. De la mateixa forma, tamb\u00e9 sabem que aquest entorn ple de tecnologia tampoc est\u00e0 canviant negativament el cervell. Els alumnes d’avui dia continuen tenint la mateixa capacitat de parar atenci\u00f3, encara que tamb\u00e9 tenen m\u00e9s oportunitats per distreure’s, m\u00e9s est\u00edmuls per triar i evitar l’avorriment, que \u00e9s una cosa molt humana.<\/p>\n

Els alumnes d’avui dia continuen tenint la mateixa capacitat de parar atenci\u00f3, encara que tamb\u00e9 tenen m\u00e9s oportunitats per distreure’s<\/p><\/blockquote>\n

I aquest infinit assortit d’est\u00edmuls no afecta a la concentraci\u00f3, la paci\u00e8ncia, la toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3? Potser a nivell m\u00e9s emocional, per\u00f2 amb efectes cognitius que influeixen en l’aprenentatge, encara que aquests no siguin permanents.<\/strong><\/p>\n

M\u00e9s important resulta l’abs\u00e8ncia de moments per desconnectar de la nostra vida social. Abans, quan tornaves a casa, la teva vida social es redu\u00efa a la teva fam\u00edlia, que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil de gestionar pel que fa a les preocupacions per la imatge que projectem als altres, quina \u00e9s la nostra posici\u00f3 en el grup, qu\u00e8 pensen de nosaltres. Amb les xarxes socials, mai deixes d’estar sobre l’escenari, i aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de gestionar. Es genera un estr\u00e8s que pot afectar no sols la teva capacitat d’aprendre, sin\u00f3 a la teva vida en el seu conjunt. Podr\u00edem conjecturar que el nostre cervell no est\u00e0 preparat per, diguem-ne, posar-nos cont\u00ednuament a prova davant del grup, i que aix\u00f2 est\u00e0 generant din\u00e0miques negatives.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bi\u00f2leg de carrera, a H\u00e9ctor Ruiz Mart\u00edn sempre li va picar el cuquet de l’educaci\u00f3. Des de molt jove li van assaltar els grans interrogants pedag\u00f2gics, amb el com aprenem al capdavant. Va buscar respostes en la doc\u00e8ncia, havent estat professor d’institut i universitat. Durant un temps va intentar disseccionar els misteris de l’aprenentatge a […]<\/p>\n","protected":false},"author":545,"featured_media":28610,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[145,837],"class_list":["post-28609","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-neuroeducacio","tag-psicologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/545"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28609"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28609\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}