Un 1% de la poblaci\u00f3 mundial (80% homes i 20% dones) pateix esquizofr\u00e8nia, un trastorn del cervell que condiciona la manera en qu\u00e8 les persones pensen, senten i es comporten. \u00abEls homes que pateixen aquesta malaltia acostumen a debutar-hi entre els 18 i els 20 anys, i les dones, cap als 25, com a mitjana\u00bb, precisa Anna Man\u00e9, psiquiatra del Parc de Salut Mar. Alteracions al cervell, ja en n\u00e9ixer, pel part o la gestaci\u00f3, o durant el mateix desenvolupament del cervell, que t\u00e9 lloc fins als 20 anys, poden donar lloc a una esquizofr\u00e8nia. Tamb\u00e9 ho pot fer un virus en una infecci\u00f3 materna o una causa gen\u00e8tica de la qual no es coneix encara els gens clau. Amb aquesta base m\u00e9s vulnerable d’un cervell, factors traum\u00e0tics greus afegeixen risc a patir la malaltia, de la mateixa manera que ho fa el consum de t\u00f2xics, sobretot de c\u00e0nnabis, que pot arribar a incrementar fins a tres vegades el risc de patir psicosis tipus esquizofr\u00e8nia.<\/p>\n
Un estudi realitzat entre els anys 2010 i 2015 amb 900 pacients amb un primer episodi de psicosi en 11 localitats diferents arreu d’Europa i Brasil -i 1.237 persones com a grup de control en les mateixes localitzacions- va donar com a resultat que el consum diari de c\u00e0nnabis s’associa a un increment del trastorn psic\u00f2tic al voltant de tres vegades (en el 95% dels casos) respecte als pacients que mai consumien t\u00f2xics. L’increment augmentava fins a cinc vegades m\u00e9s, si les dosis di\u00e0ries eren d’un tipus de c\u00e0nnabis de m\u00e9s alta pot\u00e8ncia. En l’estudi hi varen participar investigadors de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Universitat de Barcelona.<\/p>\n
Recordant els primers anys del seu acompanyament professional a pacients en els seus primers ingressos a la unitat hospital\u00e0ria, Teresa Salvador, Infermera especialista de Salut Mental al CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults) Sant Mart\u00ed Nord, no recorda tants casos de pres\u00e8ncia de t\u00f2xics. \u00abAra gaireb\u00e9 no n’hi ha cap cas en el qual no hi hagi els t\u00f2xics barrejats. I quan hi ha consum, costa molt\u00edssim afinar en el diagn\u00f2stic i tractament\u00bb, constata Salvador.<\/p>\n
Els anomenats s\u00edmptomes negatius, com l’a\u00efllament social i la falta de motivaci\u00f3 i persist\u00e8ncia en activitats s\u00f3n els m\u00e9s dif\u00edcils de v\u00e8ncer.<\/p><\/blockquote>\n
Malaltia heterog\u00e8nia<\/h3>\n
L’esquizofr\u00e8nia \u2013segons explica la Dra. Man\u00e9- \u00e9s una malaltia molt heterog\u00e8nia, que pot presentar s\u00edmptomes de molt diversa tipologia i, en funci\u00f3 d’aix\u00f2, els pacients tenen una millor o pitjor evoluci\u00f3. L’especialista del Parc de Salut Mar tamb\u00e9 precisa que \u00abtenir una psicosi no vol dir tenir una esquizofr\u00e8nia\u00bb. Davant dels primers episodis psic\u00f2tics, el moment en qu\u00e8 es descompensa la consci\u00e8ncia, \u00abun ter\u00e7 de pacients s\u00ed que acaben sent diagnosticats amb esquizofr\u00e8nia, un altre ter\u00e7 reben diagn\u00f2stic de bipolaritat i en la resta hi trobem altres trastorns com l’esquizoafectiu delirant o un episodi depressiu amb s\u00edmptomes psic\u00f2tics, gent que mai m\u00e9s tornar\u00e0 a fer res, que pot ser entre un 15 i un 20% dels casos\u00bb, exposa la doctora Man\u00e9. El diagn\u00f2stic d’esquizofr\u00e8nia pot arribar a confirmar-se fins sis mesos despr\u00e9s del debut de la malaltia.<\/p>\n
Desconnexi\u00f3 temporal de la realitat<\/h3>\n
Un trastorn psic\u00f2tic \u00e9s una p\u00e8rdua de contacte amb la realitat que pot anar acompanyat de deliris i al\u00b7lucinacions. El deliri \u00e9s un pensament que no \u00e9s real, per\u00f2 que moltes vegades guarda relaci\u00f3 amb coses que passen o persones que existeixen, espurnes de realitat que arriben a l’inconscient. \u00abHi ha pacients que han delirat amb idees sobre la Covid, igual que es va donar amb el cas de les torres bessones de Nova York\u00bb, apunta Anna Man\u00e9.<\/p>\n
Les al\u00b7lucinacions s\u00f3n percepcions que poden integrar-se en una mena de pel\u00b7l\u00edcula. \u00abLes m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n les auditives, com ara insults o ordres. Les visuals s\u00f3n m\u00e9s rares, n’hi ha tamb\u00e9 d’olfactives i sensoperceptives, que se senten a la pell. Algunes al\u00b7lucinacions poden ser agradables\u00bb, detalla Man\u00e9. Confusi\u00f3 de la realitat, interpretaci\u00f3, persecucions, amenaces de veus que fan estar m\u00e9s inquiets i m\u00e9s desorganitzats s\u00f3n s\u00edmptomes psic\u00f2tics que criden m\u00e9s l’atenci\u00f3, per\u00f2 aconsegueixen contrarestar-se amb f\u00e0rmacs.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, els anomenats s\u00edmptomes negatius, com l’a\u00efllament social, la falta de motivaci\u00f3 i persist\u00e8ncia en activitats s\u00f3n els m\u00e9s dif\u00edcils de v\u00e8ncer. S\u00f3n essencials en aix\u00f2 els centres de rehabilitaci\u00f3 psicosocial, on acudeixen els pacients a dur a terme activitats en grup, seguint programes molt diversos segons cada necessitat, per\u00f2 amb l’aturada per la pand\u00e8mia, ara s’ha de tornar a comen\u00e7ar de nou, perqu\u00e8 s’ha trencat l’h\u00e0bit que ja podia estar consolidat.<\/p>\n
L’estigma adherit a les malalties mentals adquireix en el cas de l’esquizofr\u00e8nia un grau superior.<\/p><\/blockquote>\n
Estigma major que en d’altres trastorns<\/h3>\n
L’estigma adherit a les malalties mentals adquireix en el cas de l’esquizofr\u00e8nia un grau superior, especialment perqu\u00e8 en un episodi de crisi, en el que es fa evident el trastorn, les amenaces que en l’interior del seu cap sent i viu com a reals la persona afectada, la fan sentir en desprotecci\u00f3, espantada i, de vegades, amb necessitat de defensar-se. Per qu\u00e8 succeeix aix\u00f2, com es produeix aquest proc\u00e9s determinant en aquesta malaltia, en realitat ho detalla el seu propi nom. Del grec schizo<\/em> (escissi\u00f3, divisi\u00f3) i phrenos<\/em> (ment), l’esquizofr\u00e8nia es pot entendre com una ment dividida en dos: una part d’ella es relaciona amb la realitat i l’altra interactua, en major o menor grau, amb un m\u00f3n imaginari.<\/p>\n
D’aquesta manera, el nom que tant espanta socialment, provocant un estigma encara m\u00e9s gran que moltes altres afectacions cerebrals, combinant dos mots, ens situa clarament en el que han patit el Pere, el David, la Maria, el Roger, el nostre ve\u00ed, la nostra filla, germ\u00e0 o excompany de classe.<\/p>\n
El Pere conviu amb aquest trastorn des de fa una vintena d’anys, una experi\u00e8ncia que ell explica aix\u00ed: \u00abl’esquizofr\u00e8nia fa un paral\u00b7lelisme cerebral, en el qual una part del cap crea paranoies -el pensament es desvia de la realitat- i l’altra \u00e9s la que et fa adonar d’aix\u00f2. I tu has de fer forta aquesta \u00faltima part. Ser molt responsable amb els medicaments t’ajuda a fer-ho\u00bb.<\/p>\n
Per explicar un episodi de crisi de l’esquizofr\u00e8nia, en el que impera aquesta part del cervell que compon el pensament allunyat de la realitat, el David Puig Gotor va escriure el conte dels Caza Gamusinos<\/a><\/em> (BubbleBooks). Metaf\u00f2ricament, aquest noi de 38 anys, que amb 19 va viure per primer cop un ingr\u00e9s despr\u00e9s de tenir el debut de la seva malaltia, ho descriu com la p\u00e8rdua de la br\u00faixola. En el seu cas, resultat d’un fort episodi d’estr\u00e8s, la viv\u00e8ncia de la malaltia de la seva mare, i mala gesti\u00f3 de les emocions.<\/p>\n
A trav\u00e9s del personatge del Gamusino, relata el que la ment percep quan l’esquizofr\u00e8nia es fa evident. \u00abEl Gamusino no \u00e9s dolent, nom\u00e9s \u00e9s una ombra a la meva ment, un ens inert que em va salvar de caure al final del bosc, que \u00e9s el subconscient\u00bb. Del coneixement de la seva malaltia, el David n’ha fet un gran punt de fortalesa, i un b\u00e0lsam. \u00abEscriure, ballar, tocar un instrument va molt b\u00e9 per treure el trauma de l’ingr\u00e9s\u00bb, exposa. I admet que \u00absi hagu\u00e9s llegit abans de la seva primera crisi un conte com el que jo he escrit, no ho hauria passat ni molt menys tan malament\u00bb.<\/p>\n
Aquesta malaltia \u00e9s com tenir una ferida en el subconscient, per\u00f2 no te n’adones fins al final. Quan est\u00e0s en equilibri.<\/p><\/blockquote>\n
Ara pot explicar amb tota la clarivid\u00e8ncia i amb profunditat l’esquizofr\u00e8nia, i sempre que pot aprofita per fer-ho en diversos col\u00b7lectius, escoles i Mossos, perqu\u00e8 \u00abla prevenci\u00f3 \u2013diu- \u00e9s molt important\u00bb, considera i \u00abqualsevol que es trobi en un moment de crisi d’una persona amb aquest diagn\u00f2stic, hauria de saber per qu\u00e8 li passa i com ajudar-la, per exemple, sense fer moviments bruscos i sense mirar-la directament als ulls, per no espantar-la m\u00e9s\u00bb, argumenta. \u00abAquesta malaltia \u00e9s com tenir una ferida en el subconscient, per\u00f2 no te n’adones fins al final. Quan est\u00e0s en equilibri. Ara em puc llepar la ferida tranquil\u00b7lament. La ferida sempre dep\u00e8n del cop que es dona el Gamusino, si \u00e9s m\u00e9s profunda, tens una mica m\u00e9s de dificultat per sortir de la situaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Poder entendre el que li passa a qui \u00e9s diagnosticat d’esquizofr\u00e8nia \u00e9s una ajuda clau per a qui ho pateix, tamb\u00e9 per al seu entorn. Segons ens explica la Teresa Salvador, Infermera especialista de Salut Mental al CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults) Sant Mart\u00ed Nord, \u00abquan una persona comen\u00e7a a experimentar coses diferents i no connecta amb el que li est\u00e0 passant, aflora molt de patir, angoixa i por, i un mateix no demana ajuda\u00bb, comenta Salvador.<\/p>\n
Dos tipus d’inici<\/h3>\n
Com es mostra per primera vegada la malaltia pot marcar l’evoluci\u00f3 del tractament. En l’esquizofr\u00e8nia es pot dir que hi ha dos tipus d’inici. \u00abUn \u00e9s m\u00e9s insidi\u00f3s, en el que la persona comen\u00e7a a a\u00efllar-se, ja no queda amb ning\u00fa, gaireb\u00e9 no surt de la seva habitaci\u00f3 i en alguns casos comen\u00e7a a parlar sola\u00bb, segons descriu la psiquiatra del Parc de Salut Mar. Aquests s\u00f3n els casos que arriben m\u00e9s tard a la consulta dels professionals de la psiquiatria.<\/p>\n
L’altre inici possible \u00e9s m\u00e9s brusc, on \u00abes viu l’exaltaci\u00f3 de la persona, que expressa l’amena\u00e7a, com pot ser que l’enverinen o fins i tot poden arribar a denunciar alg\u00fa a comissaria\u00bb, detalla Anna Man\u00e9. Aquests segons casos tenen millor pron\u00f2stic \u2013diu la psiquiatra- perqu\u00e8 \u00abcom m\u00e9s es triga a diagnosticar, pitjor acostuma a ser la resposta al tractament\u00bb. D’aqu\u00ed que un dels objectius \u00e9s que el temps de psicosi sense tractament sigui el menys breu possible, per evitar els casos m\u00e9s insidiosos.<\/p>\n
De totes maneres, tal com explica l’especialista en trastorns severs en salut mental, aquestes manifestacions, que els professionals anomenen s\u00edmptomes positius, tot i crear m\u00e9s alarma per la desorientaci\u00f3 i conducta de la persona, que no pot seguir un discurs, s\u00f3n els que tenen millor tractament. De fet, els episodis en els quals es manifesta la malaltia, sense medicaci\u00f3, podrien durar mesos i fins i tot anys. En canvi, els anomenats s\u00edmptomes negatius de la malaltia fan que hi hagi m\u00e9s dificultats en la vida di\u00e0ria dels pacients. Aquests s\u00f3n: l’apatia, la manca de motivaci\u00f3, la dificultat per sentir plaer (anhed\u00f2nia), l’a\u00efllament social i no interacci\u00f3, la no necessitat dels altres.<\/p>\n
Per aix\u00f2, tal com subratlla la Dra. Man\u00e9, un dels problemes d’aquesta malaltia \u00e9s que la persona que afectada no arribi a treballar mai i, sense una m\u00ednima cotitzaci\u00f3, esdev\u00e9 un gran problema per la pobresa que suposa. Un altre factor important de l’esquizofr\u00e8nia \u00e9s que se li atribueixen 20 anys menys d’esperan\u00e7a de vida, \u00abno per m\u00e9s risc de su\u00efcidi, que tamb\u00e9, sin\u00f3 per factors de risc cardiovascular vinculats a la malaltia\u00bb, afegeix Man\u00e9.<\/p>\n
Altres s\u00edmptomes que es poden presentar en l’esquizofr\u00e8nia s\u00f3n de tipus cognitiu, com la incapacitat d’entendre met\u00e0fores o indirectes, o de posar-se al lloc de l’altre (empatia). Les capacitats executives, com ara la planificaci\u00f3 de tasques o fer dues coses a la vegada, tamb\u00e9 es poden veure afectades.
\n\u00bfI qu\u00e8 ens diu la imatge del cervell sobre totes aquestes anomalies? Segons explica Anna Man\u00e9, \u00aben certs estudis de neuroimatge que han comparat persones amb la malaltia i sense ella, s’ha observat m\u00e9s atrofia frontal, que \u00e9s el que impedeix planificar i retenir una cosa mentre en fem una altra\u00bb.<\/p>\nA l’esquizofr\u00e8nia se li atribueixen 20 anys menys d’esperan\u00e7a de vida, no per m\u00e9s risc de su\u00efcidi, que tamb\u00e9, sin\u00f3 per factors de risc cardiovascular vinculats a la malaltia.<\/p><\/blockquote>\n
Consci\u00e8ncia de la malaltia, un gran aliat<\/h3>\n
L’escassa consci\u00e8ncia de la malaltia (anosogn\u00f2sia) per part de la persona que la pateix, que es dona al voltant d’un 50% dels casos -segons apunta la psiquiatra del Parc de Salut Mar- no ajuda gaire en el tractament. \u00abTot i que la meitat dels que no tenen aquesta consci\u00e8ncia accepten que prendre la medicaci\u00f3 els ajuda a descansar o a no barallar-se a casa\u00bb, diu la doctora. Per\u00f2 l’estigma tamb\u00e9 pot ser una manera d’autoprotegir-se, d’esborrar el trauma.<\/p>\n
Tant el David com el Pere s\u00ed que s\u00f3n plenament conscients del que els hi passa. \u00abAix\u00f2 no \u00e9s ni bo ni dolent, com en una diabetis, tamb\u00e9 en l’esquizofr\u00e8nia, no pots odiar la malaltia perqu\u00e8 t’odiaries a tu mateix. En el meu cas, en lloc d’aix\u00f2, miro de treure coses positives d’ella, estimar-me a mi mateix amb el que tinc i ser feli\u00e7 \u00e9s el sentiment que tinc\u00bb, expressa el David. \u00abPer\u00f2 sobretot si est\u00e0s convalescent tres o quatre mesos, hi ha molt de rebuig per part de la gent. Molts no les entenen aquestes malalties, perqu\u00e8 no les coneixen, i aix\u00ed es retroalimenta l’estigma. Si entre tots pogu\u00e9ssim entendre que \u00e9s una ferida com una altra, seria el millor\u00bb, diu, conven\u00e7ut que \u00abl’autoestigma, el que tu penses de tu mateix, \u00e9s m\u00e9s important, i cal pensar en el millor de tot, l’esfor\u00e7 que posem en la vida, aix\u00f2 \u00e9s el que hem de fer que la gent vegi i entengui\u00bb, afegeix. El David treballa de repartidor en un centre especial de treball (CET) i reconeix que els tres puntals que fan possible el seu benestar actual s\u00f3n la fam\u00edlia, els professionals sanitaris i la seva voluntat.<\/p>\n
El Pere tamb\u00e9 admet haver estat sempre molt conscient de la seva malaltia i el suport de la seva fam\u00edlia tamb\u00e9 el t\u00e9 com un pilar fonamental de la seva recuperaci\u00f3. \u00abPenso que com m\u00e9s clar tinguis el que succeeix en el teu cap, abans podr\u00e0s ser ben at\u00e8s\u00bb, afirma. \u00c9s una ll\u00e0stima, per\u00f2 \u2013tal com confirma ell mateix- que \u00aben moltes feines, si dius el que tens no et volen contractar\u00bb.<\/p>\n
Sala d’espera viva<\/h3>\n
A la consulta de la Teresa Salvador, la porta est\u00e0 sempre oberta. \u00abLa nostra sala d’espera est\u00e0 viva\u00bb, diu. La primera visita despr\u00e9s d’un ingr\u00e9s hospitalari sempre s’acostuma a fer des d’infermeria, \u00e9s all\u00e0 on al pacient se li fa la primera acollida, potser des d’un espai m\u00e9s proper i directe, atenent tant al pacient com a la fam\u00edlia. \u00abEls metges tiren de mi i jo dels metges…\u00bb, treballem en equip, tots som fonamentals, psiquiatres, psic\u00f2legs, treballadors socials i fins i tot el personal administratiu que t\u00e9 un paper molt important des de la primera atenci\u00f3 al pacient quan arriba, i que ens avisa si les coses no van b\u00e9\u00bb. En molts dels pacients que atenen la malaltia es cronifica i, per tant, han de fer un seguiment de per vida. \u00abEs requereix intervenci\u00f3 farmacol\u00f2gica i des d’infermeria jo vaig valorant si \u00e9s efectiva i si funciona b\u00e9 la medicaci\u00f3, valorant la resposta i adher\u00e8ncia al tractament\u00bb, precisa.<\/p>\n
Al CSMA \u00e9s on m\u00e9s es coneix el pacient, segons apunta la Teresa Salvador. \u00abDe l’hospital, despr\u00e9s d’un ingr\u00e9s, surten amb una orientaci\u00f3 diagn\u00f2stica, i nosaltres facilitem un espai tranquil, c\u00f2mode, on puguin establir una relaci\u00f3 de confian\u00e7a i que se senti integrada com a part de l’equip amb el qual fem, tots, un treball conjunt\u00bb, diu la infermera especialitzada en salut mental. \u00abRevises els informes i els ajudes a entendre qu\u00e8 els passa i ells et fan saber qu\u00e8 els fa patir\u00bb, afegeix. Un 50% del tractament \u00e9s el farmacol\u00f2gic i l’altre 50% comprendria la part m\u00e9s rehabilitadora (amb intervencions psicoterap\u00e8utiques, psicoeducatives, des de treballar habilitats socials, h\u00e0bits saludables, prevenci\u00f3 de recaigudes, promoci\u00f3 de la salut en general, espais de suport i contenci\u00f3 pacient, fam\u00edlia…). \u00abEn aquesta segona part del tractament s’inclou el treball de tots els professionals de l’equip i \u00e9s imprescindible en molts casos, la intervenci\u00f3 multidisciplinari entre els diferents recursos de la xarxa de salut mental (comunitats terap\u00e8utiques, centres i hospitals de dia, serveis prelaborals, clubs socials), detalla Salvador.<\/p>\n
A la consulta d’infermeria tamb\u00e9 es treballen els s\u00edmptomes d’alerta, perqu\u00e8 el mateix pacient els aprengui a recon\u00e8ixer. \u00abPoden ser la manca de descans i un estat m\u00e9s irritable. I tamb\u00e9 la fam\u00edlia necessita molta atenci\u00f3 i saber com manegar-se millor amb aquesta malaltia\u00bb, considera la infermera Teresa Salvador.<\/p>\n