{"id":28742,"date":"2021-12-14T06:30:22","date_gmt":"2021-12-14T05:30:22","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28742"},"modified":"2021-12-14T06:30:22","modified_gmt":"2021-12-14T05:30:22","slug":"la-poblacio-que-pateix-fam-al-mon-va-creixer-un-99-el-2020","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/12\/14\/la-poblacio-que-pateix-fam-al-mon-va-creixer-un-99-el-2020\/","title":{"rendered":"La poblaci\u00f3 que pateix fam al m\u00f3n va cr\u00e9ixer un 10% el 2020"},"content":{"rendered":"

L’\u00faltim informe de l’estat d’inseguretat aliment\u00e0ria i nutrici\u00f3 al m\u00f3n 2021, em\u00e8s per la FAO<\/a> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb UNICEF, OMS i altres organitzacions internacionals, descriu una evoluci\u00f3 dram\u00e0tica del sistema alimentari mundial.<\/p>\n

La prevalen\u00e7a de fam, que en els \u00faltims cinc anys estava m\u00e9s o menys estable, va patir un increment brusc el 2020, amb 118 milions m\u00e9s d’habitants que pateixen gana i posen en greu risc complir amb objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (Objectiu 1: fi de la pobresa; Objectiu 2: fam zero, per al 2030). La fam va afectar el 21% de la poblaci\u00f3 d’\u00c0frica (1 de cada 5 habitants), el 9% de la poblaci\u00f3 d’\u00c0sia i el 9,1% de la poblaci\u00f3 d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib.<\/p>\n

La prevalen\u00e7a d’\u201cinseguretat aliment\u00e0ria\u201d (sense acc\u00e9s a una quantitat suficient, estable i adequada d’aliments nutritius), mesurada per l’Escala d’Experi\u00e8ncia d’Inseguretat Aliment\u00e0ria (amb 8 indicadors), que tenia un lleuger augment des del 2014, va patir el 2020 un increment brusc de gaireb\u00e9 320 milions d’habitants en nom\u00e9s un any i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, un de cada 3 habitants al m\u00f3n (m\u00e9s de 2.300 milions d’habitants) no van tenir acc\u00e9s a una alimentaci\u00f3 adequada el 2020. La meitat es troba a \u00c0sia (m\u00e9s de 1.200 milions), un ter\u00e7 a l’\u00c0frica (gaireb\u00e9 800 milions) i un 11% (267 milions) a Am\u00e8rica Llatina i el Carib.<\/p>\n

Com \u00e9s esperat, at\u00e8s que les dones s\u00f3n m\u00e9s vulnerables socialment que els homes, la proporci\u00f3 de dones que pateixen una moderada o severa inseguretat aliment\u00e0ria \u00e9s un 10% m\u00e9s alta. Globalment, el 2020, hi havia 149,2 milions (22%) de nens menors de cinc anys patint un retard del creixement. Tres quarts d’aquests viuen justament en dues regions: el sud-est i el centre d’\u00c0sia (un 37% amb retard de creixement) i a l’\u00c0frica subsahariana (tamb\u00e9 un 37%).<\/p>\n

L’informe ressalta que l’alt cost d’una dieta saludable al costat d’una persistent desigualtat en els ingressos econ\u00f2mics posa una dieta saludable fora de l’abast d’uns tres mil milions d’habitants, especialment els m\u00e9s pobres a totes les regions del m\u00f3n, principalment a \u00c0frica i Am\u00e8rica Llatina, entre 2017 i 2019. S’espera un agreujament de la situaci\u00f3 a la majoria de les regions el 2020, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia del Covid-19.<\/p>\n

Els conflictes armats, generats majorit\u00e0riament actualment pel canvi clim\u00e0tic (guerres clim\u00e0tiques), que incrementa les zones desertitzades i de manca d’aigua per al consum i el reg per les sequeres persistents o afectades per inundacions, tempestes i tifons, tenen un efecte negatiu en els sistemes alimentaris, en l’agricultura i la ramaderia, des de la producci\u00f3, la collita (disminuci\u00f3 del rendiment), el transport, el comer\u00e7 i el consum.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 redunda en un augment dels preus dels aliments i reducci\u00f3 de la disponibilitat, augmentant la gana i la inseguretat aliment\u00e0ria. Es produeixen obligadament moviments massius de poblaci\u00f3 a la recerca de terres explotables i s’originen conflictes armats amb els pobladors originaris que rebutgen els qui intenten envair el seu territori.<\/p>\n

No tots els conflictes armats s’originen, per\u00f2, pel canvi clim\u00e0tic; tamb\u00e9 s’originen per interessos geoestrat\u00e8gics, com l’actual del Iemen (pa\u00eds que pateix la crisi humanit\u00e0ria m\u00e9s gran del m\u00f3n), en una guerra impulsada per l’Ar\u00e0bia Saudita i amb armes proporcionades, principalment, per Espanya.<\/p>\n

M\u00e9s de 16 milions de persones s’enfronten a la gana i n’hi ha 50.000 morint en condicions de fam, davant la indifer\u00e8ncia de la premsa i del m\u00f3n occidental. En la mesura que persisteixin aquestes profundes desigualtats socials i els multimilionaris d’occident gastin alegrement en viatges espacials centenars de milions de d\u00f2lars, l’emigraci\u00f3 massiva irregular a Europa i els EUA continuar\u00e0 sent imparable encara que milers morin en l’intent.<\/p>\n

Aquestes tremendes desigualtats socials afecten tamb\u00e9 la nostra societat. A Espanya s’estima que 12,5 milions d’habitants (un de cada quatre adults i tres nens) est\u00e0 en risc de pobresa i d’exclusi\u00f3 social i m\u00e9s de dos milions pateixen inseguretat aliment\u00e0ria. La FAO proposa diverses mesures per transformar aquesta dura realitat mundial, entre les quals assenyala integrar pol\u00edtiques de desenvolupament humanitari i pacificaci\u00f3 en \u00e0rees de conflicte i augmentar la resili\u00e8ncia dels m\u00e9s vulnerables a l’adversitat econ\u00f2mica. Tancant els ulls a aquesta cr\u00edtica i greu situaci\u00f3 aliment\u00e0ria al m\u00f3n, no aconseguirem m\u00e9s que agreujar-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’\u00faltim informe de l’estat d’inseguretat aliment\u00e0ria i nutrici\u00f3 al m\u00f3n 2021, em\u00e8s per la FAO en col\u00b7laboraci\u00f3 amb UNICEF, OMS i altres organitzacions internacionals, descriu una evoluci\u00f3 dram\u00e0tica del sistema alimentari mundial. La prevalen\u00e7a de fam, que en els \u00faltims cinc anys estava m\u00e9s o menys estable, va patir un increment brusc el 2020, amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":132,"featured_media":28750,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[2,2535,260,6],"class_list":["post-28742","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-alimentacio","tag-fao","tag-oms","tag-pobresa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28742","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/132"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28742"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28742\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28742"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28742"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}