No, aix\u00f2 \u00e9s l’edadisme. Diem ‘sobreenvelliment’ quan tenim una poblaci\u00f3 que no solament \u00e9s vella sin\u00f3 que \u00e9s molt m\u00e9s vella. En la proporci\u00f3 de persones grans i persones que neixen, si mirem l’esperan\u00e7a de vida i quants fills fem, veiem que Espanya \u00e9s un pa\u00eds molt envellit, com ho \u00e9s Jap\u00f3, Corea, Alemanya i, en general, els pa\u00efsos europeus. Cada vegada vivim m\u00e9s anys i, al mateix temps, no fem fills o en fem molt pocs, amb la qual cosa la proporci\u00f3 de gent gran \u00e9s molt elevada. Parlem de ‘sobreenvelliment’ tamb\u00e9 perqu\u00e8 la proporci\u00f3 de gent major de 80 anys \u00e9s molt gran. S’ha tendit a incrementar. La Covid ha segat moltes vides i ha afectat, per\u00f2 tenim poblaci\u00f3 centen\u00e0ria. L’esperan\u00e7a de vida ha baixat un punt per la Covid, per\u00f2 abans era de 86 anys per les dones i 81,5 pels homes. Essent un promig vol dir que hi ha gent de 90, 95, 100 anys, molt f\u00e0cilment. Que visquem tants anys \u00e9s positiu. Vol dir que les condicions de vida, la sanitat, ho afavoreixen, per\u00f2 tamb\u00e9 s’allarga un per\u00edode de deteriorament que a cada persona li arriba en un moment diferent. Aleshores, \u00e9s m\u00e9s probable que persones de m\u00e9s de 80 anys arribin a situacions que generen depend\u00e8ncia d’altres persones per poder viure. ‘Sobreenvelliment’ \u00e9s aix\u00f2: que tenim una poblaci\u00f3 molt envellida. Tinc un amic mexic\u00e0 que t\u00e9 uns 75 anys que quan ve aqu\u00ed diu que est\u00e0 content perqu\u00e8 molta gent \u00e9s com ell mentre que a M\u00e8xic hi ha molta m\u00e9s gent jove.<\/p>\n Parlar de velles i vells \u00bf\u00e9s despectiu?<\/strong><\/p>\n Una mica. A vegades ho reivindico. Anna Freixas ha fet un llibre, que ha titulat \u00abJo, vella\u00bb, on recorda que tots arribem a una edat i que ser vell vol dir simplement que vivim m\u00e9s anys. Estem en una societat que no valora les persones grans. No nom\u00e9s no les valora sin\u00f3 que, fins i tot, hi ha formes d’exclusi\u00f3 d’elles. Em fa molta r\u00e0bia la infantilitzaci\u00f3 que es fa de les persones molt grans, quan se les tracta en algunes resid\u00e8ncies com si fossin criatures. Aix\u00f2 \u00e9s com si quan et fas gran no puguis decidir per tu mateix. L’edadisme \u00e9s qualsevol forma de discriminaci\u00f3 per edat. Hi pot haver discriminaci\u00f3 de gent jove, per\u00f2 quan s’aplica a la gent gran \u00e9s, en el tipus de societat en qu\u00e8 estem, pensar en persones que no s\u00f3n productives, que generen c\u00e0rrega sanit\u00e0ria, social, i que no ens agrada veure la decrepitud dels cossos. Trenca amb els est\u00e0ndards d’una societat organitzada entorn persones sanes que poden fer una vida aparentment aut\u00f2noma \u2013tot i que mai ning\u00fa \u00e9s aut\u00f2nom del tot, sempre depenem d’altres persones- i que rebutja all\u00f2 que no se les hi sembla: la gent gran, les persones amb discapacitat… Una de les caracter\u00edstiques de l’edadisme \u00e9s que no el veiem, est\u00e0 molt impl\u00edcit. A difer\u00e8ncia del sexisme, del racisme, que tenen moviments que consideren que no \u00e9s correcte, l’edadisme no el pensem i, simplement, veiem les persones grans amb paternalisme, les infantilitzem, els diem avis, quan poden ser avis o no.<\/p>\n Estem en una societat que no nom\u00e9s no valora les persones grans sin\u00f3 que t\u00e9 formes d\u2019exclusi\u00f3<\/p><\/blockquote>\n Dir-los avis \u00e9s fer una mica de trampa<\/strong><\/p>\n \u00c9s una f\u00f3rmula molt tramposa perqu\u00e8 \u00e9s carinyosa i a la vegada \u00e9s infantilitzadora. Amb la pand\u00e8mia s’ha vist molt. A les persones grans se’ls han posat moltes m\u00e9s restriccions i m\u00e9s por. Els fills s’han atrevit molt m\u00e9s a voler protegir els pares. I a les resid\u00e8ncies totes aquestes mesures de no deixar-los sortir, de no deixar entrar les fam\u00edlies, atempten contra els drets de les persones. S’han fet com a mesures proteccionistes, per\u00f2 al mateix temps marginen. Quan has de protegir alg\u00fa \u00e9s que \u00e9s feble, t\u00e9 vulnerabilitat, no \u00e9s com tu. No dic que no hi hagi certa vulnerabilitat f\u00edsica en les persones m\u00e9s grans. Hi \u00e9s. Per\u00f2 hi ha aquest rebuig de la societat que no li agrada veure aquesta etapa com una etapa viva, malgrat que cada vegada es parla m\u00e9s de ‘la segona edat adulta’. Als 65 anys ens jubilen i ens diuen que no hem de treballar m\u00e9s, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que deixis de ser una persona activa, que facis coses. Tenim moltes persones grans a la nostra societat que estan amb un activisme fort\u00edssim. Tamb\u00e9 n’hi ha que no fan res, per\u00f2 mentre tinguis salut, no passa res.<\/p>\n La pand\u00e8mia s’ha acarnissat especialment amb els vells i sobretot a les resid\u00e8ncies. Ha demostrat que ten\u00edem organitzada molt malament l’atenci\u00f3 que se’ls donava en aquests centres?<\/strong><\/p>\n El fet que incid\u00eds molt el virus a les resid\u00e8ncies \u00e9s perqu\u00e8 hi viuen moltes persones juntes, en uns espais relativament redu\u00efts, es comparteixen habitacions, entren i surten fam\u00edlies i gent… Era inevitable. El virus va entrar, a resid\u00e8ncies grans i petites, p\u00fabliques i privades. Han passat dues coses. Aix\u00f2 ha posat m\u00e9s en relleu els d\u00e8ficits i les car\u00e8ncies de les resid\u00e8ncies. El virus ha causat morts, per\u00f2 la situaci\u00f3 pr\u00e8via \u00e9s que hi havia resid\u00e8ncies que eren molt millorables, per dir-ho suaument. Per altra banda, les resid\u00e8ncies s\u00f3n llars, no hospitals. No tenien els mitjans per salvar vides i aix\u00ed i tot se’n van salvar.<\/p>\n N’hem apr\u00e8s? S\u00f3n m\u00e9s segures ara les resid\u00e8ncies davant una hipot\u00e8tica nova pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n Des del punt de vista de la seguretat han millorat, tenint en compte que la major part de la gent de dins i fora de les resid\u00e8ncies est\u00e0 vacunada. Hi ha consens pol\u00edtic que s’ha de canviar el model. S’han de semblar m\u00e9s a les llars i menys als hospitals. S’est\u00e0 mirant cap als models residencials d’Alemanya o Dinamarca, que tenen m\u00e9s tradici\u00f3 en aix\u00f2, que el que fan \u00e9s organitzar les resid\u00e8ncies en petits grups de conviv\u00e8ncia, amb espais compartits, amb una atenci\u00f3 m\u00e9s personalitzada.<\/p>\n Que s’afanyin, no?<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de tot el que ha passat, potser haurien de c\u00f3rrer m\u00e9s. Si no es prioritza ara no se’n sortiran. Tenim necessitat de millorar tot el sistema d’atenci\u00f3 a les persones grans, estiguin a casa o en una resid\u00e8ncia. No pot ser que tot corri a c\u00e0rrec de l’esfera privada, individual i, sobretot, de les dones que en aquest \u00e0mbit s\u00f3n les que assumeixen m\u00e9s responsabilitat i m\u00e9s feina.<\/p>\n Cal millorar tot el sistema d\u2019atenci\u00f3 a les persones grans, estiguin a casa o en una resid\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n A l’estudi que estan fent sobre l’impacte de g\u00e8nere en els i les cuidadores de majors dependents en temps de la Covid-19, quines s\u00f3n les conclusions principals a les quals han arribat?<\/strong><\/p>\n Si mirem el que passa a les llars el que veiem \u00e9s que b\u00e0sicament s\u00f3n les dones les que cuiden. Cada vegada hi ha m\u00e9s homes. M’estic referint a cuidar persones grans o amb discapacitat; no a la canalla. Aix\u00f2 no ho hem tractat i, a m\u00e9s, hi ha actituds diferents. Cuidar les criatures t\u00e9 m\u00e9s glamour. Hi ha m\u00e9s homes que ho fan. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha m\u00e9s homes que, com que vivim tants anys, si \u00e9s l’esposa la que emmalalteix assumeixen cuidar la parella, especialment si estan jubilats. N’hi ha m\u00e9s del que sembla. El que passa \u00e9s que estan molt amagats. Abans, les filles acudien de seguida i ara, no \u00e9s que se’n despreocupin del tot, per\u00f2 estan m\u00e9s ocupades. A nivell conjugal se solen cuidar rec\u00edprocament. Qui cuida cobrant un salari? El sector ocupacional est\u00e0 molt feminitzat. En el cas de les resid\u00e8ncies, un 84% de qui hi treballa s\u00f3n dones. Igual al servei d’atenci\u00f3 domicili\u00e0ria. I si parlem de les treballadores de la llar que cuiden, el 98% s\u00f3n dones. Una caracter\u00edstica que tenen aquestes ocupacions \u00e9s que estan molt mal pagades, precaritzades, se’ls dona poc valor, s’exigeix poca formaci\u00f3 perqu\u00e8 sembla que, amb aix\u00f2 que ets dona, ja saps cuidar i si no hi ha qualificaci\u00f3 tampoc hi ha bons salaris.<\/p>\n Estem parlant de treballadores pobres<\/strong><\/p>\n En tots els \u00e0mbits. Les que s\u00f3n treballadores de la llar tenen menys drets. No estan al r\u00e8gim general. No tenen dret a l’atur i, per tant, si es mor la persona que cuiden es queden al carrer. I si s\u00f3n internes, a m\u00e9s, es queden sense allotjament. \u00c9s dram\u00e0tic. Moltes de les treballadores de les resid\u00e8ncies o en serveis d’atenci\u00f3 domicili\u00e0ria han de fer altres feines per poder sobreviure, perqu\u00e8 no arriben als mil euros. Estem parlant de sous molt baixos. Hi ha molts contractes a temps parcial, temporals. \u00c9s un sector molt precaritzat. Per aix\u00f2, amb la pand\u00e8mia es va patir molt en aquests tipus de serveis. Moltes treballadores es van contagiar i es va haver de treballar amb unes baixades de plantilla brutals. Aquesta precarietat fa que hi hagi molta rotaci\u00f3. Els treballadors a la que poden, marxen. I si podien marxaven cap a Sanitat, on hi havia molta necessitat tamb\u00e9. Moltes resid\u00e8ncies es van quedar amb m\u00e9s de la meitat de la plantilla de baixa, amb el que aix\u00f2 vol dir. Van ser dones les que van estar en primera l\u00ednia de la pand\u00e8mia, no sols en el sector sanitari, on n’hi ha moltes, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el sector de la cura, on hi ha la part familiar i la part professionalitzada, on es cobra un salari per treballar-hi. Aix\u00ed com al sector sanitari se les aplaudia, al sector de les resid\u00e8ncies se les culpava de les morts. Hi va haver casos negatius, per\u00f2 es van fer esfor\u00e7os tit\u00e0nics per salvar vides, amb poc personal, menys del normal, i sense instruments sanitaris.<\/p>\n A vegades, els cuidadors s\u00f3n tamb\u00e9 familiars, persones, si no velles, d’edat avan\u00e7ada. El problema aqu\u00ed es duplica Al sector sanitari s\u2019aplaudia les treballadores; al sector de les resid\u00e8ncies se les culpava de les morts<\/p><\/blockquote>\n Com es soluciona aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n La soluci\u00f3 \u00e9s que hi hagu\u00e9s m\u00e9s implicaci\u00f3 pol\u00edtica per destinar m\u00e9s recursos a serveis per atendre les llars o perqu\u00e8 les resid\u00e8ncies tinguin millors condicions i la gent hi vulgui anar. L’esfor\u00e7 que es va fer en el seu moment per la sanitat s’hauria de fer ara per tot el que \u00e9s la cura de persones grans i dependents perqu\u00e8 la Llei de la Depend\u00e8ncia va ser molt insuficient. Ja era insuficient en el seu plantejament, per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, va comen\u00e7ar la crisi de seguida. Es va comen\u00e7ar a aplicar el 2007 i la crisi va venir el 2007-2008 i, aleshores, es van tirar enrere moltes coses. Per tant, mai no s’ha arribat a aplicar b\u00e9. Hi hauria d’haver una reforma forta de la Llei de Depend\u00e8ncia per cobrir totes aquestes necessitats que, a m\u00e9s, creixen. Insisteixo: vivim molts anys.<\/p>\n Les pensions de jubilaci\u00f3 no s\u00f3n suficients? S\u00f3n massa baixes?<\/strong><\/p>\n Quan cobrem una pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3 ens queixem que disminueix molt\u00edssim el que cobrem. Hi ha pa\u00efsos que estan pitjor, per\u00f2 nosaltres no som tampoc dels millors. Fran\u00e7a t\u00e9 un sistema de pensions millor que el nostre. Les pensions donen una certa seguretat amb un m\u00ednim vital durant la vellesa per\u00f2, depenent del tipus d’ocupaci\u00f3 que s’hagi tingut durant la vida, les pensions poden ser molt baixes i molt insuficients. A la vellesa s’acumulen les dificultats. La gent que ha tingut molts diners i moltes facilitats a la vida pot tenir una vellesa millor perqu\u00e8 els diners no ho arreglen tot per\u00f2 s\u00ed moltes coses. No s’envelleix igual si tens diners que si no els tens. A Barcelona, tenim l’exemple dels 11 anys de difer\u00e8ncia d’esperan\u00e7a de vida entre Pedralbes i barris com el del Bon Pastor. La renda per c\u00e0pita \u00e9s molt diferent i l’envelliment tamb\u00e9. S’envelleix pitjor si s’ha tingut menys salut, si s’han tingut condicions de vida m\u00e9s dif\u00edcils, treballs molt penosos… Aix\u00f2 es nota molt.<\/p>\n \u00c9s molt diferent envellir a Barcelona, Madrid, Sevilla o a un poblet de l’Espanya o la Catalunya buidada?<\/strong><\/p>\n El problema que hi ha a l’Espanya o la Catalunya buidada \u00e9s sobretot que la gent jove ha marxat i la gent gran pot arribar a situacions de gran solitud, que tamb\u00e9 es dona a les ciutats. A les zones rurals falten serveis o, si no falten, estan lluny i si ja no pots conduir \u00e9s un problema greu.<\/p>\n I canvia molt envellir al nostre pa\u00eds o fer-ho en altres pa\u00efsos europeus?<\/strong><\/p>\n Alemanya i Dinamarca, sobretot, s\u00f3n referents perqu\u00e8 ja fa m\u00e9s temps que han creat aquest tipus de resid\u00e8ncies que s\u00f3n petites o s\u00f3n mini-resid\u00e8ncies dins de resid\u00e8ncies grans que s\u00f3n com grups de conviv\u00e8ncia que s’assemblen m\u00e9s a les llars; pots portar-hi, a m\u00e9s de les teves pertinences, els teus mobles, les coses que, d’alguna manera, fan que s’assemblin m\u00e9s al lloc on has viscut sempre. Hi ha sales d’estar que poden ser comunit\u00e0ries, cuines,… i la gent que no ha perdut una certa autonomia per fer coses, les pot fer. No \u00e9s all\u00f2 que nom\u00e9s est\u00e0s en una habitaci\u00f3 i d’all\u00ed vas a la sala de ter\u00e0pia, de la sala de ter\u00e0pia al jard\u00ed i del jard\u00ed al menjador, que s\u00f3n unes rutines que donen poc sentit a la vida. Val la pena viure els anys que ens puguin quedar d’una manera digna i amb sentit. Que all\u00f2 que fem sigui all\u00f2 que volem fer, no all\u00f2 que ens imposin.<\/p>\n All\u00f2 que s’ha d’escoltar la veu de l’experi\u00e8ncia dels m\u00e9s grans \u00bfes fa o ha quedat superat en una societat tan tecnologitzada com la nostra?<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 ha quedat escombrat totalment. Tot va tan de pressa que el tema de l’experi\u00e8ncia es valora poc. Aniria molt b\u00e9 que hi hagu\u00e9s m\u00e9s interacci\u00f3 entre generacions, ni que fos per transmetre elements d’experi\u00e8ncia i de mem\u00f2ria hist\u00f2rica. I aix\u00f2 s’est\u00e0 estimulant molt poc. Hi ha pa\u00efsos que ho estan estimulant, per\u00f2 sembla que, fins i tot, s’han invertit els rols i les criatures ensenyen a les persones grans a fer \u00fas de les noves tecnologies o les substitueixen per fer segons quines accions. Amb la pand\u00e8mia molta gent s’ha espavilat. No hi entrava, per\u00f2 ho ha fet. Molta gent que no sabia que era un whatsapp o un Zoom hi ha entrat perqu\u00e8 ho ha necessitat. El que passa \u00e9s que quan tens unes rutines et fa mandra incorporar-ne de noves, per\u00f2 quan la situaci\u00f3 et for\u00e7a, n’aprens, clar que s\u00ed.<\/p>\n Les noves tecnologies, el progr\u00e9s de la ci\u00e8ncia \u00bfest\u00e0 fent o far\u00e0 m\u00e9s agradable aquesta etapa de la vida?<\/strong><\/p>\n S’hi confia molt. S’hi confia perqu\u00e8 \u00e9s una manera d’evitar solituds no desitjades i que si passa alguna cosa es pugui saber. Al Jap\u00f3 han anat m\u00e9s enll\u00e0 i estan fent robots per cuidar. Trobo, per\u00f2, que els robots no poden substituir les persones. Aix\u00f2 s\u00ed, no s’enfaden amb tu. Encara que potser els perfeccionen tant que ho acabin fent.<\/p>\n Quan s’ha de jubilar una persona?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una cosa pol\u00e8mica. Treballem molts anys i com que vivim m\u00e9s anys tampoc no estaria malament retardar una mica l’edat de jubilaci\u00f3. Per\u00f2 al mateix temps si veig els pa\u00efsos on no hi ha edat de jubilaci\u00f3, com Xile, per exemple, que \u00e9s ultraliberal, et trobes amb gent molt gran que, com els sistemes de pensions s\u00f3n privats, estan fent treballs a vegades molt penosos. Despr\u00e9s d’estar molts anys, els millors anys de la vida, treballant, ja s’ha acumulat prou per poder tenir una jubilaci\u00f3, que no vol dir no fer res, vol dir fer altres coses sense les mateixes obligacions. Sempre que es parla de retardar les jubilacions, els sindicats es queixen perqu\u00e8, com \u00e9s l\u00f2gic, defensen drets laborals. Estaria b\u00e9 jubilar-se quan una persona vol.<\/p>\n Hi ha gent que la jubilaci\u00f3 la fa envellir de cop, ho porten molt malament<\/strong><\/p>\n Els homes, sobretot. Les dones sempre tenim moltes coses per fer que donen sentit a les nostres vides. T\u00e9 a veure amb el que deia de l’edadisme. Ho interioritzem nosaltres. Com que ens han inculcat que el treball \u00e9s el que genera la nostra identitat, que estem en aquesta societat aportant per la nostra superviv\u00e8ncia i per la de la societat, sembla que quan et jubiles aquesta identitat que s’ha constru\u00eft deixa de ser-hi. \u00c9s com dir: \u00abja no s\u00f3c el que era\u00bb. \u00c9s veritat. Ja no ets el que eres, per\u00f2 potser val la pena que ho positivitzem. Els homes \u00e9s veritat que ho porten pitjor perqu\u00e8 aquesta predominan\u00e7a del treball sobre altres esferes de la vida la tenen m\u00e9s present que les dones, que cuiden, que tenen moltes tasques simult\u00e0nies per fer. Est\u00e0 estudiat. \u00c9s aix\u00ed.<\/p>\n En el cas de les persones grans hi ha for\u00e7a mobilitzaci\u00f3 per les pensions per\u00f2 pels drets a cuidar i ser cuidat no n\u2019hi ha<\/p><\/blockquote>\n Qu\u00e8 s’ha de fer perqu\u00e8 la preocupaci\u00f3 per les necessitats de la gent gran, dels vells, sigui una prioritat de la gesti\u00f3 pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n Que ens mobilitzem els que arribem a aquesta edat i els que no, tamb\u00e9. Cada vegada les persones grans som m\u00e9s. Ho hem de fer valer. Els pol\u00edtics estan molt preocupats per qui els vota. Han de fer cas o tenir en compte que cada vegada la proporci\u00f3 de gent gran \u00e9s major i que s\u00f3n m\u00e9s que la gent jove. I, per altra banda, fer demandes. Com que he estat uns anys en la pol\u00edtica institucional tinc molt present que si hi ha pressi\u00f3 social hi ha coses a l’agenda pol\u00edtica que es mouen. I si no, no. Sempre hi ha tant a fer que per establir prioritats pesa que hi hagi demanda, que hi hagi mobilitzaci\u00f3 ciutadana. Aleshores et prenen m\u00e9s seriosament. En el cas de les persones grans hi ha for\u00e7a mobilitzaci\u00f3 en el tema de les pensions, per\u00f2 en canvi, en el dels drets a cuidar i ser cuidat no n’hi ha, no mobilitza la gent malgrat les morts que hi ha hagut a les resid\u00e8ncies. Construir plataformes ciutadanes per fer demandes com a persones grans seria interessant. Jo estic participant en la construcci\u00f3 d’una.<\/p>\n En alguns pa\u00efsos s’han creat partits de pensionistes i jubilats<\/strong><\/p>\n D’aix\u00f2 no en s\u00f3c partid\u00e0ria, com de fer partits de dones. Crec m\u00e9s en els plantejaments transversals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dolors Comas d’Argemir, catedr\u00e0tica d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili, \u00e9s la directora de l’informe d’aquesta universitat \u00abLa cura importa. Impacte de g\u00e8nere en els i les cuidadores de majors dependents en temps de la Covid-19\u00bb, en el qual han participat deu centres universitaris espanyols i que es presenta aquest desembre. La pand\u00e8mia […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":28818,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2460,47],"tags":[276,19,2476],"class_list":["post-28817","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-envelliment","category-factor-huma","tag-envelliment","tag-salut","tag-vellesa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28817","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28817"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28817\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28817"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28817"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28817"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/IMG_9642-copia.jpg\")
<\/a><\/a><\/a>
\nTal qual. La major part de familiars que s\u00f3n cuidadores s\u00f3n dones de m\u00e9s de cinquanta anys. Tenen 50, 60 anys i estan cuidant pares grans. A les entrevistes de camp de l’estudi que estem fent parlem amb dones que ens diuen que la jubilaci\u00f3 que pensaven que seria un moment de llibertat, de poder fer moltes coses, se l’estan passant cuidant. I hi ha situacions molt tensionants, de depend\u00e8ncies severes que necessiten que s’hi estigui a sobre les 24 hores del dia.<\/p>\n<\/a><\/a>