{"id":28865,"date":"2022-01-03T06:30:59","date_gmt":"2022-01-03T05:30:59","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28865"},"modified":"2022-01-03T06:30:59","modified_gmt":"2022-01-03T05:30:59","slug":"cervells-al-servei-de-la-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/01\/03\/cervells-al-servei-de-la-ciencia\/","title":{"rendered":"Cervells al servei de la ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

A les aules de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, els futurs metges aprenen a detectar i tractar malalties. Adquireixen el coneixement apr\u00e8s de l’estudi, al llarg dels anys, de les patologies i disfuncions que es desenvolupen en un cos hum\u00e0. Aix\u00ed s’han pogut anar establint m\u00e8todes i protocols a seguir, compartits i acordats per la comunitat cient\u00edfica i m\u00e8dica internacional. De tot el que sabem avui per procurar-nos salut, hi ha un punt de partida ineludible: les donacions del cos o fragments d’ell per al seu estudi, com ara el cervell, un dels sistemes m\u00e9s complexos de l’organisme.<\/p>\n

Donar el cervell per a l’estudi cient\u00edfic, tant si es pateix alguna malaltia com si no, \u00e9s posar en mans dels investigadors la clau d’entrada a una veritable capsa de Pandora: l’origen de moltes malalties i resposta de molts perqu\u00e8s. Interactuar amb els c\u00famuls de prote\u00efnes que donen pas a l’Alzheimer, saber qu\u00e8 les fa apar\u00e8ixer; quines \u00e0rees del cervell queden afectades, i com, despr\u00e9s de patir un ictus, per\u00f2 tamb\u00e9 com s’activen i desactiven les emocions; qu\u00e8 \u00e9s diferent en el cervell d’una persona amb addicions, o b\u00e9 si determinats comportaments i reaccions deixen rastre en una \u00e0rea cerebral concreta s\u00f3n nom\u00e9s alguns dels misteris que es comencen a resoldre observant i interaccionant amb un cervell. La curiositat, les sospites, el talent i el saber fer cient\u00edfic van ajuntant peces del trencaclosques que explica la causa de certes malalties i trastorns.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 es pot fer gr\u00e0cies al teixit neurol\u00f2gic del cervell i la medul\u00b7la espinal com el que es custodia al Banc de Teixits Neurol\u00f2gics de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona (IDIBAPS), ubicat al soterrani del mateix edifici de la facultat de Medicina. Uns pisos per sota d’on es transmet als alumnes el perqu\u00e8 de les malalties, hi ha uns espais destinats a la recepci\u00f3, preparaci\u00f3 i conservaci\u00f3 de mostres de teixit per estudiar tot all\u00f2 que el cervell ens pot explicar sobre afectacions vinculades, o que s’originen en ell.<\/p>\n

L’any 1989, els professors Eduardo Tolosa i F\u00e9lix Francisco Cruz-S\u00e1nchez van crear el banc de teixits neurol\u00f2gics del Cl\u00ednic, el primer que hi va haver a Catalunya. El van posar en marxa per obtenir i mantenir mostres de teixits nerviosos de pacients morts arran d’una malaltia degenerativa, i cedir-les als investigadors d’aquesta \u00e0rea de recerca. Avui, el fons de conservaci\u00f3 de mostres d’aquest banc compta amb uns 2.000 cervells i medul\u00b7les espinals de persones que van patir alguna malaltia neurol\u00f2gica d’un ampli ventall, com l’Alzheimer, que \u00e9s la malaltia present en el 40% de les mostres que hi ha al banc. Tamb\u00e9 n’hi ha de pacients amb Parkinson, ELA (esclerosi lateral amiotr\u00f2fica), dem\u00e8ncia de cossos de Lewy, malaltia de Creutzfeldt-Jakob i de Huntingtonmb. Les mostres cobreixen moltes de les principals malalties neurol\u00f2giques presents en la nostra societat.<\/p>\n

El banc \u00e9s un fons de conservaci\u00f3 de teixit nervi\u00f3s (cervell i medul\u00b7la espinal) confeccionat amb les aportacions de donants difunts amb o sense malalties neurol\u00f2giques, mostres que faciliten la recerca sobre patologies per tractar de millorar diagn\u00f2stic i assist\u00e8ncia. Les mostres es conserven congelades, criopreservades i parafinades. El banc forma part de la xarxa europea de bancs Brain-Net Europe i \u00e9s centre de refer\u00e8ncia per al diagn\u00f2stic neuropatol\u00f2gic post-mortem de malalaties pri\u00f2niques humanes a Catalunya. En l’actualitat, segons precisa la coordinadora del Banc de Teixits Neurol\u00f2gics del Cl\u00ednic, Gemma Aragon\u00e8s, \u00abhi ha 42 grups d’investigaci\u00f3 que treballen amb mostres facilitades per aquest banc, uns 10 dels quals s\u00f3n de l’estranger. Tenim molta sol\u00b7licitud de pa\u00efsos com Noruega, Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya, Nova Zelanda o el Jap\u00f3\u00bb. Amb les mostres del banc estudien temes com el trastorn del moviment, les dem\u00e8ncies o els trastorns del son. \u00abEl grup que estudia el Parkinson \u00e9s molt potent\u00bb, destaca Aragon\u00e8s.<\/p>\n

L’Anna Antonell \u00e9s investigadora de la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de la Fundaci\u00f3 Cl\u00ednic per a la Recerca Biom\u00e8dica. \u00c9s una de les cient\u00edfiques que estudia les diferents \u00e0rees del cervell, les connexions nervioses o l’expressi\u00f3 dels gens en les c\u00e8l\u00b7lules. \u00abNo tot es fa a trav\u00e9s del microscopi\u00bb \u2013puntualitza-. \u00abGr\u00e0cies a la bioinform\u00e0tica, sobre una determinada mostra que podem tenyir, per exemple, un l\u00e0ser d’un programa inform\u00e0tic capta les diferents expressions de fluoresc\u00e8ncia que apareixen en els diversos punts de la mostra\u00bb, explica Antonell.<\/p>\n

En les malalties neurol\u00f2giques s’ha vist com cadascuna d’elles t\u00e9 uns dip\u00f2sits anormals d’alguna prote\u00efna. En el cas de l’Alzheimer, s\u00f3n la Beta amiloide i la Tau. La donaci\u00f3 d’un cervell de pacients que moren presentant aquesta malaltia permet interaccionar amb aquests c\u00famuls i extreure’n informaci\u00f3. Per\u00f2, tal com ens recorda la neur\u00f2loga del banc de teixits neurol\u00f2gics del Cl\u00ednic i la unitat d’Alzheimer d’aquest hospital, Laura Molina, \u00abinteressa molt que persones sense afectaci\u00f3 de malaltia neurol\u00f2gica facin tamb\u00e9 la donaci\u00f3 de cervell per poder disposar del grup de control i fer la comparativa entre un cervell malalt i un altre de sa\u00bb. \u00abAix\u00ed podem mirar mostres semblants de teixit cerebral d’una mateixa \u00e0rea tamb\u00e9 de persones sanes\u00bb, afegeix la investigadora Anna Antonell.<\/p>\n

Una de les limitacions que Antonell comenta sobre l’estudi del cervell \u00e9s que nom\u00e9s es pugui obtenir despr\u00e9s de morir, perqu\u00e8 una inflamaci\u00f3 derivada de la mort pot condicionar, en alguns casos, l’expressi\u00f3 dels gens. Un altre desavantatge \u00e9s que la majoria de cervells que es donen de persones afectades amb malaltia ja la tenen en fase avan\u00e7ada en el moment de morir, i aix\u00f2 no ens permet veure els canvis que es van produint en el cervell\u00bb, diu.<\/p>\n

\"\"<\/a>
| IDIBAPS<\/figcaption><\/figure>\n

Biobancs, reservoris de mostres per investigar<\/h3>\n

El Banc de Teixits Neurol\u00f2gics del Cl\u00ednic \u00e9s nom\u00e9s una de les tres \u00e0rees del Biobanc de l’Institut d’Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. Les altres dues \u00e0rees s\u00f3n el Banc de Tumors i Col\u00b7lecions d’Anatomia Patol\u00f2gica i el Banc de mostres derivades de sang i altres fluids.<\/p>\n

Els biobancs s\u00f3n la principal font de mostres biol\u00f2giques per dur a terme les investigacions cient\u00edfiques. A Catalunya n’hi ha una quinzena i depenen dels instituts de recerca dels hospitals. \u00abUn biobanc \u00e9s un \u00f2rgan gestionador, una estructura cient\u00edfica de suport a la recerca, que posa a disposici\u00f3 dels investigadors mostres de pacients, donants\u00bb, exposa l’Aina Rodr\u00edguez, coordinadora del biobanc de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona i cap de les plataformes cient\u00edfiques de l’IDIBAPS.<\/p>\n

Tal com s’explica al Canal Salut de la Generalitat, el Reial decret 1716\/2011 estableix els requisits b\u00e0sics d’autoritzaci\u00f3 i funcionament dels biobancs amb fins de recerca biom\u00e8dica i del tractament de les mostres biol\u00f2giques d’origen hum\u00e0, i regula el funcionament i l’organitzaci\u00f3 del Registre nacional de biobancs.<\/p>\n

A Catalunya, tenen banc de teixits neurol\u00f2gics, a m\u00e9s del biobanc de l’Hospital Cl\u00ednic, el del Vall d’Hebron, el de Bellvitge i el creat al Parc Sanitari Sant Joan de D\u00e9u, per\u00f2 que actualment est\u00e0 inactiu. Els biobancs s\u00f3n reservoris de teixit neurol\u00f2gic i l\u00edquid cefaloraqu\u00eddic (extret de la medul\u00b7la espinal o del que envolta el cervell i el protegeix, que es localitza a l’enc\u00e8fal), amb mostres disponibles per a projectes de recerca. Per accedir-hi, els investigadors han de passar una supervisi\u00f3 de les peticions per assegurar que s’ajustin a un estudi coherent i que no es repeteixin estudis, per no duplicar. Un comit\u00e8 \u00e8tic i cient\u00edfic que treballa amb cada biobanc revisa tota sol\u00b7licitud de mostres i els seus objectius, per\u00f2 pr\u00e8viament cada cient\u00edfic ha de tenir ja aprovada la seva proposta per un comit\u00e8 \u00e8tic.<\/p>\n

Saber m\u00e9s dels trastorns mentals<\/h3>\n

Amb l’objectiu que el Parc Sanitari Sant Joan de D\u00e9u esdevingu\u00e9s un referent en l’estudi i la investigaci\u00f3 de l’esquizofr\u00e8nia i altres trastorns mentals greus, l’any 2004 es va crear el Banc de Teixits Neurol\u00f2gics d’aquesta instituci\u00f3. Va ser gr\u00e0cies al finan\u00e7ament de la Fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 de TV3, el CIBERSAM (Centre d’Investigacions Biom\u00e8diques en Xarxa en Salut Mental), RETICS (Redes Tem\u00e1ticas de Investigaci\u00f3n Cooperativa Sanitaria), Farmaindustria i als convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, el Servei de Neuropatologia de l’Hospital Bellvitge i els Serveis Funeraris Integrals. La finalitat era obtenir dades cl\u00edniques i mostres biol\u00f2giques de pacients amb un trastorn mental greu. Durant els darrers 15 anys s’han recollit mostres biol\u00f2giques i dades cl\u00edniques de m\u00e9s de 100 pacients, anonimitzades, que es troben emmagatzemades i congelades a -80\u202f\u00b0C. En relaci\u00f3 amb aquestes mostres, s’han publicat nombrosos estudis. Per\u00f2, tal com expliquen al seu espai en l\u00ednia, el banc actualment no disposa de finan\u00e7ament per al seu funcionament i obren la porta a contribucions per al seu manteniment.<\/p>\n

Com donar el nostre cervell<\/h3>\n

Des dels seus portals en l\u00ednia, els diferents biobancs informen de com fer donaci\u00f3 del seu cos o parts d’ell com a material \u00fatil i necessari per a la recerca. En tot cas, per a la seva utilitzaci\u00f3, hi ha d’haver un consentiment informat signat que ho autoritzi, del mateix pacient donant on consti tamb\u00e9 una persona representant per a procedir a la donaci\u00f3 en el moment de la defunci\u00f3. I la donaci\u00f3 tamb\u00e9 la pot fer la fam\u00edlia. \u00abLa majoria de les nostres mostres cerebrals procedeixen de donacions que v\u00e9nen d’aut\u00f2psies a persones que han mort a l’hospital, i \u00e9s la seva fam\u00edlia la que signa el consentiment autoritzat per cedir teixits i que els puguem emmagatzemar per a recerca. Tamb\u00e9 poden procedir de testaments vitals o voluntats anticipades que recullen, en vida, la voluntat de donar-ho\u00bb, explica la coordinadora del Biobanc IDIBELL-HUB-ICO, Laura Arregui. Part d’aquests teixits \u2013diu- es fan servir per tancar el diagn\u00f2stic del mateix pacient, en el proc\u00e9s de l’aut\u00f2psia. Els excedents de teixit es destinen a la investigaci\u00f3. \u00abEl biobanc fa d’intermediari entre la part assistencial dels pacients i la recerca\u00bb, afegeix Arregui. Actualment, al biobanc que ella coordina hi ha 11 grups d’investigaci\u00f3 en diferents \u00e0mbits de les neuroci\u00e8ncies.<\/p>\n

\u00abLa donaci\u00f3 \u00e9s an\u00f2nima, altruista i volunt\u00e0ria\u00bb, tal com precisen al web del Biobanc de l’Hospital de Bellvitge, on es facilita tamb\u00e9 el contacte per demanar tota la informaci\u00f3 a qui vulgui fer-se donant. Es pot fer adre\u00e7ant-se a qualsevol Biobanc. En la p\u00e0gina del Banc de teixits de l’IDIBAPS detalla com es procedeix en el cas de la donaci\u00f3 de cervell o medul\u00b7la espinal (teixit nervi\u00f3s), i al web de Transplantaments de la Generalitat s’informa sobre tota mena de donacions, en vida i despr\u00e9s de la mort.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A les aules de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, els futurs metges aprenen a detectar i tractar malalties. Adquireixen el coneixement apr\u00e8s de l’estudi, al llarg dels anys, de les patologies i disfuncions que es desenvolupen en un cos hum\u00e0. Aix\u00ed s’han pogut anar establint m\u00e8todes i protocols a seguir, compartits […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":28867,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[499],"class_list":["post-28865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-neurologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28865"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28865\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}