{"id":28940,"date":"2022-01-10T06:30:48","date_gmt":"2022-01-10T05:30:48","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=28940"},"modified":"2022-01-10T06:30:48","modified_gmt":"2022-01-10T05:30:48","slug":"el-que-aprendrem-de-la-sisena-onada-les-vacunes-covid-no-son-claus-magiques-pero-si-imprescindibles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/01\/10\/el-que-aprendrem-de-la-sisena-onada-les-vacunes-covid-no-son-claus-magiques-pero-si-imprescindibles\/","title":{"rendered":"El que aprendrem de la sisena onada: les vacunes Covid no s\u00f3n claus m\u00e0giques, per\u00f2 s\u00ed imprescindibles"},"content":{"rendered":"

\u201cEstic comen\u00e7ant a preguntar-me per qu\u00e8 hauria de rebre la vacuna si aix\u00f2 no ha funcionat ni ens ha salvat de viure amb restriccions. Quina situaci\u00f3 tan desesperada. La vida sembla una p\u00e8rdua completa de temps\u201d. Aquestes paraules sonen properes a un nadal que l’\u00faltima variant del coronavirus SARS-CoV-2, \u00f2micron, semblava entestada a arru\u00efnar. Tot i aix\u00f2, el seu autor, un usuari de Twitter<\/a>, les va escriure a principis de juny.<\/p>\n

Aleshores molts brit\u00e0nics esperaven que, gr\u00e0cies a les vacunes, el 21 de juny fos el \u201cdia de la llibertat\u201d, una denominaci\u00f3 no oficial de la fi de les restriccions. Mesos abans, a l’abril, un investigador havia arribat a assegurar<\/a> que la immunitat de grup s’assoliria \u201cdilluns que ve\u201d. Al final, la variant delta ho va retardar tot al 19 de juliol. Despr\u00e9s de mesos de relativa relaxaci\u00f3, el Regne Unit s’ha vist obligat a restaurar mesures com ara mascaretes i accelerar el desplegament de les terceres dosis per culpa d’\u00f2micron, sense descartar els controvertits certificats Covid<\/a>.<\/p>\n

Hem fet els deures i, tanmateix, els t\u00e8cnics de salut p\u00fablica ja temien que les properes setmanes fossin complicades des de molt abans que es descobr\u00eds \u00f2micron.<\/p><\/blockquote>\n

La decepci\u00f3 brit\u00e0nica estiuenca avui ens sembla familiar. Espanya ha vacunat el 90% de la seva poblaci\u00f3 diana, m\u00e9s d’un 80% dels m\u00e9s grans de 70 anys ha rebut la seva tercera dosi i fins i tot s’ha comen\u00e7at a immunitzar els m\u00e9s petits<\/a>. Hem fet els deures i, tanmateix, els t\u00e8cnics de salut p\u00fablica de les comunitats aut\u00f2nomes ja temien que les properes setmanes fossin complicades des de molt abans que es descobr\u00eds \u00f2micron. La nova variant no ha fet res m\u00e9s que empitjorar els seus pron\u00f2stics.<\/p>\n

Desembre de 2020: euf\u00f2ria vacunal<\/h3>\n

\u201cS’ha donat a la comunicaci\u00f3 de les vacunes un aire infantil pel qual un cop es trobi la clau m\u00e0gica tot s’acaba. Si fos aix\u00ed, haur\u00edem erradicat un bon grapat de malalties\u201d, advertia la farmac\u00e8utica especialista en gesti\u00f3 sanit\u00e0ria i acc\u00e9s a medicaments Bel\u00e9n Tarrafeta en un reportatge publicat a SINC<\/em> a finals del 2020<\/a>, just quan comen\u00e7aven a aprovar-se les primeres.<\/p>\n

S’ha donat a la comunicaci\u00f3 de les vacunes un aire infantil pel qual, un cop es trobi la clau m\u00e0gica, tot s’acaba. Si fos aix\u00ed, haur\u00edem erradicat un bon grapat de malalties. – Bel\u00e9n Tarrafeta, experta en acc\u00e9s a f\u00e0rmacs<\/p><\/blockquote>\n

En un altre article anterior<\/a>, diversos experts ja havien demanat un \u201coptimisme prudent\u201d davant de les primeres vacunes. Hi explicaven que l’efectivitat en condicions reals \u00e9s complicada de mesurar i requereix temps. Tamb\u00e9 asseguraven que reduirien les infeccions i la transmissi\u00f3, per\u00f2 no del tot. Des de llavors, nombrosos experts han recordat que la pand\u00e8mia s’acabar\u00e0, per\u00f2 que el virus continuar\u00e0 circulant<\/a>.<\/p>\n

Res d’aix\u00f2 va impedir que Pfizer estim\u00e9s l’efectivitat de la seva vacuna a l’hora d’evitar infeccions simptom\u00e0tiques en un 97%<\/a> nom\u00e9s tres mesos despr\u00e9s que Israel comenc\u00e9s la campanya de vacunaci\u00f3. Ni que el director executiu de BioNTech, Ugur Sahin, assegur\u00e9s que els vacunats no encomanarien<\/a>. Tot aix\u00f2 va contribuir a generar una necessitada onada d’optimisme a la primera meitat del 2021 que ni tan sols els retards inicials en el subministrament de les dosis van poder rebaixar.<\/p>\n

A punt de comen\u00e7ar 2022, aix\u00f2 pot provocar un efecte rebot quan dues dosis no aconsegueixin posar punt final a aquest trauma col\u00b7lectiu que \u00e9s la pand\u00e8mia? Un informe publicat pel Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i Control de Malalties (ECDC) un parell de dies abans que conegu\u00e9ssim a \u00f2micron aix\u00ed ho temia<\/a>.<\/p>\n

Els hem demanat all\u00f2 impossible?<\/h3>\n

\u201cLes expectatives sobre el poder de les vacunes per posar sota control r\u00e0pidament la pand\u00e8mia eren altes al comen\u00e7ament del 2021. [\u2026] Pot desenvolupar-se una manca de confian\u00e7a i una menor inclinaci\u00f3 a seguir les mesures juntament amb narratives potencialment perjudicials de culpabilitzaci\u00f3\u201d, avisava l’ECDC. \u201cLa reintroducci\u00f3 de mesures no farmacol\u00f2giques pot augmentar el risc que algunes persones concloguin que les vacunes no s\u00f3n efectives i dissuadir els que encara no ho han fet\u201d.<\/p>\n

S’han venut, i potser era inevitable que es perceb\u00e9s aix\u00ed, com el darrer horitz\u00f3 temporal de la pand\u00e8mia que ens permetria tancar aquest episodi. – Mario Font\u00e1n, metge preventivista<\/p><\/blockquote>\n

\u201cLi estem demanant el que \u00e9s impossible a les vacunes\u201d, titulava ja al setembre la periodista cient\u00edfica de The Atlantic<\/em> Katherine J. Wu. A l’article<\/a> explicava que el terme \u201cimmunitat esterilitzant\u201d, que fa refer\u00e8ncia a l’anhelada capacitat de les vacunes de la Covid-19 d’evitar completament les infeccions, era un \u201cmite biol\u00f2gic\u201d. Un sant grial.<\/p>\n

Hem demanat massa a les vacunes de la Covid-19, tal com suggeria Wu? \u00abEls demanem massa perqu\u00e8 la pand\u00e8mia ens ha costat massa\u00bb, admetia el president de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Vacunologia Am\u00f3s Garc\u00eda en una entrevista a SINC<\/em> publicada a l’octubre<\/a>. \u201cI mira que ens estan donant\u201d, afegia en refer\u00e8ncia a les vides salvades per aquests f\u00e0rmacs, que un mes despr\u00e9s s’estimaven en gaireb\u00e9 mig mili\u00f3<\/a> nom\u00e9s per a persones m\u00e9s grans de 60 anys als 33 pa\u00efsos de la regi\u00f3 europea de l’OMS.<\/p>\n

\u201cHi havia unes expectatives allunyades de la realitat quant a com funcionarien les vacunes\u201d, explica a SINC<\/em> el metge preventivista Mario Font\u00e1n. Creu que aquestes \u201cs’han venut, i potser era inevitable que es perceb\u00e9s aix\u00ed\u201d, com \u201cl’\u00faltim horitz\u00f3 temporal de la pand\u00e8mia que ens permetria tancar aquest episodi\u201d. Considera que aquesta visi\u00f3 \u201cpecava de solucionisme tecnol\u00f2gic\u201d<\/a> degut a l’elevada c\u00e0rrega de la malaltia.<\/p>\n

Que el pessimisme no ens enganyi: s\u00ed, \u00e9s clar que funcionen<\/h3>\n

\u201cQuedar-se en el pessimisme d\u00bbaix\u00f2 no funciona’ \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 in\u00fatil a m\u00e9s de fals\u201d, comenta la soci\u00f2loga de la Universitat Complutense de Madrid Cel\u00eda D\u00edaz. \u201cHem d’adonar-nos que no estem com l’any passat, per\u00f2 tamb\u00e9 assumir, per molt dur que sigui, que hem relaxat les mesures i que hem de continuar fent esfor\u00e7os preventius\u201d. Com l’ECDC, tem que es busquin culpables, ja siguin els no vacunats<\/a>\u2026 o les vacunes mateixes.<\/p>\n

\u201c\u00c9s normal que la societat ja estigui cansada de pand\u00e8mia, per\u00f2 no hem d’oblidar que gr\u00e0cies a les vacunes s’han evitat un nombre incommesurable de morts\u201d, diu la immun\u00f2loga del CSIC Matilde Ca\u00f1elles, que considera que avui ens trobem a un altre nivell. \u201cHem avan\u00e7at molt i ara hem de continuar vacunant per evitar morts, a m\u00e9s de prendre altres mesures de prevenci\u00f3\u201d per limitar els contagis.<\/p>\n

\u00c9s normal que la societat ja estigui cansada de pand\u00e8mia, per\u00f2 no hem d’oblidar que gr\u00e0cies a les vacunes s’han evitat un nombre incommesurable de morts. – Matilde Ca\u00f1elles, immun\u00f2loga<\/p><\/blockquote>\n

\u00abLa primera funci\u00f3 de les vacunes era evitar el risc poblacional dels quadres greus, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies sanit\u00e0ries, socials i econ\u00f2miques i les dures decisions que aix\u00f2 comportava\u00bb, afirma Font\u00e1n. \u201cAix\u00f2 s’ha aconseguit amb escreix\u201d. Com comentava<\/a> amb ironia un expert en malalties infeccioses del Servei Nacional de Salut brit\u00e0nic, \u201cel sistema immunitari no va evolucionar perqu\u00e8 deixessis de ser positiu davant de virus respiratoris en una PCR, va evolucionar perqu\u00e8 no et morissis\u201d.<\/p>\n

Eines poderoses, no miraculoses<\/h3>\n

Ca\u00f1elles pensa que part de l’optimisme es basava en l’experi\u00e8ncia de gran \u00e8xit de la vacunaci\u00f3 massiva amb altres malalties com la poliomielitis. Polio, xarampi\u00f3, varicel\u00b7la\u2026<\/p>\n

Les comparacions s\u00f3n odioses: en primer lloc perqu\u00e8, com afirma la vella dita virol\u00f2gica, \u201cuna vegada que has vist un virus, has vist… un virus\u201d. En el cas del SARS-CoV-2, la immun\u00f2loga afegeix que \u201c\u00e9s m\u00e9s complicat\u201d perqu\u00e8 es tracta d’una infecci\u00f3 respirat\u00f2ria.<\/p>\n

El virus no \u00e9s comparable a altres a nivell biol\u00f2gic i tampoc l’escala temporal. El xarampi\u00f3 va ser eliminat d’Espanya el 2017<\/a> despr\u00e9s de d\u00e8cades vacunant generacions senceres, i Europa encara no ho ha aconseguit. La vacunaci\u00f3 contra la p\u00f2lio va comen\u00e7ar als anys 50: al nostre pa\u00eds, es van passar de 2.000 casos anuals el 1960 a 62 el 1965<\/a>. Un \u00e8xit, per\u00f2 no immediat.<\/p>\n

Les persones no vacunades d’entre 60 i 80 anys tenen 25 vegades m\u00e9s risc de morir per la Covid-19 que aquelles que s\u00ed que estan protegides.<\/p><\/blockquote>\n

Font\u00e1n pensa que el context tampoc no \u00e9s id\u00e8ntic. \u201cAmb vacunes com la del xarampi\u00f3 la gent no s’infecta i quan ho fa \u00e9s tan anecd\u00f2tic que no hi ha una sensaci\u00f3 que la vacuna hagi fallat\u201d. En una pand\u00e8mia, la situaci\u00f3 \u00e9s l’oposada. \u201cHi ha una transmissi\u00f3 disparada que afecta tots els grups poblacionals\u201d, i el problema \u00e9s que aquesta col\u00b7lapsi el sistema sanitari.<\/p>\n

\u201cLa vacuna ha desacoblat el contagi de la malaltia greu, cosa que era vital per canviar la manera com ens impacta la pand\u00e8mia\u201d, comenta l’epidemi\u00f2leg. Per exemple, les persones no vacunades d’entre 60 i 80 anys tenen 25 vegades m\u00e9s risc de morir per la Covid-19<\/a> que aquelles que s\u00ed que estan protegides.<\/p>\n

Les evid\u00e8ncies tamb\u00e9 s’actualitzen amb les vacunes<\/h3>\n

Fins ara la majoria de la poblaci\u00f3 ignorava quines vacunes es posava, quan es combinaven diferents productes, o si es modificava la separaci\u00f3 entre dosis, el nombre o el volum. \u00abLa gent no necessitava con\u00e8ixer el funcionament de les vacunes abans de la pand\u00e8mia, simplement seguia el calendari vacunal\u00bb, comenta Font\u00e1n.<\/p>\n

Des que van comen\u00e7ar les campanyes de vacunaci\u00f3 de la Covid-19 hi ha hagut nombrosos canvis. Alguns pa\u00efsos van allargar la separaci\u00f3 entre dosis fins a dotze setmanes<\/a>. Altres, van barrejar diferents productes<\/a>. La vacuna monodosi de Janssen va deixar de ser-ho<\/a>. La tercera dosi va treure el cap<\/a>, amb la possibilitat d’una quarta i fins i tot un record anual a l’horitz\u00f3.<\/p>\n

Els experts consultats consideren important transmetre que tots aquests canvis no s\u00f3n una cosa negativa, sin\u00f3 al contrari.<\/p>\n

A la vacunaci\u00f3 Covid hi ha hagut canvis: separaci\u00f3 entre dosis, combinaci\u00f3 de productes, noves dosis… \u201cLa ci\u00e8ncia no ens proporciona grans veritats inamovibles, aqu\u00ed se’n concentra el valor\u201d, explica Celia D\u00edaz, soci\u00f2loga.<\/p><\/blockquote>\n

\u201cLa ci\u00e8ncia no ens proporciona grans veritats inamovibles, aqu\u00ed se’n concentra el valor\u201d, explica D\u00edaz. \u201cMalgrat assolir consensos, les comunitats cient\u00edfiques no es queden quietes sin\u00f3 que tracten de trobar millors solucions\u201d. \u201cEl fet de canviar el discurs \u00e9s perqu\u00e8 apareixen noves evid\u00e8ncies, canvia el context i es tenen en compte altres condicionants, com els socioecon\u00f2mics\u201d, afegeix la soci\u00f2loga.<\/p>\n

Font\u00e1n creu important traslladar que aix\u00f2 \u201c\u00e9s una fortalesa i no una debilitat\u201d. Tamb\u00e9 en q\u00fcestions de seguretat: \u201cA mesura que la pot\u00e8ncia estad\u00edstica augmenta, es detecten q\u00fcestions i efectes adversos que requereixin un canvi de protocol\u201d.<\/p>\n

\u00d2micron no far\u00e0 m\u00e9s que corroborar aix\u00f2. Les dades disponibles s\u00f3n encara massa preliminars, per\u00f2 suggereixen que dues dosis no seran suficients per evitar la infecci\u00f3. Encara que probablement resisteixin a l’hora de protegir contra quadres greus i morts, la nova variant ha fet canviar d’opini\u00f3 molts investigadors<\/a> sobre l’\u00fas de terceres dosis a la poblaci\u00f3 general jove i sana. Conforme arribin noves evid\u00e8ncies, podria fins i tot ser necessari actualitzar les vacunes<\/a>.<\/p>\n

Immunitat de grup: el concepte pitjor ent\u00e8s de la pand\u00e8mia<\/h3>\n

Des del principi de la pand\u00e8mia la immunitat de grup es va entendre com un llindar que, un cop aconseguit, posaria punt final a la crisi. En realitat, aquesta s’assembla m\u00e9s a una cursa sense final en qu\u00e8 la meta es mou constantment, fins i tot despr\u00e9s de ser creuada.<\/p>\n

La immunitat de grup es va entendre com un llindar que acabaria amb la crisi, per\u00f2 aquesta s’assembla m\u00e9s a una carrera sense fi en qu\u00e8 la meta es mou constantment.<\/p><\/blockquote>\n

El motiu, segons explica la biomatem\u00e0tica de la Universitat de Strathclyde (Regne Unit) Gabriela Gomes, \u00e9s que les epid\u00e8mies sempre acaben, per\u00f2 l’evoluci\u00f3 del virus, la p\u00e8rdua d’immunitat a la poblaci\u00f3, permet que aquest equilibri virtu\u00f3s es perdi i el cicle comenci de nou. \u00c9s una cosa que ja passa de forma anual amb altres virus, com el de la grip.<\/p>\n

\u00abEl llindar de la immunitat de grup \u00e9s el percentatge de poblaci\u00f3 que necessita ser immune abans que l’epid\u00e8mia arribi al pic i disminueixi\u00bb, aclareix Gomez. D’aquesta xifra dep\u00e8n la seva altura: \u201cServeix per saber com pot ser d’alt aquest pic si no fem res [i deixem que la gent s’encomani], que els decisors pol\u00edtics valorin la capacitat del seu sistema sanitari i decideixin quant intervenir\u201d.<\/p>\n

La investigadora critica que el terme fos usat com un \u201carma\u201d en lloc de com una \u201ceina valuosa\u201d per avaluar les estrat\u00e8gies.<\/p>\n

S’ha conf\u00f3s amb el moment que les vacunes redueixin molt l’impacte assistencial i permetin desactivar algunes mesures. – Adri\u00e1n Aginagalde, director de l’Observatori de Salut P\u00fablica de Cant\u00e0bria<\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2, si la immunitat de grup \u00e9s una carrera sense fi, per qu\u00e8 les vacunes d’altres malalties, com el xarampi\u00f3, s\u00ed que han perm\u00e8s que aquest virus deixi de causar problemes a pa\u00efsos com Espanya?<\/p>\n

Perqu\u00e8 no compleix els postulats de Fox.<\/p>\n

El 1983<\/a> l’epidemi\u00f2leg John Fox va proposar les condicions que havia de complir un patogen perqu\u00e8 s’assol\u00eds una immunitat de grup que bloqueg\u00e9s la malaltia de forma sostinguda en el temps, \u00e9s a dir:<\/p>\n

    \n
  1. que infecti un \u00fanic hoste i no altres animals,<\/li>\n
  2. que es transmeti per contacte directe,<\/li>\n
  3. que indueixi immunitat s\u00f2lida,<\/li>\n
  4. que la poblaci\u00f3 es distribueixi a l’atzar.<\/li>\n<\/ol>\n

    El SARS-CoV-2, com a bon coronavirus, nom\u00e9s compleix el segon d’aquests postulats.<\/p>\n

    \u00abLes infeccions respirat\u00f2ries agudes tenen obstacles molt grans [per assolir aquesta immunitat de grup com la del xarampi\u00f3]\u00bb, per\u00f2 s’ha conf\u00f3s aquest terme amb el moment \u00aben qu\u00e8 les vacunes redueixin molt l’impacte assistencial i permetin desactivar algunes mesures\u00bb, explicava a ElDiario.es<\/em><\/a> el director de l’Observatori de Salut P\u00fablica de Cant\u00e0bria, Adri\u00e1n Aginagalde.<\/p>\n

    El virus no desapareixer\u00e0, per\u00f2 encara no el podem ignorar<\/h3>\n

    Font\u00e1n critica el discurs que tothom es contagiar\u00e0 en algun moment de Covid-19. No perqu\u00e8 no sigui cert, ja que aquesta realitat ha estat defensada<\/a> per investigadors com l’epidemi\u00f2leg de la Universitat de Harvard Marc Lipsitch des d’abans que l’OMS declar\u00e9s la pand\u00e8mia, sin\u00f3 perqu\u00e8 tem que es faci servir per justificar nivells de transmissi\u00f3 tan elevats que resultin insostenibles.<\/p>\n

    \u201cEl problema de la pand\u00e8mia no \u00e9s que ens contagiem tots, \u00e9s com ho fem\u201d, aclareix. \u201cNo \u00e9s el mateix que un nombre molt important de la poblaci\u00f3 es contagi\u00ef [de cop] i col\u00b7lapsi el sistema sanitari, que fer-ho de forma progressiva i amb una vacuna\u201d.<\/p>\n

    Encara que cal esperar que les vacunes siguin capaces d’evitar un gran percentatge d’hospitalitzacions i morts amb \u00f2micron, el nombre de persones amb malaltia greu ser\u00e0 alt si hi ha moltes infeccions de partida.<\/p>\n

    \u00c9s per aix\u00f2 que l’informe de l’ECDC esmentat al principi recomanava que els pa\u00efsos apostessin per una estrat\u00e8gia \u201ci-i\u201d en lloc de \u201co-o\u201d, en refer\u00e8ncia a la conviv\u00e8ncia necess\u00e0ria de les vacunes amb altres mesures. El contrari, defensa Font\u00e1n, \u00e9s plantejar un marc incorrecte: \u201cLes vacunes s\u00f3n una de les millors eines que tenim per canviar l’impacte de la pand\u00e8mia, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que sigui les \u00faniques ni que facin m\u00e0gia\u201d.<\/p>\n

    El seg\u00fcent pas ser\u00e0 dimensionar els sistemes de salut perqu\u00e8 siguin capa\u00e7os d’enfrontar-se al SARS-CoV-2 cada hivern i que, el 2023, no arru\u00efni el nostre Nadal ni els de sanitaris, epidemi\u00f2legs i microbi\u00f2legs cl\u00ednics.<\/p><\/blockquote>\n

    D\u00edaz recorda que Espanya \u00e9s un pa\u00eds afortunat \u201cper l’acc\u00e9s a les vacunes i per la solidaritat a l’hora d’utilitzar-les pel b\u00e9 com\u00fa\u201d, per la qual cosa creu que estem davant d’un \u201cnou marc vacunal\u201d. Tot i aix\u00ed, la pand\u00e8mia \u00e9s mundial i una de les lli\u00e7ons d’\u00f2micron \u00e9s que no \u00e9s bona idea deixar un continent sencer sense vacunar.<\/p>\n

    \u201cHi ha una necessitat de tancar la pand\u00e8mia, per\u00f2 la realitat epidemiol\u00f2gica \u00e9s tossuda, de manera que qualsevol cop de realitat aprofundeix en el descr\u00e8dit i el cinisme\u201d, lamenta Font\u00e1n. \u201cCal contextualitzar les vacunes a l’escenari epidemiol\u00f2gic, no entendre-les en abstracte fora, perqu\u00e8 aix\u00f2 agreuja les decepcions\u201d.<\/p>\n

    Les vacunes de la Covid-19 ens posen en una situaci\u00f3 envejable per enfrontar-nos a la seg\u00fcent fase de la pand\u00e8mia i \u00e9s poc probable que una variant canvi\u00ef aix\u00f2. Potser el seg\u00fcent pas \u00e9s dimensionar els sistemes de salut perqu\u00e8 siguin capa\u00e7os d’enfrontar-se al SARS-CoV-2 cada hivern i que, el 2023, no arru\u00efni el nostre Nadal ni el de sanitaris, epidemi\u00f2legs i microbi\u00f2legs cl\u00ednics.<\/p>\n

    Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    \u201cEstic comen\u00e7ant a preguntar-me per qu\u00e8 hauria de rebre la vacuna si aix\u00f2 no ha funcionat ni ens ha salvat de viure amb restriccions. Quina situaci\u00f3 tan desesperada. La vida sembla una p\u00e8rdua completa de temps\u201d. Aquestes paraules sonen properes a un nadal que l’\u00faltima variant del coronavirus SARS-CoV-2, \u00f2micron, semblava entestada a arru\u00efnar. Tot […]<\/p>\n","protected":false},"author":120,"featured_media":26960,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2199],"class_list":["post-28940","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-vacunes-contra-la-covid"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28940","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/120"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28940"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28940\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}