Durant aquests dos anys de pand\u00e8mia s’han pres moltes decisions pol\u00edtiques p\u00fabliques, moltes de les quals amb not\u00f2ries repercussions sobre la vida quotidiana de la ciutadania, i sobre molts altres sectors de la societat, inclosa la sanitat. Decisions emparades sota el paraigua del b\u00e9 com\u00fa i amb els prop\u00f2sits expl\u00edcits d’evitar la infecci\u00f3 pel virus SARS-CoV-2, minvar o alentir la seva propagaci\u00f3 comunit\u00e0ria i, tamb\u00e9, de preservar, dins del possible, el sistema sanitari del col\u00b7lapse.<\/p>\n
La sorpresa, el desconeixement i la incertesa, tant sobre l’impacte com sobre l’efectivitat de les mesures preventives disponibles, per\u00f2 sobretot la percepci\u00f3 d’una alarma apocal\u00edptica amb el p\u00e0nic conseq\u00fcent, eren motius comprensibles i raonables -malgrat algunes veus discrepants- per adoptar unes dr\u00e0stiques mesures de protecci\u00f3, in\u00e8dites per la seva intensitat i per la seva amplitud i tamb\u00e9 pels seus potencials efectes adversos. Iniciatives mai vistes, llevat dels temps de guerres.<\/p>\n
Suposar que pod\u00edem estar davant la cat\u00e0strofe m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria justificava per si mateix gaireb\u00e9 totes les decisions restrictives aplicades. Com passa amb els dilemes, calia optar per l’alternativa menys dolenta. Almenys aparentment menys dolenta, que, a m\u00e9s, gaudia de la conformitat de molts experts i satisfeia el desig de la poblaci\u00f3 m\u00e9s espantada. Impedir la propagaci\u00f3 del virus i, si fos possible, com propugnaven alguns entesos, erradicar-lo, pagava la pena amb escreix. Malgrat tots els perjudicis i els inconvenients. Altrament, el mal provocat directament per la pand\u00e8mia seria encara molt pitjor.<\/p>\n
Lamentablement, la pand\u00e8mia sembla que continua vigent malgrat tots els esfor\u00e7os esmer\u00e7ats. Clar que hi ha que pensa que no han estat prou i que calia, que encara calen, respostes rotundes. Una hip\u00f2tesi impossible de desmentir, com tampoc ho \u00e9s, almenys encara, creure que amb intervencions m\u00e9s moderades i, sobretot, sense fomentar el catastrofisme i la por per part dels mitjans de comunicaci\u00f3, les xarxes socials i els interessos partidistes, els danys serien m\u00e9s assumibles.<\/p>\n
El que s\u00ed que sabem \u00e9s que la propagaci\u00f3 de la infecci\u00f3 continua. Tot i que no \u00e9s el mateix infectar-se que emmalaltir. A casa nostra l’impacte m\u00e9s significatiu ha estat l’afectaci\u00f3 de la gent gran -particularment a les resid\u00e8ncies, una situaci\u00f3 que exigeix una an\u00e0lisi serena i rigorosa que pensem que encara no s’ha fet o quan menys no s’ha publicat- i de les persones amb altres problemes cr\u00f2nics de salut; el que no vol dir que no hi hagi hagut v\u00edctimes entre la gent jove i sana, amb una rellev\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica menor, per\u00f2.<\/p>\n
I, potser el que t\u00e9 m\u00e9s implicacions per a la pol\u00edtica sanit\u00e0ria, per a les pol\u00edtiques de salut i en definitiva per a les pol\u00edtiques p\u00fabliques, ha estat l’impacte directe en els col\u00b7lectius socials menys privilegiats, tant per la infecci\u00f3 com per la desatenci\u00f3 sanit\u00e0ria derivada de la polaritzaci\u00f3, per\u00f2 sobretot pels efectes perjudicials de les mesures preventives que han incrementat ostensiblement les inequitats socials que ja eren abans vituperables.<\/p>\n
L’an\u00e0lisi de la din\u00e0mica d’aquesta pand\u00e8mia, molt parcial encara degut a les caracter\u00edstiques de la informaci\u00f3 disponible, sobretot pel que fa a la qualitat i al significat de les dades, moltes d’elles recollides i emmagatzemades amb criteris no ben b\u00e9 comparables, no ens permet garantir absolutament el moment final del problema actual, que fins i tot sembla que podria esdevenir end\u00e8mic.<\/p>\n
Tanmateix, el que \u00e9s m\u00e9s probable, sembla m\u00e9s l\u00f2gic, \u00e9s compatible amb les dades m\u00e9s relacionades amb la gravetat, i no contradiu el que ja sabem sobre la relaci\u00f3 entre els microbis i els humans, \u00e9s que vagi esdevenint-se, un proc\u00e9s habitual d’adaptaci\u00f3 biol\u00f2gica bidireccional entre el virus i els \u00e9ssers humans, que ens portar\u00e0 a un equilibri convivencial en termes de capacitat infectiva i de propagaci\u00f3, d’immunitat dels hostes i, per tant, de morbimortalitat, semblant al d’altres infeccions v\u00edriques respirat\u00f2ries conegudes.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha incidit en un moment que no han deixat de cr\u00e9ixer les desigualtats en el m\u00f3n, el deteriorament dels macrosistemes de serveis (sobretot els relacionats amb el benestar i la qualitat de vida amb refer\u00e8ncia especial a la sanitat i l’educaci\u00f3) i el del mateix planeta (canvi clim\u00e0tic). En aquest context, la pand\u00e8mia ha descosit les costures socials i est\u00e0 ajudant a incrementar la pobresa. Els remeis d’aquestes situacions mai poden n\u00e9ixer de mesures a curt termini com les que s’estan implementant en l’\u00e0mbit de la sanitat. Calen pol\u00edtiques reflexives, estrat\u00e8giques i innovadores capaces de transformar profundament la situaci\u00f3.<\/p>\n
Tampoc no valen gaire les cr\u00edtiques a \u00abtoro pasado\u00bb ni predicar un nihilisme retrospectiu. \u00c9s molt m\u00e9s \u00fatil valorar correctament tots els par\u00e0metres i evid\u00e8ncies que han de formar la base de les actuacions pol\u00edtiques i, mirant cap al futur, responsabilitzar-nos, cadasc\u00fa al seu nivell, de les decisions que hem pres o hem contribu\u00eft a prendre. I per aix\u00f2 potser ser\u00e0 \u00fatil intentar respondre sincerament a algunes preguntes clau:<\/p>\n
Durant aquests dos anys de pand\u00e8mia s’han pres moltes decisions pol\u00edtiques p\u00fabliques, moltes de les quals amb not\u00f2ries repercussions sobre la vida quotidiana de la ciutadania, i sobre molts altres sectors de la societat, inclosa la sanitat. Decisions emparades sota el paraigua del b\u00e9 com\u00fa i amb els prop\u00f2sits expl\u00edcits d’evitar la infecci\u00f3 pel virus […]<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":28981,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1206],"tags":[2176,1736],"class_list":["post-28979","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-opinio","tag-covid-19","tag-pandemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28979","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28979"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28979\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}