Les xifres de morts per su\u00efcidi a Espanya parlen d’un problema greu.\u00a0Cada dia m\u00e9s de 10 persones es treuen la vida al nostre pa\u00eds.\u00a0D’aquestes, la majoria s\u00f3n homes.\u00a0De tot el conjunt, un nombre significatiu s\u00f3n menors entre els 15 i els 18 anys.\u00a0Es tracta del darrer pas no nom\u00e9s per a persones amb problemes de salut mental, sin\u00f3 per a aquelles que tenen patiment emocional.<\/p>\n
\u00abEl confinament, m\u00e9s que la pand\u00e8mia, ha suposat un rev\u00e9s dur a la trencadora salut mental dels nens, les nenes i els adolescents\u00bb. Jos\u00e9 Antonio Luengo, deg\u00e0 del Col\u00b7legi de Psic\u00f2legs de Madrid i un dels experts m\u00e9s grans en salut mental infanto-juvenil i en su\u00efcidi en aquestes edats ho t\u00e9 molt clar. Aquells gaireb\u00e9 quatre mesos de tancament a casa van ser un problema greu per a una salut mental no patol\u00f2gica, explica, per\u00f2 s\u00ed \u00abf\u00e0cil de trencar, que s’esquin\u00e7a amb facilitat\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s el cas de Clara, una noia de Madrid que viu bona part del temps sota una estreta vigil\u00e0ncia tant a l’institut com a casa amb l’objectiu d’evitar que el seu estat emocional empitjori. Al seu centre s\u00f3n unes \u00abprivilegiades\u00bb; la direcci\u00f3 va apostar en el seu moment per l’atenci\u00f3 a la diversitat en sentit ampli i, de la quota docent, va guardar dues places per a dues orientadores a temps complet. S\u00f3n 800 nois i noies. Gaireb\u00e9 compleixen amb les recomanacions de la Unesco de 1\/250.<\/p>\n
Al centre, l’IES Rafael Fr\u00fchbeck de Burgos, hi treballa Clara Gonz\u00e1lez, la cap del departament d’Orientaci\u00f3. Assegura que des de l’inici de la pand\u00e8mia tenen m\u00e9s casos d’autolesions, p\u00e0nic nocturn, ansietat\u2026 \u00abestem desbordades\u00bb, assegura. Relata, no nom\u00e9s el complicat del confinament, sin\u00f3 la situaci\u00f3 de semipresencialitat. Al Rafael Fr\u00fchbeck de Burgos van obtar perqu\u00e8 l’alumnat an\u00e9s cada dia a classe. La meitat, a les primeres hores. La resta, les altres hores. El canvi es feia durant l’esbarjo. \u00abEl millor de l’horari\u00bb, comenta, l’\u00fanic moment que tenien per compartir amb els companys.<\/p>\n
Saber si un alumne t\u00e9 problemes greus d’ideaci\u00f3 su\u00efcida, autolesions o similars no \u00e9s f\u00e0cil.\u00a0Luengo parla de la necessitat de formaci\u00f3 del personal docent, aix\u00ed com de la informaci\u00f3 que es pot trobar a la xarxa: guies i documents elaborats pel seu equip, aix\u00ed com per altres per tot el pa\u00eds, on poden trobar pautes de tota mena.<\/p>\n
Clara Gonz\u00e1lez assegura que, el dia a dia, als equips docents i no docents no els resulta gens senzill. Detecten una minoria de casos i el gruix apareixen gr\u00e0cies al fet que noies i nois s\u00ed que detecten situacions complicades. Assegura que, a m\u00e9s, en els darrers temps, segurament perqu\u00e8 els temes de salut mental han saltat a la palestra, hi ha menys por entre l’alumnat a acostar-se a l’equip o a algun docent per relatar alguna situaci\u00f3 concreta.<\/p>\n
Aquesta orientadora parla tamb\u00e9 del paper important\u00edssim que estan complint a l’institut els qui participen al programa d’alumnes mediadors. Nois i noies escollides pels seus companys que es converteixen en punt de refer\u00e8ncia davant de qualsevol possible conflicte i que s\u00f3n part de la clau de la detecci\u00f3 i la veu d’alarma perqu\u00e8 el centre s’impliqui en l’assumpte.<\/p>\n
Per a Gonz\u00e1lez, traient els casos greus d’autolesions que es poden veure a simple vista, altres pistes com canvis d’humor o baixades de rendiment poden ser crides d’atenci\u00f3 sobre qualsevol altra q\u00fcesti\u00f3. A aix\u00f2 se suma que en no pocs casos, el centre educatiu es converteix en una bombolla en qu\u00e8 es troben just davant d’una situaci\u00f3 a l’exterior molt complicada.<\/p>\n
Per Luengo aqu\u00ed hi ha una de les claus importants. En general, socialment, parlar de su\u00efcidi no est\u00e0 ben vist. La majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 no preveuen parlar d’aquest tema sota la premissa que parlar de su\u00efcidi pot incitar altres persones a treure’s la vida. Per\u00f2 per a Luengo la clau \u00e9s que es parli no tant de qui es va su\u00efcidar i com; el tema est\u00e0 en parlar del \u00abpatiment emocional i la desesperan\u00e7a que porta les persones a aquesta terrible situaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
Aquest psic\u00f2leg parla amb el m\u00e0xim respecte de la feina que fan els equips docents als centres per evitar o aturar les situacions d’ideaci\u00f3 su\u00efcida, autolesions o su\u00efcidis.\u00a0Tot i que defensa la necessitat que aquests temes estiguin a la \u00abcultura del sistema\u00bb, com un assumpte transversal i no merament reactiu.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha fet aflorar situacions noves que no es coneixien, aix\u00ed com ha empitjorat la situaci\u00f3 de moltes i molts joves. Per Luengo no est\u00e0 tan relacionat amb la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia en si de la pand\u00e8mia sin\u00f3 que aquesta, i el que ha suposat, han generat situacions de m\u00e9s inestabilitat emocional i m\u00e9s doloroses entre la poblaci\u00f3 infantojuvenil.<\/p>\n
A m\u00e9s de parlar del patiment emocional com a pas inicial i necessari per evitar ideacions su\u00efcides, la soluci\u00f3 passa per la redacci\u00f3 de protocols que han de tenir tots els centres docents com marca, per exemple, la Llei Org\u00e0nica 8\/2021, de 4 de juny, de protecci\u00f3 integral a la inf\u00e0ncia i l’adolesc\u00e8ncia davant de la viol\u00e8ncia. A l’article 34 parla de la necessitat d’aquests protocols per prevenir no nom\u00e9s situacions d’assetjament o bullying<\/em>, per exemple, sin\u00f3 de su\u00efcidi o autolesi\u00f3.<\/p>\n