Voldr\u00edem poder passar p\u00e0gina i parlar d’altres coses. Voldr\u00edem poder-nos queixar de la gesti\u00f3 de la Sanitat P\u00fablica quan no sembli que ens queixem dels i de les sofertes professionals. Voldr\u00edem parlar del patiment emocional, de la salut mental, de les malalties comunes, de la promoci\u00f3 de la salut, de la participaci\u00f3 ciutadana i professional en la gesti\u00f3 dels serveis sanitaris, del medi ambient, del consum de carn, d’una vida saludable… Per\u00f2, ara per ara, el coronavirus ens t\u00e9 capturades, obre i tanca els informatius, omple les xarxes, contamina les converses familiars, les reunions d’amics, les converses al carrer darrere les mascaretes: \u00e9s el prota!!<\/p>\n
No nom\u00e9s el virus en q\u00fcesti\u00f3, que s’ho t\u00e9 ben guanyat!, sin\u00f3 la gesti\u00f3 que s’est\u00e0 fent de la pand\u00e8mia que ha provocat. I, per damunt de tot, les dades que ens inunden dia darrere dia, llen\u00e7ades sense cap pudor sobre una poblaci\u00f3 majorit\u00e0riament espantada, a la que es pret\u00e9n paralitzar amb la por. S\u00f3n conceptes no per repetits entesos en tota la seva complexitat i relativitat. D’entrada, els n\u00fameros absoluts s’haurien d’obviar; nom\u00e9s els relatius s\u00f3n comparables i tenen algun inter\u00e8s per entendre l’evoluci\u00f3 del proc\u00e9s. En segon terme, les xifres que estan en funci\u00f3 de les proves diagn\u00f2stiques que es realitzin, tamb\u00e9 s’haurien d’obviar. \u00c9s molt f\u00e0cil maquillar-les: si no es fan proves, no hi ha positius… ni negatius. Els resultats s’utilitzen en funci\u00f3 del que es vol demostrar, o de les mesures que es volen adoptar. No tenen cap valor. A hores d’ara, pel que fa a la perillositat de la sisena onada, nom\u00e9s haur\u00edem d’estar amatents a l’ocupaci\u00f3 de les plantes i les UCI dels hospitals i de les defuncions, amb relaci\u00f3 a les de les altres onades.<\/p>\n
Pel que fa a l’evoluci\u00f3 de l’\u00f2micron, estaria b\u00e9 saber com de col\u00b7lapsada est\u00e0 l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, els i les seves administratives, els i les metgesses, els i les infermeres. No per curiositat, sin\u00f3 per poder tenir cap a ells i elles una solidaritat fonamentada, saber de qu\u00e8 estem parlant. Per ser comprensius amb la resposta, segons com m\u00e9s lenta del que voldr\u00edem, a les nostres demandes, per ajudar en la mesura del possible a no complicar la seva feina. \u00c9s una situaci\u00f3 excepcional que esperem (sobretot ho espera el personal sanitari!) no tornar a viure mai m\u00e9s. A la m\u00e0 dels gestors est\u00e0, tamb\u00e9, que aix\u00ed sigui. Hem detectat els punts febles del sistema, el que cal posar a debat, que \u00e9s prescindible, qu\u00e8 \u00e9s prioritari; cal tenir-ho present de futur.<\/p>\n
Per \u00faltim, ens prenem la llic\u00e8ncia d’insistir en el fet que quan una persona creu amb fonament que ha de ser assistida, visitada, ho ha de ser. Hem de ser comprensives i solid\u00e0ries amb les immenses dificultats actuals, hem d’entendre que la burocr\u00e0cia no \u00e9s urgent, per\u00f2 no podem contribuir amb una resignaci\u00f3 mal entesa a l’infradiagn\u00f2stic que s’est\u00e0 produint, posant en risc la nostra salut.<\/p>\n