{"id":29091,"date":"2022-01-26T06:30:28","date_gmt":"2022-01-26T05:30:28","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29091"},"modified":"2022-01-26T06:30:28","modified_gmt":"2022-01-26T05:30:28","slug":"2022-segueix-morint-gent-a-la-feina-i-segueix-sense-abordar-se-la-sinistralitat-laboral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/01\/26\/2022-segueix-morint-gent-a-la-feina-i-segueix-sense-abordar-se-la-sinistralitat-laboral\/","title":{"rendered":"2022: segueix morint gent a la feina i segueix sense abordar-se la sinistralitat laboral"},"content":{"rendered":"

Dimecres 5 de gener de 2022. Mor un home de 74 anys mentre treballava en una empresa de preparaci\u00f3 de formig\u00f3 a Constant\u00ed. Un treballador de l’empresa es troba un cami\u00f3 tipus banyera bolcat i el cos del conductor sense vida. Segons les primeres informacions, la v\u00edctima hauria descarregat sorra amb el seu cami\u00f3 i per circumst\u00e0ncies que encara s’estan investigant aquest hauria bolcat provocant-li la mort.<\/p>\n

Divendres 7 de gener de 2022. Mor un home de 26 anys mentre treballava en una explotaci\u00f3 ramadera bovina de Campllong, al Giron\u00e8s. Dos treballadors es trobaven fent tasques habituals amb una m\u00e0quina a l’interior de la nau dels animals i el terra de formig\u00f3 ha cedit. Un dels treballadors ha caigut a la fosa s\u00e8ptica i no ha pogut sortir.<\/p>\n

Dilluns 10 de gener de 2022. Mor un home de 42 anys d’una empresa de treballs verticals que estava fent tasques de rehabilitaci\u00f3 a la fa\u00e7ana d’un edifici a Salou. Segons les primeres informacions, el treballador es trobava fent la rehabilitaci\u00f3 i, per motius que es desconeixen, el sistema de subjecci\u00f3 s’ha trencat, l’home ha caigut a terra i ha mort.<\/p>\n

En tots tres casos, els Mossos d’Esquadra, despla\u00e7ats als llocs dels accidents, van posar els fets en coneixement del jutjat d’instrucci\u00f3 en funcions de gu\u00e0rdia de la prov\u00edncia pertinent i del Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb v\u00edctimes mortals.<\/p>\n

Tres dades des de principi d’any s\u00f3n xifres esfere\u00efdores, per\u00f2 no ho semblen tant quan remenes les dades i t’adones que el passat mes de novembre van morir 11 treballadors tan sols a Catalunya, sent aquest el pitjor mes dels \u00faltims tres anys, i que en els \u00faltims tres mesos de juliol va haver 10 morts. M\u00e9s enll\u00e0 de n\u00fameros, continua xocant quan t’adones que s\u00f3n persones i m\u00e9s encara quan penses que s\u00f3n persones treballadores que han mort treballant a causa d’errors en la prevenci\u00f3.<\/p>\n

A nivell estatal, el mes de novembre \u2013 encara no hi ha xifres anuals de tot 2021 \u2013 acabava amb un c\u00famul de 649 persones mortes a causa de la seva feina. Tan sols una mort laboral menys respecte el 2020. Fet que porta als sindicats a deduir que no s’estan impulsant plans de prevenci\u00f3 de riscos contra la sinistralitat laboral per una banda i, per l’altra, que els mecanismes d’Inspecci\u00f3 de Treball no estan funcionant.<\/p>\n

Segons les dades estad\u00edstiques d’aven\u00e7 facilitades pel Ministeri de Treball i Economia Social, corresponents als onze primers mesos del 2021, a l’estat espanyol s’han produ\u00eft 1.051.872 accidents de treball, dels quals 527.448 accidents laborals han causat la baixa laboral del treballador (augmentant aquesta dada en un 18,7%) i 524.424 no han produ\u00eft incapacitat temporal (experimentant un augment del 9,6%). 649 accidents van acabar amb la mort de la persona treballadora. Segons s’analitza, les principals causes de mort en jornada laboral s\u00f3n els infarts i vessaments cerebrals i els accidents de tr\u00e0nsit. Si b\u00e9 sindicats com la UGT destaquen que el Pla de Xoc contra l’accidentalitat mortal, elaborat recentment pel Ministeri de Treball i Economia Social, no aborda les morts a la feina per les patologies no traum\u00e0tiques, cal tamb\u00e9 exigir la correcta gesti\u00f3 a les empreses dels riscos psicosocials i organitzacionals. I \u00e9s que aquests tipus de riscos podrien estar darrere de moltes morts en accidents de treball, ja que els infarts i vessaments cerebrals poden tenir relaci\u00f3 amb la pres\u00e8ncia de riscos psicosocials com l’estr\u00e8s laboral, i els accidents de tr\u00e0nsit en jornada laboral poden relacionar-se amb un exc\u00e9s de c\u00e0rrega de treball o els terminis ajustats de temps.<\/p>\n

Amb dades de novembre de 2021, 649 persones van morir a causa de la seva feina a l’estat espanyol. Els sindicats creuen que no s’estan impulsant plans de prevenci\u00f3 i que els mecanismes d’Inspecci\u00f3 de Treball no estan funcionant<\/p><\/blockquote>\n

Els sindicats exigeixen m\u00e9s prevenci\u00f3<\/h3>\n

\u00abAny rere any la situaci\u00f3, lluny de millorar, est\u00e0 empitjorant i aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 no s’est\u00e0 anant a l’arrel del problema que s\u00f3n la precarietat laboral i les males condicions de treball com a causa de sinistralitat laboral\u00bb, opina N\u00faria Gilgado, responsable de Pol\u00edtica Sindical d’UGT de Catalunya. \u00abLa temporalitat, la falta de formaci\u00f3 i informaci\u00f3, treballar per sobre d’un nivell normal de feina, l’estr\u00e8s que aix\u00f2 comporta, els baixos salaris que no et permeten arribar a final de mes, la por a ser acomiadat o acomiadada…\u00bb Tots aquests s\u00f3n els factors que per Gilgado generen una s\u00e8rie de riscos psicol\u00f2gics que despr\u00e9s poden tamb\u00e9 suposar una malaltia professional o un accident mortal.<\/p>\n

S\u00f3n factors que, per altra banda, haurien d’abordar-se per part de les empreses, com aix\u00ed contempla la llei de riscos laborals vigent des de fa 20 anys. Si aix\u00f2 no passa \u00e9s, segons Gilgado, per la falta de cultura preventiva a les empreses.<\/p>\n

Per M\u00f2nica P\u00e9rez, responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, en la mateixa l\u00ednia, manca qualitat en la prevenci\u00f3 de riscos o en la contenci\u00f3 per la salut de les persones en general. \u00abMolts d’aquests accidents es produeixen per caigudes en al\u00e7ada per exemple. Encara no sabem que han d’anar amb sistema de seguretat, que han de revisar-se, que no podem jugar-nos la vida si el sistema es trenca? S\u00f3n coses que haurien d’estar superades\u00bb, opina. I \u00e9s que el fet que no s’abordin motius d’accidentalitat que no costen d’entendre com ara l’atrapament per m\u00e0quines, reflecteix la desgana a l’hora d’abordar la contenci\u00f3 de riscos. P\u00e9rez tamb\u00e9 assenyala que hi ha una tend\u00e8ncia a l’empitjorament de la sinistralitat laboral. Destaca que l’accidentalitat de 2021 respecte a 2019, un any que agafa de refer\u00e8ncia per ser m\u00e9s semblants pel que fa a activitat econ\u00f2mica, ha crescut. Deixa l’any 2020 per ser extraordinari, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 els accidents mortals van cr\u00e9ixer dr\u00e0sticament en comparaci\u00f3 a l’any anterior i en comparaci\u00f3 a la resta d’accidents. Creu que aquesta reducci\u00f3 en els accidents no mortals \u00e9s perqu\u00e8 les empreses poden amagar m\u00e9s f\u00e0cilment aquells accidents lleus i greus que no produeixen la mort: \u00abL’any 2020, per la seva excepcionalitat, va ser un any c\u00f2mode per amagar accidents o per fer passar malalties professionals com malalties comunes\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Dades de 2020 d’accidents de treball amb baixa | Idescat<\/figcaption><\/figure>\n

Passar malalties professionals com a comuns: un frau de les m\u00fatues cap a la Seguretat Social<\/h3>\n

En aquest sentit, Gilgado denuncia que hi ha malalties professionals que no queden registrades: \u00abhi ha una infradeclaraci\u00f3 espectacular de malalties que en realitat s\u00f3n causa del treball i que s\u00f3n gestionades com malalties comuns\u00bb. Que aix\u00f2 passi t\u00e9 dues conseq\u00fc\u00e8ncies: primer, que si estan gestionades com malalties comuns, no es prevenen i per tant no es posen les mesures preventives per evitar-les i, segon, que s’estigui cobrint per part del servei p\u00fablic situacions que s’han de cobrir per part de les m\u00fatues. Amb tot, des de la UGT consideren que hi ha moltes defici\u00e8ncies pel que fa a mesures d’investigaci\u00f3 dels riscos psicosocials.<\/p>\n

Per la seva banda, CCOO tamb\u00e9 creu que l’obligatorietat que una malaltia sigui reconeguda per la m\u00fatua \u00e9s contrari a vetllar pels drets dels treballadors. \u00abLa m\u00fatua \u00e9s una associaci\u00f3 privada d’empreses… Et trobes que el metge del teu empresari, no et reconeix la malaltia i has d’anar de nou al metge de cap\u00e7alera perqu\u00e8 et faci el canvi de conting\u00e8ncia. Qui t\u00e9 el boli per recon\u00e8ixer el dany a la salut com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una mala prevenci\u00f3 \u00e9s el metge del teu empresari, que t\u00e9 interessos…\u00bb, denuncia. Per CCOO cal un canvi de normativa vinculat a la seguretat social per tal que, o b\u00e9 sigui el metge p\u00fablic qui defineixi inicialment si un problema de salut est\u00e0 relacionat amb la feina, o que hi hagi una revisi\u00f3 m\u00e9s autom\u00e0tica per part del sistema p\u00fablic de les decisions de les empreses i les m\u00fatues.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 com assenyalen tamb\u00e9 des de la UGT, ara mateix segons la legislaci\u00f3 vigent, nom\u00e9s es pot tenir en compte una malaltia com a professional si est\u00e0 inclosa en un reial decret. Actualment, diu Gilgado, \u00aben el RD pertinent no apareix cap malaltia vinculada amb la salut mental, amb els assetjaments, amb el burn out, amb la sobrec\u00e0rrega de feina…\u00bb.<\/p>\n

Les decisions de qu\u00e8 \u00e9s una malaltia professional i qu\u00e8 no acaben sent sovint arbitr\u00e0ries i tamb\u00e9 fraudulentes, ja que la seguretat social paga per cobrir danys que han produ\u00eft o empitjorat les empreses. A m\u00e9s, diu tamb\u00e9 P\u00e9rez, \u00abl’empresari dona una bona imatge sobre la prevenci\u00f3 que fa i justifica que no cal millorar res\u00bb. Si b\u00e9 tu com a treballador tens dret de denunciar i assenyalar que es revisi la decisi\u00f3 de la m\u00fatua per considerar l’accident de treball, que aix\u00f2 es reconegui o no els hi porta a treballadors i sindicats gaireb\u00e9 un any, ja que costa que la Seguretat Social contesti. \u00abEl sistema definit per llei est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 s’incompleix f\u00e0cilment i, a m\u00e9s, es poden amagar f\u00e0cilment les conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la salut\u00bb, creu P\u00e9rez.<\/p>\n

Amb tot, gran responsabilitat d’aix\u00f2 la tenen les administracions, ja que s\u00f3n ells els responsables de vetllar perqu\u00e8 les empreses compleixin. \u00abPer fer aix\u00f2 \u00e9s molt important que Inspecci\u00f3 de Treball\u00bb, opina Gilgado, \u00abtingui uns mecanismes que ara mateix no t\u00e9\u00bb. Com veuen els sindicats, \u00abInspecci\u00f3 de Treball fa una tasca molt bona i efica\u00e7, per\u00f2 totalment insuficient perqu\u00e8 no hi ha els mitjans materials i personals suficients per abordar la gran quantitat d’incompliments que hi ha en mat\u00e8ria de riscos laborals\u00bb. En aquesta l\u00ednia, la UGT defensa que on hi ha prevenci\u00f3, hi ha menys accidents i menys persones que puguin acabar morint a la feina i tamb\u00e9 menys malalties professionals. \u00abAix\u00f2 es veu a les dades de les empreses on tenim delegats de prevenci\u00f3 que exigeixen i denuncien i fan que hi hagi una cultura preventiva a les empreses\u00bb, explica Gilgado. Lamenta que les empreses vegin aquesta prevenci\u00f3 de riscos laborals com un cost i no com un benefici: \u00absi fas una bona prevenci\u00f3 de riscos laborals, evites baixes, accidents i morts a la feina i ets una empresa m\u00e9s productiva, per\u00f2 aix\u00f2 no ho veuen\u00bb.<\/p>\n

Cal un canvi de normativa perqu\u00e8 sigui el metge p\u00fablic qui defineixi si un problema de salut est\u00e0 relacionat amb la feina o hi hagi una revisi\u00f3 de les decisions de les empreses i les m\u00fatues<\/p><\/blockquote>\n

La responsabilitat final: de les administracions<\/h3>\n

Des de CCOO apunten que tant l’estat com l’administraci\u00f3 catalana, que t\u00e9 compet\u00e8ncies trasllades, tenen responsabilitat. Expliquen que hi ha un informe de l’Institut Catal\u00e0 de Seguretat i Salut que fa una an\u00e0lisi del n\u00famero d’empreses que tenen tota la prevenci\u00f3 externalitzada, el que s’anomena serveis de prevenci\u00f3 aliens. Aquestes empreses estan obligades per llei a fer una avaluaci\u00f3 de tots els riscos presents: de seguretat, biol\u00f2gics, qu\u00edmics, aquells relacionats amb l’estr\u00e8s… Fer el diagn\u00f2stic. I tamb\u00e9 despr\u00e9s a posar mesures preventives per evitar que aquests riscos facin mal. El que seria el tractament. Doncs resulta que segons aquesta an\u00e0lisi de la Generalitat, no m\u00e9s del 5% de les empreses catalanes compleixen tots els factors. \u00abL’administraci\u00f3 p\u00fablica ho sap, perqu\u00e8 ho afirma, per\u00f2 ning\u00fa ho revisa\u00bb, denuncia P\u00e9rez.<\/p>\n

Entenent que el fet de no posar recursos a Inspecci\u00f3 de Treball ni iniciar altres mecanismes acaba sent un tema de pressupostos i, per tant, una decisi\u00f3 pol\u00edtica, des dels sindicats denuncien aquesta conniv\u00e8ncia. Gilgado apunta que \u00abestem en un pa\u00eds on \u00e9s molt f\u00e0cil incomplir la llei i que, a m\u00e9s, fer-ho no t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies\u00bb, ja que \u00absi tens la mala sort que hi hagi una den\u00fancia i una inspecci\u00f3… la probabilitat i la sanci\u00f3 s\u00f3n petites\u00bb. Aix\u00ed, ent\u00e9n que surt m\u00e9s a compte per les empreses arriscar-se que no pas implementar mesures preventives i, aix\u00f2, a la pr\u00e0ctica, t\u00e9 a veure amb el r\u00e8gim sancionador. \u00abQuan tens sancions econ\u00f2miques altes aix\u00f2 genera un efecte dissuasiu entre les empreses\u00bb, valora. I en aquest sentit, explica, des d’UGT han demanat moltes vegades fer p\u00fablic el nom de les empreses que fan incompliments de manera reiterada perqu\u00e8 tinguin algun tipus de repercussi\u00f3 i tamb\u00e9, com apunta, perqu\u00e8 algun cop Inspecci\u00f3 de Treball no ha arribat a temps a avaluar alguna den\u00fancia i ha acabat morint alg\u00fa a la feina.<\/p>\n

La reforma laboral vista com una oportunitat d’incid\u00e8ncia<\/h3>\n

Un nou element a tenir en compte a l’hora de preveure riscos laborals \u00e9s tamb\u00e9 la incorporaci\u00f3 de les noves formes de treballar. Aix\u00ed, tots dos sindicats entrevistats per aquest reportatge consideren que cal una revisi\u00f3 de la llei per adaptar-la a les noves situacions i a les noves formes de treball i per introduir malalties professionals que ara mateix no estan diagnosticades com a tal i realment ho s\u00f3n. Com ja s’ha dit, que els riscos psicosocials no estiguin a l’ordre del dia i no s’abordin a les empreses ni als plans de prevenci\u00f3 est\u00e0 provocant accidents i morts a la feina.<\/p>\n

Un altre element a tenir en compte \u00e9s poder modificar la capacitat dels delegats de riscos laborals per poder incidir encara m\u00e9s en el control i garantia del dret a la salut i la seguretat de les persones treballadores. \u00abSi no hi ha m\u00e9s inspecci\u00f3, seguiment i control de l’activitat i qualitat que fan els serveis de control aliens, ser\u00e0 f\u00e0cil que ens amaguin les conseq\u00fc\u00e8ncies\u00bb, apunten.<\/p>\n

Per tant, pel que fa a la reforma laboral com a mesura sat\u00e8l\u00b7lit al fet concret de la sinistralitat que pot ajudar, creuen que qualsevol mesura relacionada amb posar fi a la precarietat laboral repercutir\u00e0 de manera positiva. \u00abSi pal\u00b7liem els contractes temporals, no tenir la formaci\u00f3 ni les mesures necess\u00e0ries a la feina, ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil acabar accidents i acabar amb la sinistralitat\u00bb, valoren.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dimecres 5 de gener de 2022. Mor un home de 74 anys mentre treballava en una empresa de preparaci\u00f3 de formig\u00f3 a Constant\u00ed. Un treballador de l’empresa es troba un cami\u00f3 tipus banyera bolcat i el cos del conductor sense vida. Segons les primeres informacions, la v\u00edctima hauria descarregat sorra amb el seu cami\u00f3 i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":29093,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2205,47],"tags":[2206],"class_list":["post-29091","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-laborals","category-factor-huma","tag-sinistralitat-laboral"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29091"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29091\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}