Aquestes etiquetes indicaven pertinen\u00e7a a un grup social menyspreat, agreujat per raons de classe, \u00e8tnia o cultura. Aix\u00f2 va ser aix\u00ed en una \u00e8poca en qu\u00e8 les identitats semblaven s\u00f2lides i la difer\u00e8ncia normal-patol\u00f2gica clarivident. Els entenimentats estaven entenimentats i els bojos, per ser lligats.<\/p>\n
Avui, 60 anys m\u00e9s tard, estem en una altra \u00e8poca. De fet, com ha mostrat la pand\u00e8mia, qui m\u00e9s qui menys coixeja d’alguna \u201ccosa\u201d.<\/p>\n
N’hi ha prou amb una dada: la\u00a0primera edici\u00f3 del Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic dels Trastorns Mentals (DSM)<\/a>\u00a0, editada el 1952 per l’Associaci\u00f3 Nord-americana de Psiquiatria, contenia 106 categories diagn\u00f2stiques.<\/p>\n Tot i aix\u00f2,\u00a0la seva \u00faltima edici\u00f3 (la cinquena)<\/a>, publicada el 2013, ha triplicat amb escreix la xifra de trastorns mentals.<\/p>\n Actualment, els efectes discriminatoris de l’estigma no han desaparegut sin\u00f3 que han estat substitu\u00efts per una nova versi\u00f3: l’etiqueta (label).\u00a0No \u00e9s estrany trobar persones que s’autodefineixen com a\u00a0bipolars<\/a>,\u00a0Asperger<\/a>\u00a0o amb ansietat d’alt funcionament.<\/p>\n La novetat \u00e9s que s\u00f3n els mateixos afectats els que busquen i sol\u00b7liciten aquestes etiquetes.\u00a0Les reclamen per a si i, un cop aconseguides, esperen els tractaments adequats.\u00a0Tamb\u00e9 els beneficis que els corresponen (ajuts econ\u00f2mics, exempcions de tasques acad\u00e8miques o laborals, privilegis derivats d’aquest \u201cd\u00e8ficit\u201d\u2026).<\/p>\n Internet ha suposat una oportunitat per a l’autodiagn\u00f2stic i per a la creaci\u00f3 de nous trastorns.<\/p>\n \u00c9s el cas de l’anomenada \u201cMalaltia indu\u00efda per les xarxes socials massives\u201d (MSMI).\u00a0La MSMI replica s\u00edmptomes semblants als que explica al\u00a0seu exit\u00f3s canal de YouTube l’alemany Jan Zimmermann<\/a>. A trav\u00e9s de la plataforma, Zimmermann relata la seva vida amb la\u00a0s\u00edndrome Gilles de la Tourette<\/a>, un trastorn caracteritzat per moviments repetitius o sons indesitjats dif\u00edcils de controlar.<\/p>\n El canal s’ha fet molt popular entre els joves. Despr\u00e9s d’un consum continuat de tal contingut, acudeixen a consulta mostrant moviments, vocalitzacions, paraules i comportaments obscens. Una mena de tics<\/em>\u00a0que, en realitat, s\u00f3n clarament imitaci\u00f3 dels s\u00edmptomes associats a la s\u00edndrome.\u00a0Tot i aix\u00ed, mostren estar conven\u00e7uts d’aquest diagn\u00f2stic i l’acullen com a nom nou.\u00a0Sense culpa ni vergonya.<\/p>\n TikTok tamb\u00e9 s’omple de canals on cadasc\u00fa pot trobar \u2013a trav\u00e9s de l’anomenat efecte hor\u00f2scop\u2013 trets d’un trastorn compatible amb la persona.\u00a0Un cop localitzat, s’inclouen a ells mateixos en aquesta categoria.<\/p>\n Qui no s’ha sentit un\u00a0Trastorn per D\u00e8ficit d’Atenci\u00f3 amb Hiperactivitat (TDAH)<\/a>\u00a0llegint sobre s\u00edmptomes com a inquietud, badada, impulsivitat, tenint en compte que la nostra multitasca quotidiana \u00e9s perfectament compatible amb aquests signes suposadament patol\u00f2gics?\u00a0O qui no s’ha percebut com a bipolar en considerar els canvis d’humor habituals, des de l’euf\u00f2ria fins a la depressi\u00f3?\u00a0Aquestes etiquetes tenen \u00e8xit perqu\u00e8 cobreixen el buit de les identitats evanescents.<\/p>\n Al contrari que en el vell estigma segregatiu -que situava als marges els estigmatitzats-, les noves etiquetes, m\u00e9s lleugeres i actuals, inclouen els aix\u00ed designats en comunitats que comparteixen el \u201cnom\u201d.\u00a0Reivindiquen, a m\u00e9s, els seus drets i el seu \u00e9sser al m\u00f3n.\u00a0\u201cJo s\u00f3c\u2026\u201d.<\/p>\n Just quan declina el vell r\u00e8gim patriarcal que nominava les persones i definia els llocs que els corresponien, assistim a aquests nous ritus socials de bateig.\u00a0On se situava el nom lligat al pare tradicional, en trobem d’altres que defineixen noves identitats, que assignen nous rols.<\/p>\n El seu costat positiu apareix quan el testimoniatge d’un personatge p\u00fablic influent afavoreix l’eliminaci\u00f3 de totes aquelles barreres i obstacles que els impedeixen arreglar-les amb el s\u00edmptoma.\u00a0Que una actriu, futbolista, model o pol\u00edtic parli del seu autisme, bipolaritat o hiperactivitat \u201clegitima\u201d la condici\u00f3 de molts que s’hi senten identificats, estiguin diagnosticats o no.\u00a0Dissol, en part, aquesta funci\u00f3 segregativa del vell estigma.<\/p>\n El problema s’observa quan la fragilitat d’algunes persones, com \u00e9s el cas dels quadres diagn\u00f2stics m\u00e9s greus (psicosi) o nens i adolescents (m\u00e9s vulnerables davant d’aquestes nominacions) els deixa a merc\u00e8 de l’etiqueta. Sense marge per fer un \u00fas a la carta i particularitzat que no els exclogui dels lligams socials.<\/p>\n Aquesta etiqueta es converteix en una g\u00e0bia de ferro.\u00a0Encotilla al subjecte, proposant-li ‘solucions’ r\u00edgides.\u00a0Una medicaci\u00f3 excessiva i cronificada, uns protocols de cures invalidants, una discriminaci\u00f3 als itineraris educatius o laborals\u2026<\/p>\n \u00c9s aleshores quan reapareix el costat m\u00e9s segregatiu de l’estigma.\u00a0Aquell que no es pot emmascarar pel pedigr\u00ed de noves etiquetes que aspiren a \u201cnormalitzar\u201d les difer\u00e8ncies.\u00a0Diversitats de l’\u00e9sser hum\u00e0 que l’estigma patologitzava immediatament.<\/p>\n Va ser el psicoanalista Jacques Lacan \u2013amb una llarga experi\u00e8ncia cl\u00ednica tamb\u00e9 com a psiquiatre als seus inicis\u2013 qui als anys 70 va pronunciar la frase: \u201cTothom \u00e9s boig<\/a>\u201d.<\/p>\n Aix\u00ed assenyalava que cadasc\u00fa i cadascuna \u2013sense excepcions\u2013 ha de trobar les seves f\u00f3rmules per viure i reconciliar-se amb ell mateix.<\/p>\n Mentre que algunes d’aquestes formes s\u00f3n m\u00e9s habituals i compartides, d’altres prenen un car\u00e0cter m\u00e9s extraordinari, sense que siguin menys v\u00e0lides.<\/p>\n Aquest article va ser publicat originalment a\u00a0The Conversation<\/a>.\u00a0Llegiu l’original<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquestes etiquetes indicaven pertinen\u00e7a a un grup social menyspreat, agreujat per raons de classe, \u00e8tnia o cultura. Aix\u00f2 va ser aix\u00ed en una \u00e8poca en qu\u00e8 les identitats semblaven s\u00f2lides i la difer\u00e8ncia normal-patol\u00f2gica clarivident. Els entenimentats estaven entenimentats i els bojos, per ser lligats. Avui, 60 anys m\u00e9s tard, estem en una altra \u00e8poca. […]<\/p>\n","protected":false},"author":318,"featured_media":29225,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[53],"class_list":["post-29224","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29224","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/318"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29224"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29224\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Actualment, les etiquetes sobre salut mental tenen un \u201corigen\u201d diferent<\/h3>\n
Una de les causes: el f\u00e0cil acc\u00e9s a la informaci\u00f3<\/h3>\n
Diferents consideracions, diferents problemes<\/h3>\n
La fragilitat del subjecte pot suposar un problema en aquesta \u201cautodenominaci\u00f3\u201d<\/h3>\n