Aquests dos anys de pand\u00e8mia molta gent s’ha trobat en una situaci\u00f3 de precarietat que mai hauria imaginat. Crisi rere crisi es va engrandint el col\u00b7lectiu de persones en risc de pobresa i, les persones en pobresa extrema cada cop s\u00f3n m\u00e9s. Segons el darrer informe INSOCAT d’ECAS, el 26,3% de la poblaci\u00f3 catalana est\u00e0 en risc de pobresa i exclusi\u00f3 social, la taxa de risc de pobresa \u00e9s del 21,7% i la privaci\u00f3 material severa \u00e9s del 6’2%. De les gaireb\u00e9 400.000 persones registrades a l’atur un 57% s\u00f3n dones, l’Atur femen\u00ed ha anat augmentant de forma sostinguda els darrers anys i, especialment, des de l’inici de la pand\u00e8mia. Tot plegat ha precaritzat la vida de les dones durant la pand\u00e8mia i t\u00e9 efectes sobre el seu benestar i el del seu entorn.<\/p>\n
En aquest context de crisi els ajuts condicionats no han comportat una millora de la situaci\u00f3 ni han significat un fre en les situacions de risc de pobresa. Mentre, les desigualtats han augmentat amb aquesta crisi -ja sumatori de les anteriors-, a nivell econ\u00f2mic i social i ha evidenciat la bretxa digital i ha fet augmentar la d’edat -m\u00e9s gent jove i gent gran en situaci\u00f3 de pobresa i exclusi\u00f3- i eixample encara m\u00e9s la de g\u00e8nere.<\/p>\n
Les pol\u00edtiques socials no han estat garantia per fer front a aquests augments i els ajuts i rendes existents, aix\u00ed com els sorgits arran de la pand\u00e8mia, com l’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, han quedat curtes i han destapat el laberint burocr\u00e0tic a qu\u00e8 se sotmet la pobresa. La previsi\u00f3 de l’IMV no s’ha complert i nom\u00e9s s’ha cobert el 20% de l’objectiu inicial -va n\u00e9ixer durant els primers mesos de pand\u00e8mia, el juny de 2020-.<\/p>\n
La condicionalitat d’aquestes rendes m\u00ednimes menyscaba els possibles efectes positius previstos, les condicions d’acc\u00e9s s\u00f3n tan r\u00edgides i, sovint, arbitraries que provoquen la cronificaci\u00f3. Les persones amb menys recursos es troben havent de justificar la pr\u00f2pia situaci\u00f3 en un seguit d’embulls dels quals \u00e9s dif\u00edcil sortir, retards en els pagaments i errors administratius que provoquen que l’exclusi\u00f3 sigui cada cop m\u00e9s profunda.<\/p>\n
L’embolic de la burocr\u00e0cia produeix, en si mateix pobresa. El sistema de control del \u00abfrau\u00bb de les persones perceptores d’ajuts socials ha acabat teixint un laberint administratiu inexpugnable per la majoria. Les persones sol\u00b7licitants, perceptores i no perceptores, han d’aportar certificaci\u00f3 constant i se’ls reclama documentaci\u00f3 de la que ja disposa la pr\u00f2pia administraci\u00f3. L’agilitat administrativa \u00e9s inexistent i el garbuix \u00e9s cada cop m\u00e9s gran.<\/p>\n
Qualsevol persona que hagi tingut algun petit problema amb l’administraci\u00f3 \u2013 i m\u00e9s en temps de pand\u00e8mia amb la majoria de tr\u00e0mits en l\u00ednia- sap que incl\u00fas per persones que entenen el complex sistema no \u00e9s f\u00e0cil, imaginem en un context de superviv\u00e8ncia, sense recursos digitals i en un marem\u00e0gnum d’ajuts i administracions, cadascuna de les quals t\u00e9 una normativa diferent.<\/p>\n
Sense embuts: la burocr\u00e0cia produeix pobresa i augmenta les desigualtats. Calen pol\u00edtiques socials actives que no provoquin estigma social i que provoqui condicions d’igualtat, no les pressuposi. Nom\u00e9s pot actuar-se des de l’equitat, la regressi\u00f3 de drets en els darrers anys i la precaritzaci\u00f3 del mercat laboral est\u00e0 produint noves situacions de risc de pobresa i empitjorant les de la ja existent, cal provocar els canvis que facin possible un gir en les pol\u00edtiques socials. El fet que totes les administracions posin condicionants i agreugin l’estigmatitzaci\u00f3 i depend\u00e8ncia est\u00e0 amplificant els efectes socials i les desigualtats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquests dos anys de pand\u00e8mia molta gent s’ha trobat en una situaci\u00f3 de precarietat que mai hauria imaginat. Crisi rere crisi es va engrandint el col\u00b7lectiu de persones en risc de pobresa i, les persones en pobresa extrema cada cop s\u00f3n m\u00e9s. Segons el darrer informe INSOCAT d’ECAS, el 26,3% de la poblaci\u00f3 catalana est\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":319,"featured_media":29235,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[952,6],"class_list":["post-29234","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-desigualtats","tag-pobresa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/319"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29234"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29234\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}