\nel camino y nada m\u00e1s;<\/em>
\nCaminante, no hay camino,<\/em>
\nse hace camino al andar.<\/em><\/p>\n
Al andar se hace el camino,<\/em> Declama l\u2019Isaac, nervi\u00f3s amb escletxes de serenitat, el poeta Antonio Machado als peus del faristol davant de familiars, amics, coneguts, i tamb\u00e9 desconeguts, en el que \u00e9s un \u00faltim ad\u00e9u col\u00b7lectiu al seu pare.<\/p>\n Els rituals i cerim\u00f2nies formen part inherent dels processos de dol de qualsevol cultura i fe. L\u2019Isaac se sent complagut d’haver acomiadat el seu pare i sentir l’escalfor de la seva gent. \u201cM’alegra veure-us tots aqu\u00ed, sento que aquest \u00e9s l’homenatge que li hagu\u00e9s agradat al meu pare, sigui on sigui, estar\u00e0 content\u201d, explica l\u2019Isaac a un dels seus col\u00b7legues a les portes de l’oratori.<\/p>\n La mort \u00e9s un fet irreparable i universal. Tots ens morim, i tots passem pel proc\u00e9s de dol davant la p\u00e8rdua d\u2019una persona estimada. Hi ha fins i tot estudis que ho demostren com a caracter\u00edstica pr\u00f2pia de la naturalesa animal. Segons l’antrop\u00f2loga Barbara J.King, la resposta d’animals davant de familiars morts nom\u00e9s poden ser interpretades com a processos de dol. Les girafes, per posar un exemple, i no estendre’m en el tema, s\u00f3n capaces de romandre de genolls durant dies, sense menjar ni aigua, en solitud, al costat d’una girafa morta.<\/p>\n El dol \u00e9s el buit, la p\u00e8rdua. Un proc\u00e9s llarg, o llargu\u00edssim, que es viu en diferents fases. Segons la psiquiatra Elisabeth K\u00fcnler-Ross, (On death and dying – 1969), enumera cinc etapes: la negaci\u00f3, l\u2019ira, la negociaci\u00f3, la depressi\u00f3, i finalment, l’acceptaci\u00f3.<\/p>\n \u201cEl dol \u00e9s un proc\u00e9s llarg que va canviant de forma i el lloc que ocupa a la teva vida. El meu pare es va morir fa gaireb\u00e9 dos anys, i jo encara considero que ho estic passant. Fa quatre mesos vaig tenir una depressi\u00f3 que no em podia aixecar del llit. No entenia qu\u00e8 em passava, i despr\u00e9s de buscar els s\u00edmptomes per internet vaig veure que aquesta era una fase del dol\u201d, explica la Lea de 25 anys. \u201cCrec que la mort d’alg\u00fa tan proper, i el dol, et connecten amb all\u00f2 essencial\u201d, segueix.<\/p>\n Durant el dol, la Lea va crear noves rutines i maneres d’expressar-se, que ara formen part del seu dia a dia: \u201cSempre havia odiat la gent que surt a c\u00f3rrer, per\u00f2 en aquell moment ho vaig necessitar m\u00e9s que mai, era la meva manera de gestionar el dolor i el meu propi proc\u00e9s. Avui encara surto. Crec que despr\u00e9s d\u00b4un proc\u00e9s de dol et coneixes m\u00e9s a tu mateixa\u201d.<\/p>\n El psic\u00f2leg Robert Mengual matisa els casos que porten a un dol complicat: aquells produ\u00efts per una mort no anunciada, que no resol certs temes amb la persona que ha marxat; les p\u00e8rdues ambig\u00fces, on no hi ha la certesa de la mort; o les violentes per raons desconegudes.<\/p>\n Al jard\u00ed de l\u2019Awa, vora la costa de Joal Faditouh (Senegal), l’\u00e0via parla i pensa en el seu n\u00e9t Ablay Yay, presumptament mort a l\u2019atl\u00e0ntic durant el viatge de migraci\u00f3 del Marroc a Espanya. \u201cAbans d’anar a dormir sempre el penso. Jo no crec que hagi mort, no he vist el cos, nom\u00e9s he escoltat que ha mort. No m’ho crec\u201d, repeteix mentre ens mostra una foto de l\u2019Ablay, amb la petita esperan\u00e7a que el noi ens ressoni alguna de les presents.<\/p>\n Una de les escriptores m\u00e9s compromeses amb els drets de les persones migrants a la frontera basca amb Fran\u00e7a, Marie Cosnay, explica tot un \u201cm\u00f3n imaginari\u201d que creen els familiars de les persones desaparegudes durant el viatge migratori per fugir del dolor: \u00abHi ha molta rumorologia, es parla de presons subterr\u00e0nies a Espanya i Tun\u00edsia on amaguen els migrants per a l’extracci\u00f3 d’\u00f2rgans, i moltes altres coses. He sentit de tot durant aquests anys\u00bb.<\/p>\n Durant els darrers dos anys, el telenot\u00edcies ha mostrat dia s\u00ed dia tamb\u00e9 mapes de xifres i taules d’estad\u00edstiques per assenyalar el nombre de morts per coronavirus que se succe\u00efen a Espanya. Segons el Ministeri de Sanitat, des de l’inici de la pand\u00e8mia fins ara les dades s\u00f3n de 91.994 persones mortes a tot l’Estat.<\/p>\n En la majoria de casos s’ha tractat d’una mort absent i llunyana.<\/p>\n Durant els darrers dos anys, les morts registrades a les fronteres espanyoles han anat augmentant. El 2020 les v\u00edctimes mortals a les rutes s’han incrementat un 102,95% en relaci\u00f3 a l’edici\u00f3 passada. A les fronteres per assolir Espanya, els resultats, del tot incerts per l’opacitat, i el desinter\u00e8s d’informaci\u00f3, s\u00f3n esfere\u00efdors: 4.404 persones registrades, majorit\u00e0riament en la migraci\u00f3 per l’atl\u00e0ntic, l’anomenada ruta can\u00e0ria, segons reporta el darrer informe de monitoritzaci\u00f3 de l\u00b4organitzaci\u00f3 Caminant Fronteres<\/em>.<\/p>\n Aix\u00f2 sense comptar el centenar de persones desaparegudes en embarcacions, on totes les seves persones han mort; aix\u00f2 sense comptar els cossos inerts abocats al mar per companys de barca, de vegades amics i familiars.<\/p>\n En la majoria de casos \u00e9s una mort absent i llunyana.<\/p>\n El portaveu de la Federaci\u00f3 d’Associacions Africanes a les Can\u00e0ries, Teodoro Bondyale, denuncia un continent afric\u00e0 de dol, on pobles sencers ploren la mort de persones estimades que han migrat, i que deixa empremta en les persones que es queden. \u201cPer mi, sobretot els joves s\u00f3n els meus herois. S\u00f3n els que creuen que es pot viure diferent: fora de la tirania, la corrupci\u00f3, les violacions, la pobresa\u201d, afegeix Bondyale.<\/p>\n Robert Mengual posa \u00e8mfasi en els rituals i cerim\u00f2nies per acomiadar-nos dels que marxen, i el no poder fer-ho ho atribueix a una par\u00e0lisi, i, per tant, una complicaci\u00f3 en el proc\u00e9s de dol. La pand\u00e8mia del coronavirus, i les m\u00faltiples onades, ha deixat morts sense la companyia de familiars i amistats properes, un confinament en solitud, i moltes vegades un dol sense tancar. Les pol\u00edtiques de frontera engranant cada vegada m\u00e9s una Europa Fortalesa provoca al seu pas milers de v\u00edctimes mortals en els viatges migratoris. I en conseq\u00fc\u00e8ncia, un tedi generalitzat a molts racons del sud global.<\/p>\n \u201cHe viscut cerim\u00f2nies de pur tr\u00e0mit per intentar tancar un cap\u00edtol que costa molt de tancar, les fam\u00edlies venien a l’esgl\u00e9sia amb les cendres, moltes incr\u00e8dules de tot all\u00f2. El temps ho guareix tot, d’aquella manera, t’ho deixa enquistat i un va tirant\u201d, explica en Sito Monto\u00f1a, sagrist\u00e0 de l’esgl\u00e9sia Santa Maria de Matar\u00f3.<\/p>\n A la primavera de 2020, els primers mesos d’estat d’alarma i confinament total, i d’un de degoteig constant de morts, algunes fam\u00edlies van trucar al seu sacerdot de confian\u00e7a, a l’hora que sabien que incinerarien el familiar, \u2013 en cas de defunci\u00f3 per Covid el procediment era anar al crematori\u2013, per acompanyar-los amb unes preg\u00e0ries i tenir una cosa semblant a una cerim\u00f2nia. \u201cAl cap i a la fi era crear mecanismes per ser conscients d’aquella realitat\u201d, afegeix el sagrist\u00e0.<\/p>\n La hist\u00f2ria de la Lea es va succeir en un d’aquells moments, el 4 d’abril del 2020, despr\u00e9s de dues setmanes d’intubacions, el seu pare va morir per Covid. El seu germ\u00e0 va tornar de Col\u00f2mbia, la Lea de Par\u00eds. Van enterrar el seu pare al cementiri de Roques Blanques de Barcelona, i al tornar, al jard\u00ed de casa, van encendre un foc i van plantar un arbre. La Lea, la seva mare i els germans van poder tenir alguna cosa semblant a un comiat, per\u00f2 tot i aix\u00ed senten el pes de no haver pogut regalar un ad\u00e9u a tota la fam\u00edlia: \u201cQuan parlo amb els germans del meu pare veig que no s\u00f3n en el mateix proc\u00e9s que jo. Per mi, el meu pare forma part del meu dia a dia (…). Crec que hi ha molta por a parlar sobre la mort, l’\u00fanica cosa que tenim s\u00f3n els rituals, el llenguatge no verbal, i quan no ho parles ni tens aquests codis et sents doblement orfe\u201d, reflexiona.<\/p>\n
\ny al volver la vista atr\u00e1s<\/em>
\nse ve la senda que nunca<\/em>
\nse ha de volver a pisar.<\/em>
\nCaminante no hay camino<\/em>
\nsino estelas en la mar.<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/8C5A0936.jpg\")
<\/a><\/a>Xifres, n\u00fameros, i finalment, persones<\/h3>\n
<\/a>Ferides<\/h3>\n