{"id":29255,"date":"2022-02-11T12:42:15","date_gmt":"2022-02-11T11:42:15","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29255"},"modified":"2022-02-11T12:42:15","modified_gmt":"2022-02-11T11:42:15","slug":"lhospital-vall-dhebron-homenatja-les-dones-cientifiques-amb-el-mural-pioneres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/02\/11\/lhospital-vall-dhebron-homenatja-les-dones-cientifiques-amb-el-mural-pioneres\/","title":{"rendered":"L\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron homenatja les dones cient\u00edfiques amb el mural \u00abPioneres\u00bb"},"content":{"rendered":"

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ci\u00e8ncia, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estrenat \u00abPioneres\u00bb, un mural de grans dimensions per homenatjar les dones cient\u00edfiques m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria. L’obra, de l’artista barcelon\u00ed Mateo Lara \u00abMa’La\u00bb, vol donar visibilitat a les dones que han marcat un abans i un despr\u00e9s en l’\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de la salut.<\/p>\n

El mural es va iniciar el 31 de gener en un dels murs exteriors del centre hospitalari. Amb una llargada aproximada de 40 metres i una superf\u00edcie d’uns 160 metres quadrats, mostra nou dones que, des de l’Antiga Gr\u00e8cia i fins a l’actualitat, han fet avan\u00e7ar la ci\u00e8ncia en l’\u00e0mbit de la salut. S\u00f3n, per exemple, Gertrude Belle Elion, precursora de la immunoter\u00e0pia, o Rosalind Franklin, que va descobrir l’estructura de doble h\u00e8lix de l’ADN. La darrera figura del mural representa la imatge d’una investigadora actual an\u00f2nima, reivindicant el talent cient\u00edfic jove femen\u00ed, present i futur.<\/p>\n

L’obra ha estat impulsada per la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3 i ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la farmac\u00e8utica biotecnol\u00f2gica Amgen. Coincidint amb el final de l’elaboraci\u00f3 de l’obra i amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ci\u00e8ncia, aquest divendres 11 de febrer un grup de pacients i professionals de l’Hospital han pintat els \u00faltims detalls del mural.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L’artista Mateo Lara ajuda un pacient a pintar els \u00faltims detalls del mural | \u00c8lia Pons<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abAquest projecte contribueix a humanitzar l’entorn del Campus i a donar visibilitat a unes dones cient\u00edfiques que, amb el seu esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3, han canviat la hist\u00f2ria de la humanitat\u00bb, ha explicat el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Albert Salazar, durant l’acte de presentaci\u00f3 del mural.<\/p>\n

A la presentaci\u00f3 de l’obra tamb\u00e9 hi ha intervingut la secret\u00e0ria d’Atenci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Participaci\u00f3 del Departament de Salut, Meritxell Bud\u00f3, qui ha destacat la import\u00e0ncia de visibilitzar les dones cient\u00edfiques, fent valdre el seu potencial i trencant el sostre de vidre, en un sector, com \u00e9s el sanitari, molt feminitzat. Per la seva banda, Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats i presidenta de la Fundaci\u00f3 Catalana per a la Recerca i la Innovaci\u00f3, ha explicat que aquest mural \u00e9s \u00abuna representaci\u00f3 del pa\u00eds, del lideratge de moltes dones\u00bb. Tamb\u00e9 ha posat \u00e8mfasi en la necessitat de tenir m\u00e9s referents femenins en tots els \u00e0mbits.<\/p>\n

La Dra. Anna Santamaria, responsable del programa Women in Science<\/em> del Vall d’Hebron, ha assenyalat que el mural representa un proc\u00e9s de sensibilitzaci\u00f3 molt important. \u00ab\u00c9s un homenatge a les dones com a eix central de les cures i tamb\u00e9 un homenatge a l’excel\u00b7l\u00e8ncia femenina\u00bb, ha afirmat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La darrera figura del mural representa la imatge d’una investigadora actual an\u00f2nima, reivindicant el talent cient\u00edfic jove femen\u00ed, present i futur | \u00c8lia Pons<\/figcaption><\/figure>\n

Les pioneres<\/h3>\n
    \n
  • Metrodora<\/strong>: doctora grega autora del text m\u00e8dic m\u00e9s antic conegut escrit per una dona. El seu treball Sobre les malalties i cures de les dones<\/em> avan\u00e7a aspectes ginecol\u00f2gics en una \u00e8poca en qu\u00e8 l’estudi de la salut femenina es limitava nom\u00e9s al part.<\/li>\n
  • Tr\u00f2tula de Salern<\/strong>: metgessa italiana medieval especialitzada en ginecologia i obstetr\u00edcia. La seva obra Les malalties de les dones<\/em> desterra el mite que les malalties de les dones venien de la menstruaci\u00f3 i que la infertilitat era nom\u00e9s femenina.<\/li>\n
  • Anna Morandi Manzolini<\/strong>: anatomista i escultora experta en el sistema esquel\u00e8tic, aparell reproductor mascul\u00ed i femen\u00ed i \u00f2rgans dels sentits. Gr\u00e0cies al seu talent per fer figures de cera reproduint l’anatomia humana al detall, va impartir classes d’anatomia a la Universitat de Bolonya, en substituci\u00f3 del seu marit.<\/li>\n
  • Rita Levi-Montalcini<\/strong>: neur\u00f2loga italiana que va descobrir el factor de creixement nervi\u00f3s (NGF), una prote\u00efna que regula el creixement del nervi i mant\u00e9 sanes les neurones. El 1986 va rebre el Premi Nobel de Medicina juntament amb el bioqu\u00edmic nord-americ\u00e0 Stanley Cohen.<\/li>\n
  • Gertrude Belle Elion<\/strong>: bioqu\u00edmica i farmac\u00f2loga nord-americana precursora de la immunoter\u00e0pia. Va descobrir el Purinethol, el primer medicament fonamental per al tractament de la leuc\u00e8mia. El 1988 va rebre el Premi Nobel de Medicina.<\/li>\n
  • Rosalind Franklin<\/strong>: cient\u00edfica brit\u00e0nica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l’estructura de l’ADN. La seva recerca va ser clau per a la determinaci\u00f3 del model de Watson i Crick de la doble h\u00e8lix de l’ADN el 1953.<\/li>\n
  • Margarita Salas<\/strong>: bioqu\u00edmica espanyola la recerca de la qual va permetre con\u00e8ixer com funciona l’ADN, com les seves instruccions es transformen en prote\u00efnes i com aquestes es relacionen. Aquesta troballa va permetre amplificar l’ADN i va tenir m\u00faltiples aplicacions biotecnol\u00f2giques.<\/li>\n
  • Linda H. Aiken<\/strong>: infermera i investigadora nord-americana que actualment \u00e9s la directora del Center for Health Outcomes and Policy Research<\/em>. Ha treballat en el camp de la investigaci\u00f3 sanit\u00e0ria durant la major part de la seva carrera. \u00c9s una autoritat quant a les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de la falta d’infermeres als Estats Units i al m\u00f3n i tamb\u00e9 ha dirigit estudis a gran escala sobre l’impacte de la infermeria en els resultats sanitaris dels pacients.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ci\u00e8ncia, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estrenat \u00abPioneres\u00bb, un mural de grans dimensions per homenatjar les dones cient\u00edfiques m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria. L’obra, de l’artista barcelon\u00ed Mateo Lara \u00abMa’La\u00bb, vol donar visibilitat a les dones que han marcat un abans i […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":29264,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[2217],"class_list":["post-29255","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres","tag-dia-internacional-de-les-dones-i-les-nenes-en-la-ciencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29255","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29255"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29255\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29255"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29255"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29255"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}