Era 2016, previ a la creaci\u00f3 de Las Kellys, i Miriam treballava de cambrera de pis en un hotel petit de tres estrelles principalment fent llits. Com que havia baixat l’ocupaci\u00f3 feia una mica de tot encara que la seva categoria professional fos d’ajudant de cambrera de pis. El mes de desembre, quan va baixar l’ocupaci\u00f3, els van canviar els horaris, els van demanar si podien anar a les 6 del mat\u00ed i fer els fons de la cuina fins a les 9 del mat\u00ed i llavors passar a la seva altra feina. Abans d’aquest canvi, hi havia tres treballadores m\u00e9s de la neteja a l’hotel que feia 15 anys que hi eren i tenien un contracte fix. Dues feien les zones comunes i l’altra feia el restaurant i els esmorzars i el passad\u00eds de l’hotel amb un horari de 8 hores. \u00abJo anava per una subcontracta i tamb\u00e9 les meves companyes i ens van dir que l’hotel ficaria treballadores aqu\u00ed perqu\u00e8 les anaven a fer fora perqu\u00e8 la nostra empresa entr\u00e9s tamb\u00e9 a la cuina\u00bb, explica. De primeres, ella no va entendre per qu\u00e8 les feien fora si anaven a fer la seva mateixa feina… Per\u00f2 al seg\u00fcent dia, les tres treballadores que quedaven, entre elles, van anar a l’hotel i van rebre la not\u00edcia que passarien a mitja jornada. De tres van passar a ser-ne dos.<\/p>\n
Aix\u00ed, el treball de 8 hores es va convertir en un de 5 hores amb el que veien clar que no arribaven malgrat que les repartissin al llarg de la jornada. \u00abPerqu\u00e8 impact\u00e9s el m\u00ednim possible, ens van dir ‘tu entres a les 6 i fas els fons de la cuina i et poses a netejar el m\u00e9s dur, a treure greix’. I jo arribo a les 7 i ens posem a fer-ho fins a les 9. Despr\u00e9s surto i em poso a passar l’escombra per passadissos, esmorzars, i tot aix\u00f2. Despr\u00e9s fregar: banys, passadissos, recepci\u00f3… un munt de coses que el temps et passa rapid\u00edssim\u00bb, descriu. Un treball dur i amb exig\u00e8ncies. Explica en detall com el cap no volia que el parquet negre tingu\u00e9s ni tan sols una marca d’haver passat el pal de fregar. Per aix\u00f2, Miriam havia de deixar-se els bra\u00e7os i les mans escorrent el motxo: \u00abperds el temps, per\u00f2 tamb\u00e9 la salut encara que jo no m’havia adonat d’aix\u00f2… Va comen\u00e7ar a passar el temps i jo comen\u00e7ava a patir dolor de les mans i deia ja em passar\u00e0, ja em passar\u00e0, per\u00f2 despr\u00e9s de 6 mesos les mans se’m van inflar, les tenia vermelles i el dolor pujava fins a les espatlles\u00bb.<\/p>\n
Miriam es va prendre antiinflamatoris per evitar anar al metge i fins i tot va tornar un dia m\u00e9s a la feina. Per dir que no havia dormit del dolor, perqu\u00e8 no es pensessin que era una gandula, que no volia treballar. Tot aix\u00f2 perqu\u00e8 sentia una gran responsabilitat. \u00abNo podia agafar el pal de l’escombra ni aixecar res, em queia tot. Recordo que el meu xicot em donava el menjar a la boca. Jo plorava perqu\u00e8 vaig pensar que quedaria inv\u00e0lida per a tota la vida. Vaig pensar que les meves mans ja no servirien per res. Va ser molt dur i me’n recordo que li va dir la meva companya a la supervisora: ‘mira, que la Miriam est\u00e0 aix\u00ed i no pot treballar’ i que la supervisora \u200b\u200bva dir que parlaria amb l’empresa, per\u00f2 va parlar amb els seus caps i aquests van dir que acab\u00e9s la jornada, que despr\u00e9s em donaven el paper de la m\u00fatua\u00bb. Miriam va acabar la seva jornada i va anar cap a la m\u00fatua on la va atendre \u00abun metge-m\u00e0quina\u00bb. \u00abLi vaig dir que em feien mal els bra\u00e7os, tots, i va insistir que no podia ser, que havia de dir un punt, com si l’estigu\u00e9s mentint. Em van fer unes radiografies i em van donar pastilles i tamb\u00e9 la recomanaci\u00f3 que an\u00e9s al meu metge de cap\u00e7alera, ja que aix\u00f2 no era una malaltia laboral\u00bb.<\/p>\n
Com que no va poder agafar hora, va anar d’urg\u00e8ncies al seu CAP i el seu metge li va dir que tenia una inflamaci\u00f3 dels tendons i que s’havia de prendre unes pastilles fortes que mai no s’havia pres: \u00abEm va preguntar en qu\u00e8 treballava i ja em va dir que aix\u00f2 ho tenien sempre les persones que hi treballen\u00bb. Tamb\u00e9 li va donar la baixa i mentre era a casa, l’empresa no va parar de trucar-li perqu\u00e8 torn\u00e9s: \u00abnecessitem que tornis a treballar\u00bb, li deien per pressionar-la. Per\u00f2 el metge no veia que avanc\u00e9s favorablement. \u00abEm feia mal, per\u00f2 a part d’aix\u00f2 estava amb la moral per terra. A ells no els importava res…\u00bb, se sorpr\u00e8n i entristeix Miriam. Al cap de 10 dies van insistir novament i van arribar a dir-li \u00ab\u00e9s que nosaltres no som cap ONG\u00bb i la van convocar a l’empresa. La van acomiadar i ella per falta d’informaci\u00f3 no va signar no conforme. Tampoc va buscar cap advocat perqu\u00e8 no en coneixia i encara es lamenta. Avui dia, encara denuncia aquesta situaci\u00f3 i defensa que associacions com Las Kellys s\u00f3n essencials per posar fi a aquesta precarietat que porta les treballadores fins a perdre la salut.<\/p>\n
Les cambreres de pis dels hotels fa molts anys que reivindiquen drets com ser part de la plantilla dels hotels on treballen. La majoria dones, s\u00f3n un dels sectors que pitjors condicions laborals tenen. Travessades per la parcialitat i la temporalitat s\u00f3n vulnerables si no s’organitzen per respondre. A nivell estatal, moltes d’aquestes treballadores s’associen sota el col\u00b7lectiu Las Kellys que consta de grups territorials. Un \u00e9s a Barcelona i Miriam \u00e9s la portaveu d’aquest sindicat que ajunta cambreres de pis i professionals de la neteja dels hotels. C\u00e0rregues de treball indecents, cessi\u00f3 il\u00b7legal, frau de llei, malalties derivades del treball no reconegudes…<\/p>\n