L’Equip de Salut Mental per Persones Sense Llar est\u00e0 integrat per cinc psiquiatres, cinc infermeres i cinc Coordinadors de Pla Individual (CPI), que s\u00f3n gestors de casos que fan un acompanyament molt m\u00e9s intensiu en el dia a dia. El programa dep\u00e8n de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u i de la Fundaci\u00f3 Sant Pere Claver i consisteix a fer un tractament integral en salut mental a persones sense llar amb trastorns mentals greus. Atenem, sobretot, a persones que dormen al carrer i tamb\u00e9 hi ha un equip espec\u00edfic d’educadors que treballen en assentaments.<\/p>\n
Treballem conjuntament amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Els educadors i treballadors socials de l’Ajuntament s\u00f3n els qui detecten persones en situaci\u00f3 de sensellarisme amb pres\u00e8ncia o sospita de trastorn mental i ens ho comuniquen per poder fer una valoraci\u00f3 i abordatge. Tamb\u00e9 treballem coordinadament amb els educadors de carrer i amb les entitats que treballen en aquest \u00e0mbit, per tal de vincular les persones amb els diferents recursos existents. La col\u00b7laboraci\u00f3 constant amb altres entitats \u00e9s fonamental.<\/p>\n
El districte on atenem m\u00e9s poblaci\u00f3 \u00e9s a Ciutat Vella, perqu\u00e8, hist\u00f2ricament, \u00e9s un lloc de pernocta de molta gent. Tamb\u00e9 actuem bastant a l’Eixample, a Sants i a Nou Barris. A m\u00e9s, tamb\u00e9 atenem persones amb trastorn mental sever que han estat ingressades a hospitals de psiquiatria de Barcelona, com el Sant Pau, Vall Hebron o el Cl\u00ednic, i que, quan es fa la previsi\u00f3 d’alta, se sap que quedaran en situaci\u00f3 de sense llar.<\/p>\n
Segons dades de la Xarxa d’Atenci\u00f3 a Persones sense Llar, des de l’any 2008 fins ara, el nombre de persones que dormen al carrer a Barcelona ha passat de 658 a 895, un increment del 36% en m\u00e9s d’una d\u00e8cada. El cens m\u00e9s recent de la Fundaci\u00f3 Arrels, del passat mes de maig, eleva la xifra fins a 1.239 persones. Cada vegada hi ha m\u00e9s persones sense llar?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, cada vegada n’hi ha m\u00e9s. La situaci\u00f3 de les persones s’ha precaritzat molt m\u00e9s. Amb la pand\u00e8mia, molta gent que estava en una situaci\u00f3 prec\u00e0ria, per\u00f2 podia pagar el lloguer d’una habitaci\u00f3 i que estava treballant, encara que fos de manera prec\u00e0ria i fr\u00e0gil, ho va perdre tot i es va veure d’un dia per l’altre abocat al carrer. Tot i que es van incrementar alguns recursos destinats a persones sense llar, tamb\u00e9 molts d’altres que existien van haver de reduir el nombre de places. Per\u00f2 no sempre els recursos arriben a tothom i, per tant, s’incrementa el nombre de persones que viuen al carrer. Paral\u00b7lelament, l’elevad\u00edssim preu del lloguer a Barcelona, la manca de recursos d’habitatge p\u00fablic i les dificultats d’acc\u00e9s a un habitatge… tot aix\u00f2 aboca molta gent al carrer. No hi ha prou oferta de pisos d’emerg\u00e8ncia social.<\/p>\n Fins a un 73% de persones que estan al carrer tenen algun diagn\u00f2stic de trastorn mental. El m\u00e9s prevalent \u00e9s el trastorn per consum d’alcohol, que \u00e9s nou vegades m\u00e9s freq\u00fcent que en la poblaci\u00f3 general.<\/p><\/blockquote>\n Quin impacte t\u00e9 en la salut de les persones el fet de viure o haver viscut al carrer?<\/strong><\/p>\n Si parlem de salut mental, una revisi\u00f3 de diferents estudis d’onze pa\u00efsos, amb un total de 8.000 persones participants, calcula que fins a un 73% de persones que estan al carrer tenen algun diagn\u00f2stic de trastorn mental, \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 tres quartes parts. El m\u00e9s prevalent \u00e9s el trastorn per consum d’alcohol, que \u00e9s nou vegades m\u00e9s freq\u00fcent que en la poblaci\u00f3 general. La relaci\u00f3 \u00e9s bidireccional: el fet de viure al carrer fa que les persones consumeixin m\u00e9s alcohol. Un usuari, per exemple, ens deia que al carrer has de beure alcohol per aguantar. Per\u00f2, tamb\u00e9, hi ha un percentatge important de persones que ja eren consumidores d’alcohol abans de quedar-se al carrer.<\/p>\n Tamb\u00e9 incideix l’impacte d’un trauma previ. Les persones no viuen al carrer perqu\u00e8 volen, sin\u00f3 que moltes d’elles tenen hist\u00f2ries de vida molt traum\u00e0tiques que les han abocat a aquesta situaci\u00f3. Un cop al carrer, estan exposades a situacions de viol\u00e8ncia, de marginalitat, de prejudicis… per tant, el trauma est\u00e0 molt present, tan pr\u00e8viament a viure al carrer com despr\u00e9s de fer-ho. Aix\u00f2 fa que, en molts casos, es desenvolupin quadres depressius o altres problemes de salut mental, i aquesta fugida a trav\u00e9s dels t\u00f2xics, com l’alcohol o altres.<\/p>\n Tot aix\u00f2, evidentment, t\u00e9 una incid\u00e8ncia en l’esperan\u00e7a de vida. La mortalitat en aquest col\u00b7lectiu \u00e9s molt m\u00e9s alta que en la poblaci\u00f3 general per diversos factors: la dificultat d’acc\u00e9s a la xarxa de salut, de cuidar-se, de fer tractaments preventius, de cuidar la dieta, la higiene… hi ha molts factors que fan que la salut de les persones sense llar es vagi deteriorant molt abans que en una persona que no viu aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n Les persones que ateneu us comuniquen les seves necessitats? Com ho feu per crear un vincle de confian\u00e7a?<\/strong><\/p>\n Per generar el vincle amb la persona hi ha tot un proc\u00e9s. Tu vas al metge o als centres de salut mental volunt\u00e0riament perqu\u00e8 no est\u00e0s b\u00e9, per\u00f2 en el nostre cas s\u00f3n persones que en la majoria de casos no demanden la nostra atenci\u00f3, sin\u00f3 que nosaltres tenim la sospita que hi ha un patiment i ens hi acostem. A partir d’aqu\u00ed, comencem tot un proc\u00e9s d’avaluaci\u00f3 a trav\u00e9s d’entrevistes per tenir un diagn\u00f2stic. Hi ha tot un proc\u00e9s que requereix temps, expertesa i coneixements. Es genera un apropament, creant un vincle amb la persona i prioritzant quines s\u00f3n les seves necessitats, que no nom\u00e9s passen per una q\u00fcesti\u00f3 medica o de medicaci\u00f3, sin\u00f3 unes condicions de vida dignes, tenir acc\u00e9s a una dutxa o un menjador social… L’objectiu final \u00e9s aconseguir que la persona surti del carrer.<\/p>\n Quin \u00e9s el protocol d’actuaci\u00f3 quan la persona requereix un ingr\u00e9s?<\/strong><\/p>\n Evidentment, es donen situacions en les quals la persona rebutja qualsevol oferiment d’ajuda i es posa en risc a ella mateixa o una altra persona. En aquests casos actuem d’urg\u00e8ncia i, si \u00e9s necessari, fem ingressos involuntaris. Per\u00f2 la soluci\u00f3 no \u00e9s l’ingr\u00e9s, sin\u00f3 tra\u00e7ar un pla a llarg termini, articulant els recursos necessaris en funci\u00f3 del cas, siguin recursos sanitaris, socials o q\u00fcestions administratives.<\/p>\n Les persones no viuen al carrer perqu\u00e8 volen, sin\u00f3 que moltes tenen hist\u00f2ries de vida molt traum\u00e0tiques que els han evocat a aquesta situaci\u00f3. Un cop al carrer, estan exposades a situacions de viol\u00e8ncia, de marginalitat, de prejudicis… per tant, el trauma est\u00e0 molt present<\/p><\/blockquote>\n La delicada salut de les persones sense llar ha fet que durant la pand\u00e8mia siguin un col\u00b7lectiu especialment vulnerable. Com els ha afectat la Covid i els confinaments? Hi ha hagut prou recursos per garantir la seva seguretat?<\/strong><\/p>\n Les persones sense llar van estar m\u00e9s exposades al virus, perqu\u00e8 quan es parlava de confinament, no es podien confinar. Els que no vivien a carrer i estaven en recursos tamb\u00e9 han viscut una situaci\u00f3 complicada. Es van crear recursos espec\u00edfics, com la Fira Barcelona i altres, per donar resposta a aquestes persones i donar-los-hi un espai on confinar-se. Tamb\u00e9 es van crear unitats espec\u00edfiques dins dels albergs perqu\u00e8 poguessin fer a\u00efllament les persones positives.<\/p>\n Alguns d’aquests recursos eren equipaments d’emerg\u00e8ncia que despr\u00e9s van desapar\u00e8ixer. Qu\u00e8 se n’ha fet despr\u00e9s d’aquestes persones? Han tornat al carrer quan han tancat aquests equipaments?<\/strong><\/p>\n A algunes persones se’ls va reubicar en altres recursos ja existents. D’altres, eren persones que venien de fora de Barcelona i van tornar a marxar quan van tancar els equipaments. I un altre grup de persones van tornar al carrer. Cal tenir en compte que Barcelona t\u00e9 un pla de sensellarisme molt potent, per\u00f2 aquest pla est\u00e0 en fases m\u00e9s incipients, si \u00e9s que existeix, en ciutats ve\u00efnes. Per aix\u00f2 durant la pand\u00e8mia va venir molta gent provinent, per exemple, del Garraf o del Baix Llobregat.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/02\/photo1645002146.jpeg\")
<\/a><\/a>