{"id":29406,"date":"2022-03-07T06:20:45","date_gmt":"2022-03-07T05:20:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29406"},"modified":"2022-03-07T06:20:45","modified_gmt":"2022-03-07T05:20:45","slug":"un-tsunami","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/03\/07\/un-tsunami\/","title":{"rendered":"Un tsunami"},"content":{"rendered":"

\u00c9s la imatge que des de fa un temps em ve al capdavant quan acudeixo al centre d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria on treballo als matins: un tsunami que s’acosta i que, excepte algunes excepcions, no es vol o no es pot veure.\u00a0Un article d’\u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n -que tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a una onada- assenyala una mesura a prendre de forma urgent:\u00a0augmentar el nombre de professionals de la salut mental, tant als centres sanitaris com als educatius<\/a>.\u00a0El que sembla una evid\u00e8ncia no s’est\u00e0 produint.<\/p>\n

Treballo des de fa 15 anys al Departament d’Educaci\u00f3 de Catalunya (per cert, en frau de llei, i sota el risc de perdre el meu lloc com a interina arran del Projecte de llei per reduir la temporalitat a l’ocupaci\u00f3 p\u00fablica).\u00a0Al meu recorregut per un Hospital de dia, una Escola d’educaci\u00f3 especial, i diversos instituts de secund\u00e0ria, he constatat l’augment de problem\u00e0tiques mentals entre els adolescents.\u00a0I malgrat la creaci\u00f3 de nous dispositius per atendre’ls -Hospitals de dia, Aules integrals de suport- el desbordament dels serveis ha arribat a un punt alarmant, directament proporcional al desbordament de molts adolescents.<\/p>\n

Podem hipotetitzar que la pand\u00e8mia ha contribu\u00eft a obrir encara m\u00e9s una bretxa que va apar\u00e8ixer fa anys. La falta de sentit davant d’un real que va transformar el m\u00f3n d’un dia a l’altre, que va inundar de mort la quotidianitat, ha d’estar passant factura: escolto, tant a la p\u00fablica com a la consulta, joves, especialment noies, molt angoixades davant la possibilitat que mori la mare, el pare, els avis, el gos\u2026 ideacions de treure’s la vida i deixar de ser una c\u00e0rrega, passatges a l’acte autol\u00edtic, una tristesa anomenada depressi\u00f3, i atacs \u201cd’ansietat\u201d -d’angoixa- recurrents, envaeixen moltes, massa adolescents.<\/p>\n

I entre els nois \u2013des de la meva experi\u00e8ncia, \u00e9s un interrogant a investigar\u2013 el nombre de descompensacions en el pas de prim\u00e0ria a secund\u00e0ria ha estat aquest curs, en comparaci\u00f3 amb els anteriors, espectacular.\u00a0Veiem a les aules nois amb al\u00b7lucinacions, enva\u00efts per insults i crits;\u00a0uns altres amb una composici\u00f3 corporal molt fr\u00e0gil, que a prim\u00e0ria havien pogut mantenir-se m\u00e9s compensats i en arribar als instituts -llocs estressors per a molts, plens de canvis, i sota el pes de la pubertat que travessa els seus cossos- es desborden;\u00a0nois amb viv\u00e8ncies persecut\u00f2ries que els porten una vegada i una altra a actuar per defensar-se de la certesa d’agressi\u00f3 de l’altre, sent una vegada i una altra expulsats (cosa que no sempre \u00e9s negatiu, at\u00e8s que els permet prendre dist\u00e0ncia del persecutori i estar tranquils durant uns dies).<\/p>\n

La incapacitat dels Centres de Salut Mental Infanto-Juvenils per atendre el nombre de demandes d’atenci\u00f3 que s’ha disparat, la dificultat de moltes fam\u00edlies per costejar tractaments privats, i l’empenyiment a la inclusi\u00f3 escolar de\u00a0tots\u00a0els alumnes fins als 16 anys, ha convertit els centres educatius en llocs de contenci\u00f3 del patiment mental.\u00a0Contenci\u00f3 que l\u00f2gicament fracassa davant d’alguns joves que no haurien d’haver estat assistint a l’escola en un moment cr\u00edtic de les seves vides (dos passatges a l’acte mitjan\u00e7ant ganivetaments a professors es van produir,\u00a0l’abril passat\u00a0i\u00a0fa pocs dies, en institucions escolars).<\/p>\n

At\u00e8s que la propaganda contra la suposada segregaci\u00f3 de les Escoles d’Educaci\u00f3 Especial ha tingut efecte (malgrat tractar-se d’una l\u00f2gica neoliberal de reducci\u00f3 dels costos que suposen aquests centres), l’escola ordin\u00e0ria s’ha convertit en el lloc on allotjar-los a tots,\u00a0on fer \u201cvida normal\u201d, com indicaven des d’un hospital a la mare d’una adolescent despr\u00e9s d’un ingr\u00e9s -d’una nit, ja que els hospitals tamb\u00e9 estan desbordats- per una actuaci\u00f3 autol\u00edtica\u2026 \u201cVida normal\u201d, alg\u00fa que ha intentat esborrar-se aquesta vida normal.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el dia a dia als centres educatius, on els professors intenten ensenyar mentre han d’anar parant les classes davant dels diferents moments de crisi que pateixen els adolescents;\u00a0els tutors reben crides d’atenci\u00f3 -d’auxili-;\u00a0els t\u00e8cnics d’integraci\u00f3 social (\u201crecursos Covid\u201d que esperem que hagin vingut per quedar-s’hi) lidien amb l’absentisme i les expulsions;\u00a0i els orientadors, amb nom\u00e9s 10 hores d’atenci\u00f3 directa marcades pel Departament d’Educaci\u00f3, atenem a una quantitat extraordin\u00e0ria d’adolescents.\u00a0Ens servim de les reduccions hor\u00e0ries per suavitzar l’exig\u00e8ncia, impossible de complir per cada cop m\u00e9s joves, de l’horari complet; del treball en xarxa amb CSMIJs, CRAEs, Hospitals de Dia, UECs, recursos sota una pressi\u00f3 assistencial extrema; i de reunions peri\u00f2diques amb els pares per acompanyar l’angoixa i la incomprensi\u00f3 davant les descompensacions dels seus fills.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quant de temps podrem aguantar, davant el l\u00edmit a qu\u00e8 ha arribat la xarxa de Salut Mental p\u00fablica, aquest\u00a0tots a l’escola, a fer vida normal.\u00a0El tsunami que s’acosta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s la imatge que des de fa un temps em ve al capdavant quan acudeixo al centre d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria on treballo als matins: un tsunami que s’acosta i que, excepte algunes excepcions, no es vol o no es pot veure.\u00a0Un article d’\u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n -que tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia a una onada- assenyala una mesura a prendre […]<\/p>\n","protected":false},"author":321,"featured_media":29409,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,1206],"tags":[53,2211],"class_list":["post-29406","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-opinio","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/321"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29406"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29406\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}