{"id":29498,"date":"2022-03-07T06:30:35","date_gmt":"2022-03-07T05:30:35","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29498"},"modified":"2022-03-07T06:30:35","modified_gmt":"2022-03-07T05:30:35","slug":"el-sistema-sanitari-public-es-debilita-i-ara-cal-una-inversio-i-una-transformacio-important","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/03\/07\/el-sistema-sanitari-public-es-debilita-i-ara-cal-una-inversio-i-una-transformacio-important\/","title":{"rendered":"Rafael Bengoa: \u201cEl sistema sanitari p\u00fablic es debilita i ara cal una inversi\u00f3 i una transformaci\u00f3 important\u201d"},"content":{"rendered":"

Doctor en Medicina per la Universitat del Pa\u00eds Basc, Rafael Bengoa<\/strong> (Caracas, 1952) es va especialitzar en Medicina Comunit\u00e0ria i Gesti\u00f3 Sanit\u00e0ria. La seva dilatada traject\u00f2ria internacional i nacional fa d\u2019ell una veu autoritzada per reflexionar, des de diverses perspectives, com ha anat evolucionant la pand\u00e8mia i saber quin \u00e9s el marc per poder comprendre i gestionar la crisi sanit\u00e0ria. Bengoa va ser director de Sistemes de Salut a l\u2019ONU durant 15 anys i posteriorment va assessorar l\u2019Administraci\u00f3 Americana en la reforma del Obamacare<\/em>, la reforma sanit\u00e0ria del president Obama. A m\u00e9s a m\u00e9s, va ser conseller de Sanitat del Pa\u00eds Basc. Arran de la crisi sanit\u00e0ria, Bengoa ha participat en confer\u00e8ncies i debats, com la darrera La gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia i els seus ensenyaments\u201d, <\/em>organitzada pel Club de Roma al CaixaForum Macaya. \u00a0<\/em>Al llarg de l\u2019entrevista, Rafael Bengoa parla de responsabilitat, prud\u00e8ncia i coneixement.<\/p>\n

S\u2019alleugera la sisena onada i recuperem certa normalitat. Si deixem de banda el m\u00e9s visible, qu\u00e8 hi ha d\u2019estructural que falla?<\/strong><\/p>\n

Hi ha un problema pendent i que s\u2019hauria de resoldre per a la seg\u00fcent pand\u00e8mia, que n\u2019hi haur\u00e0: la connexi\u00f3 entre els \u00e0mbits t\u00e8cnic i pol\u00edtic. Un cop m\u00e9s, no ha funcionat b\u00e9. Mentre la pand\u00e8mia avan\u00e7ava, hem constatat com es prenien decisions per raons pol\u00edtiques en detriment de les raons cient\u00edfiques. I aix\u00f2 es justifica fins a un cert punt. Per\u00f2, si els pol\u00edtics no ens expliquen les raons de les decisions, si no ens les detallen, fa la sensaci\u00f3 que la decisi\u00f3 \u00e9s purament t\u00e8cnica, quan no ho \u00e9s pas. Si els pol\u00edtics decideixen, que exposin les raons i les transmetin de manera oberta i transparent.<\/p>\n

Mentre la pand\u00e8mia avan\u00e7ava, hem constatat com es prenien decisions per raons pol\u00edtiques en detriment de les raons cient\u00edfiques<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 sense paternalismes?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, entre altres coses. Sobre tot no escudar-se en la ci\u00e8ncia, quan no han decidit en funci\u00f3 de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

En aquesta conjuntura, els mitjans som un recurs m\u00e9s per enfrontar-nos en la batalla contra la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. La falta de transpar\u00e8ncia en com es prenien les decisions durant les onades, tant en algunes comunitats aut\u00f2nomes com en tot l\u2019Estat, ha produ\u00eft que hem assumit el paper informatiu i educatiu dels mitjans. Per\u00f2 necessitem informaci\u00f3 cre\u00efble. Una mesura pot ser un Hub o un centre neur\u00e0lgic d\u2019informaci\u00f3 on trob\u00e9ssim el coneixement cient\u00edfic, on busqu\u00e9ssim l\u2019\u00faltima informaci\u00f3 d\u2019una variant. Per\u00f2, no el tenim.<\/p>\n

Sembla dif\u00edcil en una societat ofegada d\u2019informaci\u00f3 on transiten mentides i rumors. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2, tu pots malgastar una crisi.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir?<\/strong><\/p>\n

Que, si aquesta pand\u00e8mia no provoca una reflexi\u00f3 profunda sobre per qu\u00e8 hem arribat fins aqu\u00ed i com hem d\u2019actuar a partir d\u2019ara, \u00e9s que haurem fracassat perillosament. Amb aquesta crisi podr\u00edem buscar solucions entre tots, no trobes? La pregunta \u00e9s saber si la crisi sanit\u00e0ria canviar\u00e0 la pol\u00edtica del pa\u00eds.<\/p>\n

Ara l\u2019entenc.<\/strong><\/p>\n

Un pa\u00eds no pot romandre m\u00e9s de dos anys amb pand\u00e8mia sense que es produeixi cap canvi pol\u00edtic estructural. Hem de constatar que seguim en una cultura de molta escassa responsabilitat pol\u00edtica. Si hom estar en una democr\u00e0cia i gaudeix de molt poder, per\u00f2 no assumeix la responsabilitat, \u00e9s obvi que aix\u00f2 s\u2019ha de\u00a0 corregir.<\/p>\n

En un article, vost\u00e8 parla que cal ordre i homogene\u00eftat per combatre la Covid. Per\u00f2 aquesta idea no es contradiu amb la flexibilitat que poden permetre les comunitats aut\u00f2nomes per controlar les onades pand\u00e8miques?<\/strong><\/p>\n

Jo defenso l\u2019estat de les autonomies, per\u00f2, quan som en una crisi tan enorme, cal un proc\u00e9s de centralitzaci\u00f3, de treball amb decisi\u00f3 i en forma de xarxa. S\u2019ha parlat de cogovernan\u00e7a, s\u00ed, per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 no n\u2019hi ha hagut. Rumiem-ho des de la perspectiva d\u2019un ciutad\u00e0 que intenta informar-se amb sis, set o m\u00e9s canals de televisi\u00f3 auton\u00f2mics o nacionals: ell ha de constatar la mateixa informaci\u00f3 estructurada en tots. Ara b\u00e9, no pot estar escoltant en un canal que calen mascaretes i, alhora, en un altre canal, que no en calen; rebre per un mitj\u00e0 que x vacuna t\u00e9 uns efectes secundaris, per\u00f2, al mateix temps, escoltar en un altre mitj\u00e0 que aquesta vacuna no en t\u00e9 cap. M\u2019explico? Parlo de centralitzaci\u00f3 i responsabilitat cap als ciutadans.<\/p>\n

Afirmaria que ens falta una cultura pand\u00e8mica?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 no la t\u00e9 ning\u00fa. Ens sembla estrany el que passa perqu\u00e8 som nosaltres els qui ara habitem la Terra, per\u00f2 moltes generacions han patit pand\u00e8mies molt m\u00e9s violentes que l\u2019actual, si ho contemples hist\u00f2ricament. Ara b\u00e9, el que conv\u00e9 dir \u00e9s que ara les possibilitats que hi hagi m\u00e9s pand\u00e8mies han augmentat. Des de 1940, despr\u00e9s de la II Guerra Mundial, hi ha hagut 335 virus que han esclatat del m\u00f3n animal a l\u2019hum\u00e0. No tots s\u2019ha convertit en pand\u00e8mia, per\u00f2 n\u2019\u00e9s el volum. Si parlem nom\u00e9s d\u2019aquest segle, citem l\u2019any 2003, amb el SARS 1; i tres anys despr\u00e9s, el MERS. A l\u2019Orient Mitj\u00e0 esclat\u00e0 l\u2019Ebola i l\u2019H1N1. I ara, el SARS 2. Nom\u00e9s en els \u00faltims 20 anys hi ha hagut cinc salts.<\/p>\n

Les possibilitats que hi hagi m\u00e9s pand\u00e8mies han augmentat<\/p><\/blockquote>\n

Conclusi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Que som rucs, si no ens adonem que aix\u00f2 s\u2019accelera per haver creat condicions mediambientals favorables per a les pand\u00e8mies.<\/p>\n

Aleshores, haurem de comen\u00e7ar a aprendre a viure amb el Covid?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i tamb\u00e9 estar m\u00e9s preparats pel que \u00e9s inesperat, sigui en forma de bacteri, de virus o de fenomen atmosf\u00e8ric. Quan la pand\u00e8mia conclogui, haurem de tenir la capacitat per contrarestar-ne els efectes i no sentir-nos tan despullats com fa dos anys. De moment, no la tenim. De fet, els ministeris de moltes comunitats aut\u00f2nomes comencen a fer propostes i estudis per preparar-se i obtenir m\u00e9s capacitat de control. Ara b\u00e9, seria bo tenir un pla de preparaci\u00f3 pand\u00e8mica, tot i que em penso que la UE ens ho exigir\u00e0.<\/p>\n

Enfortir-se tamb\u00e9 vol dir invertir en la sanitat p\u00fablica. Per\u00f2, per qu\u00e8 est\u00e0 en risc el sistema que precisament ens ha de protegir d\u2019aquesta incertesa? <\/strong><\/p>\n

El sector p\u00fablic est\u00e0 en una situaci\u00f3 vulnerable perqu\u00e8 dedica gaireb\u00e9 tota l\u2019atenci\u00f3 a la Covid, i deixa d\u2019atendre tot el que no ho \u00e9s. Totes les malalties que no s\u00f3n Covid, no s\u2019aturen: els c\u00e0ncers, les malalties circulat\u00f2ries, les de fetge, etc. De fet, hi ha un estudi del Regne Unit que mostra com una setmana de retard en una persona amb c\u00e0ncer augmenta 3,2% el risc de mortalitat. I rumiem: fa dos anys que vivim en pand\u00e8mia. Tindr\u00e0 un impacte. L\u00f2gicament, les classes amb recursos se\u2019n van a un segur privat perqu\u00e8 volen ser ateses. El sistema sanitari p\u00fablic, per\u00f2, es debilita i ara cal una inversi\u00f3 i una transformaci\u00f3 important perqu\u00e8 pugui acollir malalts de Covid i malalts de no Covid. I que si en 5 anys esclata una pand\u00e8mia, tinguem marge per poder gestionar-la.<\/p>\n

El sector p\u00fablic est\u00e0 en una situaci\u00f3 vulnerable perqu\u00e8 dedica gaireb\u00e9 tota l\u2019atenci\u00f3 a la Covid<\/p><\/blockquote>\n

Podem dir que anem cap a una sanitat privada de rics i una altra de p\u00fablica per a pobres?<\/strong><\/p>\n

Si no actuem com et deia abans, s\u00ed. \u00c9s el que Beatriz Lopez-Valc\u00e1rcel anomena la \u2018latinamericanitzaci\u00f3 de la sanitat espanyola\u2019. \u00c9s prou encertat. Els qui hem treballat a Llatinoam\u00e8rica ho hem constatat.<\/p>\n

Creiem que la millor estrat\u00e8gia econ\u00f2mica \u00e9s conviure amb el virus?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 se sobreent\u00e9n quan es parla de \u2018gripalitzaci\u00f3\u2019, el fet que sigui la ciutadania qui entengui que ha de ser ella qui assumeixi la responsabilitat de gestionar la malaltia, com si fos una grip suau. Per\u00f2 \u00e9s prematur encara esmentar que la ciutadania \u00e9s a qui li toca responsabilitzar-se totalment de la covid. D\u2019aquesta manera, les administracions ja es poden dedicar a una altra cosa i no estar pensant cada dia amb la covid. Aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 dir-ho abans d\u2019una onada, per\u00f2 \u00e9s prematur dir \u2018ara us toca a vosaltres fer-vos c\u00e0rrec\u2019.<\/p>\n

\u00c9s banalitzar la malaltia?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i quan m\u00e9s es banalitza la covid com una malaltia no greu, m\u00e9s s\u2019afirma la idea que \u2018no importa que t\u2019infectis\u2019. I \u00e9s perill\u00f3s perqu\u00e8 cl\u00ednicament no podem preveure qui tindr\u00e0 la malaltia amb un quadre suau i qui amb un de greu. \u00c9s evident que mor gent per infectar-se d\u2019 \u00d2micron i que aquesta variant no \u00e9s inofensiva. El que \u00e9s important \u00e9s assenyalar que no es pot preveure si ho passar\u00e0s b\u00e9 o malament. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal dir que quan banalitzes el virus, convides a una relaxaci\u00f3 de les mesures de protecci\u00f3, posant en risc als no vacunats, als immunodeprimits i a tots els nens que no estan\u00a0 vacunats. I estem parlant de molts milions de persones. Necessitem mesures per part de les autoritats: facilitar la compra de mascaretes, fer testos gratu\u00eftament, etc.<\/p>\n

Sabem que les vacunes s\u00f3n efectives. Per\u00f2, el plantejament de vacunar-se quatre o cinc vegades, no pot esdevenir contraproduent?\u00a0 <\/strong><\/p>\n

Estrat\u00e8gicament, no \u00e9s realista seguir amb quatre, cinc o m\u00e9s vacunes. Ara estem amb la quarta dosis per als immunodeprimits, i est\u00e0 b\u00e9 perqu\u00e8 s\u00f3n persones vulnerables, sense defenses davant el virus. De fet, quan aparegui l\u2019antiviral, ells han de ser els primers a rebre\u2019l. Ara haur\u00edem de tenir aquest debat, ara el podem planificar amb temps, saber qui ha de ser el primer a rebre l\u2019antiviral.<\/p>\n

I sobre les vacunes?<\/strong><\/p>\n

Subestimem les diferents capes de protecci\u00f3 que desencadenen una infecci\u00f3 natural o una vacuna, perqu\u00e8 no nom\u00e9s hi ha els anticossos. Despr\u00e9s tenim una mena de segona cavalleria, com la immunitat cel\u00b7lular, que es posa en marxa. De fet, hi ha estudis que demostren que actua i aconsegueix contraatacar moltes infeccions. Avui dia, diverses universitats i farmac\u00e8utiques treballen per crear una vacuna multivariant i esterilitzant que sigui un escut contra la infecci\u00f3 i que a m\u00e9s a m\u00e9s, no emmalalteixis un cop t\u2019infectis.<\/p>\n

En un article assenyalava que les pand\u00e8mies no s\u2019acaben de cop. Per\u00f2, en una societat de les presses i de la urg\u00e8ncia, sembla dif\u00edcil comprendre que tot t\u00e9 el seu ritme. Els nostres desitjos van sempre dues passes endavant.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s cert. Tots estem programats per viure en una normalitat perqu\u00e8 \u00e9s on ens sentim confortables i segurs. I cal aquest desig de normalitat per construir la vida. Per\u00f2, en una pand\u00e8mia, el fet de voler tornar r\u00e0pidament a la normalitat juga en contra. Es compren que les persones ho vulguin, per\u00f2 les autoritats no deuen tenir urg\u00e8ncia de tornar-hi a un context normal, sin\u00f3 que deuen basar-se en el coneixement que els adverteix que les pand\u00e8mies no s\u2019acaben de cop. I\u00a0 quan arribi el moment de considerar la fase end\u00e8mica del virus, tamb\u00e9 caldr\u00e0 explicar que no ser\u00e0 meravell\u00f3s i que podran haver brots i haurem de controlar-los. Encara, per\u00f2, \u00e9s prematur saber el comportament d\u2019aquest virus en estat end\u00e8mic. Esperem que sigui com els altres virus.<\/p>\n

En una pand\u00e8mia, el fet de voler tornar r\u00e0pidament a la normalitat juga en contra<\/p><\/blockquote>\n

Creu que hi ha una falta de perspectiva en considerar que la pand\u00e8mia ens afecta a tots? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 el ciutad\u00e0 no t\u00e9 molt a dir sobre com s\u2019ha de vacunar a tota la terra, ja que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 geopol\u00edtica. A Espanya, penso que hi ha una comprensi\u00f3 col\u00b7lectiva major que en altres pa\u00efsos i que hi ha hagut una interioritzaci\u00f3 sobre que calia vacunar-se col\u00b7lectivament. Si fos com a altres pa\u00efsos, les onades s\u2019haurien disparat i moltes m\u00e9s persones haurien mort, i ens trobar\u00edem amb un escenari de dip\u00f2sits plens i hospitals saturats. \u00c9s una sort haver arribat a la sisena onada amb tantes persones vacunades.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 m\u00e9s onades?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 mentre parlem, el virus busca noves mutacions per atzar i les reprodueix autom\u00e0ticament fins que encerta i diu: \u2018aqu\u00ed m\u2019agafo perqu\u00e8 infecto millor\u2019. I aleshores comen\u00e7a a replicar. Per tant, no podem descartar-ne m\u00e9s. Per aix\u00f2 hem d\u2019aprendre entre onada i onada\u00a0 i preparar-nos davant les imprevisibilitats futures.<\/p>\n

Finalment i per concloure, podem dir que hi ha un punt d\u2019inflexi\u00f3 amb la irrupci\u00f3 de la Covid en les nostres societats?\u00a0 <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. El virus \u00e9s un s\u00edmptoma, com el d\u2019una malaltia. La causa \u00e9s el maltractament del planeta, i aquesta \u00e9s la nostra culpa. Si no l\u2019hagu\u00e9ssim maltractat, molts virus no haurien saltat. Per\u00f2 com hem destrossat l\u2019h\u00e0bitat natural dels animals que porten virus, hem creat un h\u00e0bitat adequat pels virus en un m\u00f3n interconnectat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Doctor en Medicina per la Universitat del Pa\u00eds Basc, Rafael Bengoa (Caracas, 1952) es va especialitzar en Medicina Comunit\u00e0ria i Gesti\u00f3 Sanit\u00e0ria. La seva dilatada traject\u00f2ria internacional i nacional fa d\u2019ell una veu autoritzada per reflexionar, des de diverses perspectives, com ha anat evolucionant la pand\u00e8mia i saber quin \u00e9s el marc per poder comprendre […]<\/p>\n","protected":false},"author":323,"featured_media":29499,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2176,397,70],"class_list":["post-29498","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-covid-19","tag-sanitat","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29498","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/323"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29498"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29498\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29498"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29498"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29498"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}