Al llarg de la hist\u00f2ria, s\u2019ha tingut la concepci\u00f3 que si s\u2019estudiava els homes, ja s\u2019estudiava les dones. La mirada masculina se situa al centre, i des d’ella s’investiga i es transmet el coneixement. Les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest biaix de g\u00e8nere en la medicina s\u00f3n moltes: des d\u2019errors i demores en el diagn\u00f2stic i en l\u2019estrat\u00e8gia terap\u00e8utica fins a una desigualtat en l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, que pot portar a malalties invisibilitzades. Es parteix de la presumpci\u00f3 d\u2019igualtat entre dones i homes en el curs de les malalties, quan, en realitat, l\u2019expressi\u00f3 de les malalties (signes i s\u00edmptomes), la resposta als tractaments i els pron\u00f2stics poden ser diferents.<\/p>\n
El concepte de \u00abbiaix de g\u00e8nere en l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb va sorgir el 1991, quan un article publicat a The New England of Medicine<\/em> va iniciar el debat entorn d\u2019aquest tema. En la investigaci\u00f3, es va detectar una difer\u00e8ncia significativa segons el sexe en la realitzaci\u00f3 d’angiografies coron\u00e0ries en pacients hospitalitzats als hospitals de Harvard i New Haven per malaltia coron\u00e0ria. Fins i tot, a igualtat d\u2019edat, comorbiditat i gravetat, els resultats de l\u2019estudi van demostrar que es feia un major esfor\u00e7 diagn\u00f2stic i terap\u00e8utic en els homes que en les dones. Com no segueixen el mateix prototip en s\u00edmptomes i signes que els dels homes, moltes vegades una malaltia concreta, com \u00e9s el cas dels infarts, no \u00e9s sospita en les dones, de manera que es diagnostica menys.<\/p>\n \u00abAl llarg d\u2019aquests 30 anys [des de la publicaci\u00f3 del 1991], s\u2019ha publicat molt\u00edssim sobre el biaix de g\u00e8nere en la medicina, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica s\u2019ha avan\u00e7at poc. Una revisi\u00f3 d\u2019estudis<\/a> publicada l\u2019any passat per la comissi\u00f3 de Dones i Malalties cardiovasculars al The Lancet<\/em>, conclou que encara ara les malalties cardiovasculars en les dones continuen sent poc estudiades, poc reconegudes, poc diagnosticades i poc tractades. \u00c9s a dir, b\u00e0sicament venien a dir el mateix que l\u2019any 1991\u00bb, explica la Dra. Mar\u00eda Teresa Ruiz Cantero, catedr\u00e0tica de Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica de la Universitat d\u2019Alacant.<\/p>\n Les investigadores de The Lancet<\/em> defensen que \u00abl\u2019impuls per lluitar per l\u2019equitat i la igualtat per a les dones, tant socialment com culturalment, s\u2019ha de traduir tamb\u00e9 en una inversi\u00f3 en la millora de la salut de les dones i en posar fi a les llacunes de coneixement\u00bb.<\/p>\n Durant d\u00e8cades hi ha hagut un biaix de g\u00e8nere en la recerca m\u00e8dica, perqu\u00e8 les dones no eren incloses en assajos cl\u00ednics i aix\u00f2 comportava un desconeixement de l\u2019estudi de les malalties en les dones. Ara, malgrat que ja s\u2019inclouen dones en els estudis, la r\u00e0tio continua sent insuficient. \u00abLa r\u00e0tio \u00e9s d\u2019aproximadament quatre homes per una dona. Per poder detectar si realment un f\u00e0rmac \u00e9s efica\u00e7 i segur en les dones, i si hi ha difer\u00e8ncies significatives en com les afecta respecte als homes, s\u2019hauria d\u2019incloure una mostra representativa de dones, i no \u00e9s el que es porta a terme. Aix\u00f2 fa que, sovint, encara que s\u2019incloguin dones en els assaigs, no se segreguin els resultats per sexe\u00bb, assenyala Ruiz Cantero, que va coordinar la monografia Perspectiva de g\u00e9nero en medicina<\/em><\/a>, publicada per la Fundaci\u00f3 Dr. Antoni Esteve el 2019. Aix\u00f2 tamb\u00e9 passa en els estudis amb animals, on m\u00e9s de dos ter\u00e7os d\u2019aquests s\u00f3n mascles.<\/p>\n I perqu\u00e8 no s\u2019inclouen m\u00e9s dones en els assajos cl\u00ednics? \u00abL\u2019exclusi\u00f3 de les dones en els assaigs cl\u00ednics es deu principalment al risc fetal durant l\u2019embar\u00e0s i al fet que les dones tenen molta m\u00e9s variabilitat hormonal que els homes, que fa que tinguin relacions creuades amb els f\u00e0rmacs. Per exemple, un antibi\u00f2tic no actua igual el dia 14 del cicle menstrual que en un altre dia, en qu\u00e8 ha caigut el nivell d\u2019estr\u00f2gens. Aix\u00f2 fa que els assaigs es tornin m\u00e9s complexos\u00bb, aclareix la catedr\u00e0tica de la Universitat d\u2019Alacant. Com a resultat, \u00abs\u2019apliquen els tractaments que s\u2019han demostrat que van b\u00e9 pels homes, per\u00f2 no hi ha prou evid\u00e8ncia cient\u00edfica que tamb\u00e9 vagin b\u00e9 per les dones, o en la totalitat de les dones\u00bb, explica la Dra. Fina Mauri, directora del Pla Director de Malalties Cardiovasculars del Departament de Salut i cardi\u00f2loga de l\u2019Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.<\/p>\n Tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte que els efectes secundaris dels f\u00e0rmacs afecten de manera diferent a homes i dones. \u00abInicialment, es pensava que era per la difer\u00e8ncia de pes, per\u00f2 ja es fan els ajustos de les dosis en funci\u00f3 del pes de la persona. El que passa \u00e9s que la distribuci\u00f3 del greix \u00e9s diferent entre homes i dones, i aix\u00f2 fa que els efectes secundaris puguin ser diferents, independentment de la correcci\u00f3 que ja fem. Per tant, hi ha altres factors que s\u2019han de tenir en compte\u00bb, remarca la Dra. Elena Carreras, cap d\u2019Obstetr\u00edcia i Ginecologia de l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron i presidenta del Consell Assessor per les Pol\u00edtiques de G\u00e8nere en Salut.<\/p>\n Quan parlem de com afecta la visi\u00f3 androc\u00e8ntrica a la salut de les dones, l\u2019exemple cl\u00e0ssic \u00e9s el de l\u2019infart. I \u00e9s que l\u2019expressi\u00f3 cl\u00ednica dels infarts en les dones pot ser diferent que en els homes. \u00abEl 90% de les dones experimenten dolor al pit, igual que els homes, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha que tenen altres s\u00edmptomes addicionals, que s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents que en els homes, com n\u00e0usees, cansament, dolor abdominal, mal al bra\u00e7 o a les espatlles… aix\u00f2 pot fer que els infarts en les dones triguin m\u00e9s a diagnosticar-se\u00bb, destaca la Dra. Mauri.<\/p>\n \u00abLa diferent simptomatologia de les dones fa que la taxa de mortalitat en els infarts sigui m\u00e9s elevada en elles, perqu\u00e8 com que es triga m\u00e9s a diagnosticar, arriben m\u00e9s greus a l\u2019hospital\u00bb, assenyala Ruiz Cantero. De fet, entre els anys 2005 i 2015, la taxa de mortalitat per infart a l\u2019estat espanyol va ser del 18% en dones i del 9% en homes, segons un estudi liderat per Antonia Sambola, del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron, en el marc de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Fundaci\u00f3 Institut per a la Millora de l’Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria (Fundaci\u00f3 IMAS).<\/p>\n Segons Fina Mauri, no hi ha massa consci\u00e8ncia del fet que les dones tamb\u00e9 tenen malalties del cor, quan, de fet, la malaltia cardiovascular \u00e9s la primera causa de mort en les dones a l\u2019estat espanyol, per sobre del c\u00e0ncer de mama. Mentre que els homes pateixen m\u00e9s infarts, les dones tenen m\u00e9s ictus i insufici\u00e8ncies card\u00edaques. I elles, sovint, triguen m\u00e9s a anar a l\u2019hospital. \u00abLa gent els hi diu \u2018ja se\u2019t passar\u00e0\u2019, o b\u00e9 s\u00f3n elles mateixes qui minimitzen els s\u00edmptomes. A vegades pensen que tenen moltes coses a fer. Per exemple, un cop un dona que tenies problemes de cor em va arribar a dir que no podia anar a l\u2019hospital perqu\u00e8 havia de preparar el dinar de Nadal\u00bb, explica la cardi\u00f2loga.<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia, la cap d\u2019Obstetr\u00edcia i Ginecologia de l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron, Elena Carreras, explica que, en general, \u00ables dones tenen aquest car\u00e0cter m\u00e9s cuidador, que fa que el primer sigui l\u2019entorn i les persones que tenen a c\u00e0rrec seu i, despr\u00e9s, es cuidin a elles mateixes\u00bb.<\/p>\n Pel que fa als factors de risc associats a les malalties cardiovasculars, a banda dels exemples cl\u00e0ssics com el tabac o l\u2019obesitat, hi ha factors espec\u00edfics en les dones que sovint no es tenen en compte. \u00abPer exemple, les dones que han tingut diabetis gestacional o que han tingut hipertensi\u00f3 durant l\u2019embar\u00e0s tenen m\u00e9s possibilitats de tenir malalties coron\u00e0ries en el futur. Tamb\u00e9 tenen m\u00e9s risc les dones amb ovaris poliqu\u00edstics o les que han tingut una menopausa molt preco\u00e7. Aquests factors, a vegades, el mateix metge o metgessa no els t\u00e9 en compte\u00bb, explica la Dra. Mauri. \u00abDetectar aquests factors de risc \u00e9s molt important. Si una persona t\u00e9 aquests factors relacionats amb l\u2019embar\u00e0s, cal insistir molt a reduir altres factors de risc que s\u00ed que depenen de la pacient, com el consum de tabac o el sedentarisme\u00bb, afegeix.<\/p>\n Sovint, els mals i patiments de les dones s\u2019associen a l\u2019estr\u00e8s o l\u2019ansietat. Es t\u00e9 la concepci\u00f3 que les dones tenen m\u00e9s problemes de salut mental, per\u00f2 realment si a la depressi\u00f3 i l’ansietat, m\u00e9s freq\u00fcent en dones, els afegim l’alcoholisme i el su\u00efcidi, la prevalen\u00e7a \u00e9s semblant en tots dos sexes. Tot i aix\u00f2, l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica demostra que les dones tenen m\u00e9s probabilitats de sortir d\u2019una primera consulta amb un diagn\u00f2stic de trastorn mental, mentre que en els homes es pensa m\u00e9s en una altra causa i es demanen proves complement\u00e0ries. Aquest biaix de g\u00e8nere, sovint, es tradueix en una sobremedicaci\u00f3 de les dones. De fet, segons les dades, el 85% dels psicof\u00e0rmacs s\u2019administren a dones.<\/p>\n \u00abA les dones els donen cinc vegades m\u00e9s antidepressius que als homes\u00bb, explica la metgessa especialista en endocrinologia Carme Valls, autora del llibre Mujeres invisibles para la medicina, en una entrevista al Diari de la Sanitat<\/em><\/a>. Segons Valls, s\u2019obvia la dimensi\u00f3 social i econ\u00f2mica de la salut. \u00abEl problema \u00e9s que hi ha un desconeixement de les causes dels s\u00edmptomes de les dones. Evidentment, pot ser que les dones pateixin m\u00e9s ansietat, a causa de les seves condicions de treball, sovint prec\u00e0ries. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00f3n problemes socials, no m\u00e8dics. Els problemes socials de les dones no s\u2019han de tractar amb pastilles, sin\u00f3 canviant les seves condicions de vida i de treball. El que es fa, per\u00f2, \u00e9s tractar les dones amb sedants i antidepressius\u00bb, expressa.<\/p>\n Mar\u00eda Teresa Ruiz Cantero coincideix: \u00abS\u2019est\u00e0 tractant de manera farmacol\u00f2gica el que s\u00f3n problemes socials. Qu\u00e8 tinc dolor? Doncs un analg\u00e8sic. Qu\u00e8 no puc dormir? Orfidal. Hi ha un medicament per cada un dels s\u00edmptomes, per\u00f2 la causa segueix existint, i aquesta no es tracta\u00bb. Per la investigadora, el principal problema \u00e9s que els metges i metgesses de medicina general no tenen temps suficient per fer un bon diagn\u00f2stic. \u00abAmb una consulta de cinc minuts no es pot diagnosticar i, encara menys, tractar un problema\u00bb.<\/p>\n Carme Catal\u00e1n, en nom de la Xarxa de dones per la salut<\/a>, argumenta que cal treballar per un model feminista de salut, tenint en compte la dimensi\u00f3 bio-psico-social i mediambiental. \u00abNom\u00e9s actuant des de tots els vessants, podrem millorar la salut de les dones i del conjunt de la poblaci\u00f3\u00bb, afirma.<\/p>\n La mirada antropoc\u00e8ntrica en la medicina pot provocar tamb\u00e9 la invisibilitzaci\u00f3 d\u2019algunes malalties, darrere d\u2019un diagn\u00f2stic de s\u00edmptomes psicosom\u00e0tics o de patologia mental. \u00c9s el cas, per exemple, d\u2019algunes malalties inflamat\u00f2ries digestives, com la malaltia de Crohn, en qu\u00e8 es produeix una major demora diagn\u00f2stica en les dones perqu\u00e8 s\u2019assumeix que si les dones tenen diarrea o estrenyiment, \u00e9s perqu\u00e8 estan ansioses o estressades.<\/p>\n Un altre exemple \u00e9s la fibromi\u00e0lgia, caracteritzada per un dolor cr\u00f2nic a tot el cos i una sensaci\u00f3 dolorosa a la pressi\u00f3 en uns punts espec\u00edfics. A m\u00e9s de dolor, la fibromi\u00e0lgia pot ocasionar rigidesa generalitzada, sensaci\u00f3 d’inflamaci\u00f3 a mans i peus i molt cansament, i tamb\u00e9 es poden notar formiguejos poc definits que afecten de manera difusa, sobretot les mans. Es reconeix com una s\u00edndrome, fet que significa que el reumat\u00f2leg la pot identificar quan troba en una determinada persona unes alteracions que concorden amb les que han estat pr\u00e8viament fixades per al diagn\u00f2stic.<\/p>\n La fibromi\u00e0lgia \u00e9s una malaltia m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones, que afecta un 4,2% de dones a l\u2019estat espanyol. No es coneix la causa ni tampoc t\u00e9 un tractament espec\u00edfic, sin\u00f3 que es tracta amb f\u00e0rmacs per millorar el dolor. Segons escriu Carme Valls al seu llibre, \u00abs\u2019ha atribu\u00eft a aquesta malaltia, sense proves objectives, tota mena de dolors musculars per als quals no es trobava cap explicaci\u00f3\u00bb. En aquest sentit, Valls q\u00fcestiona que es tracti amb psicof\u00e0rmacs i argumenta que calen m\u00e9s investigacions que estudi\u00efn les dones diagnosticades amb fibromi\u00e0lgia.<\/p>\n Una altra malaltia sovint oblidada, encara que cada vegada m\u00e9s coneguda, \u00e9s l\u2019endometriosi. Es tracta d\u2019una malaltia cr\u00f2nica en la qual l\u2019endometri, que \u00e9s el teixit que recobreix l\u2019\u00fater, creix i s\u2019implanta fora de la cavitat original. Pot causar un dolor incapacitant durant la menstruaci\u00f3, un sagnat abundant i dificultar les relacions sexuals. A m\u00e9s, entre un 30 i un 50% de les dones que la pateixen presenten greus problemes de fertilitat. Malgrat ser una malaltia poc investigada, s\u2019estima que l\u2019endometriosi afecta, en m\u00e9s o menys grau, una de cada deu dones.<\/p>\n \u00abDurant molts anys, s\u2019ha negat el dolor que produeix l\u2019endometriosi i l\u2019invalidant que pot ser en alguns casos. Recon\u00e8ixer-la \u00e9s el primer pas per fer un diagn\u00f2stic i tractar-la, per\u00f2 si s\u2019associa amb una q\u00fcesti\u00f3 psicosom\u00e0tica, no es podr\u00e0 tractar mai\u00bb, destaca la cap d\u2019Obstetr\u00edcia i Ginecologia de l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron, Elena Carreras. Segons la metgessa, s\u2019ha avan\u00e7at molt en el reconeixement de l\u2019endometriosi, per\u00f2 altres alteracions com el dolor pelvi\u00e0 cr\u00f2nic o el vaginisme s\u00f3n \u00ables grans oblidades\u00bb.<\/p>\n Des de l\u2019inici de la vacunaci\u00f3 contra la Covid-19, diverses dones han compartit a trav\u00e9s de les xarxes socials experi\u00e8ncies de desajustos en el cicle menstrual despr\u00e9s de rebre la vacuna<\/a>, amb sagnats m\u00e9s abundants i prolongats, i tamb\u00e9 endarreriments o retards en l\u2019arribada de la regla. En aquest cas es veu clarament el biaix de g\u00e8nere en els estudis cl\u00ednics que, malgrat que van incloure dones, no van contemplar la difer\u00e8ncia entre sexes: \u00abNing\u00fa va pensar que les vacunes contra la Covid-19 podrien alterar la menstruaci\u00f3, perqu\u00e8 no es va pensar que hi ha efectes secundaris davant les vacunes i medicaments que afecten espec\u00edficament a les dones\u00bb, expressa Carreras.<\/p>\n Despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 d\u2019aquestes alteracions menstruals, ara es comencen a fer estudis sobre com afecten les vacunes al cicle menstrual. A Espanya, la Universitat de Granada ha iniciat el Proyecto EVA<\/a>, liderat per la investigadora Laura Baena. La iniciativa investiga possibles alteracions menstruals despr\u00e9s de la vacuna contra el coronavirus. A la fase inicial del projecte s’ha recollit informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant un q\u00fcestionari en l\u00ednia que compta amb m\u00e9s de 14.000 respostes en qu\u00e8 set de cada deu dones asseguren haver presentat canvis en la seva menstruaci\u00f3 despr\u00e9s de vacunar-se.<\/p>\n Pel que fa a les difer\u00e8ncies entre homes i dones amb relaci\u00f3 a l\u2019afectaci\u00f3 de la Covid-19, se sap que el coronavirus ha provocat s\u00edmptomes m\u00e9s severs i m\u00e9s mortalitat en homes, per\u00f2, en canvi, les dones pateixen m\u00e9s Covid persistent. Es calcula que entre un 10% i un 20% de les persones que han passat la infecci\u00f3 per coronavirus continuen tenint-ne s\u00edmptomes mesos despr\u00e9s.<\/p>\n La simptomatologia \u00e9s molt diversa: fatiga, mal de cap, taquic\u00e0rdia, dolor muscular i articular, p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, dificultat per respirar i opressi\u00f3 al pit\u2026 malgrat que ara s\u2019ha estudiat m\u00e9s la malaltia, durant mesos hi va haver un gran desconeixement i una elevada infradetecci\u00f3. \u00abMolts professionals sanitaris han atribu\u00eft els nostres s\u00edmptomes a l\u2019angoixa o a la hipocondria\u00bb, explicava Esperanza Martin, metgessa de fam\u00edlia del CAP Maragall, en una entrevista al Diari de la Sanitat<\/em><\/a> on explicava la seva experi\u00e8ncia com a pacient de Covid persistent.<\/p>\n Segons Carme Valls, el primer pas per revertir el biaix de g\u00e8nere en la medicina \u00e9s canviar la mirada en la ci\u00e8ncia i introduir-hi la perspectiva de g\u00e8nere. \u00abHa de n\u00e9ixer una ci\u00e8ncia amb perspectiva de g\u00e8nere i, despr\u00e9s, aquesta mirada s\u2019ha de transmetre a les facultats de ci\u00e8ncies de salut, de manera que els nous professionals que es gradu\u00efn, els metges, metgesses, infermeres, infermers, psic\u00f2logues, psic\u00f2legs\u2026 ja tinguin una mirada diferent i entenguin que hi ha malalties que afecten de manera diferent a homes i dones\u00bb, remarca.<\/p>\n En aquest sentit, durant els darrers anys, s\u2019estan fent esfor\u00e7os des de diverses institucions per la incorporaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere a les universitats. Per exemple, el 2018, la Xarxa Vives d’Universitats (XVU), formada per 22 universitats dels territoris de parla catalana, va publicar unes guies per a la incorporaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere en la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria, sota la coordinaci\u00f3 de Teresa Cabruja (de la Universitat de Girona), M. Jos\u00e9 Rodr\u00edguez (de la Universitat d\u2019Alacant) i T\u00e0nia Verge (de la Universitat Pompeu Fabra, i actual consellera d\u2019Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat).<\/p>\nRecerca androc\u00e8ntrica<\/h3>\n
Malalties cardiovasculars, primera causa de mort en les dones<\/h3>\n
\u00abAix\u00f2 \u00e9s estr\u00e8s\u00bb<\/h3>\n
Malalties oblidades<\/h3>\n
Biaix de g\u00e8nere en la Covid<\/h3>\n
Canviar la mirada<\/h3>\n