La S\u00edndrome d’Ovari Poliqu\u00edstic (o SOP) \u00e9s una patologia que tenim d’entre el 6 i el 21% de la poblaci\u00f3 en edat reproductiva. \u00c9s un trastorn hormonal molt freq\u00fcent. Per\u00f2, que sigui freq\u00fcent, no significa que no sigui complex. Primer, perqu\u00e8 \u00e9s un trastorn tant ginecol\u00f2gic com endocr\u00ed. Per tant, no solament est\u00e0 relacionat amb el sistema reproductiu, sin\u00f3 que, en general, est\u00e0 relacionat amb tot el cos. El 70% de les dones amb SOP tenen, tamb\u00e9, un trastorn anomenat resist\u00e8ncia a la insulina (RI), un problema metab\u00f2lic que altera els ovaris i provoca s\u00edmptomes com la irregularitat del cicle, l’exc\u00e9s de greix corporal, incapacitat per aprimar… inicialment, el SOP \u00e9s una patologia indolora, passiva fins i tot, per\u00f2 una SOP \u00abmal portat\u00bb implica que, a la llarga, es caur\u00e0 el cabell per l’exc\u00e9s d’andr\u00f2gins, tindr\u00e0s brots d’acne, problemes en les articulacions, amb les tiroides, problemes de fertilitat, cardiovasculars… Una SOP \u00abmal portat\u00bb podria suposar, fins i tot, una mort prematura.<\/p>\n
El diagn\u00f2stic requereix tres criteris b\u00e0sics (anomenats els criteris de Rotterdam): cicles irregulars (de dos mesos cap endavant); signes d’hiperandrogenisme, que \u00e9s una an\u00e0lisi amb un exc\u00e9s d’andr\u00f2gins o pres\u00e8ncia de p\u00e8ls en zones masculines (hirsutisme); i per \u00faltim, una ecografia en la qual es poden veure els ovaris amb una aparen\u00e7a poliqu\u00edstica. Hi ha diferents tipologies de SOP, el de\/per RI \u00e9s la m\u00e9s comuna. Per\u00f2 cada SOP \u00e9s un m\u00f3n, igual que cada dona o persona amb ovaris ho \u00e9s.<\/p>\n
D’acord. Ara, realment: qu\u00e8 \u00e9s la SOP? Deixant les dades i els cientifismes de banda, com a persona que t\u00e9 SOP, com a persona que fa cinc anys que li ho van diagnosticar, que tenia cicles de sis a nou mesos, que t\u00e9 tots els s\u00edmptomes, que fa m\u00e9s d’un any que est\u00e0 controlant la seva SOP, us puc dir que, en realitat, no ho s\u00e9. Realment no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s la S\u00edndrome d’Ovari Poliqu\u00edstic. Puc ser objectiva, dir que el que he descrit en els anteriors par\u00e0grafs \u00e9s la SOP, tot el que he anat llegint en diferents llibres, el que he anat investigant pel meu propi compte, per\u00f2 una part de mi segueix sense sentir-se identificada. No del tot. Una cosa que em va ajudar molt va ser descobrir que la paraula \u00abs\u00edndrome\u00bb significa c\u00famul de s\u00edmptomes. A mi em sembla, per experi\u00e8ncia personal i per casos que conec, que la SOP \u00e9s un calaix on ens han posat totes les que acomplim uns certs requeriments (els criteris de Rotterdam) sense saber exactament si tenim la mateixa patologia. I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, ja us ho avan\u00e7o, perqu\u00e8 no hi ha estudis. Aix\u00ed que suposo que el temps ens ho dir\u00e0.<\/p>\n
Per\u00f2 si hi ha una cosa amb la qual podem connectar totes \u00e9s que, tenir SOP (o, en definitiva, tenir una patologia ginecol\u00f2gica, una patologia \u00abde dones\u00bb), significa, \u00e9s clar, tenir una cosa de la qual no pots parlar, no del tot, i una cosa que no acabes d’entendre, doncs ning\u00fa t’ha ensenyat res. Et diuen el teu diagn\u00f2stic, t’expliquen quatre coses mal explicades i amb pressa, quatre directrius in\u00fatils i totalment combinables: has d’aprimar-te, et costar\u00e0 quedar-te embarassada i t\u00e9, aqu\u00ed tens les anticonceptives. I au, a buscar-se la vida. Per\u00f2, qu\u00e8 voleu que faci jo, amb tot aix\u00f2? Aix\u00f2 em vaig preguntar, quan tenia dinou anys, una depressi\u00f3 considerable, em queia el cabell a grans quantitats i no podia aprimar-me. Ning\u00fa em va ajudar. Ning\u00fa no em va dir qu\u00e8 havia de fer amb aquesta criatura que tenia a dins i que no em feia res de bo.<\/p>\n
Vaig prendre anticonceptives durant dos anys i, al principi, els meus s\u00edmptomes van millorar. Una miqueta, una bufada d’aire fresc i nou. Per\u00f2 despr\u00e9s van empitjorar. I aqu\u00ed va ser quan vaig decidir investigar. I em vaig adonar de moltes coses. Que els professionals no t’ajuden (i per qu\u00e8 ser\u00e0…? El sistema? La societat? No ve tot del mateix indret?). Tenia dinou anys quan em van dir que em costaria quedar-me embarassada (per\u00f2, i a mi qu\u00e8? La meva \u00fanica responsabilitat \u00e9s treure bones notes a la uni!). Quan em van dir que tenia sobrep\u00e8s, que em pos\u00e9s a r\u00e8gim (com si jo no hagu\u00e9s intentat, com si no fos conscient del meu cos des que soc una nena). I, despr\u00e9s de dos anys menjant insuficientment, anant al gimn\u00e0s amb els budells udolant, veient com les meves companyes d’spinning<\/em> s’aprimaven i jo no, em vaig adonar que tot aix\u00f2 era el pitjor que li podria haver fet amb el meu pobre i patidor cos. Que el r\u00e8gim hipocal\u00f2ric posa el cos a un estr\u00e8s innecessari, que les hormones s’alteren, que tot empitjora. Que l’anticonceptiva \u00e9s un esparadrap petit i insuficient davant aquell tall llarg i profund, que funciona fins que deixa de funcionar (qui es vol posar una tireta en una ferida tan gran? Una ferida oberta que no es pot curar sense punts…?). Amb les anticonceptives no hi ha regla. De fet, aquesta \u00abregla\u00bb t\u00e9 un nom molt lleig que deixa la pell de gallina: sagnat per deprivaci\u00f3. Uau.<\/p>\n I ara (ai, ara!)… Ara em trobo que haig d’anar al metge amb els deures fets i el tema ben estudiat. Que, \u00e9s clar, tots haur\u00edem de saber una mica de medicina i sanitat, doncs, al cap i a la fi, \u00e9s el nostre cos. Per\u00f2 jo he hagut d’aprendre a la for\u00e7a perqu\u00e8, si no ho feia, sentia que no estava vivint. Que em deixava emportar i mal aconsellar i orbitava dins un n\u00favol contaminat des del qual no podia fer res m\u00e9s que veure com em passava la vida pel davant. Ara he apr\u00e8s a demanar explicacions, indagar, tot i haver patit el trauma de les respostes condescendents. He apr\u00e8s a preguntar, preguntar i preguntar, a demanar segones, terceres i quartes opinions. I, gr\u00e0cies a fer-ho, m’han sorpr\u00e8s diagn\u00f2stics tan inesperats com, de sobte, tenir una altra malaltia autoimmune que, en principi, \u00abno t\u00e9 res a veure amb el SOP\u00bb, per\u00f2 vaja! Quina sorpresa! S\u00ed que t\u00e9 a veure. Perqu\u00e8 es donen la m\u00e0, \u00e9s un cicle sense fi, que d\u00f3na voltes i voltes i voltes…<\/p>\n El m\u00f3n no est\u00e0 fet per a nosaltres. L’estr\u00e8s ens enfonsa, l’ansietat \u00e9s cada vegada m\u00e9s abundant. No cal que us descrigui la societat i el m\u00f3n en el qual vivim, un m\u00f3n que no \u00e9s compatible amb ning\u00fa, per\u00f2 que no ho \u00e9s (encara menys) amb nosaltres. Som molt vulnerables. Anar a treballar i tenir una setmana d’estr\u00e8s ja suposa, per a mi, un retard en el cicle d’un o dos mesos. Per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, la contaminaci\u00f3 i els disruptors endocrins que aquesta comporta empitjora els s\u00edmptomes del SOP.<\/p>\n De vegades m’agradaria parlar amb la meva jo del passat i dir-li que no passa res, que no es preocupi. Que no s’esforci tant per aprimar. Que esborri aquelles male\u00efdes apps<\/em> que mesuren les calories, que no escolti als jutges de l’alimentaci\u00f3, que no plori per \u00abmenjar de m\u00e9s\u00bb. Que no li faci cas al metge que li va dir que era una hipocondr\u00edaca per preocupar-se pels seus s\u00edmptomes, per investigar, per tenir dubtes. Aquell que li va dir grassa. Aquella que li va dir que es penediria de deixar les anticonceptives. Que no es preocupi si se sent perduda, si est\u00e0 saturada. Que les respostes arribaran, a poc a poc. Estan arribant. El m\u00f3n est\u00e0 comen\u00e7ant a canviar i sembla que de mica en mica hi ha m\u00e9s professionals especialitzats i sensibilitzats amb la S\u00edndrome d’Ovari Poliqu\u00edstic. I, tot i que encara no s\u00f3n suficients, cada com hi ha m\u00e9s estudis. M\u00e9s estudis on es pren consci\u00e8ncia del biaix de g\u00e8nere en la medicina<\/a>, on es t\u00e9 en consideraci\u00f3 el cicle i les seves fluctuacions hormonals, la import\u00e0ncia de l’\u00fater i l’ovulaci\u00f3.<\/p>\n Tot i que encara \u00e9s una patologia incompresa, encara que no ens acabem de comprendre del tot, les coses estan canviant. Estem sortint a la palestra, estem parlant i explicant la nostra hist\u00f2ria i ja no ens fa vergonya parlar de la nostra regla (o la manca d’aquesta), si estem ovulant o no, si estem patint pel mal d’ovaris, per la s\u00edndrome premenstrual… Ja no es fa por parlar de la SOP, de l’endometriosi, de la dismenorrea, la fibromi\u00e0lgia… i jo crec que \u00e9s molt important deixar de banda la vergonya que la societat ens ha imposat, deixar de patir en silenci, ocultar patologies cr\u00f2niques, que no tenen cap mena de cura perqu\u00e8 no se sap si es poden curar. De patologies, les nostres mares i les nostres \u00e0vies n’han tingut i mai ho van arribar a saber. Patologies que tindran les nostres filles. \u00c9s important queixar-nos. \u00c9s important que parlem una miqueta m\u00e9s (o molt, molt\u00edssim!) de la S\u00edndrome d’Ovari Poliqu\u00edstic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La S\u00edndrome d’Ovari Poliqu\u00edstic (o SOP) \u00e9s una patologia que tenim d’entre el 6 i el 21% de la poblaci\u00f3 en edat reproductiva. \u00c9s un trastorn hormonal molt freq\u00fcent. Per\u00f2, que sigui freq\u00fcent, no significa que no sigui complex. Primer, perqu\u00e8 \u00e9s un trastorn tant ginecol\u00f2gic com endocr\u00ed. Per tant, no solament est\u00e0 relacionat amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":326,"featured_media":29546,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2225],"class_list":["post-29542","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-sindrome-dovari-poliquistic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29542","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/326"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29542"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29542\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}