{"id":29567,"date":"2022-03-15T06:30:10","date_gmt":"2022-03-15T05:30:10","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29567"},"modified":"2022-03-15T06:30:10","modified_gmt":"2022-03-15T05:30:10","slug":"els-infants-no-son-de-goma-com-afecta-la-violencia-als-seus-cervells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/03\/15\/els-infants-no-son-de-goma-com-afecta-la-violencia-als-seus-cervells\/","title":{"rendered":"Els infants no s\u00f3n de goma: com afecta la viol\u00e8ncia als seus cervells?"},"content":{"rendered":"<p>\u00abEls infants no s\u00f3n de goma\u201d. Amb aquestes paraules Jaume Lanaspa, assessor de presid\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 \u2018La Caixa\u2019 s\u2019ha referit a la creen\u00e7a popular que diu que les criatures superen amb molta facilitat qualsevol problema o impediment, sense repercussions greus. \u201cI, en tot cas, les gomes, quan les poses al sol s\u2019esquerden i es trenquen\u201d, afegeix Violant Cervera, consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Ambd\u00f3s han estat encarregats d\u2019inaugurar la primera sessi\u00f3 del cicle <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=epJdnqT5HQs\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Viol\u00e8ncia contra la inf\u00e0ncia, prevenci\u00f3 i reparaci\u00f3<\/em><\/a>, organitzat pel CaixaForum Macaya i el Club de Roma i celebrat a Barcelona.<\/p>\n<p>En la primera de les trobades s\u2019ha pres per objectiu analitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies del maltractament infantil en la neurobiologia del cervell. \u00c9s a dir: quins efectes t\u00e9 la viol\u00e8ncia sobre la conducta i la manera de relacionar-se de les criatures. I \u00e9s que \u201call\u00f2 que ens fa emmalaltir mentalment est\u00e0 molt relacionat amb el nostre entorn. El cervell hum\u00e0 \u00e9s un intermediari entre l\u2019entorn i la conducta que desenvolupem per sobreviure, tot amanit amb la consci\u00e8ncia, que ens permet anticipar-nos de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les nostres accions\u201d, ha apuntat Lourdes Fa\u00f1an\u00e1s, catedr\u00e0tica de la UB i investigadora principal del <a href=\"https:\/\/www.cibersam.es\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">CIBERSAM<\/a>.<\/p>\n<p>Amb aquesta afirmaci\u00f3, Fa\u00f1an\u00e1s apunta a que hi ha una relaci\u00f3 directa i cient\u00edfica entre haver viscut una situaci\u00f3 traum\u00e0tica i acabar desenvolupant dificultats per relacionar-se o per controlar els impulsos. I aquests efectes s\u2019intensifiquen en la inf\u00e0ncia per una senzilla ra\u00f3: \u201cels models mentals es construeixen en bona part a la inf\u00e0ncia, moment en qu\u00e8 el vincle amb la realitat \u00e9s la fam\u00edlia. Si hi ha viol\u00e8ncia familiar de qualsevol tipus, els nens aprenen -i aix\u00ed ho ensenyen al seu cervell- que el m\u00f3n \u00e9s hostil\u201d, ha apuntat la investigadora.<\/p>\n<blockquote><p>Una de les grans complicacions de la viol\u00e8ncia intrafamiliar \u00e9s que els infants necessiten els seus agressors per sobreviure.<\/p><\/blockquote>\n<p>Aix\u00ed, els s\u00edmptomes m\u00e9s freq\u00fcents acostumen a ser el mal comportament, la manca de concentraci\u00f3, l\u2019agressivitat i, en alguns casos, actituds autolesives o depressives. Per\u00f2 aquests nom\u00e9s s\u00f3n la punta de l\u2019iceberg. \u201cLes criatures que s\u2019han enfrontat a diverses situacions traum\u00e0tiques, m\u00e9s o menys sostingudes en el temps, pateixen el que anomenem trauma complex\u201d, diu Soledad Moreno, psiquiatra infantil de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. \u201cEns referim a traumes causats per una altra persona, que succeeixen en un entorn que, te\u00f2ricament, hauria de ser de confian\u00e7a i del qual no es pot fugir\u201d, afegeix. I \u00e9s que aquesta \u00e9s una de les grans complicacions de la viol\u00e8ncia a la inf\u00e0ncia: les v\u00edctimes necessiten els seus agressors per sobreviure.<\/p>\n<p>\u201cEls \u00e9ssers humans estem pensats per buscar solucions. Per\u00f2 les criatures no tenen aquesta oportunitat perqu\u00e8 tenen la necessitat de conservar el vincle amb els seus pares, encara que siguin els seus agressors. I, arran d\u2019aix\u00f2, construeixen un autoconcepte negatiu, se senten culpables i mereixedors de la viol\u00e8ncia, fet que els ajuda a conservar el vincle\u201d, apunta la psiquiatra. Tot aquest context de trauma genera una S\u00edndrome de l\u2019Estr\u00e8s Posttraum\u00e0tic Complex, que es tradueix en regressions, alteracions extremes i desregulaci\u00f3 emocional. \u201cQue ning\u00fa els hagi acompanyat en aquestes experi\u00e8ncies, que els digui que el que senten \u00e9s normal, fa que invalidin el trauma o que intentin enterrar les seves emocions, perqu\u00e8 no creuen que estigui b\u00e9 sentir-se com se senten\u201d, afegeix Moreno.<\/p>\n<figure id=\"attachment_29568\" aria-describedby=\"caption-attachment-29568\" style=\"width: 2048px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/03\/Ponents-2048x1536-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-29568 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/03\/Ponents-2048x1536-1.jpg\" alt=\"\" width=\"2048\" height=\"1536\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-29568\" class=\"wp-caption-text\">D\u2019esquerra a dreta: les ponents L. Fa\u00f1an\u00e1s, S. Moreno i L. Marqu\u00e8s, i Ester Cabanes, directora general d\u2019Atenci\u00f3 a la Inf\u00e0ncia i l\u2019Adolesc\u00e8ncia | CaixaForum<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Alteracions en el cervell<\/h3>\n<p>La psiquiatra assegura que els adolescents que han patit viol\u00e8ncia acostumen a reaccionar de manera que es podria entendre com exagerada a situacions normals. \u201cSovint una olor, sensaci\u00f3 o record els poden provocar una regressi\u00f3 a una situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia que faci que reaccionin de manera descontrolada\u201d, explica. Aquest comportament, que \u00e9s una manera d\u2019escapar d\u2019una situaci\u00f3 que els fa rememorar el trauma, no \u00e9s volunt\u00e0ria, sin\u00f3 que ve causada per una alteraci\u00f3 del cervell, recorrent en infants que han sofert viol\u00e8ncia en una edat primerenca.<\/p>\n<blockquote><p>Els infants v\u00edctimes de maltractament presenten nivells m\u00e9s elevats de cortisol que els fa m\u00e9s sensibles a la por i viure permanentment alerta i estressats.<\/p><\/blockquote>\n<p>Aix\u00ed ho afirma Laia Marqu\u00e8s, investigadora de la UB especialitzada en conseq\u00fc\u00e8ncies neurobiol\u00f2giques del maltractament infantil. Per explicar-ho ens hem de remetre a la petita inf\u00e0ncia: durant els primers dos anys, el cervell es desenvolupa en un 80% en base a les experi\u00e8ncies viscudes. Una de les m\u00e9s importants \u00e9s la corregulaci\u00f3: \u201cel vincle entre l\u2019adult m\u00e9s proper i la criatura marca molt\u00edssim. Si el menut no se sent protegit i consolat, el seu cervell es formar\u00e0 al voltant del dubte de si \u00e9s o no mereixedor d\u2019ajuda i protecci\u00f3\u201d. Si aix\u00f2 passa, el nad\u00f3 creix amb uns alts nivells de cortisol, l\u2019hormona de l\u2019estr\u00e8s, que ens fa estar alerta en situacions hostils. \u201cUn mecanisme de superviv\u00e8ncia que, en alts nivells, \u00e9s neurot\u00f2xic i pot provocar malalties mentals\u201d, apunta Marqu\u00e8s.<\/p>\n<p>Segons s\u2019extreu d\u2019una investigaci\u00f3 realitzada al Departament de Biologia Evolutiva de la UB, els infants que han patit maltractament mostren uns nivells constants i m\u00e9s elevats de cortisol, especialment a la nit. \u00c9s a dir: estan m\u00e9s estressats i acostumen a patir d\u2019insomni. Aquesta alteraci\u00f3 tamb\u00e9 afecta a com es formen els seus cervells. Segons la investigaci\u00f3, \u201cun sobre desenvolupament del cervell primitiu, que gestiona la por, no deixa pas a la formaci\u00f3 del cervell racional, que d\u00f3na sentit a les coses. Tamb\u00e9 es detecta menys evoluci\u00f3 en la zona que regeix la mem\u00f2ria, per tal d\u2019oblidar els episodis traum\u00e0tics\u201d, apunta Marqu\u00e8s.<\/p>\n<p>Les conseq\u00fc\u00e8ncies del trauma, per\u00f2, no s\u00f3n irreversibles. Aix\u00ed almenys ho destaca Marqu\u00e8s, que apunta que, segons la investigaci\u00f3, els infants v\u00edctimes de maltractament que van ser adoptats abans dels cinc anys van ser capa\u00e7os de reestructurar els eixos dels seus cervells abans de la pubertat. \u201cCom abans reaccionem, millor. La psicoter\u00e0pia \u00e9s efectiva, com tamb\u00e9 ho \u00e9s l\u2019educaci\u00f3. Hem de refer els vincles des de l\u2019afecte, no des del discurs. Els cervells danyats s\u00f3n un mecanisme d\u2019autodefensa, que han servit perqu\u00e8 una criatura pogu\u00e9s sobreviure, per\u00f2 que ara els causa problemes. I aix\u00f2 mai no \u00e9s una tria personal. Hem d\u2019acompanyar-los, entendre la seva por des del respecte perqu\u00e8 el nen pugui viure, no nom\u00e9s sobreviure\u201d, assegura Laia Marqu\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abEls infants no s\u00f3n de goma\u201d. Amb aquestes paraules Jaume Lanaspa, assessor de presid\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 \u2018La Caixa\u2019 s\u2019ha referit a la creen\u00e7a popular que diu que les criatures superen amb molta facilitat qualsevol problema o impediment, sense repercussions greus. \u201cI, en tot cas, les gomes, quan les poses al sol s\u2019esquerden i es [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":29569,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2226],"class_list":["post-29567","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-maltractament-infantil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29567"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29567\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}