Despr\u00e9s de dos anys de pand\u00e8mia, els professionals de la salut acumulen nivells de malestar f\u00edsic i mental molt elevats. Un malestar que es perllonga en el temps i que no mostra indicis significatius de recuperaci\u00f3. Estr\u00e8s, ansietat, sobrec\u00e0rrega de treball, esgotament f\u00edsic, baixes per positiu en Covid\u2026 una suma de factors han acabat passant factura als professionals sanitaris. Tant \u00e9s aix\u00ed que un de cada cinc professionals sanitaris s’ha plantejat deixar la professi\u00f3. A m\u00e9s, durant aquest per\u00edode des de l’inici de la pand\u00e8mia, m\u00e9s de la meitat dels professionals o b\u00e9 han acudit ja a serveis de salut mental (un 39%) o b\u00e9 es plantegen fer-ho (un 15%). Una demanda que duplica la que hi havia a l\u2019estiu de 2020 (25%), poc despr\u00e9s de la primera onada.<\/p>\n
S\u00f3n alguns dels resultats de la darrera enquesta de la Fundaci\u00f3 Galatea, que ha monitorat l\u2019estat de salut f\u00edsica i mental dels professionals de Catalunya des que va esclatar la pand\u00e8mia. En concret, hi han participat set col\u00b7lectius professionals de l\u2019\u00e0mbit de la salut: metges, infermeres, odont\u00f2legs, farmac\u00e8utics, psic\u00f2legs, veterinaris i treballadors socials.<\/p>\n
L’estudi, desenvolupat la tardor de l’any passat, denota que, encara que en algun cas ha millorat lleument algun indicador de salut, la majoria de professionals continuen empitjorant o es mantenen i en cap cas es recuperen els nivells anteriors a la pand\u00e8mia. En general, infermeres i treballadores socials (els dos col\u00b7lectius m\u00e9s feminitzats, juntament amb psicologia) s\u00f3n els grups que presenten un pitjor estat de salut percebut. De fet, en tots el col\u00b7lectius, les dones tenen pitjors indicadors que els homes.
\n