{"id":29612,"date":"2022-03-18T06:30:19","date_gmt":"2022-03-18T05:30:19","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29612"},"modified":"2022-03-18T06:30:19","modified_gmt":"2022-03-18T05:30:19","slug":"el-pis-zero-un-trampoli-per-sortir-del-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/03\/18\/el-pis-zero-un-trampoli-per-sortir-del-carrer\/","title":{"rendered":"El Pis Zero, un trampol\u00ed per sortir del carrer"},"content":{"rendered":"

\u201c<\/span>Per a mi, el Pis Zero ha sigut un trampol\u00ed per estar on estic ara\u201d, afirma Rafa Montserrat, que fa m\u00e9s de dos anys que viu en un pis compartit. \u201cJo, el temps que vaig ser aqu\u00ed, vaig estar bastant acollit. Despr\u00e9s de tant de temps al carrer i a la muntanya, quan vaig entrar aqu\u00ed em vaig quedar flipat. Arran de ser aqu\u00ed, vaig poder saltar a un altre lloc, per\u00f2 aqu\u00ed vaig saber tractar amb la gent, vaig saber comportar-me\u201d.<\/span><\/p>\n

Dormir sense el temor que et vinguin a agredir o a robar, \u00e9s un dels elements que m\u00e9s valora en Rafa. \u201cAl carrer em van pegar vuit punyalades. Per robar una r\u00e0dio de res, quatre duros. \u00c9s que fins i tot les vambes i la manta et treuen. \u00c9s molt diferent anar-te\u2019n a dormir amb un ull obert i un altre tancat al carrer, a arribar aqu\u00ed i dir \u2018puc dormir tranquil, relaxat, que no em passar\u00e0 res\u2019\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abaqu\u00ed vaig saber tractar amb la gent, vaig saber comportar-me\u201d <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Ester S\u00e1nchez \u00e9s la responsable del departament de Suport a la Persona d\u2019Arrels i directora del Pis Zero, situat en el primer pis del n\u00famero 84 del carrer del Carme de Barcelona, del qual destaca la doble vessant d’allotjament i de sensibilitzaci\u00f3. \u201cJo crec que l’\u00e8xit del Pis Zero est\u00e0 en l’acollida. Evidentment, garanteix un sostre, que la nit sigui segura, i permet un descans m\u00ednim, per\u00f2 sempre hi ha hagut una amabilitat, una flexibilitat. \u00c9s un projecte pensat i dissenyat per cobrir les necessitats d’una persona que \u00e9s al carrer i a la qual a priori li costa sortir d’ell perqu\u00e8 est\u00e0 en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social\u201d.<\/span><\/p>\n

Flexibilitat<\/span>
\n<\/span><\/h3>\n

El Pis Zero t\u00e9 deu places, que ocasionalment han arribat a ampliar-se fins a catorze en funci\u00f3 de les necessitats. Obre a les 20 hores en horari d’hivern i a les 21 hores a l’estiu. A partir d’aqu\u00ed, l’hora d’entrada de les persones ateses \u00e9s flexible, si b\u00e9 sovint arriben uns minuts abans perqu\u00e8 despr\u00e9s de passar tota la jornada a la intemp\u00e8rie, els ve de gust estirar-se en el seu llit o sopar alguna cosa calenta. L’\u00fanica condici\u00f3 si venen avan\u00e7ada la nit \u00e9s que siguin curosos i respectin el descans dels altres. Quan arriben, els at\u00e9n un treballador, que procedeix del sector de l’educaci\u00f3 social, i una persona volunt\u00e0ria, a excepci\u00f3 de l’\u00e8poca m\u00e9s dura de la pand\u00e8mia de la covid-19, en la qual nom\u00e9s acudien els professionals. A primera hora del mat\u00ed, despr\u00e9s d’un suc o d\u2019un caf\u00e8 amb galetes, s’acomiaden fins a la nit i a partir de les 8 hores arriba el personal de neteja.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Ester S\u00e1nchez: <\/span>\u00ab\u00c9s un projecte pensat i dissenyat per cobrir les necessitats d’una persona que \u00e9s al carrer i a la qual a priori li costa sortir d’ell perqu\u00e8 est\u00e0 en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social\u201d <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

El Pis Zero est\u00e0 obert als animals de companyia, per a la qual cosa la terrassa suposa un bon lloc. Tamb\u00e9 all\u00e0 es permet que pernoctin persones que se senten m\u00e9s c\u00f2modes en l’exterior que entre quatre parets. \u00c9s el cas d\u2019en Rafa Montserrat, que recorda com preparava el seu matal\u00e0s, coix\u00ed i manta en un rac\u00f3, i com se li acostava l’educador amb un caldo calent i conversaven. \u201cSoc una persona molt tancada per explicar el que sento, per\u00f2 a poc a poc m’he anat obrint amb el Fran, perqu\u00e8 veig que \u00e9s una persona que em t\u00e9 afecte, em dona suport, que quan em veu malament parla amb mi. Et veus acompanyat perqu\u00e8 t’escolta, es posa m\u00e9s o menys en la teva situaci\u00f3, no et critica ni t’acusa. Ell t’escolta, tu vas parlant i et vas deixant anar\u201d.<\/span><\/p>\n

Fran \u00c1lvarez, que treballa al Pis Zero des que va obrir les portes al gener del 2017, tamb\u00e9 recorda aquests moments. \u201cEl Rafa sempre va voler estar fora. Li atabalava estar amb la gent. Aquest \u00e9s un recurs per a totes les persones del carrer, per\u00f2 no hi ha una metodologia en com\u00fa de treball per a totes. Veus com est\u00e0 cada persona i, depenent de les necessitats d’aquesta persona, s\u2019intenta facilitar la seva comoditat\u201d. La clau per enfortir aquests lla\u00e7os de confian\u00e7a sembla estar a \u201cno prejutjar i escoltar, i si et demana algun consell o suggeriment, li dones, des de la humilitat, no des de la imposici\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Fran \u00c1lvarez: \u00ab<\/span>Veus com est\u00e0 cada persona i, depenent de les necessitats d’aquesta persona, s\u2019intenta facilitar la seva comoditat\u201d <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Una altra de les caracter\u00edstiques del Pis Zero \u00e9s que no es prohibeix l’alcohol. Els usuaris que porten begudes alcoh\u00f2liques, han de lliurar-les al treballador, i \u00e9s aquest qui els permet prendre un got de vi o una cervesa mentre sopen, o si desperten inquiets durant la nit. En Fran ha percebut una evoluci\u00f3 positiva quant a la reducci\u00f3 del consum d’alcohol, tenint en compte que un gran nombre de les persones sense llar s\u00f3n dependents. \u201cEl fet de no dir \u2018no beguis alcohol\u2019, sin\u00f3 de dir \u2018jo te\u2019l dono\u2019, fa que, progressivament, a mesura que passen les setmanes, vagin reduint el consum d’alcohol, i hem arribat a un punt en el qual, avui dia, no hi ha cap usuari que consumeixi durant la nit\u201d.<\/span><\/p>\n

\u201c<\/span>Quan arriba un usuari nou al pis, veu aquesta tranquil\u00b7litat i s’adapta. Els que acaben d’arribar venen amb l’horari canviat, perqu\u00e8 estan acostumats a dormir durant el dia perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s segur, per\u00f2 quan venen aqu\u00ed ja no han de passar la nit en blanc, no han de mantenir-se desperts, descansen de veritat i van habituant-se a l’horari. I ho fem sense pressions, s\u00f3n els mateixos usuaris els que per voluntat pr\u00f2pia decideixen anar baixant el consum, ja no el necessiten per mantenir-se calents durant la nit, com diuen ells, perqu\u00e8 aqu\u00ed ja no passen fred i ja tenen un lloc en qu\u00e8 no els passar\u00e0 res\u201d, exemplifica l\u2019educador.<\/span><\/p>\n

Prohibir el consum d’alcohol podria ocasionar una crisi d’abstin\u00e8ncia, que inclou des de la sensaci\u00f3 de nerviosisme i irritabilitat, a tremolors o n\u00e0usees, i fins i tot la mort. L\u2019Ester S\u00e1nchez remarca que un dels aprenentatges d’aquests cinc anys ha estat com treballar la \u201creducci\u00f3 de danys\u201d. \u201cSi la persona necessita consumir alcohol, aqu\u00ed se li permetr\u00e0 perqu\u00e8 ho necessita, per\u00f2 el Pis Zero no \u00e9s un espai de festa, \u00e9s un espai de descans, de seguretat i d’estar allotjat en qu\u00e8 es permet un consum moderat\u201d.<\/span><\/p>\n

Jos\u00e9 Manuel Sancho Amarilla, que actualment dorm en aquest recurs, coincideix amb l’argument de l’educador i de la directora. \u201cTreure\u2019t de cop de l’alcohol \u00e9s impossible. Reduir-lo, s\u00ed que es pot. Al carrer t’ajuntes amb molta gent, la gent beu i tu acabes bevent. No se sap si \u00e9s l’alcohol el que et porta al carrer o el carrer el que et porta a l’alcohol. Quan ja passen molts anys, no el pots treure de cop perqu\u00e8 et pots posar molt malalt\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Jos\u00e9 Manuel Sancho Amarilla: <\/span>\u201cA mi, m’ataquen, em peguen i em roben cont\u00ednuament, imagina’t si no estigu\u00e9s al Pis Zero\u201d<\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

En Sancho, com habitualment se’l coneix a Arrels, sent que al Pis Zero pot dormir en un espai de seguretat, tot el contrari del que li succeeix al carrer: \u201cA mi, m’ataquen, em peguen i em roben cont\u00ednuament, imagina’t si no estigu\u00e9s al Pis Zero\u201d. \u00c9s d’esperit viatger, li agrada gaudir del moment i evita els conflictes. Cada nit, en funci\u00f3 de si ha sopat pr\u00e8viament o no, pren alguna cosa calenta, es renta i, ja al llit, escolta la r\u00e0dio o s’entret\u00e9 amb alguna pel\u00b7l\u00edcula des del seu m\u00f2bil, connectant-se a la xarxa wifi de l’apartament.<\/span><\/p>\n

En Sancho ha vist altres companys enfadar-se i discutir, i es pren amb filosofia que hi hagi persones que ronquin. \u201cAix\u00f2 \u00e9s inevitable, qu\u00e8 hi farem. Jo em tapo amb la manta fins al cap, i ja est\u00e0. Pot ser que una persona vingui ratllada un dia i la li\u00ef una mica, per\u00f2 \u00e9s un dia. Si sempre \u00e9s la mateixa persona, doncs acabes una miqueta fart, per\u00f2 jo em poso YouTube i segueixo amb les meves coses. Ara mateix, no hi ha cap problema en el Pis Zero\u201d.<\/span><\/p>\n

La norma \u00e9s no faltar al respecte<\/span>
\n<\/span><\/h3>\n

Si b\u00e9 la t\u00f2nica general \u00e9s la de la tranquil\u00b7litat, en cinc anys hi ha hagut nits menys serenes. En aquest recurs denominat de baixa exig\u00e8ncia, la norma \u00e9s no faltar al respecte. Si aix\u00f2 ocorre, o si hi ha alguna discussi\u00f3 pujada de to, el professional intenta calmar els \u00e0nims, per\u00f2 si la pol\u00e8mica continua, l’usuari ha d’abandonar el pis per aquella nit. \u201cS’intenta fer de la millor manera possible per no afectar la resta\u201d, explica el Fran \u00c1lvarez. \u201cA vegades \u00e9s molt dif\u00edcil, en una nit d’hivern i pluja, haver de dir-li a la persona que ha de marxar, i a vegades ho hem hagut de fer, perqu\u00e8 la resta de les persones puguin descansar. Intentem dir-li: \u2018avui has de marxar, per\u00f2 vine dem\u00e0\u2019, i l’endem\u00e0 se\u2019l rep amb els bra\u00e7os oberts, com si no hagu\u00e9s passat res\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\u201cA vegades \u00e9s molt dif\u00edcil, en una nit d’hivern i pluja, haver de dir-li a la persona que ha de marxar, i a vegades ho hem hagut de fer, perqu\u00e8 la resta de les persones puguin descansar.\u00bb <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

En Fran destaca que, tant ell com els seus companys, intenten prevenir que hi hagi situacions de conflicte. \u201cEstem amb quatre ulls. Est\u00e0s atent per evitar que dues persones discuteixin. Agafes una d’elles, desvies l’atenci\u00f3, parles d’una altra cosa, despr\u00e9s parles amb l’altra, i suavitzes la situaci\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n

El voluntariat, l’\u00e0nima del projecte<\/span>
\n<\/span><\/h3>\n

Les volunt\u00e0ries, en la seva majoria dones, s\u00f3n l\u2019\u201c\u00e0nima\u201d del projecte, tal com assenyala la directora. \u201cEl voluntariat \u00e9s una pres\u00e8ncia molt significativa. Si no est\u00e0, com va oc\u00f3rrer en l’\u00e8poca dura de la pand\u00e8mia, s’evidencia molt la seva abs\u00e8ncia. D’alguna manera, fa m\u00e9s m\u00e0gic el projecte. La pres\u00e8ncia d’alg\u00fa que \u00e9s aqu\u00ed per voler acompanyar i escoltar torna m\u00e9s carism\u00e0tic el Pis Zero\u201d.<\/span><\/p>\n

Les persones volunt\u00e0ries acostumen a anar dues nits al mes i tenen una habitaci\u00f3 on dormir. Berta Baixeras \u00e9s una de les m\u00e9s veteranes. Infermera jubilada, assegura que al llarg dels anys ha viscut diferents pisos zero. \u201cEl Pis Zero t\u00e9 etapes, dep\u00e8n molt de les persones que estan i de com van canviant. Ara estem en un bon moment, i en altres etapes hi ha hagut altres moments, per la situaci\u00f3 d’una persona, o de dues. Cadascun som d’una manera i el nostre voltant es veu afectat per aix\u00f2\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Berta Baixeras: <\/span>\u201cEl Pis Zero t\u00e9 etapes, dep\u00e8n molt de les persones que estan i de com van canviant\u00bb <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Acostar-se, parlar i sobretot escoltar \u00e9s el que m\u00e9s fan les volunt\u00e0ries, sempre respectant els temps de la persona atesa, ja que mentre un dia pot mantenir llargues converses, un altre pot no voler relacionar-se amb ning\u00fa. \u201cJo crec que tu has de percebre el que aquella persona no et pot expressar. Aix\u00f2 es fa observant, parlant poc, mirant molt. Tu escoltes i mentrestant et vas fent c\u00e0rrec d’una situaci\u00f3, que no \u00e9s concretament el que t’est\u00e0 dient, sin\u00f3 el que all\u00f2 significa per a aquesta persona, i potser una paraula et dona la clau del que sent, no en aquest moment, sin\u00f3 en la seva vida\u201d. La Berta, com la resta de l\u2019equip, creu que el projecte hauria d\u2019ampliar-se a altres entitats i institucions: \u201cJo no entenc per qu\u00e8 no hi ha m\u00e9s pisos zero\u201d.<\/span><\/p>\n

La volunt\u00e0ria est\u00e0 conven\u00e7uda que un dels aprenentatges que aporta allotjar-se en el Pis Zero \u00e9s la conviv\u00e8ncia. \u201cUn dia has de tolerar una miqueta el teu ve\u00ed i un altre dia el teu ve\u00ed et tolera a tu. Has de comprendre que potser t\u00e9 un mal dia i que tamb\u00e9 pots cuidar l’altre, perqu\u00e8 aqu\u00ed les persones tamb\u00e9 es cuiden entre elles. Cal tenir en compte que, malgrat totes les bondats del Pis Zero, les persones continuen patint\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\u201cJo, com a volunt\u00e0ria, em sento superestimada i supercuidada\u00bb <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

El voluntariat tamb\u00e9 va creant cert vincle i relaci\u00f3 d’afecte amb les persones ateses. \u201cJo, com a volunt\u00e0ria, em sento superestimada i supercuidada. \u00c9s com si vingu\u00e9s una visita a casa teva, saludes i tens una mica de conversa amb aquella persona que et coneix. Jo vinc content\u00edssima\u201d.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

Seguiment continu<\/span>
\n<\/span><\/h3>\n

A aquest recurs nocturn acudeixen persones que ja estan vinculades amb Arrels i a les quals se’ls fa un seguiment. D’una banda, l’equip de carrer i el del centre obert valoren quina soluci\u00f3 residencial se’ls pot oferir a causa de la seva situaci\u00f3 de vulnerabilitat per viure al carrer i poden recomanar el seu acc\u00e9s al Pis Zero. D’altra banda, acull persones que estan a l’espera d’obtenir una pla\u00e7a en un habitatge o en un altre espai estable per evitar que, mentrestant, dormin a la intemp\u00e8rie. A vegades, venen usuaris que habitualment resideixen en una vivenda per\u00f2 que, a causa del seu comportament, se’ls demanen les claus de casa seva i se’ls convida a reflexionar durant uns dies al Pis Zero.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
\u201c\u00c9s important que ning\u00fa torni al carrer\u00bb <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

En aquest \u00faltim cas, l\u2019Ester S\u00e1nchez insisteix que no es tracta d’un c\u00e0stig sin\u00f3 d’un toc d’atenci\u00f3. Residir en un habitatge de l’entitat, sota el model de Housing First (la casa primer), implica fer una aportaci\u00f3 econ\u00f2mica, tenir una conviv\u00e8ncia ve\u00efnal correcta i permetre que Arrels faci un seguiment social. Si una d’aquestes tres condicions no es compleix, se’ls recorda quins s\u00f3n els compromisos adquirits. \u201c\u00c9s important que ning\u00fa torni al carrer. Venir aqu\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 una oportunitat per entendre que est\u00e0s perdent uns dies de ser la casa teva, i aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha un equip hum\u00e0 que t’acompanya\u201d.<\/span><\/p>\n

\u201c<\/span>A mi m’ha passat\u201d, admet el Rafa. \u201cLa vaig liar, vaig ficar la pota i vaig veure que per una ximpleria era aqu\u00ed, per\u00f2 els educadors tenien tota la ra\u00f3. Jo vaig reaccionar b\u00e9 perqu\u00e8 vaig veure el que havia fet i aqu\u00ed vaig veure tot el que perdia\u201d. El Rafa agraeix l’acollida de treballadors i volunt\u00e0ries. \u00c9s un dels casos d’\u00e8xit, no nom\u00e9s d’aquest recurs sin\u00f3 del conjunt de l’acompanyament per part d\u2019Arrels. El seu pas per la pres\u00f3 li va servir per posar tot per part seva per tal de sortir d’all\u00e0: \u201cLa meva escola va ser la pres\u00f3, all\u00e0 vaig obrir els ulls. Vaig entrar amb la idea que em van dir a Arrels: \u2018Tu el que has de fer \u00e9s estar el menys possible al pati\u2019. Em vaig apuntar a tots els cursets: de llegir i escriure, d’alcoh\u00f2lics, de dol\u2026 Els educadors van veure que jo reaccionava amb els programes, i em van donar la llibertat condicional\u201d.<\/span>
\n<\/span><\/b><\/p>\n

\u201c<\/span>Una tireta a una realitat\u201d<\/span>
\n<\/span><\/h3>\n

L\u2019Ester S\u00e1nchez valora que el Pis Zero possibiliti un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de les persones sense llar, per\u00f2 insisteix que no \u00e9s una casa, sin\u00f3 \u201cun recurs d’allotjament en el qual sentir-se segur i, a partir d’aqu\u00ed, es pot construir\u201d, tenint en compte el treball en xarxa amb altres recursos i professionals de la fundaci\u00f3. \u201cUn pis \u00e9s un punt de partida, perqu\u00e8 sense allotjament no podem construir, per\u00f2 el Pis Zero no \u00e9s necess\u00e0riament la soluci\u00f3, \u00e9s posar una tireta a una realitat\u201d.<\/span><\/p>\n

El Pis Zero no t\u00e9 un temps d’estada m\u00ednim o m\u00e0xim, sin\u00f3 que pot anar de dies a anys, segons l’evoluci\u00f3 de cada persona. A partir d’aquest centre, en la majoria dels casos, han passat a viure a un pis individual o compartit, a habitacions de lloguer, a la Llar Pere Barn\u00e9s d\u2019Arrels o a algun dels recursos de la Xarxa d’Atenci\u00f3 a Persones Sense Llar (XAPSLL). Aix\u00ed ha ocorregut amb el 81% de les 118 persones que s’han allotjat en el Pis Zero en aquests cinc anys, des del 23 de gener del 2017. Nom\u00e9s de forma molt excepcional, alguna ha tornat amb la seva fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

En el 19% dels casos, del Pis Zero han anat directament a l’hospital pel seu delicat estat de salut o han tornat al carrer, si b\u00e9 posteriorment la gran majoria d’aquestes persones han accedit a una pla\u00e7a residencial d\u2019Arrels o d’alguna altra entitat. El 31% ha estat en el Pis Zero dues o m\u00e9s vegades, i el 14% de les persones que han passat per aquest recurs s\u00f3n dones.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Berta volunt\u00e0ria del projecte, acompanyant en Sancho que actualment dorm en aquest recurs <\/span>| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Un nou Pis Zero a Poblenou<\/span>
\n<\/span><\/h3>\n

Arrels preveu obrir un altre Pis Zero a finals d’any en el districte del Poblenou, on t\u00e9 un edifici procedent d’her\u00e8ncies intestades (immoble sense hereu que, en aquest cas, l’Ajuntament subhasta entre les entitats socials). Sota la filosofia de continuar creant espais pr\u00f2xims i no massificats per a les persones sense llar en situaci\u00f3 d\u2019alta vulnerabilitat, el nou Pis Zero estar\u00e0 situat en els baixos de l’immoble, en els quals hi ha una terrassa, i s’habilitar\u00e0 una zona per a homes i una altra per a dones.<\/span><\/p>\n

La resta del nou bloc estar\u00e0 destinat a habitatges formats per habitaci\u00f3, bany i sala d’estar individuals, i per espais de cuina i rentadora compartits. Segons dades d\u2019Arrels del recompte nocturn de juny del 2021, a la ciutat de Barcelona hi ha un m\u00ednim de 1064 persones dormint al carrer.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cPer a mi, el Pis Zero ha sigut un trampol\u00ed per estar on estic ara\u201d, afirma Rafa Montserrat, que fa m\u00e9s de dos anys que viu en un pis compartit. \u201cJo, el temps que vaig ser aqu\u00ed, vaig estar bastant acollit. Despr\u00e9s de tant de temps al carrer i a la muntanya, quan vaig entrar […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":29613,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,47],"tags":[1124,2228,1056],"class_list":["post-29612","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-factor-huma","tag-fundacio-arrels","tag-pis-zero","tag-sensellarisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29612","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29612"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29612\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29612"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29612"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29612"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}