![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/03\/index-2.jpeg\")
<\/a>La import\u00e0ncia del comiat<\/h3>\n
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica (INE), a Espanya es van registrar un total de 45.648 defuncions vinculades al coronavirus entre el gener i el maig del 2020, durant la primera onada de la pand\u00e8mia. El mes d’abril va ser el m\u00e9s dif\u00edcil, amb 26.305 morts. Moltes d’aquestes persones van morir soles, sense rebre l’\u00faltim adeu dels seus \u00e9ssers estimats. I \u00e9s que, pels que es queden, aquest \u00faltim adeu pot ser molt significatiu.<\/p>\n
\u00abEl fet que no hi hagi comiat no \u00e9s, per si mateix, un indicatiu que el dol anir\u00e0 malament, per\u00f2, evidentment, el comiat \u00e9s una pe\u00e7a m\u00e9s del puzzle<\/em>. Quan la vida s’ensorra, tota la informaci\u00f3 dels \u00faltims moments \u00e9s important: saber que la persona no ha patit, que ha mort acompanyada, poder veure-la i agafar-la de la m\u00e0, poder honrar la vida d’aquesta persona…\u00bb, explica Montse Robles, infermera especialista en dol i responsable assistencial del Servei de suport al dol de Ponent.<\/p>\n L’especialista assenyala que a la nostra societat tot el que t\u00e9 a veure amb la mort est\u00e0 associat a la cultura i religi\u00f3 que tenim i que, en aquest sentit, la mort t\u00e9 un vessant social molt important. \u00abQuants cops hem sentit el comentari de ‘l’esgl\u00e9sia estava plena’ quan alg\u00fa ha mort, com un senyal que tothom se l’estimava? Hi ha un cert consol en els rituals que envolten la mort d’alg\u00fa. \u00c9s una pe\u00e7a m\u00e9s de tota aquesta recomposici\u00f3 de la vida que segueix despr\u00e9s de la p\u00e8rdua d’alg\u00fa\u00bb, afirma Robles.<\/p>\n Amb la primera onada, per\u00f2, aquests rituals es van veure suspesos, per tal de contenir l’expansi\u00f3 del coronavirus. Aix\u00ed, les persones que van perdre alg\u00fa en aquell moment es van trobar que la m\u00ednima socialitzaci\u00f3 que sovint es recomana no la podien fer. Segons la infermera especialista en dol, aquestes cerim\u00f2nies s’haurien d’haver recuperat abans. \u00abEntenc que la situaci\u00f3 era molt nova i es van fer les coses el millor possible donades les circumst\u00e0ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 penso que es va reaccionar una mica tard quant a permetre que hi hagu\u00e9s m\u00e9s gent als tanatoris i vetllatoris i que es poguessin visitar els pacients a l’hospital\u00bb, opina.<\/p>\n Davant la incapacitat de reunir-se amb la fam\u00edlia i amics per acomiadar a alg\u00fa, en algunes ocasions es van dur a terme cerim\u00f2nies alternatives via telem\u00e0tica. Tamb\u00e9, en alguns casos, es van posposar els actes de comiat per m\u00e9s endavant. \u00abFer-ho m\u00e9s endavant ajuda fins i tot m\u00e9s. En el moment que es produeix la mort d’una persona estimada, sovint no est\u00e0s en condicions d’organitzar cerim\u00f2nies molt treballades; en canvi, si es fa uns mesos m\u00e9s tard, a vegades acostumen a ser m\u00e9s personalitzades i reflecteixen molt millor la persona que ha marxat\u00bb, explica Robles.<\/p>\n Dos anys pr\u00e0cticament ininterromputs de pand\u00e8mia han tingut tamb\u00e9 un impacte demolidor en la salut mental dels professionals sanitaris. A banda de l’estr\u00e8s f\u00edsic per l’elevada c\u00e0rrega assistencial, l’impacte psicol\u00f2gic derivat de la pand\u00e8mia els ha colpejat de ple, especialment en moments d’alta pressi\u00f3 com la primera onada on, d’alguna manera, els sanitaris van haver de suplir els familiars en moments de final de vida. La soledat i l’a\u00efllament dels pacients, les dificultats per fer un bon acompanyament, l’exposici\u00f3 al dolor i a la mort… tots aquests factors els han causat un malestar psicol\u00f2gic que es perllonga en el temps i que no mostra indicis significatius de recuperaci\u00f3.<\/p>\n \u00abEn el punt \u00e0lgid de la primera onada, la mortalitat a l’UCI era del 40%, quan normalment \u00e9s del 10%. Hi havia, per tant, una mortalitat molt alta a la qual els mateixos professionals sanitaris no estem acostumats\u00bb, destaca Gabriel Heras, cap de servei de l’UCI de l’Hospital Comarcal Santa Ana de Motril (Granada). \u00abTampoc estem acostumats al col\u00b7lapse del sistema: a no tenir llits suficients, en moments d’ocupaci\u00f3 m\u00e0xima, a obrir nous espais inversemblants per salvar el nombre m\u00e9s gran de pacients possible… tot aix\u00f2 t\u00e9 un gran impacte en la salut mental\u00bb, afegeix l’intensivista. Segons Heras, la pand\u00e8mia ha posat de manifest una de les grans car\u00e8ncies del sistema, que \u00e9s la falta d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica adequada als professionals sanitaris. \u00abMolts professionals sanitaris han dit: realment val la pena dedicar-se a aix\u00f2?\u00bb.<\/p>\n I \u00e9s que segons els resultats de la darrera enquesta de la Fundaci\u00f3 Galatea, que ha monitorat l’estat de salut f\u00edsica i mental dels professionals de Catalunya des que va esclatar la pand\u00e8mia, un de cada cinc professionals sanitaris s’ha plantejat deixar la professi\u00f3<\/a>. A m\u00e9s, durant aquest per\u00edode des de l’inici de la pand\u00e8mia, m\u00e9s de la meitat dels professionals o b\u00e9 han acudit ja a serveis de salut mental (un 39%) o b\u00e9 es plantegen fer-ho (un 15%).<\/p>\n Despr\u00e9s de la devastadora primera onada, la Societat Espanyola de Medicina Intensiva Cr\u00edtica i Unitats Coron\u00e0ries (SEMICyUC), la Societat Espanyola d’Infermeria Intensiva i Unitats Coron\u00e0ries (SEEIUC) i la Federaci\u00f3 Panamericana i Ib\u00e8rica de Medicina Cr\u00edtica i Ter\u00e0pia Intensiva (FEPIMCTI) van publicar el Pla de desescalada per als serveis de medicina intensiva despr\u00e9s de la pand\u00e8mia produ\u00efda per la Covid-19.<\/em><\/a><\/p>\nLa petjada psicol\u00f2gica en els sanitaris<\/h3>\n
La necess\u00e0ria humanitzaci\u00f3 de les cures intensives<\/h3>\n