{"id":29694,"date":"2022-03-30T06:30:30","date_gmt":"2022-03-30T04:30:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29694"},"modified":"2022-03-30T06:30:30","modified_gmt":"2022-03-30T04:30:30","slug":"mes-de-50-000-persones-a-espanya-viuen-amb-chagas-i-el-70-no-estan-diagnosticades-ni-tractades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/03\/30\/mes-de-50-000-persones-a-espanya-viuen-amb-chagas-i-el-70-no-estan-diagnosticades-ni-tractades\/","title":{"rendered":"M\u00e9s de 50.000 persones a Espanya viuen amb Chagas, i el 70% no estan diagnosticades ni tractades"},"content":{"rendered":"

La malaltia de Chagas, tamb\u00e9 anomenada tripanosomiasi americana, \u00e9s una malaltia potencialment mortal causada pel par\u00e0sit Trypanosoma cruzi<\/em> (T. cruzi). Es calcula que al m\u00f3n hi ha entre sis i set milions de persones afectades per aquesta malaltia, que es troba sobretot a zones end\u00e8miques de 21 pa\u00efsos d’Am\u00e8rica central i del sud.<\/p>\n

A Espanya, m\u00e9s de 50.000 persones a Espanya viuen amb Chagas, de les quals 613 s\u00f3n nenes i nens, segons estimacions d’una an\u00e0lisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u00abla Caixa\u00bb. Aquests resultats, publicats a la revista Travel Medicine and Infectious Disease<\/em><\/a>, confirmen que la infecci\u00f3 per Trypanosoma cruzi<\/em> podria ser la malaltia parasit\u00e0ria importada m\u00e9s comuna al pa\u00eds.<\/p>\n

El Chagas \u00e9s una malaltia associada a la pobresa extrema. El vector que transmet el T. cruzi<\/em> \u00e9s un insecte conegut com a ‘vinchuca’, segons la zona geogr\u00e0fica. Aquest insecte viu a les esquerdes de parets i sostres dels habitatges constru\u00efts amb maons, branques o palla, \u00e9s a dir, en habitatges m\u00e9s precaris.<\/p>\n

A causa dels fluxos migratoris, la malaltia s’ha tornat comuna tamb\u00e9 en zones no end\u00e8miques, on es transmet principalment de mare a fill (Chagas cong\u00e8nit) i, en menor mesura, mitjan\u00e7ant transfusions de sang o trasplantaments d’\u00f2rgans. Aix\u00ed, al llarg dels darrers anys, la malaltia s’ha est\u00e8s a altres continents i s’ha anat detectant cada vegada m\u00e9s als Estats Units d’Am\u00e8rica i Canad\u00e0, a molts pa\u00efsos d’Europa i alguns d’\u00c0frica, la Mediterr\u00e0nia Oriental i el Pac\u00edfic Occidental.<\/p>\n

Espanya \u00e9s, fora del continent americ\u00e0, el pa\u00eds amb la c\u00e0rrega m\u00e9s gran de la malaltia, a causa de l’elevat nombre de migrants llatinoamericans. \u00abMalgrat el risc de transmissi\u00f3, pocs pa\u00efsos han implementat mesures de control adequades en bancs de sang i d’\u00f2rgans, o en serveis d’atenci\u00f3 prenatal\u00bb, explica Ana Requena, qui dirigeix la l\u00ednia de recerca sobre migraci\u00f3 i salut a ISGlobal. \u00abPer\u00f2 per a aix\u00f2, es necessiten estimacions m\u00e9s precises del nombre real de persones infectades\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Una malaltia infradiagnosticada<\/h3>\n

A partir de dades oficials de diverses fonts, recollides entre 2010 i 2018, Requena i el seu equip van calcular en aquest estudi, per a cada comunitat aut\u00f2noma d’Espanya, el nombre de migrants llatinoamericans i el pa\u00eds de proced\u00e8ncia, la prevalen\u00e7a de la malaltia en les diferents poblacions migrants i el nombre de pacients tractats per a la malaltia. L’an\u00e0lisi estima que 55.367 dels 2,6 milions de migrants provinents de pa\u00efsos end\u00e8mics viuen amb la infecci\u00f3 per T. cruzi<\/em>, i m\u00e9s de la meitat dels casos, el 54%, s\u00f3n persones que provenen de Bol\u00edvia, on la prevalen\u00e7a de la malaltia \u00e9s molt elevada. A m\u00e9s, de les gaireb\u00e9 800.000 dones migrants en edat reproductiva, 23.382 d’elles estaven afectades el 2018.<\/p>\n

Segons l’equip investigador, l’\u00edndex de persones infradiagnosticades a Espanya \u00e9s elevat, al voltant del 70%, encara que les difer\u00e8ncies interregionals s\u00f3n considerables. Aquestes difer\u00e8ncies poden deure’s a diferents pol\u00edtiques d’acc\u00e9s al diagn\u00f2stic i tractament, aix\u00ed com a programes de cribratge prenatal i conscienciaci\u00f3. L’\u00edndex de persones no tractades tamb\u00e9 \u00e9s elevat: un 82,5% en persones majors de 15 anys i del 60% en menors de 15 anys, destaca l’estudi.<\/p>\n

\u00abGr\u00e0cies als programes de cribratge prenatal implementats en diferents comunitats, la detecci\u00f3 i tractament en la poblaci\u00f3 infantil ha millorat considerablement\u00bb, apunta Requena. Per\u00f2 els resultats de l’estudi indiquen que Espanya continua sent un pa\u00eds amb alta prevalen\u00e7a de Chagas, en el qual un gran nombre de persones no estan diagnosticades ni tractades, incloent-hi a dones en edat reproductiva, un grup que hauria de ser prioritari.<\/p>\n

Els s\u00edmptomes<\/h3>\n

La malaltia de Chagas t\u00e9 dues fases. Per una banda, la fase aguda, que dura uns dos mesos despr\u00e9s de contraure’s la infecci\u00f3. Durant aquesta fase circulen pel torrent sanguini una gran quantitat de par\u00e0sits, per\u00f2 en la majoria dels casos no hi ha s\u00edmptomes o aquests s\u00f3n lleus i no espec\u00edfics. Algunes persones poden presentar febre, mal de cap, engrandiment de ganglis limf\u00e0tics, pal\u00b7lidesa, dolors musculars, dificultat per respirar, inflor i dolor abdominal o tor\u00e0cic.<\/p>\n

Per altra banda, trobem la fase cr\u00f2nica, en la qual els par\u00e0sits romanen ocults, principalment al m\u00fascul card\u00edac i digestiu. Fins a un 30% dels pacients pateixen trastorns card\u00edacs i fins a un 10% presenten alteracions digestives o neurol\u00f2giques. Amb el pas dels anys, la infecci\u00f3 pot causar mort sobtada per arr\u00edtmies card\u00edaques o insufici\u00e8ncia card\u00edaca progressiva com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la destrucci\u00f3 del m\u00fascul card\u00edac.<\/p>\n

El tractament<\/h3>\n

La malaltia de Chagas pot tractar-se amb benznidazol i amb nifurtimox, que maten el par\u00e0sit. Ambd\u00f3s medicaments s\u00f3n efica\u00e7os gaireb\u00e9 al 100% per curar la malaltia si s’administren al comen\u00e7ament de la infecci\u00f3 a l’etapa aguda, fins i tot en els casos de transmissi\u00f3 cong\u00e8nita. Tot i aix\u00f2, la seva efic\u00e0cia disminueix a mesura que transcorre el temps de la infecci\u00f3, i les reaccions adverses s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en edats avan\u00e7ades.<\/p>\n

No hi ha vacuna contra el Chagas, de manera que el control de vectors ha estat el m\u00e8tode m\u00e9s efica\u00e7 de prevenci\u00f3 davant aquesta malaltia. El cribratge de la sang \u00e9s necessari per prevenir la infecci\u00f3 per transfusions sangu\u00ednies i el trasplantament d’\u00f2rgans i per augmentar la detecci\u00f3 i la cura de la poblaci\u00f3 afectada a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

El 2005, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut va recon\u00e8ixer que la malaltia de Chagas era una malaltia tropical desatesa. Aix\u00f2 va facilitar que es reconegu\u00e9s m\u00e9s la malaltia a l’escena internacional i es comenc\u00e9s a lluitar contra el feble comprom\u00eds pol\u00edtic per combatre-la, aix\u00ed com la insuficient investigaci\u00f3 i desenvolupament cient\u00edfic relacionat amb la prevenci\u00f3, la detecci\u00f3 i l’atenci\u00f3 integral, incl\u00f2s el diagn\u00f2stic, tractament i els instruments d’informaci\u00f3 i educaci\u00f3. Malgrat aix\u00f2, encara hi ha moltes defici\u00e8ncies en la notificaci\u00f3 de casos i el seguiment d’aquests, aix\u00ed com una manca d’acc\u00e9s al diagn\u00f2stic i tractament per a milions de persones infectades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La malaltia de Chagas, tamb\u00e9 anomenada tripanosomiasi americana, \u00e9s una malaltia potencialment mortal causada pel par\u00e0sit Trypanosoma cruzi (T. cruzi). Es calcula que al m\u00f3n hi ha entre sis i set milions de persones afectades per aquesta malaltia, que es troba sobretot a zones end\u00e8miques de 21 pa\u00efsos d’Am\u00e8rica central i del sud. A Espanya, […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":29699,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2235],"class_list":["post-29694","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-chagas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29694"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29694\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}