Rosa Almirall, ginec\u00f2loga i militant feminista, va fundar el 2012 la Unitat Tr\u00e0nsit, la primera unitat d\u2019atenci\u00f3 ginecol\u00f2gica per a persones trans no patologitzant de Catalunya. Amb motiu del Dia Internacional per a la Visibilitat Trans, parlem amb ella sobre l’encara patologitzaci\u00f3 de les persones trans dins el sistema sanitari i sobre el funcionament del model de Tr\u00e0nsit, un servei pioner al m\u00f3n. \u00abEl protocol d’atenci\u00f3 a la salut de les persones trans s’ha anat suavitzant una mica, per\u00f2 aquestes continuen sent excloses de poder fer el canvi que volen. El model imperant \u00e9s que les persones trans passin encara per l’avaluaci\u00f3 d’un psiquiatre, amb un concepte de g\u00e8nere molt r\u00edgid. Com a servei p\u00fablic de salut, som dels pocs trans afirmatius\u00bb, explica la doctora.<\/p>\n
Com i quan va n\u00e9ixer Tr\u00e0nsit?<\/strong><\/p>\n Jo era directora del servei de ginecologia de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS). Tr\u00e0nsit pr\u00f2piament va comen\u00e7ar l’octubre del 2012, per\u00f2 feia ja un parell d’anys que l’hav\u00edem comen\u00e7at a gestionar. Arran de la demanda de dues dones trans que no havien sigut ben tractades pels professionals sanitaris, em vaig comen\u00e7ar a replantejar per qu\u00e8 les persones trans no acudien a nosaltres. Vaig contactar amb persones de la comunitat i vaig plantejar-los-hi la creaci\u00f3 d’una consulta d’atenci\u00f3 sexual i reproductiva per a persones trans en qu\u00e8 se les tract\u00e9s amb la dignitat i el respecte que es mereixien. L’any 2012 m’hi fico seriosament en el tema, i els presento el projecte tant a la comunitat trans com a l’ICS. En aquell moment, el servei concertat a Catalunya per atendre les persones trans era el servei de psiquiatria de l’Hospital Cl\u00ednic, on hi havia la unitat de trastorns d’identitat de g\u00e8nere.<\/p>\n Quan va ser reconegut Tr\u00e0nsit pel Departament de Salut?<\/strong><\/p>\n Podr\u00edem dir que fins a finals del 2016 era un servei alegal, perqu\u00e8 el servei concertat era el del Cl\u00ednic, per\u00f2 nosaltres cada vegada reb\u00edem m\u00e9s persones. Fins que a principis de 2016 ja eren 600 persones. Va arribar un moment que era desbordant. Vaig demanar ajuda a la comunitat trans, que va crear la Plataforma Transforma la Salut per reclamar una atenci\u00f3 a la salut de les persones trans respectuosa. Aquesta i altres entitats van fer una feinada enorme d’activisme i visibilitzaci\u00f3 i, finalment, el Departament de Salut, que ja coneixia el nostre model, assumeix Tr\u00e0nsit com a propi i l’introdueix com a porta d’entrada de les persones trans al sistema de salut p\u00fablica de Catalunya. En aquest moment es posen les bases de l’atenci\u00f3 a la salut d’aquest col\u00b7lectiu i se’ns dota de pressupost per poder augmentar l’equip.<\/p>\n En qu\u00e8 es basa el vostre model d’atenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n B\u00e0sicament, ens basem en un model de respecte total al que diuen les persones. Nosaltres actuem com a acompanyants i no les jutgem en el seu proc\u00e9s. Entenem que no tenir una identitat normativa \u00e9s tremendament complicat en un m\u00f3n binari i normatiu, i que aquestes persones passen processos llargs per arribar a identificar-se com qui s\u00f3n i visibilitzar-se com a tals. Aix\u00f2, a m\u00e9s, no est\u00e0 exempt de viol\u00e8ncies i discriminacions per part del seu entorn. El que fem \u00e9s acollir a aquestes persones, entenent que elles s\u00f3n les \u00faniques expertes en la seva identitat, sense q\u00fcestionar-les, i actuem acompanyant-les en les diferents etapes que van recorrent i les ajudem en qualsevol dificultat que tinguin. La identitat de g\u00e8nere no \u00e9s tan sols femenina o masculina, sin\u00f3 que hi ha persones que es poden trobar en qualsevol punt, dins o fora d’aquestes categories. A m\u00e9s, la identitat de g\u00e8nere no \u00e9s estable i est\u00e0 en constant evoluci\u00f3. Aquest \u00e9s un tema que pertany a la mateixa persona i nosaltres el que fem \u00e9s acompanyar-la en cadascun dels processos.<\/p>\n El que fem \u00e9s acollir a aquestes persones, entenent que elles s\u00f3n les \u00faniques expertes en la seva identitat, sense q\u00fcestionar-les, i actuem acompanyant-les en les diferents etapes que van recorrent.<\/p>\n<\/blockquote>\n Quins serveis oferiu a les persones trans?<\/strong><\/p>\n Com qualsevol altre servei de salut, la nostra missi\u00f3 \u00e9s oferir acompanyament a les persones respecte la seva salut. Ens assegurem de donar una bona informaci\u00f3 sobre els tractaments que segueixen i garantir que no tinguin contraindicacions. Per altra banda, tamb\u00e9 acompanyem l’entorn social de la persona, familiar i afectiu. A m\u00e9s, acompanyem als centres educatius, empreses i tots els espais on es mou la persona, perqu\u00e8 puguin entendre el seu proc\u00e9s i respectar el cam\u00ed d’aquesta persona.<\/p>\n A banda d’aix\u00f2, les persones que atenem poden optar a acompanyament psicoterap\u00e8utic, per malestars relacionats amb la seva identitat o dificultats per visibilitzar-se socialment, per exemple. Tamb\u00e9 hi ha un acompanyament psicoterap\u00e8utic grupal, ja que per les persones trans \u00e9s molt important comptar amb una xarxa d’iguals. Tenim tamb\u00e9 un grup d’acompanyament multifamiliar per a adolescents, on hi poden participar membres de l’entorn familiar, educatiu… El treballador social \u00e9s qui s’encarrega de tots aquells aspectes relacionats amb l’entorn afectiu, familiar, educatiu, laboral, etc. Despr\u00e9s tamb\u00e9 tenim dues administratives que porten tot el tema de gesti\u00f3 de les visites i programaci\u00f3 d’atencions, i que tamb\u00e9 fan acollida, ja que s\u00f3n persones trans i ens ajuden a fer acompanyament a persones que necessiten con\u00e8ixer alguna persona del col\u00b7lectiu que els hi expliqui el seu proc\u00e9s.<\/p>\n Feu formaci\u00f3 a professionals?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, fem formaci\u00f3 tant a professionals del m\u00f3n de la salut (de salut mental, atenci\u00f3 prim\u00e0ria, pediatria, endocrinologia…) com de l’educaci\u00f3, per anar augmentant el coneixement d’aquests professionals que cada vegada es troben amb m\u00e9s persones que s’estan q\u00fcestionant la seva identitat. La formaci\u00f3 \u00e9s important\u00edssima, per\u00f2 \u00e9s molt lenta. No obstant aix\u00f2, \u00e9s molt satisfactori el fet de veure que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els i les professionals de la salut que ens contacten perqu\u00e8 els ajudem en l’atenci\u00f3 als pacients trans i els expliquem quins aspectes haurien de tenir en compte.<\/p>\n Com ha sigut l’atenci\u00f3 a la salut a les persones trans des del sistema sanitari al llarg de les \u00faltimes d\u00e8cades?<\/strong><\/p>\n Els primers protocols i tractaments apareixen cap als anys 70. Ho fan als Estats Units, i amb un criteri sobre la normalitat i la no normalitat molt diferent del d’ara. El protocol, aleshores, era molt psiqui\u00e0tric: es feia una avaluaci\u00f3 de la persona per estudiar si complia una s\u00e8rie de requisits que li permetrien ser acceptada als serveis de salut com a persona trans. S’estableix, doncs, el criteri de persona transsexual -perqu\u00e8 en aquella \u00e8poca es deia aix\u00ed- ‘verdadera’ i ‘no verdadera’. Els psiquiatres no nom\u00e9s jutjaven a les persones trans sobre si eren o no trans, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els deien quin canvi m\u00e8dic havien de seguir, si tractament hormonal, operacions… Qualsevol persona que s’allunyava dels seus est\u00e0ndards, no el consideraven un ‘veritable transsexual’.<\/p>\n A m\u00e9s, hi ha un altre obstacle que havien de passar la majoria de persones, abans de seguir qualsevol tractament o fer una modificaci\u00f3 corporal, que era fer el que es deia l\u00bbexperi\u00e8ncia de vida real’. Aix\u00f2 consistia en el fet que, durant tres o sis mesos, la persona havia de presentar-se a la societat les 24 hores al dia amb la imatge que li corresponia per la identitat que sentia i, transcorreguts aquests mesos, havia d’acudir als serveis de salut amb dos testimonis, un de l’\u00e0mbit familiar i un del laboral o educatiu, que confirmessin que la persona s’havia presentat al m\u00f3n com qui era i que aix\u00f2 l’havia fet feli\u00e7. Una pel\u00b7l\u00edcula tremenda. Era exposar completament totes aquestes persones. Les persones fan la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de vida real, que \u00e9s que, en la mesura que poden, van fent petits canvis en la imatge corporal amb la qual es presenten a la societat, i ho fan com i quan volen. Aquesta experi\u00e8ncia de vida real havia exposat moltes persones trans a viol\u00e8ncies importants en l’espai social.<\/p>\n El protocol s’ha anat suavitzant una mica, per\u00f2 les persones trans continuen sent excloses de poder fer el canvi que volen. El model imperant \u00e9s que les persones trans passin encara per l’avaluaci\u00f3 d’un psiquiatre, amb un concepte de g\u00e8nere molt r\u00edgid.<\/p><\/blockquote>\n El model patologitzant \u00e9s encara el majoritari a les unitats d’atenci\u00f3 a la salut de les persones trans?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Despr\u00e9s d’aquest primer protocol dels anys 70, hi ha hagut alguns protocols de revisi\u00f3 i el proper sortir\u00e0, en principi, el maig d’aquest any. L’\u00faltim va ser el 2011 i ja suavitzava alguns dels criteris dels anys 70. Per\u00f2, tot i aix\u00f2, costa molt modificar la concepci\u00f3 dels serveis de salut i de la societat en general. S\u00ed que \u00e9s cert que el protocol s’ha anat suavitzant una mica i no hi ha tan tercer grau com abans, per\u00f2 les persones trans continuen sent excloses de poder fer el canvi que volen. Per exemple, les persones que es consideren no bin\u00e0ries o les persones trans que se senten c\u00f2modes amb els seus genitals no compleixen ben b\u00e9 els seus ‘requisits’ i els diuen que no tenen la condici\u00f3 de trans. El model imperant \u00e9s que les persones trans passin encara per l’avaluaci\u00f3 d’un psiquiatre, amb un concepte de g\u00e8nere molt r\u00edgid. Com a servei p\u00fablic de salut, som dels pocs trans afirmatius. Hi ha serveis d’entitats i associacions LGTBI friendly<\/em> al Canad\u00e0 i als Estats Units que tamb\u00e9 tenen aquest model, per\u00f2 dins de la sanitat p\u00fablica jo diria que els \u00fanics pa\u00efsos on aix\u00f2 s’ha establert \u00e9s a Malta i a Catalunya.<\/p>\n De fet, no va ser fins al 2018 que l’OMS va deixar de considerar la ‘transsexualitat’ com una malaltia mental.<\/strong><\/p>\n Exacte. Per\u00f2 el fet que canvi\u00efs la paraula no vol dir que canvi\u00efn els professionals. Canvies, digu\u00e9ssim, el diagn\u00f2stic, per\u00f2 no canvies la manera d’arribar a aquest diagn\u00f2stic. Els qualifiquen de tenir ‘incongru\u00e8ncia de g\u00e8nere’… jo sempre dic que per mi s\u00f3n les persones amb m\u00e9s congru\u00e8ncia de g\u00e8nere, perqu\u00e8 lluiten pel g\u00e8nere que senten i amb el qual s’identifiquen.<\/p>\n Quin \u00e9s el balan\u00e7 que fa despr\u00e9s de tots aquests anys des que vau crear Tr\u00e0nsit? Com ha anat creixent el servei?<\/strong><\/p>\n Hem passat de ser una professional -jo- a temps parcial, m\u00e9s dues psic\u00f2logues que exercien volunt\u00e0riament, a ser, a Barcelona, 10 professionals, unes quantes a temps complet. Tamb\u00e9 hem obert altres punts Tr\u00e0nsit a Catalunya: a Reus, Lleida, Girona, Catalunya Central, amb base a Manresa, Sabadell, Terrassa, i estem a punt d’obrir-ne un a Badalona. La idea seria que, en un futur, Tr\u00e0nsit desaparegui, \u00e9s a dir, que cadascun d’aquests punts formi als professionals de l’\u00e0rea perqu\u00e8, a la llarga, en qualsevol equip d’atenci\u00f3 a la salut sexual i reproductiva hi hagi un professional que tingui coneixement d’aquest tema i que, per tant, no siguin necess\u00e0ries entitats especialitzades.<\/p>\n A quantes persones heu at\u00e8s al llarg d’aquests anys? Ha canviat el perfil de persones que ateneu?<\/strong><\/p>\n El 2016 eren 600 les persones ateses i, en aquest moment, a Tr\u00e0nsit a Barcelona hem at\u00e8s unes 5.000 persones, i cada setmana entren unes 15 persones noves. Les edats van de 2 o 3 anys fins a persones de 70 i escaig. Ha augmentat molt\u00edssim el nombre de menors i adolescents que acudeixen al nostre servei. Els primers anys, quan era un servei poc conegut, venien persones que habitualment estaven dins de l’activisme, que feia temps que estaven amb tractament. Ara, en canvi, venen persones d’edats molt diverses. La franja d’edat s’ha ampliat molt i sovint venen amb una major xarxa social. Moltes vegades l’entorn de les persones ja coneix la seva situaci\u00f3, a l’escola ja els diuen pel seu nom, etc.<\/p>\n Durant els darrers anys, considera que s’ha avan\u00e7at en termes de drets de les persones trans?<\/strong><\/p>\n A partir de la Llei del 2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI a Catalunya, es despatologitzen les identitats trans i aix\u00f2 dona la possibilitat a Tr\u00e0nsit d’existir. Crec que la visi\u00f3 ha canviat molt i que Catalunya \u00e9s un petit oasi en aquest sentit, perqu\u00e8 l’administraci\u00f3 ha impulsat accions molt positives. Pel que fa a la salut, el Departament de Salut i i el CatSalut han fet una aposta important per donar suport a Tr\u00e0nsit i a les persones trans i canviar la mirada patologitzant. Crec que s’ha avan\u00e7at molt en l’atenci\u00f3 a la salut de les persones trans, tot i que encara hi ha viol\u00e8ncies i incomprensi\u00f3 en alguns espais. A Catalunya tenim algunes veus cr\u00edtiques cap al que fem, igual que a la resta d’Espanya, per\u00f2 crec que anem pel bon cam\u00ed: cada vegada hi ha una mirada m\u00e9s oberta i m\u00e9s respecte. Hi ha hagut un gran canvi des que vam engegar Tr\u00e0nsit el 2012. Tamb\u00e9 cal dir que des de l’activisme s’est\u00e0 fent una feinada impressionant per visibilitzar a les persones trans, organitzant jornades, xerrades a les escoles, fent documentals, exposicions fotogr\u00e0fiques…<\/p>\n A Catalunya tenim algunes veus cr\u00edtiques cap al que fem, igual que a la resta d’Espanya, per\u00f2 crec que anem pel bon cam\u00ed: cada vegada hi ha una mirada m\u00e9s oberta i m\u00e9s respecte.<\/p><\/blockquote>\n Parlem de la Llei Trans que s’est\u00e0 impulsant en l’\u00e0mbit estatal, l’avantprojecte de la qual va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat mes de juny.<\/strong><\/p>\n Es va presentar un projecte de Llei Trans que era una molt complet, que considerava la variabilitat dels processos i necessitats i que treballava molt en com assegurar drets a les persones trans en tots els \u00e0mbits. Era una meravella, per\u00f2 va ser bloquejat. Es va crear una fractura en el moviment trans: les que no volien que hi hagu\u00e9s llei si no era aquella i les que van decidir negociar per rebaixar les propostes de la llei i guanyar, almenys, alguns drets. I estem aqu\u00ed. L’avantprojecte de llei es va presentar al Congr\u00e9s per la seva discussi\u00f3 i aprovaci\u00f3 definitiva, per\u00f2 el proc\u00e9s sembla que est\u00e0 encallat. Sembla que hi ha dificultats per tirar-la endavant per posicions contr\u00e0ries entre els dos partits que estan al Govern.<\/p>\n En els \u00faltims anys, el discurs transexcloent ha anat agafant for\u00e7a. Qu\u00e8 en pensa?<\/strong><\/p>\n Aquestes persones expressen la seva opini\u00f3 amb molta viol\u00e8ncia. \u00c9s una opini\u00f3 que va en contra de les persones trans, i jo no responc a viol\u00e8ncies.<\/p>\n\n