El 28 de febrer es va presentar el segon informe parcial del sis\u00e8 informe d\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019IPCC, el del Grup II, titulat \u2018Impactes, adaptaci\u00f3 i vulnerabilitat\u2019. La primera evidencia \u00e9s que, tal i com pronostica des de fa temps en Ferran Puig Vilar, tot \u00e9s pitjor del que no pas s\u2019esperava. Els efectes del canvi clim\u00e0tic es produeixen abans i s\u00f3n m\u00e9s pronunciats del que del s\u2019havia pronosticat de bon comen\u00e7ament. Tots els desastres que s\u2019havien de produir quan la temperatura fos 4\u00baC m\u00e9s alta que a l\u2019\u00e8poca preindustrial, ara esdevindran quan superem els 2\u00baC.<\/p>\n
La temperatura, segons l\u2019IPCC, ha augmentat en el per\u00edode 2011\/2020 entre 0,95 i 1,20\u00baC des de 1850\/1900. La qual cosa ens fa pensar que ja hem arribat a l\u2019augment d\u20191,2\u00baC. O s\u2019actua ara o aquests efectes seran molt evidents (i fatals) en el decurs de les dues properes d\u00e8cades.<\/p>\n
Estem a 10 anys que s\u2019inici\u00ef un desastre clim\u00e0tic calamit\u00f3s. Amb el ritme actual d\u2019emissions, falta ben poc per assolir l\u2019increment d\u2019un grau i mig. Els + 1,5\u00baC se sobrepassaran cap a 2030 (si no abans), i si roman (i tot fa pensar que aix\u00ed ser\u00e0), generar\u00e0 m\u00faltiples esdeveniments (de fet ja han comen\u00e7at) que afectaran els ecosistemes i la humanitat. La intensitat a cada lloc dependr\u00e0 de la vulnerabilitat, l\u2019exposici\u00f3, el nivell de desenvolupament socioecon\u00f2mic i de les pol\u00edtiques d\u2019adaptaci\u00f3.<\/p>\n
Hi ha identificats 127 riscos que provocaran m\u00faltiples perills clim\u00e0tics simult\u00e0niament, que a m\u00e9s interactuaran amb altres riscos no clim\u00e0tics, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, incrementaran el perill d\u2019esdeveniments en cascada, de perill global. De fet, correm el risc que generi impactes irreversibles en determinats ecosistemes amb poca resili\u00e8ncia (molt probablement, alguns estan ja succeint), com ara els ecosistemes polars, de muntanya i costaners, afectats per la fusi\u00f3 de la capa de gel, la de les glaceres, o per l\u2019acceleraci\u00f3 de l\u2019augment del nivell del mar (m\u00e9s enll\u00e0 del previst). Molts d\u2019aquests esdeveniments alliberaran gasos amb efecte hivernacle i alguns seran irreversibles encara que posteriorment es redu\u00eds l\u2019escalfament global.<\/p>\n
I si perqu\u00e8 tot aquests advertiments i realitats es consumin s\u2019han de superar els +2\u00baC, tampoc haurem \u201cd\u2019esperar\u201d gaire. Esdevindr\u00e0, si continuen augmentant les emissions de CO2, prou abans de mitjan segle. Estem doncs, a entre 10 i 25 anys (segons l\u2019optimisme) del \u2018tipping point\u2019 global. A 10 anys que s\u2019inici\u00ef un desastre irremeiable si no actuem ara mateix, de manera dr\u00e0stica, i anteposant\u00a0 els interessos de la humanitat als interessos econ\u00f2mics del capital.<\/p>\n
A Catalunya, la temperatura ja \u00e9s 1,8\u00baC m\u00e9s alta que abans del per\u00edode preindustrial, incrementa cada decenni en 0,7 d\u00e8cimes de grau, i \u00e9s a punt de superar (si no ho ha fet ja) els 2 graus d\u2019augment. La previsi\u00f3 ens apunta a un augment de 3\u00baC en menys de 20 anys. La projecci\u00f3\u00a0 d\u2019aquesta dada suposa temperatures de 50\u00baC a les comarques de la Catalunya Central i a la Plana de Lleida. Aix\u00f2, diu Francisco Doblas, investigador de l\u2019ICREA, director del Centre de la Terra del Super Computing Center de Barcelona, i autor de l\u2019IPCC, afectaria la humitat que conserven els s\u00f2ls, \u00e9s a dir, la humitat que permet a les plantes cr\u00e9ixer. Quan augmentin les temperatures, afirma Doblas en el documental \u201950 graus\u2019, encara que no canvi\u00ef el r\u00e8gim de precipitacions, suposar\u00e0 que hi haur\u00e0 menys aigua disponible perqu\u00e8 incrementar\u00e0 tamb\u00e9 l\u2019evaporaci\u00f3. Aix\u00f2 impediria a les plantes cr\u00e9ixer. Si passa a la primavera, l\u2019impacte sobre l\u2019agricultura i els ecosistemes seria terrible. Doblas, per\u00f2, no creu que aix\u00f2 hagi de passar abans de mitjan segle.<\/p>\n
<\/p>\n
A Catalunya, la temperatura ja \u00e9s 1,8\u00baC m\u00e9s alta que abans del per\u00edode preindustrial, incrementa cada decenni en 0,7 d\u00e8cimes de grau<\/p><\/blockquote>\n
En tot cas, caldria decidir qu\u00e8 plantem i on, preveure com evolucionarien els ecosistemes que haurien d\u2019anar adaptant-se al nou r\u00e8gim de temperatures i de disponibilitat d\u2019aigua, investigar de quanta aigua es disposaria per a \u00fas agrari, de boca, dom\u00e8stic, industrial, i a trav\u00e9s que quin barem de prioritat es reparteix. Tot plegat, tenint en compte que si continuem malgastant aigua com fins ara, ben aviat arribarem a un nivell insostenible.<\/p>\n
Al conjunt de la Mediterr\u00e0nia, la temperatura ha pujat 1,5\u00baC de promig per sobre del per\u00edode 1850\/1900. M\u00e9s a la riba sud que a la nord, la qual cosa comporta un augment de les migracions. I no cal dir que l\u2019aigua minva a marxes for\u00e7ades i que el futur de l\u2019agricultura perilla. Aquest efecte \u00e9s multiplica tal i com anem cap al sud.<\/p>\n
Al conjunt de la Mediterr\u00e0nia, l\u2019augment de la temperatura comporta m\u00e9s migracions perqu\u00e8 l\u2019aigua minva a marxes for\u00e7ades i el futur de l\u2019agricultura perilla<\/p><\/blockquote>\n
Segons l\u2019IPCC, l\u2019augment del nivell dels oceans\/mars significa un greu desafiament, ja que suposa fer front a l\u2019increment, en freq\u00fc\u00e8ncia i magnitud, d\u2019esdeveniments extrems provocats pel col\u00b7lapse del gel, tant mar\u00ed com continental, causat per l\u2019escalfament de les aig\u00fces. Aix\u00f2 implica tenir en compte l\u2019elevaci\u00f3 cont\u00ednua del nivell del mar, i concloure que s\u2019han de cercar solucions per als habitants de les poblacions costaneres ubicades en cotes baixes de tot el m\u00f3n, o en les petites illes, que hauran de migrar, perqu\u00e8 els seus assentaments seran engolits per les aig\u00fces.<\/p>\n
I cal afegir-hi els efectes de les tempestes, cada cop m\u00e9s imprevisibles i radicals: les onades seran m\u00e9s altes i augmentaran el nivell de les aig\u00fces, com tamb\u00e9 incrementen significativament, si la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica \u00e9s baixa o sobretot, molt baixa. I si dos i m\u00e9s fronts de tempesta\u00a0 coincideixen en un punt de la costa, com fou el cas del Gl\u00f2ria, aleshores els efectes poden ser terribles (durant el Gl\u00f2ria el nivell de les aig\u00fces davant el litoral del Delta del Llobregat, fou de 3 metres per sobre de l\u2019habitual).<\/p>\n
Calor acumulada als oceans<\/h3>\n
Les temperatures oce\u00e0niques m\u00e9s altes de la hist\u00f2ria es van registrar el 2021 en els primers dos mil metres de fond\u00e0ria. Per sis\u00e8 any, consecutiu s\u2019ha batut el r\u00e8cord. L\u2019aigua, cada cop m\u00e9s calenta, augmenta i ocupa m\u00e9s espai, fent pujar el nivell de les aig\u00fces i menjant-se capes de gel de l\u2019Ant\u00e0rtica i Grenl\u00e0ndia, territoris que conjuntament perden 1 bili\u00f3 de tones de gel a l\u2019any. Actualment, m\u00e9s del 90% de la calor generada per la crema de combustibles f\u00f2ssils ha estat absorbida pels oceans, que, mentre es continu\u00efn cremant, continuaran acumulant calor. El resultat \u00e9s la<\/p>\n
salinitzaci\u00f3 i acidificaci\u00f3 de les aig\u00fces, que degraden, per exemple, els esculls de corall i d\u2019altres ecosistemes, amb conseq\u00fc\u00e8ncies funestes per a la fauna i la flora marina.<\/p>\n
Antonio Turiel, investigador del CSIC a l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Mar, deia el proppassat octubre a una entrevista a \u2018Sobrevivir al Descalabro\u2019: \u201cTreballo al Departament d\u2019Oceanografia F\u00edsica i Tecnol\u00f2gica de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Mar. La meva especialitat \u00e9s l\u2019oceanografia per sat\u00e8l\u00b7lit. Els oceans s\u00f3n el gran reservori de calor, el gran reservori del sistema termodin\u00e0mic del planeta Terra. Aix\u00f2 va fer que la temperatura de l\u2019atmosfera no augment\u00e9s tant com els models preveien a primers de segle, perqu\u00e8 els oceans retenien una gran part d\u2019aquesta calor. Amb l\u2019observaci\u00f3 satel\u00b7lital podem contemplar en pocs dies el conjunt dels oceans i saber com es comporta la part superficial, que \u00e9s la que interactua m\u00e9s amb l\u2019atmosfera. I ens est\u00e0 donant senyals que s\u2019estan produint canvis molt importants. Des de 2016 s\u2019ha desencadenat un fenomen d\u2019acceleraci\u00f3: la temperatura est\u00e0 comen\u00e7ant a pujar m\u00e9s r\u00e0pidament. \u00c9s un canvi molt brusc que fa m\u00e9s de cinc anys que dura i es manifesta en totes les seves variables: salinitat, elevaci\u00f3 del nivell del mar, probablement en la producci\u00f3 prim\u00e0ria dels oceans, la clorofil\u00b7la (quantes algues hi ha), i per suposat, en l\u2019increment de la temperatura\u201d.<\/p>\n
Quan veus canvis r\u00e0pids als oceans, que s\u00f3n molt lents en reaccionar, has de pensar que l\u2019atmosfera experimentar\u00e0 canvis molt m\u00e9s velo\u00e7os. Si aquests canvis que estem guaitant es mantenen, i fins ara aix\u00ed sembla ser, s\u2019anticipen canvis dr\u00e0stics pel que fa al clima del planeta, i fins i tot, del temps meteorol\u00f2gic. Ara mateix estem veient petites manifestacions parcials, com ara al corrent termohal\u00ed, que \u00e9s el gran redistribuidor de calor i humitat cap a Europa, que s\u2019est\u00e0 frenant: si s\u2019atur\u00e9s l\u2019Europa central es refredaria i el temps seria m\u00e9s sec la qual cosa afectaria i molt, a les collites.<\/p>\n
En general, el fet que els oceans s\u2019estiguin sobreescalfant i s\u2019estigui incrementant la quantitat d\u2019energia que estan absorbint, ens pot indicar que els patrons de circulaci\u00f3 de l\u2019atmosfera es trastornaran. En altres paraules, que s\u2019haurien acabat les estacions meteorol\u00f2giques . Un exemple el tenim en la caiguda del v\u00f2rtex polar sobre Texas on feia m\u00e9s fred que a Alaska. El perill \u00e9s que extrems com el de Texas, esdevinguin amb freq\u00fc\u00e8ncia i que, en contrapartida, masses d\u2019aire calent es traslladin cap els pols i acabin de desfer el gel. Si no hi ha un canvi de tend\u00e8ncia en pocs anys, podria tenir lloc una desestabilitzaci\u00f3 clim\u00e0tica irreversible de tot el planeta.<\/p>\n
Desenvolupament insostenible<\/p>\n
La natura pot ser la nostra salvaci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s si la preservem, diu IngerAndersen, la directora del Programa de l\u2019ONU per al Medi Ambient PNUMA. En aquest sentit, l\u2019IPCC demana que entre el 30 i el 50% de la superf\u00edcie de la Terra, ja sigui terrestre, oce\u00e0nica, o d\u2019aigua dol\u00e7a, ha d\u2019estar protegida i lliure de noves explotacions si de veritat volem protegir la biodiversitat, i assegurar els serveis essencials que ens ofereixen els ecosistemes (S\u00f3n serveis ecosist\u00e8mics els beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones, per exemple la provisi\u00f3: fusta, bolets…; la regulaci\u00f3: quan carboni org\u00e0nic hi ha al s\u00f2l, quan n\u2019ha absorbit i emmagatzemat…; la biodiversitat: quantes esp\u00e8cies hi viuen…; culturals: beneficis que la societat obt\u00e9…) I ho demana perqu\u00e8 ara mateix s\u2019est\u00e0 fent tot el contrari. Els patrons de desenvolupament insostenible actuals, diu l\u2019IPCC, estan augmentant l\u2019exposici\u00f3 dels ecosistemes i de les persones als perills clim\u00e0tics.<\/p>\n
Natura, \u00e9ssers humans, infraestructures, res s\u2019escapa a l\u2019acci\u00f3 destructiva del canvi clim\u00e0tic causat per l\u2019home. La desforestaci\u00f3 t\u00e9 impactes devastadors en la biodiversitat, la seguretat aliment\u00e0ria i l\u2019escalfament global. S\u2019han perdut 420 milions d\u2019hect\u00e0rees de boscos des de l\u2019any 1990 (boscos que no nom\u00e9s emmagatzemen carboni sin\u00f3 que refreden fins a mig grau la temperatura de la biosfera), amena\u00e7ats, com la biodiversitat, pels incendis forestals que hauran augmentat d\u2019un 30% a mitjan segle; tan sols un 15% del s\u00f2l t\u00e9 alguna mena de protecci\u00f3 contra el desenvolupament o l\u2019explotaci\u00f3, mentre que nom\u00e9s est\u00e0 protegida en un 21% l\u2019aigua dol\u00e7a i en un 8% els oceans. Des de 1970 les poblacions de mam\u00edfers, aus, peixos, amfibis i r\u00e8ptils, ha disminu\u00eft arreu del m\u00f3n, en un 68%, i un 44% d\u2019esp\u00e8cies estan amena\u00e7ades d\u2019extinci\u00f3 en els punts m\u00e9s cr\u00edtics (hotsspot).<\/p>\n
A Catalunya, s\u2019han perdut una quarta part de les esp\u00e8cies en els darrers 20 anys, segons l\u2019informe l\u2019Estat de la Natura.<\/p>\n
El canvi clim\u00e0tic tamb\u00e9 ha augmentat el nombre de morts en incrementar les malalties transmeses per l\u2019aigua i els aliments; malalties diarreiques, entre les quals el c\u00f2lera i d\u2019altres afeccions gastrointestinals. Malalties derivades de l\u2019increment de la temperatura i la contaminaci\u00f3, especialment cardiorespirat\u00f2ries. Tamb\u00e9 de tropicals, com el dengue que s\u2019escampa (ja s\u2019han detectat casos de dengue aut\u00f2cton a Espa\u00f1a) o el chikungunya. I altres malalties v\u00edriques, com el SARS-CoV2. Diu M\u00f2nica Vargas, investigadora al TransnationalInstitute, al documental \u201850 graus\u2019: \u201cSi una cosa han deixat clara els canvis en els usos del s\u00f2l a tot el planeta \u00e9s la interconnexi\u00f3 entre la salut humana i els Drets Humans, amb la salut del medi ambient. Ara ho hem vist amb la pand\u00e8mia del Covid-19, abans amb la de la grip porcina o l\u2019aviar\u201d.\u00a0 I afegeix, \u201cel conjunt de devastacions planet\u00e0ries causades pel sistema econ\u00f2mic dominant ha suposat la generaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic, que ha ocasionat una profunda injust\u00edcia pels \u00e9ssers humans. Aix\u00ed doncs, quan parlem de desforestaci\u00f3, de canvis d\u2019usos del s\u00f2l, o de Gasos d\u2019Efecte Hivernacle (GEH)…, estem parlant d\u2019una profunda devastaci\u00f3 tamb\u00e9 dels cossos. Una devastaci\u00f3 dels territoris, de la biosfera, dels cossos, que segueixen una mateixa l\u00f2gica d\u2019explotaci\u00f3 i d\u2019espoli, caracter\u00edstiques del capitalisme\u201d.<\/p>\n
Mala salut planet\u00e0ria<\/h1>\n
La societat, els poders econ\u00f2mics, pol\u00edtics, desconeixen o no volen saber, que el clima, la biodiversitat, i les persones s\u00f3n interdependents. Que els humans s\u00f3n ecodependents, que depenen de la biosfera. El canvi clim\u00e0tic interacciona amb tend\u00e8ncies globals com l\u2019\u00fas insostenible dels recursos naturals, la creixent urbanitzaci\u00f3, les pertorbacions econ\u00f2miques i socials, les p\u00e8rdues i els danys per esdeveniments extrems i una pand\u00e8mia, posant en perill el desenvolupament futur.<\/p>\n
La societat, els poders econ\u00f2mics, pol\u00edtics, desconeixen, o no volen saber, que el clima, la biodiversitat, i les persones s\u00f3n interdependents. Que els humans s\u00f3n ecodependents<\/p><\/blockquote>\n
Durant decennis, l\u2019escalfament global antropog\u00e8nic ha estat perjudicant la salut de les persones i de les societats. Continuar per aquest cam\u00ed, inestabilitzar el clima, destruir els ecosistemes, significa que la biosfera pot arribar a ser letal per a la\u00a0 majoria d\u2019esp\u00e8cies que l\u2019habitem.<\/p>\n
El canvi clim\u00e0tic, diu l\u2019IPCC, ha afectat la salut f\u00edsica i mental de les persones a tot el m\u00f3n i ha incrementat tant la mortalitat com la morbilitat , i sentencia: mantenir la salut del planeta \u00e9s essencial per a la salut humana.<\/p>\n
La salut i la civilitzaci\u00f3 humanes depenen de la salut dels ecosistemes (riquesa i abund\u00e0ncia d\u2019esp\u00e8cies…) i de la seva s\u00e0via gesti\u00f3. La degradaci\u00f3 del planeta, el seu escalfament originat per l\u2019\u00fas massiu de combustibles f\u00f2ssils, per l\u2019extracci\u00f3 desaforada dels seus recursos, per la boja explotaci\u00f3 del s\u00f2l, per la desmesurada agricultura i ramaderia industrial, per considerar que la natura est\u00e0 al servei de l\u2019home i no entendre que la humanitat forma part de la natura i en dep\u00e8n, tot i que aparentment ens dona riquesa, ens fa m\u00e9s pobres com esp\u00e8cie i ens roba la salut. En definitiva, que la salut humana nom\u00e9s \u00e9s salut de deb\u00f2 si \u00e9s planet\u00e0ria i beneficia a tots els \u00e9ssers vius que habitem la biosfera.<\/p>\n
Vivim una destrucci\u00f3 accelerada, molt perillosa, i de gran abast de la natura, que afecta els entorns de vida de milers de milions de persones: entre 3.300 i 3.600 milions que viuen en regions greument afectades. I un altra quarta part ha de tenir en compte, des de ja mateix, els canvis dr\u00e0stics que causa l\u2019escalfament global.<\/p>\n
Cal deduir, doncs, que alguns d\u2019aquests impactes sobre les poblacions i els ecosistemes ja s\u00f3n irreversibles per l\u2019augment del nivell de mar. Hi ha zones submergides, deltes – Nil, Ebre – que estan perdent terres productives i estan amena\u00e7ats de desapar\u00e8ixer, despla\u00e7ant les persones i destruint la seva manera de viure. A Catalunya tamb\u00e9 podem observar aquest augment del nivell de les aig\u00fces a la costa del Maresme on platges, tren i passeigs acabaran sent engolits pel mar. Les glaceres, que contenen el 70% de l\u2019aigua dol\u00e7a de qu\u00e8 disposa el planeta, es fonen arreu (al Pirineu catal\u00e0 no en queden). I sense que hi hagi unanimitat, tamb\u00e9 amb molta probabilitat, haurien superat el punt de capgirell a Groenl\u00e0ndia.<\/p>\n
A l\u2019\u00c0rtic, aquests dies de mar\u00e7, estan 30\u00baC per sobre de la temperatura habitual (en aquestes latituds, la temperatura ha augmentat de promig en 4\u00baC graus des de l\u2019era preindustrial). Que hi hagi menys banquisa (gel mar\u00ed) a l\u2019\u00c0rtic, genera m\u00e9s onades, que contribueixen a erosionar la costa, que en determinades zones esta perdent entre quatre i cinc metres a l\u2019any, i tot plegat fa que el permagel es desfaci m\u00e9s de pressa (com ja passa amb el de Sib\u00e8ria i territoris s\u00f2lids del Cercle \u00c0rtic \u2013 es preveu que el 2040 ja no quedar\u00e0 terra congelada a la pen\u00ednsula escandinava-). A l\u2019Ant\u00e0rtica Occidental, a finals de mar\u00e7 de 2022 s\u2019estan batent r\u00e8cords de temperatura (Vostok, amb un temperatura de -12,2\u00baC, 40\u00baC per sobre de la mitjana, C\u00fapula CII, D47, i Terra Nova Base, on la temperatura ha estat m\u00e9s de 7\u00baC per sobre de l\u2019habitual).<\/p>\n
Postil\u00b7la Olga Margalef, ge\u00f2grafa, professora a la Universitat de Barcelona, investigadora al CREAF: \u201cAquests s\u00f2ls congelats durant milers d\u2019anys, permagel, s\u00f3n un gran reservori de carboni. Contenen m\u00e9s carboni que tots els boscos del planeta i el doble de carboni que hi ha avui dia a l\u2019atmosfera. Si es desgla\u00e7a, part d\u2019aquesta mat\u00e8ria org\u00e0nica es degrada i es produeix di\u00f2xid de carboni i met\u00e0 que passen del s\u00f2l congelat a l\u2019atmosfera. Aix\u00f2 ja est\u00e0 passant i la magnitud del vessament dependr\u00e0 de l\u2019augment de la temperatura i el desgla\u00e7. El canvi clim\u00e0tic ens demostra que tot est\u00e0 relacionat perqu\u00e8 l\u2019atmosfera \u00e9s comuna per a tots els \u00e9ssers humans\u201d.<\/p>\n
Escassetat d\u2019aigua dol\u00e7a<\/h3>\n
La disponibilitat d\u2019aigua dol\u00e7a ser\u00e0 inferior a la demanda cap a 2040. Abans, cap a 2030, un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 mundial viur\u00e0 en zones afectades per la manca d\u2019aigua: nord i sud d\u2019\u00c0frica, Pr\u00f2xim Orient, la Xina i els Estats Units. Ara mateix, el 12% de la poblaci\u00f3 no beu aigua potable. La falta d\u2019aigua es notar\u00e0 sobremanera a la Mediterr\u00e0nia, m\u00e9s intensament\u00a0 a la riba sud, per\u00f2 tamb\u00e9 a la nord. La lluita per aconseguir aigua augmentar\u00e0 els conflictes\/guerres i multiplicar\u00e0 el neocolonialisme. Per posar uns exemples: els alemanys volen construir un embassament al riu Congo \u2013 Inga 3 – dedicat a fabricar hidrogen, espoliant els congolenys.\u00a0 O que passar\u00e0 amb l\u2019embassament Renaixement, ja inaugurat i cam\u00ed d\u2019omplir-se, constru\u00eft per Eti\u00f2pia i que ret\u00e9 aigua del Nil Blau, que abans compartia amb Sudan i Egipte? I que ocorrir\u00e0 amb els territoris colonitzats per la Xina, Emirats \u00c0rabs, Ar\u00e0bia Saudita, per a la fabricaci\u00f3 d\u2019aliments que s\u2019emporten cap els seus pa\u00efsos (una manera indirecte d\u2019endur-se l\u2019aigua)?<\/p>\n
La disponibilitat d\u2019aigua dol\u00e7a ser\u00e0 inferior a la demanda cap a 2040. Abans, cap a 2030, un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 mundial viur\u00e0 en zones afectades per la manca d\u2019aigua<\/p><\/blockquote>\n
Espanya ha perdut m\u00e9s d\u2019un 20% de l\u2019aigua que tenia fa 30 anys. I es preveu una p\u00e8rdua addicional del 25% en els propers anys que el MITECO no concreta quants seran. Contr\u00e0riament, el regadiu est\u00e0 augmentant i consumeix el 80,5% de l\u2019aigua disponible (el consum del cicle urb\u00e0 \u00e9s del 15,5%). Alhora els pous que esgoten el fre\u00e0tic, es reprodueixen sense control a tot el territori. I per augmentar la productivitat s\u2019estan regant conreus de sec\u00e0 (tamb\u00e9 a Catalunya, on es reguen ametllers que es beuen 12.000 metres c\u00fabics d\u2019aigua per hect\u00e0rea\/any. Conreus, propietat de multinacionals que es dediquen a l\u2019exportaci\u00f3). I per acabar-ho d\u2019adobar, les p\u00e8rdues a la xarxa d\u2019aigua potable ja tractada, s\u00f3n del 23%. Tot plegat, un disbarat.<\/p>\n
Al sud d\u2019Europa, set milions de persones poden patir set. Els aq\u00fc\u00edfers estan en perill. I les sequeres seran cada cop m\u00e9s freq\u00fcentes, llargues i dures. A Catalunya, som v\u00edctimes d\u2019una sequera que, segons informa el Servei Meteorol\u00f2gic, va comen\u00e7ar a les comarques litorals i prelitorals, la primavera de 2021, que s\u2019ha est\u00e8s amb rapidesa pel nord-est, plana de Lleida i Catalunya Central i que s\u2019ha intensificat excepcionalment a comarques com el Vall\u00e8s Oriental, l\u2019Occidental, el Barcelon\u00e8s, el Baix Llobregat i l\u2019Alt Empord\u00e0. Les pluges d\u2019aquests dies, diu Marc Prohom, cap de l\u2019\u00c0rea de Climatologia del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, segurament aturaran la sequera a l\u2019Alt Empord\u00e0 i a l\u2019extrem sud de Catalunya. Al litoral central, al prelitoral, i a la Catalunya interior cal molta m\u00e9s aigua per acabar amb la sequera.<\/p>\n
Som davant d\u2019un canvi clim\u00e0tic radical, diu Robert Sav\u00e9, em\u00e8rit de l\u2019IRTA. L\u2019augment de la temperatura provoca canvis en el comportament de les plantes. El perill rau en que la pluja que ha caigut faci brotar les plantes i que despr\u00e9s no es puguin desenvolupar per la manca d\u2019aigua en romandre els efectes de la sequera. Hi ha dues solucions: o es deixa que la natura faci la seva feina amb el risc de produir fruits petits i no acceptats pels mercats, o es poden les plantes perqu\u00e8 siguin m\u00e9s petites i brotin menys fruits per\u00f2 de la qualitat i calibre habituals. En tot cas, sempre hi hauria p\u00e8rdues. Per\u00f2 el temps meteorol\u00f2gic \u00e9s cada cop m\u00e9s imprevisible i la gran amena\u00e7a pels conreus \u00e9s una onada de fred que gla\u00e7ar\u00e0 l\u2019Europa del Sud, Catalunya inclosa, a primers d\u2019abril.<\/p>\n
Europa ha de fer front a aquests efectes del canvi clim\u00e0tic: onades de calor i sequeres (en especial al sud); alteracions dels ecosistemes marins i terrestres, escassetat d\u2019aigua a m\u00faltiples sectors interconnectats; risc per a les persones, les economies i les infraestructures a causa de les inundacions costaneres i interiors (les inundacions van causar 15 vegades m\u00e9s morts als pa\u00efsos costaners pobres que no pas als rics); augment de les temperatures que per l\u2019estr\u00e8s de calor aniran causant m\u00e9s v\u00edctimes mortals, cultius alimentaris estressats per la calor (en un dels escenaris l\u2019informe conclou que 183 milions de persones addicionals podrien patir desnutrici\u00f3 a mitjan segle) que provocaran la p\u00e8rdua de conreus a causa de la sequera i el clima extrem (els incendis forestals seran m\u00e9s intensos i augmentaran en m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 en aquest comen\u00e7ament de segle).<\/p>\n
Segons l\u2019IPCC, els punts calents amb alta vulnerabilitat, estan situats a l\u2019\u00c0frica de l\u2019Oest, la Central i la de l\u2019Est. Igualment a l\u2019\u00c0sia del sud i Am\u00e8rica Central i del Sud. I tamb\u00e9 a l\u2019\u00c0rtic (la temperatura ha augmentat mes de 4\u00baC des de 1850\/1900) i als petits estats insulars. Per suposat, la vulnerabilitat \u00e9s m\u00e9s alta quan m\u00e9s intensa \u00e9s la pobresa, quan no es pot accedir als serveis b\u00e0sics, als recursos, quan hi ha conflictes violents , manca de governabilitat. Tamb\u00e9 on els mitjans de vida s\u00f3n m\u00e9s sensibles al clima: petits agricultors, pastors, comunitats de pesca… S\u2019ha de tenir en compte que en aquesta mateixa d\u00e8cada, la mortalitat per inundacions, tempestes i sequeres ser\u00e0 quinze vegades m\u00e9s alta a les regions m\u00e9s vulnerables que no pas a les de baixa vulnerabilitat. La vulnerabilitat es multiplicar\u00e0 amb la inequitat, la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere, la proced\u00e8ncia \u00e8tnica, i els baixos ingressos.<\/p>\n
Crisi humanit\u00e0ria<\/h3>\n
El canvi clim\u00e0tic est\u00e0 contribuint aix\u00ed, a crisis humanit\u00e0ries on els perills clim\u00e0tics interactuen. La inseguretat aliment\u00e0ria aguda est\u00e0 augmentant a l\u2019\u00c0frica, Centream\u00e8rica i Am\u00e8rica del Sud. I si b\u00e9 \u00e9s cert que els factors no clim\u00e0tics s\u00f3n els impulsors dominants dels violents conflictes entre estats i dins dels propis estats, en algunes regions avaluades, els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics i clim\u00e0tics extrems, han tingut un impacte advers pel que fa a la durada, duresa, i freq\u00fc\u00e8ncia. En tot cas, els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems estan impulsant cada cop m\u00e9s el despla\u00e7ament de persones. En especial les comunitats locals, col\u00b7lectius de persones b\u00e0sicament del sud per\u00f2 tamb\u00e9 del nord (el proc\u00e9s migratori pel canvi clim\u00e0tic tamb\u00e9 es una realitat de Centream\u00e8rica cap els Estats Units, i del sud dels propis Estats Units cap el seu nord) que no es podran adaptar i hauran de migrar. I d\u2019altres que no disposaran de capacitat econ\u00f2mica ni per adaptar-se ni per fugir (un 32% de persones addicionals cauran en la pobresa extrema l\u2019any 2030 si es continua com ara). I les comunitats ind\u00edgenes, m\u00e9s de 400 milions de persones, estan sent molt perjudicades (suposen el 6% de la poblaci\u00f3 mundial i s\u00f3n el 15% m\u00e9s pobre. Ocupen la quarta part de la superf\u00edcies de la terra i tenen cura del 80% de la biodiversitat, per\u00f2, contr\u00e0riament, nom\u00e9s s\u00f3n els propietaris de l\u201911% d\u2019aquestes terres).<\/p>\n
Les dades expliciten l\u2019acceleraci\u00f3 i la magnitud dels canvis que s\u2019acosten. Les desigualtats augmentaran i els rics seran m\u00e9s rics, multiplicant les seves opcions i oportunitats, i els pobres seran m\u00e9s pobres i quedaran extremadament sotmesos a les amenaces immediates, que ja s\u00f3n aqu\u00ed. Tot plegat, \u00e9s aprofitat per les grans corporacions per engrandir el seu patrimoni, acumulant bens i capital procedent de les classes treballadores i les antigues classes mitjanes. Res passa per casualitat. Ni la inacci\u00f3 per combatre el canvi clim\u00e0tic, ni la despossessi\u00f3 programada dels m\u00e9s empobrits. El capitalisme necessita els recursos per cr\u00e9ixer i considera les persones una mercaderia prescindible.<\/p>\n