Tina Ure\u00f1a \u00e9s treballadora social i cap de l’\u00e0rea de Rehabilitaci\u00f3 del Centre de Psicoter\u00e0pia de Barcelona-Serveis Salut Mental. Tenia nom\u00e9s 21 anys quan va comen\u00e7ar a treballar-hi i ara, 40 anys despr\u00e9s, ha estat guardonada amb el premi Medalla d’Or en la categoria de Significaci\u00f3 del Treball Social que atorga el Col\u00b7legi Oficial de Treball Social de Catalunya, en reconeixement de la seva tasca. \u00abM’ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3. El treball social \u00e9s una professi\u00f3 molt viva i din\u00e0mica i jo he tingut la gran sort que he pogut treballar en \u00e0mbits molt diversos\u00bb, explica Ure\u00f1a. Malgrat que actualment treballi en l’\u00e0mbit directiu, segueix molt vinculada a la primera l\u00ednia i als projectes comunitaris de l’organitzaci\u00f3. Considera que el treball social \u00e9s essencial per garantir una mirada integral en l’atenci\u00f3 a la salut de les persones. \u00abAra est\u00e0 molt de moda dir que hem de posar les persones al centre. Al treball social aix\u00f2 ho hem fet tota la vida. No pots fer de treballadora social si en el centre no hi ha la persona i el seu entorn\u00bb, destaca.<\/p>\n
Des de CPB Serveis Salut Mental presteu serveis especialitzats d’atenci\u00f3 integral en l’\u00e0mbit de la Salut Mental comunit\u00e0ria. Qu\u00e8 vol dir exactament aix\u00f2? Qu\u00e8 suposa aquest model d’atenci\u00f3 integral?<\/strong><\/p>\n L’atenci\u00f3 integral vol dir que, davant d’una persona amb un trastorn mental i la seva fam\u00edlia, hi ha una forma d’abordatge que contempla tots els vessants i dimensions que tenen a veure amb la malaltia i amb la persona malalta. Des d’un punt de vista m\u00e9s cl\u00ednic, prestem l’atenci\u00f3 m\u00e8dica psicol\u00f2gica i social que necessita la persona, per\u00f2 tamb\u00e9 treballem amb ella les conseq\u00fc\u00e8ncies i repercussions de la malaltia i com podem afavorir un projecte de vida que li permeti tirar endavant. \u00c9s a dir, intentem no quedar-nos nom\u00e9s amb els aspectes que tenen a veure amb la malaltia, que s\u00f3n molt importants (un bon tractament, medicaci\u00f3 adequada, psicoter\u00e0pia…), sin\u00f3 tamb\u00e9 amb com podem fer que una persona amb un trastorn mental pugui portar la vida el m\u00e9s plaent i funcional possible en funci\u00f3 de la seva situaci\u00f3 i que la seva malaltia la limiti el m\u00ednim possible. Intentem treballar, doncs, quin ser\u00e0 el seu projecte de vida, com ser\u00e0 el proc\u00e9s d’alta, com es far\u00e0 el relleu terap\u00e8utic, quines activitats comunit\u00e0ries podrem activar perqu\u00e8 la persona se’n pugui beneficiar…<\/p>\n Tenim serveis molt diferents, que van des de l’hospitalitzaci\u00f3, l’atenci\u00f3 ambulat\u00f2ria, la prevenci\u00f3 de la conducta su\u00efcida, la intervenci\u00f3 en crisi… tamb\u00e9 tenim equips d’atenci\u00f3 en el domicili i cinc serveis de rehabilitaci\u00f3 psicosocial, entre altres. Tenim, doncs, diferents serveis que ens permeten treballar totes les dimensions de la persona que atenem. Partim d’una filosofia assistencial que \u00e9s de fonament comunitari, perqu\u00e8 entenem que les persones vivim en comunitat i que, per tant, hi ha respostes assistencials que tamb\u00e9 les hem de trobar a la mateixa comunitat.<\/p>\n Quina import\u00e0ncia t\u00e9 l’entorn comunitari en la salut de les persones?<\/strong><\/p>\n \u00c9s molt important. Moltes vegades, el que dona significat a la vida d’una persona t\u00e9 veure amb els rols significatius que desenvolupa a la seva vida. Pot ser que treballis d’una cosa que no t’agrada gens i que el que t’ompli sigui, per exemple, ser volunt\u00e0ria en alguna entitat o participar en el moviment associatiu. La inserci\u00f3 social i comunit\u00e0ria de les persones que tenen un trastorn de salut mental \u00e9s fonamental. Buscar els rols significatius que omplin la seva vida. Des dels serveis de rehabilitaci\u00f3, treballem en projectes comunitaris molt bonics. Tenim el projecte \u00abCuinetes\u00bb, on s’elabora menjar a partir d’excedent alimentari i es reparteix al barri, un projecte de passejar gossos dels avis que no poden tenir cura dels animals, horts comunitaris… duem a terme iniciatives molt diverses.<\/p>\n A m\u00e9s, estem col\u00b7laborant amb instituts fent sensibilitzaci\u00f3 en la lluita contra l’estigma en les malalties mentals. Hem treballat molt en la l\u00ednia del pacient expert: quan tens una malaltia, arriba un punt que ets molt expert en qu\u00e8 et passa i la transmissi\u00f3 dels aprenentatges \u00e9s molt interessant i arriba a la gent jove amb molta facilitat.<\/p>\n Les persones vivim en comunitat i que, per tant, hi ha respostes assistencials que tamb\u00e9 les hem de trobar a la mateixa comunitat..<\/p><\/blockquote>\n Quina \u00e9s la import\u00e0ncia del treball social en l’atenci\u00f3 a la salut mental?<\/strong><\/p>\n Per mi \u00e9s fonamental, en el sentit que el treball social, de base, garanteix una mirada integral. El treballar social no veu una persona malalta, veu una persona amb un trastorn i amb un context determinat. Aquesta capacitat de fer una an\u00e0lisi de com viu i com se sent la persona, qu\u00e8 li limita la vida, quins suports t\u00e9, quines oportunitats li dona la comunitat, quins recursos es poden activar que ajudin a la persona… aquesta mirada global, veient la persona i com interactua amb el seu entorn, \u00e9s molt important. La mirada del treball social va m\u00e9s enll\u00e0 del diagn\u00f2stic. Nosaltres estem molt impregnats del nostre entorn, de la nostra fam\u00edlia, dels nostres amics, dels companys de feina, de les nostres pors, inseguretats… s\u00f3n tot un conjunt de coses a tenir en compte. Les persones no s\u00f3n esquizofr\u00e8niques, tenen esquizofr\u00e8nia. I, potser, aquesta persona que t\u00e9 esquizofr\u00e8nia \u00e9s pare de fam\u00edlia, ve\u00ed d’una escala, en el seu moment volia ser metge, t\u00e9 uns amics, una fam\u00edlia… les persones som un munt de coses.<\/p>\n Treballeu en xarxa amb altres entitats i serveis de salut mental?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, hi treballem de forma molt estreta. Normalment, els pacients ens v\u00e9nen derivats dels centres de salut mental, hospitals de dia i, en general, de la xarxa de salut mental. Habitualment, continuen mantenint el tractament al seu centre i nosaltres, ens ocupem de tot el vessant m\u00e9s social i, des del servei de rehabilitaci\u00f3, del seu projecte de vida. \u00c9s, per tant, un tractament complementari, i intentem que els plans de treball estiguin articulats. No nom\u00e9s ens coordinem, doncs, sin\u00f3 que treballem en xarxa i compartim els objectius de treball. Ens posem d’acord per veure que farem nosaltres des d’aqu\u00ed i qu\u00e8 es far\u00e0 des de l’altre centre o hospital. Tenim un perfil de pacients molt divers i, en funci\u00f3 de la seva situaci\u00f3, veiem de quins serveis es beneficiar\u00e0. Tenim pacients amb un nivell de disfuncionalitat molt alta, amb els quals treballem que el proc\u00e9s de cronificaci\u00f3 de la malaltia no vagi tan r\u00e0pidament, que no tinguin crisis i es puguin mantenir tan estables com sigui possible. Altres, tenen una estada m\u00e9s curta. Dep\u00e8n molt del cas.<\/p>\n Ateneu persones amb addiccions? Quines dificultats afegides t\u00e9 el fet de tenir problemes de salut mental i addiccions alhora?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, atenem persones amb patologia dual. Si es tracta d’una persona que t\u00e9 un trastorn de salut mental i el consum de t\u00f2xics altera molt el funcionament del dia a dia, demanem primer que passi per un tractament per desintoxicar-se, per\u00f2 si el consum \u00e9s actiu, per\u00f2 secundari i no interfereix tant, \u00e9s un aspecte m\u00e9s que intentem treballar, a vegades conjuntament amb la xarxa de toxicomanies. Evidentment, el consum de t\u00f2xics li afegeix complexitat al trastorn de salut mental. Com m\u00e9s aspectes s’afegeixen, m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s de tractar un trastorn de salut mental. Per exemple, si la persona t\u00e9 altres malalties, problemes econ\u00f2mics o d’habitatge, si no t\u00e9 un bon suport familiar… s\u00f3n moltes les variables que interfereixen.<\/p>\n El treballar social no veu una persona malalta, veu una persona amb un trastorn i amb un context determinat.<\/p><\/blockquote>\n Quin paper juga la prevenci\u00f3 i la detecci\u00f3 preco\u00e7 en l’atenci\u00f3 integral dels trastorns de salut mental?<\/strong><\/p>\n \u00c9s fonamental. El que passa \u00e9s que sempre la prevenci\u00f3 \u00e9s com el germ\u00e0 pobre de les estructures. L’\u00e0mbit assistencial, el dia a dia, s’ho menja tot, i no queda espai per a la prevenci\u00f3. Per\u00f2 jo crec que la pand\u00e8mia ens ha donat una lli\u00e7\u00f3 considerable en aquest sentit. Els problemes de salut mental han augmentat exponencialment arran de la pand\u00e8mia, especialment en el cas dels joves, en els quals les dades de malestar, su\u00efcidis i autolesions s\u00f3n esfere\u00efdores. Aqu\u00ed hem d’incidir-hi. Entre tots, hem de poder fer entorns comunitaris m\u00e9s saludables, fer que les persones siguin m\u00e9s resilients. Vivim un context molt complicat: la pand\u00e8mia, la crisi econ\u00f2mica, la precarietat i l’atur juvenil, l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i, ara, la guerra d’Ucra\u00efna, amb totes les seves conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques. El m\u00f3n se’ns menja i aqu\u00ed tenim feina no nom\u00e9s els treballadors socials i els sanitaris, sin\u00f3 les fam\u00edlies, les escoles, els instituts… hi ha feina per a tothom. I els pol\u00edtics s’han de posar les piles tamb\u00e9. S’ha fet una injecci\u00f3 de diners important per crear nous serveis d’atenci\u00f3 a la salut mental. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha molts recursos a les grans ciutats, per\u00f2 estan mal repartits arreu del territori. S’han fet accions, i m\u00e9s que se n’hauran de fer.<\/p>\n Creu que la pand\u00e8mia ha fet que es normalitzi m\u00e9s el fet de parlar de la salut mental?<\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia ha posat sobre la taula la nostra vulnerabilitat. La desesperan\u00e7a, la incertesa, la por al que passar\u00e0… ens ha provocat nivell de patiment emocional molt fort. Amb la pand\u00e8mia hem viscut una s\u00e8rie de situacions a les quals no estem acostumats. La capacitat adaptativa de cadasc\u00fa \u00e9s diferent i hi ha gent que s’ha adaptat i altra que s’ha desbordat completament. En les persones que tenien problemes de salut mental de base, aquests problemes s’han vist agreujats. La pand\u00e8mia ens ha fet veure que som molt vulnerables i que hem d’invertir a crear estructures socials m\u00e9s saludables. Crec que s\u00ed que s’ha normalitzat el fet de parlar de salut mental, per\u00f2 crec que l’estigma cap a les malalties mentals com a tals continua existint. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que, malgrat que la normalitzaci\u00f3 del patiment emocional ha portat a trencar alguns tab\u00fas, a vegades s’han banalitzat aquests problemes de salut mental. Hem incorporat el llenguatge de la psicologia o la psiquiatria. Per exemple, moltes persones diuen \u00abtinc ansietat\u00bb, \u00abavui estic bipolar\u00bb o \u00abestic paranoic\u00bb i, a vegades, aix\u00f2 \u00e9s poc respectu\u00f3s cap a les persones que realment tenen dificultats. Tampoc ho podem respondre tot des de la salut mental: hem d’intentar que hi hagi certa capacitat d’an\u00e0lisi personal, ser m\u00e9s cr\u00edtics i resilients.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tina Ure\u00f1a \u00e9s treballadora social i cap de l’\u00e0rea de Rehabilitaci\u00f3 del Centre de Psicoter\u00e0pia de Barcelona-Serveis Salut Mental. Tenia nom\u00e9s 21 anys quan va comen\u00e7ar a treballar-hi i ara, 40 anys despr\u00e9s, ha estat guardonada amb el premi Medalla d’Or en la categoria de Significaci\u00f3 del Treball Social que atorga el Col\u00b7legi Oficial de […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":29830,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[53,2211,2063],"class_list":["post-29827","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-salut-mental","tag-salut-mental-bcn","tag-treball-social"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29827"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29827\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}