L’etern debat entre el liberalisme radical i el b\u00e9 com\u00fa. Entre la llibertat individual (de fer el que es vulgui) i les normes socials per preservar la seguretat, la salut, l’equitat, els drets de tothom. Aquest debat (moltes vegades lluita), amb falses opinions no cient\u00edfiques i mentides per interessos personals o corporatius, \u00e9s constant en la hist\u00f2ria. Recordem, per exemple, el tema del tabac en els establiments p\u00fablics o les limitacions de velocitat i altres en la conducci\u00f3 (radars, tel\u00e8fon m\u00f2bil, nivells de drogues, retirada de punts…), que han fet baixar dr\u00e0sticament els accidents. O b\u00e9 la regulaci\u00f3 del nivell de sorolls i tantes coses que, amb la seva regulaci\u00f3 (i sanci\u00f3), han millorat la salut de la ciutadania, malgrat la limitaci\u00f3 de la llibertat individual, a favor de la solidaritat i l’equitat.<\/p>\n
Ara en trobem que, quan les bones administracions p\u00fabliques volen regular l’urbanisme i la mobilitat, tamb\u00e9 hi ha resist\u00e8ncies per interessos (o opinions) econ\u00f2mics, ideol\u00f2gics o pol\u00edtics. S’ha donat en el tema de les superilles, el tramvia i, ara, en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE)<\/a>, totes elles planificades amb els valors de la salut de totes les persones, la seguretat i la lluita contra l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica.<\/p>\n Aquesta hist\u00f2ria comen\u00e7a amb els recursos judicials d’unes entitats opositores a aquestes mesures: Plataforma Afectats per Restriccions Circulat\u00f2ries (PARC), l’Associaci\u00f3 de fam\u00edlies nombroses de Catalunya, el Gremi Provincial de Tallers de Reparaci\u00f3 d’Autom\u00f2bils, la Federaci\u00f3 Empresarial Catalana d’Autotransports de Viatgers, l’Associaci\u00f3 d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya i l’Associaci\u00f3 d’aut\u00f2noms-Pimes de transport de Catalunya.<\/p>\n Finalment, el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJC), decreta anul\u00b7lar l’ordenan\u00e7a municipal de ZBE, manifestant algunes raons com l’escassa mem\u00f2ria econ\u00f2mica, l’\u00e0mbit geogr\u00e0fic, el tipus de vehicles exclosos (referint-se a l’etiquetatge de la DGT) i els perjudici pels m\u00e9s desfavorits econ\u00f2micament. El tribunal no fa balan\u00e7 de cost-beneficis d’aquesta mesura. Enfront d’aix\u00f2, cal recordar les obligacions que tenim per la Directiva Europea sobre la Qualitat de l’Aire, que Europa ja hi ha 300 ciutats amb les seves ZBE i que la llei recent de tr\u00e0nsit que incorpora sancions de fins a 200 euros per incomplir les normes de les ZBE.<\/p>\n Davant la sent\u00e8ncia del TSJC, professionals del m\u00f3n de la salut i el municipalisme han volgut donar resposta. S’han pronunciat 78 professionals de salut en contra de la sent\u00e8ncia per motius de salut i emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. A part, el prestigi\u00f3s institut IsGlobal ha nodrit de coneixements cient\u00edfics<\/a> els valors, plans i propostes ambientals de la ciutadania i les institucions.<\/p>\n