Les diferents crisis – energ\u00e8tica, de materials i minerals (recursos), pand\u00e8mica, aliment\u00e0ria, econ\u00f2mica, social i clim\u00e0tica -, estan relacionades, s\u00f3n interdependents i es retroalimenten.<\/p>\n
Com ja deveu saber, la primera cosa que s’hauria d’haver fet per fer front a l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, i des de fa molts anys, \u00e9s deixar de cremar combustibles f\u00f2ssils (carb\u00f3, petroli\/di\u00e8sel, gas natural) i en conseq\u00fc\u00e8ncia, deixar de vessar gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera (GEH): CO\u2082 (resultat de l’activitat industrial, energia, transport, ramaderia industrial, desforestaci\u00f3, canvis en els usos del s\u00f2l), met\u00e0 (desgla\u00e7 del permagel, activitat agr\u00edcola i ramadera, industrial, p\u00e8rdues a les instal\u00b7lacions i conduccions d’energia f\u00f2ssils), \u00f2xid nitr\u00f3s (activitat industrial i agr\u00e0ria), oz\u00f3 (contaminants precursors que provenen de la ind\u00fastria i el transport), i halo carbons.<\/p>\n
Una atmosfera que hem convertit en un abocador. Entre el 2010 i el 2019, les emissions van continuar augmentant, de 53.000 a 66.000 milions de tones equivalents de di\u00f2xid de carboni, un m\u00e0xim hist\u00f2ric de nous gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera. L’any 2021, les emissions van augmentar en un 6% (2000 mil milions de tones, r\u00e8cord de sempre en termes absoluts). L’\u00fas del carb\u00f3, que s’havia d’abandonar, supos\u00e0 el 40% de l’increment de les emissions mundials.<\/p>\n
Tan alta quantitat de GEH a l’atmosfera impedeix mantenir una temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta apta per a la vida, que se situa al voltant de 15\u202f\u00b0C. Hem perdut el clima estable de qu\u00e8 han gaudit les civilitzacions els darrers 10 mil anys i que les hi va permetre desenvolupar-se. Si continuem per aquest cam\u00ed, la vida humana i de la majoria dels \u00e9ssers vius que habitem la biosfera restar\u00e0 en perill perqu\u00e8 la terra i els oceans seran improductius i l’atmosfera els hi ser\u00e0 letal. I als GEH li haur\u00edem d’afegir la contaminaci\u00f3 que no altera el clima, per\u00f2 causa una gran quantitat de morts: segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, 8 milions de persones moren cada any prematurament per malalties no transmissibles que es poden atribuir a la contaminaci\u00f3 de l’aire: cerebrovasculars, c\u00e0ncers, pneumopaties. 7 dels 8 milions, moren a causa de les part\u00edcules fines PM-2,5 que traspassen els pulmons i entren a la sang. Provenen de cremar combustibles f\u00f2ssils, en especial dels motors dels cotxes i m\u00e9s en concret dels di\u00e8sel. I cal afegir-hi els milions de persones que no moren, per\u00f2 perden salut\/qualitat\/esperan\u00e7a de vida.<\/p>\n
A l’actual civilitzaci\u00f3 li \u00e9s molt dif\u00edcil preveure all\u00f2 que no veu o palpa. Li resulta complicat adaptar-se a aquesta inestabilitat sobrevinguda que impedeix saber qu\u00e8 passar\u00e0 dem\u00e0 (alteraci\u00f3 dels cicles de les estacions meteorol\u00f2giques, escalfament, radicalitzaci\u00f3 dels esdeveniments clim\u00e0tics…) i prefereix negar els fets o creure que la tecnologia ho arreglar\u00e0.<\/p>\n
Tot el que calgui per no haver de canviar un sistema de creences (creixement, abund\u00e0ncia, riquesa, propietat, consum) sobre el qual s’ha constru\u00eft la vida.<\/p>\n
El dilluns dia 4, despr\u00e9s de negociacions pol\u00edtiques molt m\u00e9s llargues del que ja \u00e9s habitual, es va presentar l’informe IPCC sobre la mitigaci\u00f3 el canvi clim\u00e0tic, en altres paraules, qu\u00e8 cal fer. I recomana una transici\u00f3 \u00abimportant\u00bb en el sector energ\u00e8tic, reducci\u00f3 substancial dels combustibles f\u00f2ssils, electrificaci\u00f3 generalitzada, l’\u00fas de combustibles com ara l’hidrogen, molta m\u00e9s efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i, en algunes regions, la reducci\u00f3 de la desforestaci\u00f3 (De fet no s’hauria de desforestar enlloc m\u00e9s).<\/p>\n
L’informe reconeix que si continua el ritme d’emissions com fins ara, el m\u00f3n s’encamina a un augment de la temperatura de 3,2\u202f\u00b0c a final de segle (una projecci\u00f3 conservadora al nostre entendre). I rebla que per evitar l’augment de 1,5\u00baC, les emissions de gasos d’efecte hivernacle haurien de reduir-se gaireb\u00e9 a la meitat en tots els sectors (des del transport fins a la ind\u00fastria, la generaci\u00f3 de calor i electricitat, fins a l’agricultura i la silvicultura i d’altres usos del s\u00f2l, les ciutats i les \u00e0rees urbanes), perqu\u00e8 les emissions assoleixin el seu m\u00e0xim abans del 2025 i baixin r\u00e0pidament despr\u00e9s. El 43% \u00e9s l’objectiu per l’any 2030. I la neutralitat clim\u00e0tica el 2050. (En l’informe del PNUMA de maig de 2021 s’afirma que en el decenni vinent es podrien reduir les emissions de met\u00e0 (la cinquena part de les emissions de GEH) en un 45%. Seria la manera m\u00e9s efica\u00e7 de frenar el canvi clim\u00e0tic en els 25 anys vinents. Caldria per\u00f2, actuar en tres sectors: combustibles f\u00f2ssils, residus i agricultura).<\/p>\n
En cap moment es destaca en l’informe (o no ho hem sabut veure) que abandonar el creixement sigui un prop\u00f2sit, menystenint el fet que no hi ha cap energia alternativa a les f\u00f2ssils que ho permeti (a no ser que no sigui un dret universal i s’exclogui a persones i poblacions del seu ‘benefici). S\u00ed que s’afirma que si s’apliquen les mesures proposades per evitar un escalfament de 2\u202f\u00b0C, el PIB disminuiria uns quants punts percentuals a 2050 (decreixement sense anomenar-lo?) En tot cas, el que es despr\u00e8n de la lectura de les proposicions \u00e9s que el creixement \u00e9s l’objectiu principal i que les propostes no s\u00f3n altra cosa que un intent m\u00e9s de mantenir, peti qui peti, el sistema econ\u00f2mic i cultural capitalista basat en el consum i creixement infinits en un planeta finit.<\/p>\n
Parla de solucions quim\u00e8riques i fa recomanacions que no s’ajusten a la realitat per venir. Per exemple diu: moltes tecnologies baixes en carboni han vist caure el seu cost entre 2010 i 2019. Un 85% per a l’energia solar, el desplegament de la qual s’ha multiplicat per m\u00e9s de 10. Un 55% per l’e\u00f2lica. I un 85% per a les bateries de ions de liti, que han perm\u00e8s multiplicar per m\u00e9s d’un centenar els vehicles el\u00e8ctrics al m\u00f3n. I aix\u00f2 s’afirma en un moment en qu\u00e8 \u00e9s manifesta la manca de minerals (dels quals s’hauria d’augmentar la producci\u00f3 fins a quantitats inassolibles per abordar les transicions que calen) i d’energia (que, llevat del gas, ha sobrepassat el seu pic de producci\u00f3 i decau) que per les lleis del mercat estan multiplicant el seu preu. Escassetat que, per cert, no \u00e9s conjuntural sin\u00f3 sist\u00e8mica.<\/p>\n
L’informe tamb\u00e9 parla de les tecnologies de captura de carboni que perqu\u00e8 funcionessin haurien de capturar el 90% de les emissions de plantes t\u00e8rmiques i entre el 50 i el 80% de les fuites de met\u00e0. Ara com ara ni funcionen, ni s’albira que ho hagin de fer.<\/p>\n
Un cop m\u00e9s, entenem que l’informe est\u00e0 maquillat pol\u00edticament per reduir l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i resulta decebedor. En la seva presentaci\u00f3, el president de l’IPCC, Hoesung Lee, afirma: \u00abhi ha pol\u00edtiques, regulacions i instruments de mercat que estan demostrant ser efectius\u00bb. I ens preguntem: quins s\u00f3n, on es poden veure i amb quins resultats?<\/p>\n
En aquest article ens proposem posar en evid\u00e8ncia que les propostes en les quals es basa la mitigaci\u00f3 no s\u00f3n suficients ni per evitar l’augment de 2\u202f\u00b0c. I que sense renunciar al creixement \u00e9s impossible assolir cap de les fites.<\/p>\n
En el manifest dels cient\u00edfics ‘La ci\u00e8ncia es rebel\u00b7la, nom\u00e9s ens queda actuar’, es diu: \u00abels objectius actuals de creixement defensats pels poders econ\u00f2mics estan en contradicci\u00f3 directa amb la reducci\u00f3 dels impactes ambientals per sota dels llindars dels l\u00edmits planetaris. D’aquesta manera, es paralitza el canvi radical de model productiu que \u00e9s imprescindible emprendre sense demora i aix\u00ed limitar l’augment de temperatura entre 1,5 i 2\u202f\u00b0C\u00bb. En altres paraules, que mentre hi hagi creixement no es podr\u00e0 limitar la temperatura a un m\u00ednim d’1,5 i un m\u00e0xim de 2\u202f\u00b0C.<\/p>\n
L’augment de 1,5\u202f\u00b0c \u00e9s un prop\u00f2sit impossible d’aconseguir perqu\u00e8 l’increment de la temperatura ja \u00e9s de +1,2\u202f\u00b0c des de 1850\/1900, i perqu\u00e8 la in\u00e8rcia clim\u00e0tica fa que encara que es redu\u00efssin les emissions, durant un m\u00ednim de vint anys la temperatura continuaria pujant, siguin quines fossin les emissions. El perill rau en els esdeveniments que un augment d’1,5\u202f\u00b0C puguin causar, incidents que es retroalimenten els uns als altres, causant un efecte en cascada que ens conduiria a un estadi clim\u00e0tic menys favorable.<\/p>\n
En quin nivell de temperatura se situen aquests fets? \u00c9s dif\u00edcil de dir, perqu\u00e8 amb un augment d’1,2\u202f\u00b0C, i com d\u00e8iem en el cap\u00edtol anterior, ja n’hi ha de desbocats: desgla\u00e7 de l’\u00c0rtic, Grenl\u00e0ndia, Ant\u00e0rtica Occidental, augment del nivell del mar, desgla\u00e7 del permagel.<\/p>\n
En aquest sentit, se sap que la p\u00e8rdua de gel mar\u00ed a l’\u00c0rtic est\u00e0 amplificant l’escalfament. I que el desgel de Grenl\u00e0ndia est\u00e0 subministrant aigua dol\u00e7a a l’Atl\u00e0ntic Nord. Tots dos esdeveniments poden haver contribu\u00eft, des de mitjan segle XX, a una disminuci\u00f3 del 15% del sistema AMOC, que \u00e9s un element clau en el transport global de calor i sal als oceans. El cabal s’ha redu\u00eft en uns 3 milions de metres c\u00fabics per segon, m\u00e9s del doble del que transporten sumats tots els rius del m\u00f3n (1,2 milions).<\/p>\n
Un r\u00e0pid desgla\u00e7 de la capa de gel de Grenl\u00e0ndia (com est\u00e0 passant), i una desacceleraci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida de l’AMOC, podrien desestabilitzar el mons\u00f3 de l’\u00c0frica Occidental i desencadenar una sequera al Sahel. La desacceleraci\u00f3 de l’AMOC tamb\u00e9 podria assecar l’Amaz\u00f2nia, interrompre el mons\u00f3 de l’est d’\u00c0sia i fer que s’acumuli calor a l’Oce\u00e0 Austral, que acceleraria la p\u00e8rdua de gel a l’Ant\u00e0rtida. Repasseu quants d’aquests fets estan passant. I preguntem-nos quina relaci\u00f3 hi ha entre tots i cadascun.<\/p>\n
En tot cas, les preguntes serien: Quan van comen\u00e7ar cadascun dels punts de no retorn? S\u00f3n reversibles? Qu\u00e8 anir\u00e0 succeint d’aqu\u00ed a 2030 quan les GEH s’hauran redu\u00eft (si els poders pol\u00edtics i econ\u00f2mics fan cas a la ci\u00e8ncia) en un 43%? No hem d’oblidar que per alguns cient\u00edfics ja hem superat el punt de no retorn, el Tipping Point, i el desastre clim\u00e0tic irreversible ja est\u00e0 en marxa.<\/p>\n
Els poders econ\u00f2mics i pol\u00edtics, malgrat callar-s’ho, s\u00f3n conscients que amb les energies renovables no es pot mantenir el sistema econ\u00f2mic vigent basat en el creixement. Per tant, tot i parlar de capitalisme verd, malden per aconseguir els recursos f\u00f2ssils (tamb\u00e9 d’urani) que els hi calen. Ara mateix falta de tot: petroli\/di\u00e8sel, gas, urani. Per fer-ho m\u00e9s f\u00e0cil, tot i el c\u00e0stig que suposa per la biosfera i la vida dels \u00e9ssers que l’habitem, han decidit declarar l’urani i el gas ‘energies verdes’, la pen\u00faltima bestiesa.<\/p>\n
Explica Jordi Sol\u00e9, professor a la Universitat de Barcelona, coordinador del projecte europeu MEDEAS, cient\u00edfic revisor de l’IPCC, al documental ’50 graus’: \u00abTenim un problema. Per un costat, necessitem el combustible f\u00f2ssil per a tots els usos. Som una societat addicta al consum de combustibles f\u00f2ssils siguin l\u00edquids, gasos o s\u00f2lids. Donat que en calen perqu\u00e8 tot funcioni, no podem passar ni un dia sense usar-los. Per l’altre, necessitem reduir les emissions de GEH no cremant m\u00e9s combustibles f\u00f2ssils, un recurs finit (aix\u00f2 no vol dir que s’acabin sin\u00f3 que el ritme d’extracci\u00f3 possible no pot cr\u00e9ixer m\u00e9s enll\u00e0 d’uns l\u00edmits i ara fins i tot est\u00e0 estancat). Aix\u00f2 \u00e9s un problema, perqu\u00e8 tenim un sistema econ\u00f2mic que necessita que creixi l’aportaci\u00f3 de f\u00f2ssils (i d’altres mat\u00e8ries primeres) per desenvolupar-se. Si volem, doncs, que el sistema socioecon\u00f2mic continu\u00ef engrandint-se, aleshores haur\u00edem de substituir els f\u00f2ssils per renovables, que tamb\u00e9 haurien de continuar creixent. Llavors i portat al l\u00edmit, qu\u00e8 volem, omplir tot el planeta de renovables. Llavors de qu\u00e8 mengem?\u00bb<\/p>\n
Afegeix Antonio Turiel: \u00abla producci\u00f3 de petroli davalla r\u00e0pidament. El cru convencional d’alta qualitat decau des de 2005, i els petrolis no convencionals s\u00f3n molt cars d’extreure i no tenen prou qualitat per obtenir, per exemple, di\u00e8sel. Aix\u00ed les coses, les companyies petrolieres estan desinvertint des de 2014. En paral\u00b7lel, les altres fonts no renovables tamb\u00e9 estan arribant als seus m\u00e0xims, si no estan caient ja. De cop, et trobes que entre petroli\/di\u00e8sel, carb\u00f3, gas natural i urani, que produeixen el 90% de tota l’energia que es consumeix, totes estan en retroc\u00e9s llevat del gas, que li queda poc temps. La mateixa Ag\u00e8ncia Internacional de l’Energia (AIE) reconeix que si no s’inverteix, l’any 2025 faltaria un 50% de petroli. Si s’inverteix per mantenir les instal\u00b7lacions en funcionament, en faltaria un 20%\u00bb.<\/p>\n
La producci\u00f3 de di\u00e8sel, imprescindible pel transport, la mineria, la maquin\u00e0ria industrial i l’agricultura, davalla des de 2018. Ara mateix, el preu supera el de la gasolina i la seva manca amena\u00e7a pa\u00efsos molt dependents, com Alemanya, i on el govern ha advertit a les empreses que racionin el seu \u00fas. En una trobada organitzada pel ‘Financial Times’ a Lausana, Su\u00efssa, amb la participaci\u00f3 de tres grans companyies que es dediquen a la comercialitzaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres, arribaren a la conclusi\u00f3 que Europa seria v\u00edctima del desabastament de di\u00e8sel, i que fins i tot aquest mateix abril la seva manca arribaria al 15%. El racionament ha arribat tamb\u00e9 a Austr\u00e0lia i Sud-\u00e0frica. D’altres pa\u00efsos afectats serien Sri Lanka, Argentina o el Pakistan. Els Estats Units es nodrien encara el mes de mar\u00e7 de di\u00e8sel procedent de R\u00fassia. (Veurem d’on el treuen ara. Per aix\u00f2 pacten amb Vene\u00e7uela per barrejar els pesants petrolis de l’Orinoco amb els de baixa qualitat del fracking i veure qu\u00e8 en poden obtenir. Sense menystenir a l’enemic Iran com a subministrador)<\/p>\n
Amb aquest escenari, els poders pol\u00edtics i econ\u00f2mics van urgir a trobar una alternativa com fos. I van decidir fer-ho a trav\u00e9s de les fonts d’energies renovables (transici\u00f3 Verda). Va durar poc, conven\u00e7uts que per mantenir la megam\u00e0quina industrial que li cal al capitalisme per mantenir el creixement, hi haur\u00e0 (ja n’hi ha) problemes greus de subministrament de petroli\/di\u00e8sel, l’ess\u00e8ncia del sistema econ\u00f2mic, i que les renovables s\u00f3n insuficients per a satisfer la ‘necessitats’ energ\u00e8tiques, van decidir trair definitivament el somni verd (extractivisme\/colonialisme al marge) i declarar gas i nuclears com energies verdes. Aberrant!<\/p>\n
Des de 2016, cau la producci\u00f3 de les mines d’urani. I hom preveu que cap a 2025 ja no es podr\u00e0 satisfer la demanda. En aquest punt, \u00e9s important lligar el conflicte recent al Kazakhstan amb la crisi que vivim. La revolta que va ser comparada amb la del Maidan, es va acabar amb la pres\u00e8ncia de tropes russes. Qu\u00e8 estava en joc? Doncs l’urani de qu\u00e8 disposa el Kazakhstan i del que n’\u00e9s el primer exportador mundial, un 41% del total. Si hi afegim que entre R\u00fassia (6%) i Ucra\u00efna (2%) exporten el 8% mundial, resulta que des de l’\u00f2rbita russa es controla directament o indirecta, la meitat de les exportacions mundials (49%). Quantitat que arriba al 56% si hi sumem el 7% que exporta l’Uzbekistan. Sense ometre la proximitat d’aquests pa\u00efsos amb la Xina.<\/p>\n
Un segon exemple el tenim a l’\u00c0frica. Les tropes franceses s’han retirat de Mali, tot considerant el pa\u00eds un estat fallit. En realitat, per\u00f2, aquestes tropes estan concentrades al N\u00edger, sis\u00e8 exportador d’urani del m\u00f3n i d’on les centrals nuclears franceses obtenen el 50% de l’urani de qu\u00e8 es nodreixen. N\u00edger \u00e9s un exemple de l’extractivisme, colonialisme, despossessi\u00f3 del sud global. \u00c9s un dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres del m\u00f3n i des de fa d\u00e8cades \u00e9s explotat per Fran\u00e7a sense que hagi pujat el seu nivell de vida\/benestar. Ara mateix ocupa el darrer lloc (189) en l’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 de les Nacions Unides. Contr\u00e0riament (o en conseq\u00fc\u00e8ncia) \u00e9s el pa\u00eds amb la taxa de naixements m\u00e9s alta del m\u00f3n. El control de l’urani el t\u00e9 la companyia transnacional Orano, antiga Areva, controlada per l’estat franc\u00e8s, que en t\u00e9 la majoria del capital.<\/p>\n
El preu del gas ja pujava abans de la invasi\u00f3 russa. I donat que \u00e9s el gas qui marca el preu de l’electricitat, s’ha arribat a un m\u00e0xim insostenible per a la majoria de les unitats familiars (i tamb\u00e9 per a les petites empreses subministradores d’electricitat d’origen renovable). Tamb\u00e9 apujava el preu dels fertilitzants que es fabriquen amb gas, essencials per a l’agricultura industrial. Algunes f\u00e0briques molt importants van deixar de fer-los perqu\u00e8 el preu de l’energia era tan alt que no resultaven rendibles. Algunes han reobert, per\u00f2 funcionant a mig ‘gas’ i nom\u00e9s amb les vendes garantides, i d’altres de les grans estan funcionant per\u00f2 amb fortes p\u00e8rdues: Vestas Wind Systems A\/S , Siemens Gamesa, General Electric Co.<\/p>\n
Si R\u00fassia tall\u00e9s el subministrament de gas (el 41% del que importa la UE, segons Eurostat, 45%, segons altres fonts), del petroli (un 27%), i del carb\u00f3 (un 45%); o si fos la mateixa UE que decid\u00eds prescindir del gas que importa, d’on aconseguiria aquesta energia necess\u00e0ria per fer realitat el somni verd? No s’ha d’ometre que R\u00fassia \u00e9s el primer exportador mundial de gas. De fet, no hi ha alternatives al gas rus, tot i que se n’importi per via mar\u00edtima, ja sigui dels EUA, autosuficient gr\u00e0cies a la fractura hidr\u00e0ulica (fracking) econ\u00f2micament insostenible, o de Qatar…<\/p>\n
El principal prove\u00efdor de gas a Espanya \u00e9s Alg\u00e8ria. En donar suport a Marroc en el conflicte del S\u00e0hara i abandonar el Front Polisario, Madrid s\u2019exposava a que Alger prengu\u00e9s repres\u00e0lies. Dijous 7\/4 es va confirmar l\u2019amena\u00e7a tot coincidint amb la visita del President Pedro S\u00e1nchez al Marroc. El govern algeri\u00e0, a trav\u00e9s de l\u2019empresa Sonotrach, confirmava que tenia la intenci\u00f3 d\u2019apujar el preu del gas a Espanya. Decisi\u00f3 que corroborava la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, tot i que mirava de treure-li ferro confiant en qu\u00e8 la puja fos m\u00e9s aviat moderada.<\/p>\n
Tot fa pensar que s’augmentar\u00e0 l’\u00fas del carb\u00f3 (va fer el pic a 2019), m\u00e9s intensiu en emissions, en tots aquells pa\u00efsos que en disposin. Un exemple el tenim en el ministre d’Economia i Clima alemany, Robert Habeck, del partit dels Verds, que deia el mes de mar\u00e7: \u00abNo descartem \u2013 el govern \u2013 que les centrals de carb\u00f3 hagin de funcionar m\u00e9s temps per tal que el pa\u00eds sigui m\u00e9s independent de R\u00fassia\u00bb. De fet la UE ja ha donat el vist-i-plau a comprar tant petroli com estigui disponible en el mercat.<\/p>\n
I malgrat promeses, declaracions i bones intencions, es continuar\u00e0 fent \u00fas de totes les energies f\u00f2ssils que es puguin aconseguir per tal de mantenir el creixement. A Catalunya, ho veiem en l’entestament d’alguns sectors en ampliar els aeroports i el port de Barcelona (els sectors aeri i mar\u00edtim representen pel cap baix el 5% de les emissions mundials), o en recuperar el turisme sense fer una an\u00e0lisi del que suposen milions de persones pel que fa a les emissions de C02, construcci\u00f3, \u00fas de l’aigua, alimentaci\u00f3, per posar uns exemples…<\/p>\n
Doncs que l’energia obtinguda \u00e9s electricitat, i no serveix per tot. Ho explica Turiel: \u00abL’electricitat \u00e9s tan sols la cinquena part de l’energia total que consumim. Electrificar el 80% no el\u00e8ctric \u00e9s molt i molt dif\u00edcil i, de fet, se sap que \u00e9s impossible. Per altra banda, les energies renovables no s\u00f3n energies concentrades com les f\u00f2ssils, estan disperses pel territori, s\u00f3n difuses i intermitents, i segueixen els ritmes de la natura i no la cad\u00e8ncia dels mercats. Esdev\u00e9 aleshores, que en tenir un rendiment molt baix (hi ha molta p\u00e8rdua en el proc\u00e9s de construcci\u00f3, i en la concentraci\u00f3 de l’energia que es capta per poder mantenir aquests sistemes productius a escala industrial), no podrien mantenir la societat en el volum que la volem mantenir\u00bb.<\/p>\n
Cal tenir present que l’Ag\u00e8ncia Internacional de l’Energia advertia el mes de maig de 2021, (abans de la guerra d’Ucra\u00efna) que la demanda de materials per fabricar les energies renovables es quadruplicar\u00e0 cap a 2040. Afirmava: la demanda de liti es multiplicar\u00e0 per 42, la de grafit per 25, la de cobalt per 21, la de n\u00edquel per 19, i la de terres rares per set. Per\u00f2<\/p>\n
tot s’accelera i l’AIE no t\u00e9 m\u00e9s remei que anar-ho admetent, i el mes d’octubre s’esmenava i afirmava en el ‘World Energy Outlook’ pel que fa a l’increment en la producci\u00f3 de minerals: la demanda de liti ser\u00e0 100 cops superior a mitjan segle. La de n\u00edquel set vegades. La de coure, sis, igual que el mangan\u00e8s. O la de cobalt, quasi quatre.<\/p>\n
En conseq\u00fc\u00e8ncia, les tecnologies d’energies netes emergeixen com el segment que experimenta una crescuda m\u00e9s r\u00e0pida de la demanda de la majoria de minerals, evolucionant de n\u00ednxol de mercat a principal consumidor.<\/p>\n
Al\u00edcia Valero, enginyera qu\u00edmica, investigadora al CIRCE, autora del llibre ‘Thanatia, els l\u00edmits materials de la transici\u00f3 energ\u00e8tica’, sost\u00e9 que per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica no n’hi ha prou ni amb les reserves conegudes, ni tampoc amb les probables, de materials com el mateix liti, o el coure (les mines han iniciat la davallada), ni de plat\u00ed, ni de cobalt, ni de n\u00edquel, ni de mangan\u00e8s, ni de plom, ni d’or, ni de plata, essencial pels connectors de les plaques solars. Estem a punt, afirma Valero, d’assolir els l\u00edmits geol\u00f2gics del planeta. Ni quatre planetes serien suficients per obtenir els minerals que calen.<\/p>\n
Tant \u00e9s aix\u00ed que la pr\u00f2pia Ag\u00e8ncia Internacional de l’Energia (AIE), un organisme de l’OCDE, recomanava als pa\u00efsos que hi pertanyen que emmagatzemessin aquests minerals. En altres paraules, que acaparin. I aix\u00f2 vol dir decr\u00e9ixer. Hem d’entendre, diu Antonio Turiel, que \u00abel decreixement, com a m\u00ednim de l’esfera material i energ\u00e8tica, \u00e9s inevitable, ja ha comen\u00e7at, i s’accelerar\u00e0 en els pr\u00f2xims anys\u00bb.<\/p>\n
Tot aix\u00f2, sense oblidar que per a la construcci\u00f3, desplegament i reparaci\u00f3 de les energies renovables en calen de f\u00f2ssils.<\/p>\n
Aix\u00ed les coses, \u00e9s possible que la soluci\u00f3 de l’hidrogen verd ho sigui de veritat, com afirmen els poders pol\u00edtics i econ\u00f2mics? O \u00e9s una altra manera d’enriquir-se, en detriment de la poblaci\u00f3 que haur\u00e0 de pagar els fons verds europeus? L’hidrogen no \u00e9s una font d’energia, \u00e9s un vector energ\u00e8tic que cal produir. Es fa amb la hidr\u00f2lisi de l’aigua, que amb el pas de l’electricitat, permet obtenir hidrogen. Per\u00f2 es t\u00e9 la capacitat de disposar d’aquests excedents d’energia? La tecnologia existeix, per\u00f2 la producci\u00f3 d’hidrogen es pot escalar fins on faci falta? O, com acabem de llegir, el baix rendiment de les renovables i la manca de materials i minerals, i, per tant, l’augment dels preus, fa impossible construir i explotar les fonts d’energia renovable que caldrien? Afegeix Turiel: \u00abla pr\u00f2pia estrat\u00e8gia europea de l’hidrogen (que t\u00e9 un rendiment encara m\u00e9s baix que les renovables) reconeix que Europa no es podria autoabastir d’hidrogen. Que necessitaria els territoris del voltant o de d’altres pa\u00efsos per abastir-se\u00bb.<\/p>\n
I no nom\u00e9s energia, sin\u00f3 tamb\u00e9 aigua per fer la hidr\u00f2lisi, un b\u00e9 esc\u00e0s a molts indrets del planeta (cada cop m\u00e9s) que generar\u00e0 guerres (ja ho fa). Com d\u00e8iem en el cap\u00edtol 2, tenim l’exemple de ‘Inga3’, un gran embassament al riu Congo que els alemanys pensen utilitzar per obtenir hidrogen que seria transportat fins alemanya amb trens alimentats amb hidrogen. O el cas de l’immens embassament ‘Renaixement’ constru\u00eft a Eti\u00f2pia que ret\u00e9 les aig\u00fces del Nil<\/p>\n
Blau i que pot deixar desprove\u00efts a Sudan i Egipte. Les amenaces s’estan entrecreuant entre tots tres pa\u00efsos tot i que encara no est\u00e0 ple. A Espanya, ara com ara es disposaria de l’aigua suficient, per\u00f2 \u00e9s prevista una p\u00e8rdua del 25% en els anys vinents. I la pregunta escau, en detriment de qu\u00e8 i de qui seria?<\/p>\n
I tot parlant d’aigua, cal observar la seva obtenci\u00f3 indirecta. Diversos pa\u00efsos s’emporten els fruits dels conreus que tenen a l’\u00c0frica (pa\u00efsos de la pen\u00ednsula ar\u00e0biga, Xina…) o els aq\u00fceductes que Israel ha constru\u00eft des d’Eti\u00f2pia i que ja han sobrepassat el mar Roig, tot i que no estiguin en funcionament, que se s\u00e0piga.<\/p>\n
Les energies renovables no ompliran, doncs, el buit energ\u00e8tic que deixen les f\u00f2ssils. De fet, les energies renovables barates s’han acabat. Ara mateix, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, empreses fabricants d’energies renovables estan tancant perqu\u00e8 els preus (energia i materials) els resulten insostenibles.<\/p>\n
I l’hidrogen, que nom\u00e9s es pot intentar justificar si \u00e9s obtingut amb excedents d’electricitat procedents de les renovables, encara \u00e9s menys rendible i necessita una aigua que a les zones h\u00eddricament estressades ser\u00e0 objecte de tr\u00e0fic i provocar\u00e0 enfrontaments, tamb\u00e9 entre pa\u00efsos.<\/p>\n
L’escassetat de minerals i energia, diu Daniela del Bene a ’50 graus’, est\u00e0 alimentant l’extractivisme. \u00abUn patr\u00f3 d’extracci\u00f3 massiu en l’\u00e0mbit industrial, controlat per empreses transnacionals d’acord amb governs nacionals, sovint avalades i protegides per tractats internacionals, per despr\u00e9s treure aquests materials dels pa\u00efsos sacrificats d’on s’extrauen, cap als centres de producci\u00f3 i de consum. Aquestes din\u00e0miques extractives cada cop s\u00f3n m\u00e9s intenses i m\u00e9s violentes. Hem fet un estudi, continua Del Bene, amb totes les dades que hem pogut recopilar des de 2012, i hem vist que els sectors m\u00e9s violents (empreses, cossos paramilitars, interessos ocults, i els propis estats) estan obligant les comunitats a acceptar aquests projectes. Aix\u00f2 es fa amb viol\u00e8ncia directa, i o amb onades de criminalitzaci\u00f3 de totes aquelles persones que s’oposen o q\u00fcestionen el que s’est\u00e0 fent\u00bb. Atenci\u00f3, habitants dels pa\u00efsos del nord, no us passi el mateix. Estem parlant no nom\u00e9s de mineria per extraure aquests minerals que els fan falta, sin\u00f3 tamb\u00e9 de jaciments de petroli o gas, de grans extensions de plaques solars o d’aerogeneradors que impedeixen un \u00fas diferent del s\u00f2l, i de grans projectes hidr\u00e0ulics que resulten ser molt violents per la quantitat de territori que ocupen els embassaments, els conreus que es perden, i l’enorme nombre de persones que desplacen.<\/p>\n
Per tant, per aconseguir que el sistema capitalista continu\u00ef creixent, cal disposar de m\u00e9s territoris per poder produir l’energia renovable que es proposen consumir. \u00c9s necessari, doncs, que menys gent tingui acc\u00e9s als recursos reservats pels privilegiats, que menys persones en gaudeixin. \u00c9s a dir, fer pagar el decreixement al sud global, que vol dir incrementar el seu espoli. I augmentar la precaritzaci\u00f3, la despossessi\u00f3 i la marginaci\u00f3, no nom\u00e9s al sud global, tamb\u00e9 de les persones m\u00e9s desfavorides del nord, que cada cop seran \u2013 serem \u2013 m\u00e9s pobres o tindrem m\u00e9s dif\u00edcil l’acc\u00e9s als recursos. En altres paraules, que per mantenir el creixement caldr\u00e0 fer fora del sistema a la ‘poblaci\u00f3 sobrant’. De fet, a les reunions de Davos, per posar un exemple, ja s’ha parlat de les persones com si fossin mercaderia.<\/p>\n
Sempre que s’ha acordat reduir el consum de f\u00f2ssils (despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, a Par\u00eds, abans a Kyoto, o despr\u00e9s de la crisi de 2008), s’ha volgut fer sense deixar de cr\u00e9ixer, i s’ha emprat qualsevol entrebanc (pand\u00e8mia, crisi econ\u00f2mica, escassetat de materials i energia, necessitat de recuperar el PIB, guerra d’Ucra\u00efna) per ajornar l’aplicaci\u00f3 dels acords i tornar a posar en marxa el sistema industrial, agroindustrial, de transport (mar\u00edtim, aeri, terrestre) fent servir combustibles f\u00f2ssils. Per aconseguir-ho, s’han inventat conceptes -capitalisme verd, Green New Deal\u2026- que, ben amanits, han servit per acontentar la gent explicant-los que es podia retornar als temps passats sense malmetre la biosfera tot i mantenir el creixement.<\/p>\n
La necessitat d’energia procedent de la font que sigui, s’imposa, i condueix la UE a enganyar. Ho demostra el fet de declarar energies verdes les procedents del gas i de les nuclears. Una barbaritat! Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 que siguin verdes o no, no dep\u00e8n de declaracions pol\u00edtiques, sin\u00f3 de fets cient\u00edfics inequ\u00edvocs. I aquests fets demostren que totes dues s\u00f3n altament contaminants, i causen morts, reals i potencials. Regnen aix\u00ed el cinisme, la hipocresia i l’egoisme. I es perd la vergonya, tota la vergonya. El resultat \u00e9s un nou abocament massiu de GEH a l’atmosfera tot alimentant , encara m\u00e9s, l’escalfament global.<\/p>\n
Els ‘entrebancs’ estan servint aix\u00ed, per amagar les vertaderes causes de les crisis, i han tractat d’imposar la idea que el motiu han estat els ‘contratemps’. I no \u00e9s cert. La pand\u00e8mia, per posar un exemple, ha estat un accelerant, per\u00f2 no la causa. Al contrari, amb quasi tota probabilitat, la pr\u00f2pia pand\u00e8mia arrela els seus or\u00edgens en els canvis en els usos del s\u00f2l, una de les fonts de l’escalfament global. I aquest canvi, la conquesta de noves terres fins ara inh\u00f2spites, ha posat en contacte a nous virus amb els humans.<\/p>\n
Quan modifiquem la din\u00e0mica de conducta d’una esp\u00e8cie que t\u00e9 uns reservoris de pat\u00f2gens, modifiquem el cicle dels pat\u00f2gens i podem modificar el seu risc de transmissi\u00f3. Ens deia el doctor Jordi Serra Cobo a Catalunya Plural: \u00abQuan desorganitzem els ecosistemes, sacsegem els virus i els alliberem dels seus hostes naturals. Quan aix\u00f2 passa, els pat\u00f2gens necessiten un nou amfitri\u00f3. Sovint ho som. \u00c9s la transfer\u00e8ncia zoon\u00f2tica\u00bb. \u00c9s el cas de les epid\u00e8mies recents: ZIKA, Ebola, SARS, MERS. I amb molta probabilitat, tamb\u00e9 la COVID-19. \u00c9s a dir, la pand\u00e8mia prov\u00e9 d’activitats humanes que ajuden a l’escalfament, degraden el s\u00f2l i destrueixen la biodiversitat. Tot plegat \u00e9s un seri\u00f3s perjudici de la salut planet\u00e0ria. Augmenten les plagues i les malalties (el dengue \u00e9s una amena\u00e7a a \u00c0sia, Europa, Centream\u00e8rica i Am\u00e8rica del Sud, i l’\u00c0frica subsahariana), i les v\u00edctimes mortals.<\/p>\n
Per\u00f2 no tan sols la pand\u00e8mia ha servit d’excusa. Quan els mercats no han pogut subministrar recursos (semiconductors, minerals imprescindibles, materials, energia, fertilitzants i ara aliments com el gra o l’oli) s’ha culpat a la pand\u00e8mia o a la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna. I no s’ha tingut en compte que totes les crisis estan relacionades i es retroalimenten, que el planeta \u00e9s finit i que la disponibilitat de materials, minerals, energia, tamb\u00e9 ho s\u00f3n. O que el canvi clim\u00e0tic augmenta les sequeres. I que quan falta aigua cal decidir quina \u00e9s la prioritat: aigua per la ind\u00fastria, o per \u00fas de boca i regar els camps. Fou el cas de Taiwan, que necessita quantitats ingents d’aigua per produir els xips. Aigua, energia, materials b\u00e0sics, tot est\u00e0 relacionat.<\/p>\n
O que la multiplicaci\u00f3 dels preus de l’energia no \u00e9s tan sols un problema de la guerra sin\u00f3 que abans ja estaven pujant, perqu\u00e8 la manca de gas, petroli, i minerals, no \u00e9s conjuntural sin\u00f3 sist\u00e8mica: cada dia costa m\u00e9s extreure’ls. I els minerals tamb\u00e9 eren i s\u00f3n escassos per nodrir les activitats previstes per assolir el creixement imprescindible: no menys del 3%. Posem un exemple m\u00e9s: Europa, abans de la guerra, feia servir el 20% de les mat\u00e8ries primeres que es produeixen al m\u00f3n, de les quals nom\u00e9s el 3% les obt\u00e9 en el seu propi territori. Pel cap baix, doncs, tenia un d\u00e8ficit de producci\u00f3 del 85% dels recursos que havia d’importar.<\/p>\n
Aleshores, si en aplicaci\u00f3 del Green New Deal, del capitalisme verd, Europa vol fabricar m\u00e9s plaques solars, aerogeneradors, acumuladors d’energia, cotxes el\u00e8ctrics i altres ‘necessitats’ per fer realitat el ‘somni verd’, donada la insufici\u00e8ncia manifesta de recursos, on els anir\u00e0 a buscar i quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindr\u00e0 sobre la biosfera i tots els \u00e9ssers sensibles que l’habiten, persones incloses?<\/p>\n
Mitigar cremant f\u00f2ssils \u00e9s una quimera. El mateix desplegament de les renovables necessita energies f\u00f2ssils. Heus aqu\u00ed la gran contradicci\u00f3: si abandonem les energies f\u00f2ssils, diu Ferran Puig Vilar, i implementem les renovables, hi haur\u00e0 un inevitable decreixement energ\u00e8tic, ens hi posem com ens hi posem. I causar\u00e0 guerres i marginaci\u00f3 per l’obtenci\u00f3 dels recursos. Si, per contra, per mantenir el creixement continuem cremant energies f\u00f2ssils, els pitjors escenaris clim\u00e0tics s’obriran cam\u00ed molt de pressa i esdevindran, en molt pocs anys, irreversibles.<\/p>\n
Si de veritat es pret\u00e9n que la transformaci\u00f3 energ\u00e8tica tingui futur i no sigui rebutjada per discriminat\u00f2ria, \u00e9s ineludible evitar l’augment de les desigualtats, eliminar els privilegis verds, millor dit, tots els privilegis, i pensar com viure d’una altra manera. \u00c9s el que es vol de veritat, o nom\u00e9s s\u00f3n paraules, llenguatge, propaganda?<\/p>\n
Diu Olga Margalef al documental 50 graus: \u00abtenim uns nivells de preocupaci\u00f3 finits. Si est\u00e0s molt preocupat perqu\u00e8 est\u00e0s a l’atur, perqu\u00e8 no saps qu\u00e8 menjar\u00e0s, no pots estar alhora molt preocupat pel canvi clim\u00e0tic perqu\u00e8 no es pot suportar tot alhora. Hem de lligar les pol\u00edtiques que ens facin sortir de l’atur, que ens facin sortir de la crisi econ\u00f2mica, que ens facin sortir alhora del canvi clim\u00e0tic, que ens facin transitar cap a un context de just\u00edcia ambiental desitjable\u00bb<\/p>\n
Nom\u00e9s hi ha una soluci\u00f3, el canvi de la cosmovisi\u00f3, mirar-nos el benestar i la vida d’una manera diferent del consum pel consum, que la vida \u00e9s el m\u00e9s important, i acceptar que la millor manera de fer-la realitat, \u00e9s el decreixement pactat i ordenat (en parlarem en el cinqu\u00e8 cap\u00edtol). Contr\u00e0riament, si \u00e9s desordenat, causar\u00e0 un caos del qual aquests dies, amb la manca de minerals, materials, energia, aliments que disparen els preus, n’estem vivint un avan\u00e7ament cada cop m\u00e9s dur, i que podria derivar en violent. En tot cas, la ultradreta, el feixisme, els futurs ecofeixismes, que estan sembrant les llavors, se n’estan aprofitant en estar la dita esquerra desapareguda.<\/p>\n
<\/p>\n