{"id":29883,"date":"2022-04-20T06:30:51","date_gmt":"2022-04-20T04:30:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29883"},"modified":"2022-04-20T06:30:51","modified_gmt":"2022-04-20T04:30:51","slug":"lletres-paraules-llibres-escrits-per-professionals-de-la-salut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/04\/20\/lletres-paraules-llibres-escrits-per-professionals-de-la-salut\/","title":{"rendered":"Lletres, paraules i llibres escrits per professionals de la salut"},"content":{"rendered":"

La tala d’uns arbres al davant de casa seva, a Palma, havia deixat sense recer uns ocellets que la infermera Rosamar\u00eda Alberdi<\/a> sempre sentia cantar. I va decidir que, per compensar la p\u00e8rdua dels pardalets, cada dia els hi posaria menjar. El mat\u00ed del 24 de febrer, sentint a la r\u00e0dio la not\u00edcia dels primers bombardejos russos d’Ucra\u00efna, la tristor l’enva\u00efa. Desolada per la situaci\u00f3, la consci\u00e8ncia l’interpel\u00b7lava per fer-hi alguna cosa. L’endem\u00e0, escrivia: Para empezar\/ a actuar\/ frente a la guerra,\/ les he dado\/ doble raci\u00f3n\/ de pan\/ a los p\u00e1jaros <\/em>(@rosamariaalberdi<\/a>).<\/p>\n

Aix\u00ed de senzill, una acci\u00f3 des de la cuina de casa, i uns versos per compartir-ho amb el m\u00f3n. La poesia acompanya la vida d’aquesta professora d’Infermeria, primera infermera de l’Estat amb el t\u00edtol de doctora honoris causa. Diu que \u00abl’escriptura, i especialment la po\u00e8tica, \u00e9s un s\u00edmptoma que ha de ser at\u00e8s. Sempre significa alguna cosa: una necessitat, un desig, la faceta d’un goig\u00bb. Alberdi clarifica que \u00abatendre el s\u00edmptoma significa portar sempre els ulls oberts, deixar que el cor es preposi i assumir el risc. I significa renunciar a la tranquil\u00b7litat quotidiana, a la ra\u00f3 desapassionada i a l’ordre sense paraules\u00bb, afegeix la infermera poetessa. \u00abA la meva mare li agradava molt llegir, ella em va introduir en el m\u00f3n de la lectura. Jo demanava llibres per als aniversaris\u00bb, recorda. \u00abL’escriptura, i especialment la poesia, em serveix per ordenar el caos d’emocions interiors, per anomenar i anomenar-me. I per dir all\u00f2 que nom\u00e9s puc dir des de la poesia\u00bb, expressa.<\/p>\n

Nascuda a Barcelona, des del 99 viu a Mallorca, on va ser diputada socialista al parlament balear. En aquella \u00e8poca \u2013diu- \u00abla poesia era una esp\u00e8cie d’oasi\u00bb. Participant en els tallers de poesia d’Antonio Rigo, al caf\u00e8 Antiquari de Palma, la Rosamar\u00eda \u00absentia que entrava al parad\u00eds\u00bb. Admet que escriu poesia per pura necessitat d’expressar i, en la universalitat de les emocions que es troben hi veu el sentit de compartir el que escriu. Molt travessada i interessada amb tots els temes que tenen a veure amb la cura com a activitat professional de les infermeres, com a valor \u00e8tic i com a dret, explica que \u00abno \u00e9s que posis la teva vida en la professi\u00f3, sin\u00f3 que el valor de la cura entra a la teva vida\u00bb. Alberdi, que \u00e9s professora em\u00e8rita d’Infermeria a la Universitat de les Illes balears, contempla tamb\u00e9 la curaci\u00f3 amb la poesia.<\/p>\n

‘Vist en consulta’<\/h3>\n

Hist\u00f2ries de persones que pateixen una malaltia van tenir durant un any -el 1995- el seu espai setmanal a la contraportada del setmanari L’Hora del Garraf<\/em>, en una secci\u00f3 que duia de nom Vist en consulta<\/em>, i que escrivia una metgessa, la reumat\u00f2loga Merc\u00e8 Carandell<\/a>. Per aquell recull de relats, Carandell va rebre el premi Eugeni Molero. \u00abLa meva tend\u00e8ncia \u00e9s convertir-ho tot en literatura, en ficci\u00f3. Escriure \u00e9s entre una catarsi i un alliberament, i la possibilitat de viure m\u00e9s vides, una escapat\u00f2ria i la resposta a preguntes que em faig. I, en la pell d’un personatge, pots fer les paus amb qui vulguis\u00bb, expressa l’autora. \u00abA la consulta he conegut molta gent, moltes experi\u00e8ncies de vida\u00bb, explica. \u00abEl contacte amb el malalt t’introdueix hist\u00f2ries humanes i hi crees uns vincles. La informaci\u00f3 cient\u00edfica no treu que el context de vida dels pacients no t’ajudi tamb\u00e9. Ara els reumat\u00f2legs ja no tenen tantes visites, perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia els hi ha tret les castanyes del foc\u00bb, afegeix. De fet -diu-, \u00abla reumatologia ha estat una de les especialitats m\u00e9s beneficiades del segle XX\u00bb.<\/p>\n

Merce Carandell va treballar a l’Hospital de Sant Camil (Sant Pere de Ribes), a l’Hospital de Bellvitge, al CAP Jaume I de Tarragona, i al de Sant Joan, de Vilanova i la Geltr\u00fa. Sempre envoltada de literatura, en una fam\u00edlia amb germans i avantpassats escriptors, la tend\u00e8ncia a escriure -recorda- sempre la va tenir, i despr\u00e9s de 42 anys d’exercir de metgessa, l’any 2013 en jubilar-se i es va abocar de ple a l’escriptura. Ara t\u00e9 a les seves mans la seva primera novel\u00b7la: El Parad\u00eds rere el mar<\/em>, una hist\u00f2ria d’amor amb reminisc\u00e8ncies hist\u00f2riques, tamb\u00e9 disponible en versi\u00f3 d’audiollibre.<\/p>\n

El descobriment d’un f\u00e0rmac per v\u00e8ncer l’Alzheimer \u00e9s el motor de la trama de Codi Gen\u00e8tic<\/em><\/a>, la primera novel\u00b7la de la metgessa, professora de farmacologia i investigadora de la Facultat de Medicina de la UB, Am\u00e0lia Lafuente. El llibre va n\u00e9ixer ja amb un premi, el XXII Premi Pa\u00efsos Catalans-Solstici d’Estiu del 2009. Lafuente havia sentit ganes d’escriure i s’havia apuntat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelon\u00e8s, on tamb\u00e9 havia aconseguit un primer premi de gui\u00f3 al certamen que aquesta escola celebra. \u00abAnar-hi em va anar molt b\u00e9, m’ha fet escriure i ser capa\u00e7 de fer tot el que ara s\u00e9 fer\u00bb, expressa. \u00abEl g\u00e8nere polic\u00edac \u00e9s el que m\u00e9s m’atrau, i tamb\u00e9 la cr\u00edtica constructiva que puc fer a trav\u00e9s de la ficci\u00f3\u00bb, diu. Es refereix a les enveges, tra\u00efcions i vanitats, mis\u00e8ries humanes amb les quals va vestint les seves trames, tot desvelant secrets en forma de novel\u00b7la, sobre els centres hospitalaris i els laboratoris d’investigaci\u00f3. Seves s\u00f3n tamb\u00e9 els llibres del mateix g\u00e8nere Ter\u00e0pia de risc<\/em><\/a>, un thriller<\/em> sobre ter\u00e0pies antienvelliment, i Secret professional<\/em><\/a>, ambientat en la psiquiatria en un gran hospital i la investigaci\u00f3 d’un assassinat, publicada a finals de l’any passat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Endocrinologia i teatre<\/h3>\n

Ramon Gomis \u00e9s metge especialista en endocrinologia i deg\u00e0 dels Estudis de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s dramaturg i escriptor. Encara no havia acabat la carrera de medicina, que ja havia completat dues obres de teatre. Segons ell, \u00abl’exercici de la medicina \u00e9s molt human\u00edstic perqu\u00e8 a part de coneixement cient\u00edfic, necessites entendre el problema, el patiment, el dolor. El teatre i la literatura tenen tamb\u00e9 aquesta visi\u00f3 human\u00edstica. El dolor, l’amor, la passi\u00f3, moltes coses de la creaci\u00f3 lliguen i tenen punts en com\u00fa amb la medicina. La ci\u00e8ncia \u00e9s descobrir nous paisatges i tamb\u00e9 la literatura i l’art tamb\u00e9\u00bb.
\nExplica, per\u00f2, que ell no ha barrejat les dues activitats. \u00abHe tingut el barret d’escriptor i el barret de metge, i he anat fent el canvi de xip. Hi ha persones que no saben que s\u00f3c el mateix\u00bb, diu. Considera que \u00abla literatura t\u00e9 un punt de vanitat, perqu\u00e8 amb ella busques un lector. I ja no parlem de la vanitat del poeta, all\u00f2 que em passa a mi, vull que ho s\u00e0piguen. Tamb\u00e9 en el teatre es desitja que el p\u00fablic xiuli, aplaudeixi… En la medicina, en canvi, no pretens donar a con\u00e8ixer que has alleugerit o curat. S\u00f3n dos exercicis una mica diferents\u00bb, compara Ramon Gomis, que es descriu a s\u00ed mateix com a escriptor de cap de setmana, de vacances i vespres.<\/p>\n

Entre altres tasques i c\u00e0rrecs, va dirigir l’Institut d’Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS<\/a>), va presidir la Societat Espanyola de Diabetis i va ser membre del Consell de l’Associaci\u00f3 Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD) i de la Uni\u00f3 Europea de Metges Especialistes. Fora de l’\u00e0mbit m\u00e8dic, va ser president de la Fundaci\u00f3 Teatre Lliure. Aquest endocrin\u00f2leg \u00e9s autor, entre altres obres, d‘Espiadimonis, Vermell de Xaloc, Capvespre al jard\u00ed, Al fill de la mar <\/em>i El mercat de les del\u00edcies<\/em>, en teatre. Per la seva primera obra de teatre, La petita hist\u00f2ria d’un home qualsevol, un retrat de la vida rural al Camp de Tarragona, va rebre el premi Joan Santamaria 1970. En prosa ha publicat obres com Paisatge de tardor<\/em> i Cr\u00f2niques de la Costa Daurada<\/em> i, el m\u00e9s recent, Retrats impertinents<\/em>, el publicar\u00e0 Arola Editors<\/a>. Gomis lamenta que, en general, els segells editorials apostin poc per gent m\u00e9s gran de 65 anys, a no ser que siguin autors ja molt consagrats o coneguts des del punt de vista del m\u00e0rqueting.<\/p>\n

Segons explica l’ur\u00f2leg de la Fundaci\u00f3 Puigvert<\/a> Paco S\u00e1nchez, \u00ables vies de publicaci\u00f3 pels escriptors no professionals s\u00f3n poc accessibles, per\u00f2 hi ha canals molt \u00e0gils d’autoedici\u00f3. Jo acabo de publicar Delirio transunic\u00f3rnico<\/em>, una novel\u00b7la curta de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, amb l’editorial Bubblebooks<\/a>\u00ab. Aquest metge diu que escric d’en\u00e7\u00e0 que t\u00e9 mem\u00f2ria, que per a ell \u00ab\u00e9s un impuls natural, una necessitat i un plaer. Tot i que, tal com deia Juan Benet, amb els anys s’ha transformat en una imposici\u00f3\u00bb. Per\u00f2 tamb\u00e9 reconeix que li aporta, sobretot, llibertat. \u00abNo tinc limitacions, ning\u00fa em condiciona amb cap jerarquia. \u00c9s com tenir una segona vida\u00bb.<\/p>\n

S\u00e1nchez \u00e9s professor de Medicina de la Universitat de Vic. \u00abM’agrada ser \u00fatil als altres, i la professi\u00f3 m\u00e8dica m’ho permet. La cirurgia \u00e9s, a m\u00e9s, molt directa i resolutiva, pots curar amb les teves mans, i aix\u00f2 \u00e9s pura m\u00e0gia. A la universitat tinc la sort de compartir coneixements amb gent jove plena d’energia. La literatura \u00e9s un \u00e0mbit molt diferent. Davant el full en blanc est\u00e0s sol i, de mica en mica, vas modelant unes hist\u00f2ries i uns personatges que ocupen part de la teva vida\u00bb. Ell escriu relats i novel\u00b7les curtes. Els seus arguments giren entorn dels sentiments i la for\u00e7a del dest\u00ed. \u00abA Yo conoc\u00ed a Don Juan<\/em> i a Mis amigos muertos<\/em>, exploro la frustraci\u00f3 humana. Terror en el Matarra\u00f1a<\/em> tracta de l’amor i la maldat. Als relats de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 descric realitats que s\u00f3n cada vegada m\u00e9s versemblants\u00bb, detalla. A m\u00e9s, explica que com que viu envoltat de dones, el m\u00f3n femen\u00ed l’interessa molt. \u00abEm colpeix l’anonimat que patien les escriptores antigues, en contrast amb la gran qualitat de la seva obra\u00bb, explica. Per aix\u00f2 va fer un llibre que recull biografies de dones literates Mujeres escritoras espa\u00f1olas<\/em>, per a regalar a les seves filles.<\/p>\n

Preventivista i bi\u00f2grafa<\/h3>\n

La Laura Gavald\u00e0 \u00e9s metgessa especialista en medicina preventiva i salut p\u00fablica de l’Hospital Universitari de Bellvitge<\/a>. Anys enrere havia escrit alguns relats curts i, l’hivern del 2015, va rebre un premi per un d’ells de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut. \u00abEscriure et permet endre\u00e7ar emocions, les observacions que fas al dia a dia les transformes, crees un m\u00f3n, crees un espai propi teu creatiu. En mi, escriure va comen\u00e7ar com una afici\u00f3\u00bb, declara.<\/p>\n

Per\u00f2, fent un pas una mica m\u00e9s lluny de la creativitat, a finals del 2017, Gavald\u00e0 comen\u00e7a a recopilar informaci\u00f3 sobre el director de fotografia i realitzador cinematogr\u00e0fic N\u00e9stor Almendros. Ho feia \u00abper pura mem\u00f2ria hist\u00f2rica, perqu\u00e8 considerava que no se li havia fet prou just\u00edcia a nivell Catalunya\u00bb, diu. Val a dir que N\u00e9stor Almendros era amic de la seva fam\u00edlia. Investigant i recollint dades de la seva vinculaci\u00f3 amb Catalunya, se li obre \u00abuna visi\u00f3 brutal pr\u00f2pia d’una novel\u00b7la\u00bb, i es planteja com endre\u00e7ar-ho i donar-li forma. I ho ha acabat fent escrivint una biografia que t\u00e9 com a fil conductor els mateixos records familiars. \u00abHo vaig fer per donar visibilitat a qui considero un catal\u00e0 universal al qual no se l’ha tingut en compte\u00bb, expressa la metgessa.<\/p>\n

Gavald\u00e0 comen\u00e7a a escriure aquest llibre la tardor del 2019. La pand\u00e8mia arriba quan en tenia la meitat de fet. Despr\u00e9s d’un temps aturat, perqu\u00e8 el virus reclamava tots els sentits, encara en pand\u00e8mia l’ha pogut enllestir. De fet -diu- \u00abanava intentant trobar espais de creaci\u00f3 per mantenir-me serena enmig d’aquell caos\u00bb. I un cop acabat, el dona a llegir a familiars i amics. El bon feedback rebut i la recomanaci\u00f3 d’una amiga la duen a enviar-lo a l’editorial Comanegra<\/a>, que s’encarregar\u00e0 de publicar-lo.<\/p>\n

De la seva experi\u00e8ncia, Laura Gavald\u00e0 guarda algunes conclusions: \u00abLa medicina \u00e9s una professi\u00f3 tan exigent que sembla que nom\u00e9s t’hagis de poder dedicar a ella. La nostra \u00e9s una professi\u00f3 en la qual la nostra activitat mental que m\u00e9s utilitzem \u00e9s la m\u00e9s racional, m\u00e9s cient\u00edfica, i sovint la part cerebral m\u00e9s creativa la tenim atrofiada, i \u00e9s un error. Hauria d’estar tot equilibrat, la racional i la creativa\u00bb. I ella ara sent que ha sabut trobar el seu espai creatiu. \u00abPot ser l’escriptura, la m\u00fasica, la pintura, el que sigui, per\u00f2 jo considero que activar aquesta part m\u00e9s creativa et fa millor o m\u00e9s completa personalment i, ergo, millor professional. Si tens una inquietud creativa i pots cultiva-la, ho has de fer\u00bb, afirma. \u00abTamb\u00e9 aix\u00ed guanyes confian\u00e7a. Hi ha molts tipus d’escriptura: la reflexiva, la terap\u00e8utica…, i molts enfocaments. Qualsevol persona pot descobrir la seva i sentir-se realitzada. Creant un relat tamb\u00e9 et coneixes a tu, \u00e9s un descobriment\u00bb. Ara que \u2013diu- \u00abamb la pand\u00e8mia ens hem plantejat poc o molts canvis a nivell vital, jo ja penso en altres projectes d’escriptura\u00bb.<\/p>\n

Escriure, com a una oportunitat de fer aflorar un talent ignorat, o com a pur entreteniment o ter\u00e0pia vital, de la m\u00e0 dels records plasmats en una autobiografia, an\u00e8cdotes viscudes a la consulta, a l’hospital, a urg\u00e8ncies, ha estat sempre una activitat molt difosa entre metges. Anton Tx\u00e8khov, Gregorio Mara\u00f1\u00f3n o Louis-Ferdinand C\u00e9line s\u00f3n exemple de combinar medicina i escriptura. I molts professionals sanitaris avui dia aprofiten la jubilaci\u00f3 per escriure. De fet, l’Agrupaci\u00f3 de Jubilats de Metges de Catalunya (AJMC<\/a>) va n\u00e9ixer per fomentar el desenvolupament i manteniment del coneixement, arribat el temps de retirar-se de les consultes. Organitzen activitats culturals, confer\u00e8ncies sobre temes diversos i cursos. I va ser a partir de la presentaci\u00f3 d’un llibre que van veure que hi havia molta afici\u00f3 a escriure, i van obrir l’Espai del Metge escriptor<\/em>. \u00abVan sorgir idees, com la biblioteca f\u00edsica o digital a la seu del Col\u00b7legi de Metges, presentacions de llibres i confer\u00e8ncies sobre temes diversos\u00bb, explica Mar\u00eda Jes\u00fas Mart\u00ednez, presidenta de l’AJMC. Avui formen part del grup dels escriptors una quarantena de metges i metgesses, jubilats i no jubilats. Una de les presentacions fetes aquest any va ser la del llibre Si puede, no vaya al m\u00e9dico<\/em><\/a>, d’Antonio Sitges-Serra, excap de Cirurgia de l’Hospital del Mar de Barcelona<\/a>, un exemple m\u00e9s de com la vida dels pacients traspassa i inspira, poc o molt, als professionals sanitaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La tala d’uns arbres al davant de casa seva, a Palma, havia deixat sense recer uns ocellets que la infermera Rosamar\u00eda Alberdi sempre sentia cantar. I va decidir que, per compensar la p\u00e8rdua dels pardalets, cada dia els hi posaria menjar. El mat\u00ed del 24 de febrer, sentint a la r\u00e0dio la not\u00edcia dels primers […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":29884,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2131,2316],"class_list":["post-29883","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-literatura","tag-sant-jordi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29883"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29883\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}