Fa 27 anys que treballa a Metges Sense Fronteres com a fot\u00f2graf. Com va comen\u00e7ar a treballar-hi?<\/strong><\/p>\n Un dia, un amic meu, el Rafael Vilasanjuan<\/a>, que aleshores era el director de comunicaci\u00f3 de Metges Sense Fronteres, em va dir: \u00abTens el passaport en regla? Te\u2019n pots anar aquesta tarda a Ruanda?\u00bb. I jo vaig dir-li que s\u00ed. Aix\u00f2 era l\u2019any 1995. Era el que sempre havia volgut fer. Des que tenia 9 o 10 anys, veia pels telenot\u00edcies de llavors la Guerra del Vietnam i estava conven\u00e7ut que algun dia aniria a algun lloc en conflicte. Com a periodista primer vaig comen\u00e7ar treballant en l\u2019\u00e0mbit dels esports fins els Jocs Ol\u00edmpics, m\u00e9s endavant vaig muntar una productora i, finalment, la vida em va portar cap aqu\u00ed. Jo soc reporter, i el reporter \u00e9s periodista, realitzador, fot\u00f2graf, guionista… i, per sobre de tot, persona.<\/p>\n Per qu\u00e8 fa fotoperiodisme?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 m\u2019enganxo. Soc tartamut. Jo volia fer r\u00e0dio o televisi\u00f3, perqu\u00e8 m\u2019encantava, per\u00f2 vaig optar per fer fotografies perqu\u00e8 era el que menys em limitava.<\/p>\n El llibre La memoria del olvido<\/em> \u00e9s una hist\u00f2ria gr\u00e0fica de Metges Sense Fronteres, que l\u2019any passat va fer 50 anys. Per qu\u00e8 aquest t\u00edtol?<\/strong><\/p>\n La memoria del olvido<\/em> fa refer\u00e8ncia al fet que Metges Sense Fronteres s\u2019ha destacat, des del seu inici, per treballar en conflictes oblidats. Els mitjans de comunicaci\u00f3 mai aborden o treballen en aquests contextos i situacions que no s\u00f3n medi\u00e0tiques, per\u00f2 nosaltres portem des de fa molt anys treballant-hi. Que no es cobreixin aquestes crisis i conflictes genera un oblit constant. Sudan, Congo, Som\u00e0lia, Eti\u00f2pia… hi ha molts llocs on encara hi ha conflictes dels quals ning\u00fa en parla. En aquest llibre el que fem, precisament, \u00e9s posar com a protagonistes a persones que normalment no ho s\u00f3n.<\/p>\n De qu\u00e8 ens parlen les seves fotografies?<\/strong><\/p>\n Parlen b\u00e0sicament de l\u2019ajuda de persona a persona. Hi ha tota una filosofia darrere del que comporta estar treballant dia a dia amb persones oblidades. Constru\u00efm sobre l\u2019esperan\u00e7a i, si no existeix l\u2019esperan\u00e7a, ens l\u2019hem d\u2019inventar. Les meves fotografies intenten que tu puguis reflexionar observant-les, que et doni aquest punt d\u2019incertesa que et faci parar un segon i preguntar-te perqu\u00e8 et pot interpel\u00b7lar o no aquesta fotografia. En el fons, busco generar consci\u00e8ncia.<\/p>\n Les persones que fotografies t\u2019estan regalant la seva hist\u00f2ria, les seves viv\u00e8ncies, una part de la seva vida. En definitiva, una part de la seva \u00e0nima. Per aix\u00f2 has de ser molt respectu\u00f3s.<\/p><\/blockquote>\n A les seves imatges, malgrat la duresa i el drama que les envolta, no es veu derrota ni \u00e8pica. Com s\u2019ha de fotografiar el patiment hum\u00e0?<\/strong><\/p>\n Jo crec que has de partir de la base que una fotografia, abans de tot, ha d\u2019emanar respecte. Has de pensar que les persones que fotografies t\u2019estan regalant la seva hist\u00f2ria, les seves viv\u00e8ncies, una part de la seva vida. En definitiva, una part de la seva \u00e0nima. Per aix\u00f2 has de ser molt respectu\u00f3s i, si ets m\u00ednimament sensible, es forma una empatia entre tu i aquella persona. Jo intento no donar \u00e8pica a la desgr\u00e0cia, sin\u00f3 que, al contrari, amb les meves fotografies intento dignificar la persona que tinc al davant. Treballant amb el Sebasti\u00e3o Salgado [un reconegut fotoperiodista brasiler], m\u2019adonava que ell aconseguia crear un ambient m\u00e0gic amb les persones que fotografiava. Ell venia cantant, mirava a la gent, els somreia, els tocava, creava complicitat i confian\u00e7a. Per tant, ser respectu\u00f3s amb la gent que est\u00e0s fotografiant \u00e9s per mi un aspecte clau, i sempre has de demanar perm\u00eds. De fet, el codi \u00e8tic de MSF ens obliga a comptar amb l\u2019autoritzaci\u00f3 de cada persona de qui expliquem la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n Que li ha aportat fotografiar zones de conflicte i con\u00e8ixer totes aquestes hist\u00f2ries de patiment hum\u00e0?<\/strong><\/p>\n Per una banda, m\u2019ha aportat molts mals de cap. Hi ha hagut ocasions en qu\u00e8 he patit per la meva vida. Quan est\u00e0s en llocs on cauen bombes, on es disparen armes… passes molta por. Es pateix ansietat i estr\u00e8s per\u00f2, malgrat tota la c\u00e0rrega negativa, crec que el 90% del que jo soc t\u00e9 molt a veure amb la meva feina. La resta crec que \u00e9s pel meu fill, en Leo. Vaig tenir-lo amb 52 anys i, des d\u2019aleshores, encara faig algun viatge, per\u00f2 ja no vaig a zones de conflicte. Ja no me la jugo tant com abans.<\/p>\n Suposo que viure aquestes situacions et fa veure l\u2019horrible que pot ser el m\u00f3n a vegades.<\/strong><\/p>\n Una guerra \u00e9s un espai en el qual pots veure el millor i el pitjor de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Una guerra crea una atmosfera de por i terror. El primer que fa \u00e9s trencar completament l\u2019equilibri d\u2019una vida. Si de sobte et quedes sense casa, sense diners, sense menjar, sense futur… \u00e9s terrible, \u00e9s el pitjor que et pot passar. Les guerres s\u00f3n, sense cap mena de dubte, el pitjor de la condici\u00f3 humana.<\/p>\n Despr\u00e9s de viure i fotografiar aquestes situacions, de veure infants malnodrits, veure les conseq\u00fc\u00e8ncies de grans conflictes i cat\u00e0strofes naturals… com \u00e9s tornar a casa?<\/strong><\/p>\n Tornes molt tocat. Dep\u00e8n d\u2019on vinguis, clar, per\u00f2 hi ha viatges que impacten molt. Des que soc pare, evidentment, quan retrato una hist\u00f2ria dura on els nens s\u00f3n els protagonistes, torno molt m\u00e9s tocat encara. Cadasc\u00fa t\u00e9 les seves eines perqu\u00e8 pugui ser menys dolor\u00f3s. Jo em dedico molt al meu fill quan torno.<\/p>\n Quines s\u00f3n les experi\u00e8ncies o fotografies que has fet que m\u00e9s l’han marcat?<\/strong><\/p>\n Crec que el que m\u00e9s impacta \u00e9s quan veus la mort en directe. I ara, com a pare, crec que veure un nen morir en una crisi nutricional \u00e9s el m\u00e9s dur, perqu\u00e8 \u00e9s, amb totes les lletres, un aut\u00e8ntic assassinat. I no \u00e9s que en mori un, sin\u00f3 que se\u2019n moren molts. El 2005 a N\u00edger vaig retratar la pitjor crisi nutricional que he vist mai. Cada dia es morien 50 nens. \u00c9s un xoc emocional molt fort.<\/p>\n Hi ha hagut casos en qu\u00e8 ha hagut de deixar la c\u00e0mera i ajudar?<\/strong><\/p>\n Molt\u00edssims. Per sobre de tot, ets persona. Molts cops he hagut de deixar la c\u00e0mera i ajudar. Per mi aix\u00f2 ha sigut com una \u00abdefensa\u00bb, m\u2019ha alliberat. Faig fotografies, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 treballo en ajuda humanit\u00e0ria amb Metges Sense Fronteres.<\/p>\n La fotografia humanista t\u00e9 una gran c\u00e0rrega ideol\u00f2gica darrere, t\u2019est\u00e0s posicionant o denunciant alguna cosa.<\/p><\/blockquote>\n En casos de crisi o emerg\u00e8ncia veiem, sovint, molts fot\u00f2grafs capturant la mateixa escena, fins i tot barallant-se per aconseguir el millor angle.<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 sempre ha passat. Ha passat ara a Bucha, per\u00f2 tamb\u00e9 va passar a B\u00f2snia, Txetx\u00e8nia, Kosovo, Gr\u00e8cia… ara, agafes un avi\u00f3 i en un moment i amb pocs diners et plantes all\u00e0 on sigui. Ara b\u00e9, a una guerra, a primera l\u00ednia, no tothom s\u2019atreveix a entrar-hi. La gent mor i aix\u00f2 fa molta por. Has de tenir molta sang freda.<\/p>\n Amb tanta saturaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 i imatges, ens hem acostumat a l\u2019horror?<\/strong><\/p>\n Jo crec que, malgrat aix\u00f2, ens impacta igual. S\u00ed que \u00e9s cert que, d\u2019alguna manera, t\u2019hi acostumes, perqu\u00e8 ja has vist moltes fotografies, molts documentals sobre conflictes… al final, s\u00f3n guerres convencionals. Per\u00f2 ens impacten igual. I quan hi ets i ho vius directament en primera persona, encara m\u00e9s, \u00e9s clar.<\/p>\n Al llibre El compromiso de la fotograf\u00eda<\/em><\/a>, editat per la revista 5W, en el qual conversa amb la fot\u00f2grafa Anna Surinyach, defensa que la difer\u00e8ncia entre una fotografia i una imatge \u00e9s la tesi: si no hi ha tesi, no hi ha fotografia.<\/strong><\/p>\n La fotografia t\u00e9 molta part de proc\u00e9s intel\u00b7lectual. Has hagut de llegir molt i rebre molts inputs<\/em> de la hist\u00f2ria que retrates perqu\u00e8 en un moment donat, en una d\u00e8cima de segon, puguis fer una fotografia sabent qu\u00e8 \u00e9s cada element del que hi ha apareix, qu\u00e8 hi ha al darrere i quin \u00e9s el concepte de fotografia que vols fer. Una imatge pot ser molt bonica, per\u00f2 si vols transmetre alguna cosa, interpel\u00b7lar les persones que la vegin, aix\u00f2 t\u00e9 molta feina darrere. En aquest sentit, la fotografia humanista t\u00e9 una gran c\u00e0rrega ideol\u00f2gica darrere. Tu interpretes la realitat, t\u2019est\u00e0s posicionant o denunciant alguna cosa. I abans de fer una den\u00fancia, has de testimoniar el que est\u00e0s veient i desenvolupar la teva tesi.<\/p>\n Per qu\u00e8 serveix la fotografia?<\/strong><\/p>\n Jo crec que la fotografia humanista, la de reportatge, \u00e9s una eina de testimoni i de den\u00fancia que pot tenir un gran impacte, amb una gran c\u00e0rrega emocional i ideol\u00f2gica. Contribueix a trencar estereotips i a generar consci\u00e8ncia. \u00c9s el que deia abans de la tesi. Tot i aix\u00f2, el reporterisme que es fa ara no \u00e9s tan ideol\u00f2gic com abans. Ara es tendeix molt m\u00e9s a la immediatesa. Digue\u2019m, per exemple, quants mitjans espanyols han enviat fotoperiodistes propis a Ucra\u00efna. Gaireb\u00e9 cap. La gran majoria s\u00f3n reporters i fotoperiodistes freelance<\/em>. I estan molt mal pagats. La fotografia documental o b\u00e9 te la finan\u00e7a una beca o Fundaci\u00f3 o b\u00e9 te l\u2019has de finan\u00e7ar tu, i despr\u00e9s intentar vendre la teva feina. Es necessiten recursos i temps per explicar hist\u00f2ries en profunditat i el periodisme i fotoperiodisme d\u2019avui en dia van molt lligats a la immediatesa.<\/p>\n El gran repte del fotoperiodisme \u00e9s el dilema que es crea entre la immediatesa i la realitat. Per ser m\u00e9s r\u00e0pids que la resta, podem caure en qu\u00e8 el que estem explicant o est\u00e0 tergiversat o no \u00e9s del tot real. Aix\u00f2 requereix una gran reflexi\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n La immediatesa limita molt en la seva feina a Metges Sense Fronteres?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, molt. Molts cops vas a situacions d\u2019emerg\u00e8ncies i has d\u2019enviar les fotografies molt r\u00e0pid. Tamb\u00e9 s\u2019hi suma el fet de la mateixa exist\u00e8ncia dels protocols de seguretat, que s\u00f3n molt estrictes. No pots anar per tot arreu i, a vegades, el temps \u00e9s molt limitat. Abans ten\u00edem m\u00e9s llibertat, per\u00f2 hi ha hagut segrestos de treballadors de MSF -fa poc a Camerun en van segrestar cinc, per exemple-, l\u2019any passat van ser assassinats tres treballadors a Eti\u00f2pia… s\u2019ha d\u2019anar amb molt de compte.<\/p>\n Quins creu que s\u00f3n els reptes actuals del fotoperiodisme?<\/strong><\/p>\n Jo crec que el gran repte que hi ha ara \u00e9s el dilema que es crea entre la immediatesa i la realitat. A vegades, per ser m\u00e9s r\u00e0pids que la resta, podem caure en qu\u00e8 el que estem explicant o est\u00e0 tergiversat o no \u00e9s del tot real. Aix\u00f2 \u00e9s un dilema amb el qual hem d\u2019anar amb molt de compte i que requereix una gran reflexi\u00f3. Es pot manipular molt f\u00e0cilment la informaci\u00f3 amb les fotografies. Per altra banda, l\u2019\u00e8tica i la moral s\u00f3n molt importants. Saber el que est\u00e0s fent i per a qu\u00e8, i tenir clara, insisteixo, quina \u00e9s la teva tesi.<\/p>\n Quines s\u00f3n les hist\u00f2ries que vol explicar en un futur?<\/strong><\/p>\n Tinc un projecte pendent, que vaig comen\u00e7ar el 2010 i amb el qual he viatjat a Sudan, N\u00edger i Eti\u00f2pia, entre altres, que \u00e9s sobre com pot afectar la manca d\u2019aigua i el canvi clim\u00e0tic sobre els moviments de poblaci\u00f3, \u00e9s a dir, el tema dels refugiats clim\u00e0tics. Jo crec que no passaran gaires anys fins que hi hagi conflictes per l\u2019aigua, en lloc de pel petroli o per les energies com estem veient ara. I molts habitants del m\u00f3n en patiran les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abEl 90% del que soc t\u00e9 molt a veure amb la meva feina\u00bb. Aix\u00ed respon Juan Carlos Tomasi a la pregunta de qu\u00e8 li ha aportat treballar com a fotoperiodista a Metges Sense Fronteres (MSF). Des que va aterrar a Ruanda el 1995, fruit de l\u2019atzar, ha perdut el compte dels conflictes armats, les cat\u00e0strofes […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":29892,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2348,1934,2349],"class_list":["post-29891","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-accio-humanitaria","tag-ajuda-humanitaria","tag-fotoperiodisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29891","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29891"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29891\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29891"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29891"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29891"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/04\/IMG_7045.png\")
<\/a>![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/04\/IMG_7067.png\")
<\/a>![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2022\/04\/IMG_7023.png\")
<\/a>