A Gran Bretanya, gaireb\u00e9 una quarta part de la poblaci\u00f3 adulta pren un medicament psiqui\u00e0tric a l’any, una xifra que suposa un augment de m\u00e9s del 500% des del 1980. James Davies<\/strong>, professor d’Antropologia i Psicoter\u00e0pia a la Universitat de Roehampton (Regne Unit), critica al llibre Sedados<\/em><\/strong> (Capit\u00e1n Swing) un sistema de salut mental que tendeix a la sobremedicalitzaci\u00f3. Davies sost\u00e9 que hem adoptat un model m\u00e8dic que situa el problema \u00fanicament en la persona que el pateix i el seu cervell. Segons el psicoterapeuta, moltes de les persones a les quals se’ls prescriu medicaci\u00f3 psiqui\u00e0trica no pateixen problemes biol\u00f2gicament identificables, sin\u00f3 que experimenten les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves dificultats socioecon\u00f2miques i vitals. Sedados<\/em> analitza per qu\u00e8 els Governs i les grans empreses han promogut aquesta err\u00f2nia i perillosa visi\u00f3 individualista de la malaltia mental.<\/p>\n Cada vegada hi ha m\u00e9s \u00fas d\u2019antidepressius<\/a>, m\u00e9s assist\u00e8ncia a ter\u00e0pia psicol\u00f2gica i m\u00e9s expressi\u00f3 autoinformada d\u2019ansietat i tristesa en la generaci\u00f3 millenial<\/em> -persones que van n\u00e9ixer entre 1981 i 1995-. Al llibre No puedo m\u00e1s: C\u00f3mo se convirtieron los millennials en la generaci\u00f3n quemada <\/strong><\/em>(Capit\u00e1n Swing), Anne Helen Petersen <\/strong>fa una an\u00e0lisi de l’esgotament que pateix aquesta generaci\u00f3, la precarietat laboral i la inseguretat vital que l’envolta, els canvis socioculturals que provoquen aquest esgotament i les pressions que el sustenten. L’autora sost\u00e9 que l’esgotament \u00e9s una caracter\u00edstica definit\u00f2ria de la generaci\u00f3 millennial<\/em>, que neix de la desconfian\u00e7a enfront de les institucions, les expectatives poc realistes del treball modern i un fort repunt d’ansietat i desesperan\u00e7a.<\/p>\n Amb una tem\u00e0tica similar, el fil\u00f2sof Eudald Espluga<\/strong> dissecciona al llibre No seas tu mismo: Apuntes sobre una generaci\u00f3n fatigada<\/strong><\/em> (Ediciones Paid\u00f3s<\/a>) la generaci\u00f3 millenial<\/em> en clau autobiogr\u00e0fica i a trav\u00e9s d’icones populars. L’autor convida al lector a q\u00fcestionar l’individualisme hiperproductiu i emprenedor a trav\u00e9s d’uns apunts que retraten \u00abla societat del cansament\u00bb, \u00e9s a dir, un sistema en el qual l’autoexplotaci\u00f3 de la nostra identitat ens condueix a l’anomenat \u00abburnout<\/em> col\u00b7lectiu\u00bb. Espluga fa una crida a l’organitzaci\u00f3 i l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva per respondre a l’esgotament generalitzat de la poblaci\u00f3, l’origen del qual es troba en un sistema econ\u00f2mic profundament desigual i en la precarietat estructural que l’envolta.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n L’editorial Tigre de Paper ha publicat recentment una traducci\u00f3 de Lourdes Bigorra del llibre Mutual Aid: Building Solidarity During This Crisis <\/em><\/strong>(2020) -en catal\u00e0, Suport mutu: Construir la solidaritat en temps de crisi<\/em><\/strong>– de l’advocat, escriptor i trans activista estatunidenc Dean Spade<\/strong>. En un context mundial que viu en una espiral de crisis successives del capitalisme (Covid-19, desigualtats socials, emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, viol\u00e8ncia de g\u00e8nere end\u00e8mica…), el llibre proposa el suport mutu com una eina per respondre col\u00b7lectivament des dels moviments socials a aquestes crisis. La publicaci\u00f3, a m\u00e9s de proporcionar una teoria de base sobre el suport mutu, descriu com aquest \u00e9s una part fonamental dels moviments per la just\u00edcia social, i ofereix eines concretes<\/span><\/span> per organitzar-se, aix\u00ed com m\u00e8todes per treballar en grup, afavorir el proc\u00e9s de presa de decisions col\u00b7lectiva i gestionar l\u2019esgotament generalitzat de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n La psic\u00f2loga especialitzada en viol\u00e8ncia sexual Alba Alfageme<\/strong> \u00e9s autora del llibre Quan cridem els nostres noms <\/em><\/strong>(Editorial Univers), una obra clara i directa sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques que t\u00e9 el patriarcat en les dones. El llibre, que es basa en casos reals atesos per la mateixa autora, posa sobre la taula els biaixos masclistes que impregnen la societat i el poder transformador del feminisme des de tots els \u00e0mbits. Segons explicava en una entrevista al Diari de la Sanitat<\/em><\/a>, no \u00e9s que les dones tinguin m\u00e9s problemes de salut mental, sin\u00f3 que \u00abestem sotmeses a un sistema que ens pressiona molt m\u00e9s, ens sobrecarrega i ens situa davant de situacions de viol\u00e8ncia de forma estructural i, evidentment, aix\u00f2 acaba tenint conseq\u00fc\u00e8ncies en la nostra salut mental\u00bb.<\/p>\n Carla Vall<\/strong><\/strong>, advocada penalista i crimin\u00f2loga especialista en prevenci\u00f3 de viol\u00e8ncies masclistes, ens porta amb el llibre Trenqueu en cas d’emerg\u00e8ncia: Manual per a v\u00edctimes i supervivents de viol\u00e8ncies masclistes <\/strong><\/em>(Editorial Univers) una an\u00e0lisi amena i comprensible sobre les viol\u00e8ncies masclistes i els elements, socials i individuals, que ens porten a ser potencials v\u00edctimes i agressors. L’autora ens parla de la recuperaci\u00f3 i la reparaci\u00f3 de les v\u00edctimes i d\u00f3na eines pr\u00e0ctiques per a fer front a aquest tipus de viol\u00e8ncies, tant per a una mateixa com per ajudar a terceres persones. Al final del llibre tracta els reptes pendents i les apostes de futur per combatre aquest mal end\u00e8mic que pateixen totes les societats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Empatxats de pastilles A Gran Bretanya, gaireb\u00e9 una quarta part de la poblaci\u00f3 adulta pren un medicament psiqui\u00e0tric a l’any, una xifra que suposa un augment de m\u00e9s del 500% des del 1980. James Davies, professor d’Antropologia i Psicoter\u00e0pia a la Universitat de Roehampton (Regne Unit), critica al llibre Sedados (Capit\u00e1n Swing) un sistema de […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":29932,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2316],"class_list":["post-29916","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-sant-jordi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29916","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29916"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29916\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29916"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29916"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Millenials<\/em>: la generaci\u00f3 cremada<\/h3>\n
Una generaci\u00f3 a l’ombra d’un capitalisme salvatge<\/h3>\n
Solidaritat en temps convulsos<\/h3>\n
L’impacte del patriarcat sobre la salut mental<\/h3>\n
Manual per combatre les viol\u00e8ncies masclistes<\/h3>\n