{"id":29949,"date":"2022-04-25T06:30:42","date_gmt":"2022-04-25T04:30:42","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=29949"},"modified":"2022-04-25T06:30:42","modified_gmt":"2022-04-25T04:30:42","slug":"com-la-invasio-ducraina-posa-en-evidencia-la-fragilitat-alimentaria-del-planeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2022\/04\/25\/com-la-invasio-ducraina-posa-en-evidencia-la-fragilitat-alimentaria-del-planeta\/","title":{"rendered":"Com la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna posa en evid\u00e8ncia la fragilitat aliment\u00e0ria del planeta"},"content":{"rendered":"

El canvi clim\u00e0tic ha exposat milions de persones a una inseguretat aliment\u00e0ria i h\u00eddrica aguda, especialment a l’\u00c0frica, \u00c0sia, Am\u00e8rica Central i del Sud, a les petites illes i a l’\u00c0rtic. Per\u00f2 no nom\u00e9s, en el rodatge de 50 graus, el mes de juny de 2021, Ferran Puig Vilar, enginyer superior de Telecomunicacions i editor del blog Usted no se lo cree<\/em>, li preguntava a Marta Rivera, professora d’investigaci\u00f3 a Ingenio (CSIC-UPV):<\/p>\n

Fins a quin punt creus Marta que hi ha risc d’interrupcions m\u00e9s o menys brusques de subministrament d’aliments?<\/p>\n

I ella responia:<\/p>\n

\u00abHi ha m\u00e9s d’un risc pel que fa al sistema alimentari. El primer \u00e9s la disponibilitat d’aliments perqu\u00e8 s’ha redu\u00eft la productivitat dels conreus. A la Mediterr\u00e0nia, la projecci\u00f3 \u00e9s d’una reducci\u00f3 del 17%. A Europa, ja s’ha observat una reducci\u00f3 de la productivitat del 5%. Dades realment preocupants, que ens han de fer pensar en una reorganitzaci\u00f3 del sistema alimentari en l’\u00e0mbit europeu. Per altra banda, ens amena\u00e7a una reducci\u00f3 del prove\u00efment energ\u00e8tic. I finalment, l’abastiment tamb\u00e9 est\u00e0 amena\u00e7at pels fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems que podrien causar-ne una interrupci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

A totes aquestes causes que amena\u00e7aven el normal forniment d’aliments, s’hi ha afegit la guerra a Ucra\u00efna i les posteriors sancions i les respostes de les quals en parlarem m\u00e9s endavant.<\/p>\n

Explic\u00e0vem en el cap\u00edtol 2 que, si la temperatura incrementa entre + 1,5\u00baC i + 2\u00baC en l’\u00e0mbit global, les collites ja no serien estables. Un cop m\u00e9s, ha quedat demostrat que les previsions de l’IPCC es queden sempre curtes, que informe rere informe, els resultats s\u00f3n pitjors del que s’esperava. No ha calgut arribar a +1,5\u00baC de mitjana global per observar que la productivitat minvava a les zones m\u00e9s afectades pel canvi clim\u00e0tic, Europa inclosa. Al Nord, doncs, no estem a resguard de la crisi aliment\u00e0ria que s’acosta (ja \u00e9s aqu\u00ed?).<\/p>\n

El canvi clim\u00e0tic dificulta, i cada cop m\u00e9s i arreu, la producci\u00f3 i l’acc\u00e9s als aliments. Com m\u00e9s vulnerable \u00e9s una regi\u00f3, m\u00e9s dificultats apareixen. Els sistemes alimentaris (agricultura, silvicultura, pesca i aq\u00fcicultura) s’estan deteriorant per l’exc\u00e9s de les temperatures, les sequeres, les inundacions, els incendis forestals… Per\u00f2 tot aix\u00f2 no passa exclusivament pel canvi clim\u00e0tic. Tamb\u00e9 esdev\u00e9 per la gesti\u00f3 que el sistema econ\u00f2mic i cultural vigent fa de la biosfera i que la majoria de la poblaci\u00f3 del Nord dominant accepta com l’\u00fanic procediment possible.<\/p>\n

Alimentaci\u00f3 f\u00f2ssil<\/h3>\n

\u00abL’alimentaci\u00f3 \u00e9s la primera font d’energia. \u00c9s aix\u00ed com nosaltres ens mantenim vius\u00bb, li agrada dir a Antonio Turiel, investigador cient\u00edfic del CSIC a l’Institut de Ci\u00e8ncies del Mar. A l’agricultura industrial li fa falta molta energia f\u00f2ssil, principalment di\u00e8sel per la maquin\u00e0ria i el transport. I la fabricaci\u00f3 de fertilitzants nitrogenats requereix gas natural. Dues raons indiscutibles perqu\u00e8 apugin els preus dels aliments, a les quals haur\u00edem d’afegir la Xina, que ha redu\u00eft un 90% les exportacions de fertilitzants. I R\u00fassia, que tamb\u00e9 ho va fer abans de la guerra contra Ucra\u00efna.<\/p>\n

L’any 2019 el biof\u00edsic Paavo Jarvensivu, Universitat de Helsinki, ens va fer entre d’altres, dues recomanacions essencials: (i) els aliments s’han de produir de manera que es regeneri el s\u00f2l en lloc d’erosionar-lo. (ii) s’han de transportar persones i mercaderies sense cremar petroli ni cap altre combustible f\u00f2ssil. En altres paraules, s’ha de treballar en favor de la sobirania aliment\u00e0ria a cada territori, tenint cura de la regeneraci\u00f3 dels s\u00f2ls tot impedint la seva degradaci\u00f3. I nom\u00e9s transportar aliments d’una part a l’altra del m\u00f3n en cas d’extrema necessitat. Nogensmenys, entre el 21 i el 37% del total de les emissions de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) estan relacionades amb la producci\u00f3 i el consum d’aliments, de les quals entre el 5 i el 10% corresponen al transport. I \u00e9s que el sistema agroalimentari industrial que regeix l’alimentaci\u00f3 \u00e9s una m\u00e0quina de transformar combustibles f\u00f2ssils en aliments amb una molt baixa efici\u00e8ncia.<\/p>\n

El resultat ha estat convertir una necessitat humana ineludible, un dret hum\u00e0, alimentar-se, en una mercaderia especulativa. Aquesta metamorfosi va comen\u00e7ar a finals del segle XIX i es va accelerar el XX amb la ‘revoluci\u00f3 verda’ i es va consolidar amb la creaci\u00f3 de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de Comer\u00e7 (OMC) els anys 90 del segle passat. En aquest temps, hi ha hagut un notable canvi de paradigma com explica Marta G. Rivera a 50 graus: (i) \u00abSe substitueix una energia renovable com \u00e9s la for\u00e7a del treball hum\u00e0, per eines que depenen de l’energia f\u00f2ssil, com ara el transport, els tractors i la maquin\u00e0ria en general; (ii) per produir aliments, es traspassen fronteres agr\u00e0ries, colonitzant i desforestant nous territoris, que pr\u00e8viament havien emmagatzemat carboni en forma de boscos i que, en desapar\u00e8ixer, emeten a l’atmosfera en forma de CO2 (fins ara ha suposat un 30% del total de ‘GEH’); (iii) es fan servir fertilitzants nitrogenats (amoni, urea) que tamb\u00e9 consumeixen energia f\u00f2ssil i emeten \u00f2xid nitr\u00f3s en utilitzar-los i dipositar-los als s\u00f2ls\u00bb.<\/p>\n

En els darrers 100 anys, s’ha produ\u00eft un efecte gens positiu: s’ha duplicat la quantitat de compostos nitrogenats artificials en el s\u00f2l, l’aire i l’aigua. I aix\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f3s, perqu\u00e8, en exc\u00e9s, el nitrogen \u00e9s un contaminant que accelera el canvi clim\u00e0tic<\/a> a trav\u00e9s de les emissions d’\u00f2xid nitr\u00f3s, un potent GEH, que enverina l’aigua, els animals, les plantes i els \u00e9ssers humans. Per tot aix\u00f2, segons els cient\u00edfics del clima, \u00e9s una de les amenaces m\u00e9s greus per a la humanitat actualment.<\/p>\n

Com a fertilitzants tamb\u00e9 es fan servir el f\u00f2sfor i el potassi. Amb el nitrogen, els tres elements clau de la f\u00f3rmula NPK: nitrogen, f\u00f2sfor, potassi. Tots tres conformen la base de l’agricultura industrial. Els tres primers productors de potassa s\u00f3n Canad\u00e0, Bielor\u00fassia i R\u00fassia. I el quart \u00e9s la Xina. El principal exportador \u00e9s R\u00fassia, seguit del Canad\u00e0 i la Xina. Com veieu R\u00fassia i Bielor\u00fassia estan al capdavant de la producci\u00f3 i exportaci\u00f3 de potassa. Bielor\u00fassia est\u00e0 sancionada des de fa temps i R\u00fassia ho estar\u00e0 despr\u00e9s d’haver atacat Ucra\u00efna. Pel que fa al f\u00f2sfor, la principal reserva radica a Fos Bucraa, al S\u00e0hara Occidental (tamb\u00e9 n’hi ha a la Xina i als Estats Units) ocupat pel Marroc, zona de conflicte per la leg\u00edtima reivindicaci\u00f3 del Front Polisari de celebrar, amb el suport d’Alg\u00e8ria, un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 que Marroc li nega, amb el suport recent d’Espanya. El f\u00f2sfor, a m\u00e9s, \u00e9s dels tres components b\u00e0sics NPK el que est\u00e0 en m\u00e9s perill d’esgotar-se. La guerra, doncs, est\u00e0 empitjorant el sector dels fertilitzants, sigui per manca de mat\u00e8ries primeres o de productes elaborats.<\/p>\n

Antonio Turiel i Juan Bordera advertien en un article a CTXT de 19 de febrer de 2022 titulat Fertilizantes: \u00bfen la antesala de una gran crisis alimentaria?<\/em>, que en el pitjor moment de la crisi del gas natural l’any 2021, la majoria de plantes europees de producci\u00f3 de fertilitzants van tancar. I nom\u00e9s han obert amb contractes garantits i a preus molt m\u00e9s alts. Seria el cas de Fertiberia, radicada a Espanya per\u00f2 en mans d’un grup inversor internacional. D’altres empreses que han tancat en un moment donat serien Yara International, noruega; CF Industries, estatunidenca; o Borealis Age, austr\u00edaca. Pensem que, per acabar-ho d’adobar, la Xina ha redu\u00eft les exportacions d’un 90%, com tamb\u00e9 R\u00fassia, que tot i disposar de gas natural, va suspendre les exportacions abans de l’atac a Ucra\u00efna. I \u00e9s que per fer fertilitzants inorg\u00e0nics s’empra un ter\u00e7 del total de l’energia que es fa servir en el sistema agroindustrial. M\u00e9s a prop que no pas les ind\u00fastries hi ha la pagesia, que en molts casos no ha pogut pagar els fertilitzants i ha decidit no sembrar. No sabem quants, per\u00f2 ho sabrem, i ser\u00e0 una mala not\u00edcia. No voldria deixar de citar els herbicides i els pesticides que es deriven del petroli i que tamb\u00e9 estan sotmesos a la crisi dels combustibles f\u00f2ssils i a la pujada de preus.<\/p>\n

Monocultius i diversitat gen\u00e8tica<\/h3>\n

A mesura que l’agricultura ha estat colonitzada per l’agricultura industrial, s’han imposat els monocultius i s’ha perdut diversitat gen\u00e8tica. Aix\u00f2 ha comportat menys varietat de llavors i immenses plantacions del mateix producte fins a esgotar-ne la fertilitat. Els pagesos han estat empesos (obligats, de fet) a fer de les seves terres monocultius de varietats homog\u00e8nies d’alt rendiment. S’han perdut aix\u00ed incomptables varietats de cereals, fruites, verdures i esp\u00e8cies m\u00e9s ben adaptades a la sequera, la calor, la humitat, i tamb\u00e9 a determinats pat\u00f2gens. S\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies d’haver deixat l’alimentaci\u00f3 en mans de monopolis que tan sols pensen en els dividends dels seus accionistes i en mantenir la producci\u00f3 al cost que sigui i a costa de qui sigui.<\/p>\n

Ara que les temperatures pugen acceleradament i els rendiments dels conreus decauen, l’agroind\u00fastria intenta recuperar llavors m\u00e9s resistents\/resilients que fins ara no tan sols havia descartat, sin\u00f3 tamb\u00e9 prohibit.<\/p>\n

Despr\u00e9s de m\u00faltiples fusions, quatre empreses encap\u00e7alen la llista de vendes d’agroqu\u00edmics: Bayer Crop Science (10.374 milions de d\u00f2lars), Syngenta Group (10.118) BASF (7.123) i Corteva (6.256 milions de d\u00f2lars). Entre les deu primeres tamb\u00e9 hi ha FMC, ULP, Adama, Somitomo Chemical, Nufarm, i Yamgnong Chemical. Despr\u00e9s de les deu primeres, nou de cada deu empreses s\u00f3n xineses. Per altra banda, CropLife \u00e9s la principal organitzaci\u00f3 comercial de les companyies m\u00e9s grans d’agroqu\u00edmics i de biotecnologia agr\u00edcola del m\u00f3n. Aquesta macroorganitzaci\u00f3 representa els seus sis principals membres: Syngenta, FMC, Bayer, BASF, Sumitomo Chemical i Corteva, i defensa els interessos de la ind\u00fastria de la ci\u00e8ncia dels cultius.<\/p>\n

Entre els principals objectius hi t\u00e9 garantit que els productes fitosanitaris i les llavors biotecnol\u00f2giques formin part del suport a l’agricultura ‘sostenible’<\/a>.<\/p>\n

Totes aquestes empreses han volgut i volen obligar els pagesos a usar tots els seus productes, des de les llavors fins als fertilitzants i pesticides (esclavatge industrial). I no tenen gens d’inter\u00e8s a evitar, malgrat estar perfectament informades (els primers dict\u00e0mens del canvi clim\u00e0tic s\u00f3n dels anys 60 del segle passat), els costos ambientals derivats de l’\u00fas de fertilitzants sint\u00e8tics, pesticides i maquinari que deterioren el s\u00f2l i escalfen l’atmosfera amb el vessament de GEH. Es limiten a promocionar esl\u00f2gans amb conceptes altisonants (m\u00e0rqueting), com ‘agricultura sostenible’, per enganyar la ciutadania generant falses esperances.<\/p>\n

Contr\u00e0riament, s\u00ed que s’han ocupat, no tan sols de desqualificar les produccions locals d’aliments i els sistemes de producci\u00f3 d’aliments alternatius (de fet s\u00f3n els sistemes originaris), com ara l’agroecologia, l’agricultura ecol\u00f2gica o la permacultura, sin\u00f3 que cont\u00ednuament amenacen la pagesia si no se sotmet als seus interessos. I no oblidem-ho, tot amb la conniv\u00e8ncia dels poders p\u00fablics subordinats als poders econ\u00f2mics dominants (governs al servei dels mercats).<\/p>\n

Us faig arribar l’enlla\u00e7 a un web<\/a> on es destapen les cares comercials de les grans multinacionals dominadores del sistema alimentari. La seguretat aliment\u00e0ria, doncs, est\u00e0 indiscutiblement en perill, i agreujada per la crisi dels combustibles f\u00f2ssils imprescindibles per l’agricultura industrial (fertilitzants, pinsos, transport, funcionament del maquinari). I la guerra, que accelera la inseguretat en disminuir significativament l’avituallament tant d’energia, petroli, gasoil, gas, com de gra i oli de gira-sol, per posar dos exemples que afecten Espanya. Un cas m\u00e9s on es demostren les interrelacions, la interdepend\u00e8ncia i la retroalimentaci\u00f3 entre totes les crisis. En definitiva, el canvi clim\u00e0tic soscava (ja ho est\u00e0 fent) la sobirania aliment\u00e0ria. I la guerra accentua aquests riscos explicitats t\u00edmidament per l’IPCC.<\/p>\n

Cereals (i guerra)<\/h3>\n

Des de fa molts anys, Ucra\u00efna \u00e9s cobejada per la capacitat de produir cereals de bona part de les seves terres. Una de les grans riqueses s\u00f3n les terres negres. Hi ha dos ‘cinturons de chernozim’ al m\u00f3n (uns 230 milions d’hect\u00e0rees). Un va des de les praderies del Canad\u00e0 (a Manitoba) i es perllonga per les grans planes dels Estats Units fins a arribar a Kansas. L’altre va des de Cro\u00e0cia fins al sud de R\u00fassia, a Sib\u00e8ria, recorrent el Danubi i, sobretot, Ucra\u00efna i la Terra Negra de la R\u00fassia Central. A Ucra\u00efna s\u00f3n s\u00f2ls molt f\u00e8rtils, que es caracteritzen per tenir un metre de fond\u00e0ria i estar formats per mat\u00e8ria org\u00e0nica rica en f\u00f2sfor, potassi i microelements, ideals pels cereals que necessiten substrats amb aquesta profunditat. La pregunta seria, el Nord global estaria tractant de controlar les terres negres a costa del control rus? \u00c9s aquest un m\u00e9s dels motius de la invasi\u00f3?<\/p>\n

Una de les dues grans zones de ‘chernozim’ a Ucra\u00efna envolta Donetsk i Lugansk, \u00e9s a dir, est\u00e0 en zona de conflicte i ara \u00e9s el moment de plantar les llavors. Qu\u00e8 passa? Doncs que el president Zelenski, per assegurar els aliments b\u00e0sics als ucra\u00efnesos, ha prohibit la pr\u00e0ctica totalitat de les exportacions (nom\u00e9s es poden exportar petites quantitats de pan\u00eds i oli de gira-sol). I resulta que els cereals procedents d’Ucra\u00efna s\u00f3n essencials per a la subsist\u00e8ncia de molts pa\u00efsos del Sud global (tamb\u00e9 s\u00f3n importants per a Europa, Espanya inclosa). Tant \u00e9s aix\u00ed, que s\u00f3n clau en la determinaci\u00f3 dels preus de les mat\u00e8ries primeres aliment\u00e0ries a escala mundial.<\/p>\n

Ucra\u00efna \u00e9s el cinqu\u00e8 exportador de blat del m\u00f3n (i R\u00fassia el primer productor i exportador). Primer de gira-sol, segon d’ordi, cinqu\u00e8 de pan\u00eds, nov\u00e8 de soia, tercer de patata, set\u00e8 de remolatxa de sucre… Enguany les exportacions d’Ucra\u00efna haurien de garantir el 12% de la producci\u00f3 de les exportacions globals de cereals, cosa que no pot fer per la guerra, la prohibici\u00f3 de les exportacions i el bloqueig\/ocupaci\u00f3 dels ports del Mar Negre. No fer-ho causar\u00e0 un xoc en els mercats globals (el blat \u00e9s el motor del comer\u00e7 mundial d’aliments). De fet, el preu del blat ja havia pujat abans de la guerra (no deixa de pujar des de 2016), a conseq\u00fc\u00e8ncia de les interrupcions de subministrament causades per la COVID-19, els esdeveniments clim\u00e0tics extrems, la disminuci\u00f3 dels prove\u00efments energ\u00e8tics i la disminuci\u00f3 de la productivitat dels conreus. Amb la guerra, la inestabilitat s’ha multiplicat. A m\u00e9s, per si no n’hi hagu\u00e9s prou, R\u00fassia \u00e9s un dels principals productors de fertilitzants, i Bielor\u00fassia el principal exportador de potasses.<\/p>\n

Si sumem R\u00fassia i Ucra\u00efna, entre totes dues subministren el 30% del blat mundial, el 20% del pan\u00eds, el 75% del gira-sol, i el 33% de l’ordi, segons dades de la FAO. A tot plegat hi haur\u00edem de sumar que Europa fabrica l’etanol amb blat (10 mil tones, segons Ecologistes en Acci\u00f3, l’equivalent a 15 milions de fogasses de pa de 750 grams cadascuna); el bioetanol amb ordi, pan\u00eds, canya de sucre i s\u00e8gol; i el biodi\u00e8sel amb soia, gira-sol, colza i palma.<\/p>\n

Els territoris m\u00e9s dependents estan a \u00c0frica i \u00c0sia. El L\u00edban dep\u00e8n en un 50% del blat que procedeix d’Ucra\u00efna, la qual cosa suposa el 35% de la ingesta cal\u00f2rica dels libanesos. Una depend\u00e8ncia en la ingesta cal\u00f2rica la pateix tamb\u00e9 L\u00edbia, que dep\u00e8n del blat ucra\u00efn\u00e8s en un 43%, Mal\u00e0isia d’un 28, Indon\u00e8sia tamb\u00e9 d’un 28, Bangladesh d’un 21, Iemen (atacat i en guerra amb Ar\u00e0bia Saudita) d’un 22, Egipte d’un 14%. Tamb\u00e9 en s\u00f3n dependents Alg\u00e8ria i Brasil, i no oblidem-nos, Palestina.<\/p>\n

Aix\u00ed les coses, diversos governs estan restringint l’exportaci\u00f3 de gra i d’altres aliments per tal d’assegurar el subministrament intern i evitar tant com es pugui l’augment de preus en el seu pa\u00eds.<\/p>\n

Preus<\/h3>\n

El 22 de gener del 2022, poc abans de la guerra, Alex Smith, analista d’alimentaci\u00f3 i agricultura del Breakthrough Institute, escrivia a la revista Foreing Policy<\/em>: \u00abHi ha moltes raons per les quals s’ha d’aturar una invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna abans que succeeixi. La interrupci\u00f3 dels lliuraments d’aliments d’una de les paneres m\u00e9s importants del m\u00f3n, hauria de ser una de les principals. Si una invasi\u00f3 \u00e9s inevitable, els governs d’arreu del m\u00f3n han d’estar preparats per reaccionar r\u00e0pidament per evitar la inseguretat aliment\u00e0ria i la fam potencial, fins i tot enviant ajuda aliment\u00e0ria als pa\u00efsos necessitats i accelerant els canvis de la cadena de subministrament per redirigir les exportacions als clients actuals d’Ucra\u00efna\u00bb.<\/p>\n

La FAO informa que els preus dels aliments s’han apujat d’un 33,6% de mar\u00e7 de 2021 a mar\u00e7 de 2022. El blat s’ha apujat el darrer mes de mar\u00e7 d’un 19,7% (no sols per la guerra sin\u00f3 tamb\u00e9 per la sequera als Estats Units). El pan\u00eds d’un 19,1. L’oli vegetal impulsat per l’oli de gira-sol un 23,2%. El sucre un 6,7. La carn un 4,8. I els lactis d’un 2,6%. Per cert, els lactis s’han apujat en un any, de mar\u00e7 de 2021 a mar\u00e7 de 2022, d’un 23,6%. I els pa\u00efsos m\u00e9s poderosos i rics del m\u00f3n no han pres les mesures que calien per fer front a una crisi cantada.<\/p>\n

El resultat \u00e9s que ara mateix, i a tall d’exemple, tenim conflictes alimentaris a Palestina (totalment dependent), Turquia (augment de costos exorbitants), Marroc (revoltes per manca de cereals, en especial blat), Shanghai (oficialment per COVID, per\u00f2 tamb\u00e9 per manca de subministraments), Sri Lanka (no paga el deute per estalviar d\u00f2lars i poder comprar aliments), Kazakhstan (malgrat ser un pa\u00eds exportador), Argentina (amb sequera i manca de prove\u00efment d’energies f\u00f2ssils), Per\u00fa (fan falta fertilitzants), Brasil (no disposa de blat), o Col\u00f2mbia (un dels nous punts cr\u00edtics assenyalats per Nacions Unides per manca d’aliments\/fam), i a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, segona economia d’\u00c0frica, un pa\u00eds del qual ens emportem les seves riqueses com aut\u00e8ntics saquejadors (colt\u00e0, terres rares, diamants, cobalt, coure, or, aigua) i els hi deixem la mis\u00e8ria i la mort, est\u00e0 patint ara mateix la pitjor crisi de fam del m\u00f3n.<\/p>\n

Oxfam informava aquest mes d’abril que 260 milions de persones addicionals podrien caure en la pobresa extrema per la COVID-19, l’augment de les desigualtats a tot el planeta, i l’augment desorbitat del preu dels aliments. En l’informe ‘Despr\u00e9s de la crisi, la cat\u00e0strofe<\/a>‘ diu OXFAM que 860 milions de persones podrien viure en la pobresa extrema (menys d’1,0 d\u00f2lars\/dia) a finals de 2022. De fet, una crisi de fam massiva amena\u00e7a milions de persones a l’\u00c0frica Oriental, el Sahel, el Iemen i S\u00edria. Per\u00f2 no tan sols, perqu\u00e8 l’augment de preus est\u00e0 exacerbant tamb\u00e9 les desigualtats al Nord global. I Espanya no se n’escapa: la inflaci\u00f3 del 9,8% el proppassat mes de mar\u00e7 suposa una p\u00e8rdua de poder adquisitiu de 16.700 milions d’euros que afectar\u00e0 sobretot a les llars amb les rendes m\u00e9s baixes.<\/p>\n

Di\u00e8sel<\/h3>\n

Si a tot plegat li afegim la crisi del di\u00e8sel, que va pujant de preu a tot arreu i \u00e9s imprescindible per a la mecanitzaci\u00f3 agr\u00edcola i el transport, es va concretant un mapa que tan sols podem qualificar de desolador: a Europa, es preveu una reducci\u00f3 no menor al 15%, que condueix a un escenari de racionament imminent (no nom\u00e9s del di\u00e8sel sin\u00f3 tamb\u00e9 del gas i del petroli).<\/p>\n

A Austr\u00e0lia, tamb\u00e9 es plantegen el racionament. A Sud-\u00e0frica, ja han limitat la seva venda. A Sri Lanka no en tenen, tampoc al Pakistan, ni a Nig\u00e8ria, que prefereix exportar el seu petroli que no pas refinar-lo. I a l’Argentina (que ha restringit les exportacions de carn de bov\u00ed), en plena campanya de recollida de la soia, el seu petroli procedent del fracking, explica Antonio Turiel, no \u00e9s capa\u00e7 de produir di\u00e8sel i han d’anar a comprar-lo molt car als mercats internacionals, posant en perill la collita. I \u00e9s que cal petroli de qualitat per produir di\u00e8sel. Per fer-nos una idea, els Estats Units estaven important di\u00e8sel de R\u00fassia el proppassat mes de mar\u00e7, mentre Ar\u00e0bia Saudita, pa\u00eds productor de petroli, en comprava per acaparar-lo. Ens acostem a una crisi mundial del di\u00e8sel.<\/p>\n

Tot i aquests problemes indiscutibles, la ind\u00fastria dels biocombustibles, barruda, pressiona perqu\u00e8 m\u00e9s blat i m\u00e9s pan\u00eds substitueixin la manca de petroli. Un cop m\u00e9s, primer, el negoci, i despr\u00e9s la vida, amb qui la gran ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria est\u00e0 en guerra.<\/p>\n

Espanya \/ Catalunya<\/h3>\n

Ara que les vacances de Setmana Santa s’han exhaurit i es torna a la mal dita ‘normalitat’, si no s’atura la guerra de forma immediata (tampoc seria suficient a curt termini), s’accentuaran els s\u00edmptomes de la crisi que estem vivint i que es fa dif\u00edcil de comparar amb cap altra de les m\u00e9s recents. Tal vegada la m\u00e9s semblant sigui la de la postguerra, que no recordo m\u00e9s enll\u00e0 del que a casa em van explicar. S’aplegaran les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi econ\u00f2mica mundial i del canvi clim\u00e0tic, aguditzades per la guerra. Faltaran subministraments, alguns desapareixeran de les lleixes dels mercats, d’altres n’hi haur\u00e0 molt menys, com \u00e9s el cas de l’oli (el d’oliva no pot suplir tot el gira-sol que mancar\u00e0). Faltaran cereals perqu\u00e8 el 40% v\u00e9nen d’Ucra\u00efna. I Argentina, amb problemes de di\u00e8sel no podr\u00e0 vendre a Espanya els cereals que necessita.<\/p>\n

Viurem un racionament determinat pels mercats (vendes limitades), que tant de bo fos organitzat per l’estat que, al cap o a la fi, si manquen aliments b\u00e0sics, haur\u00e0 de fer-ho a trav\u00e9s de bons que assegurin a les llars l’acc\u00e9s a aquests aliments. Faltaran derivats del porc, podrien mancar ous, animals de cicle curt (pollastres i conills) i bov\u00ed, en el cas que no es pugui programar on dur-los a pasturar (el m\u00e9s probable). Faltar\u00e0 gra i caldr\u00e0 decidir si es dedica als humans o als animals.<\/p>\n

En aquest sentit, deia Gustavo Duch, expert en sobirania aliment\u00e0ria, a la Pilar Sampietro a Vida Verda<\/em>: \u00abEspanya no t\u00e9 cap problema per produir gira-sol, blat o pan\u00eds per al consum hum\u00e0. Si en falta \u00e9s perqu\u00e8 es dedica una bona part a l’engreix dels animals monog\u00e0strics, porcs i gallines. Igual passa a Catalunya, que necessita importar per satisfer la demanda d’humans i animals. Tenir una ind\u00fastria tan gran d’animals no nom\u00e9s est\u00e0 generant un desequilibri en aquest model d’importacions\/exportacions, sin\u00f3 que tamb\u00e9 configura el sistema agrari catal\u00e0. Si fem una mirada a aquest model, observarem que tot est\u00e0 pensat per abastir els porcs (la majoria de les terres dedicades al conreu de cereals) i no pas a les persones. Contr\u00e0riament, moltes d’aquestes terres les haur\u00edem de tenir dedicades al conreu de llegums per a l’alimentaci\u00f3 dels humans. Com no tenim terres disponibles, ara els llegums, els p\u00e8sols, els cigrons, les mongetes… els estem important. I tampoc produ\u00efm prou verdures, per manca de s\u00f2ls dedicats als porcs per exportar\u00bb.<\/p>\n

Si finalment el gra es dedica a les persones, com seria l\u00f2gic pensar, caldr\u00e0 sacrificar animals de la cabana. Fet agreujat perqu\u00e8 la crisi del di\u00e8sel impedeix la producci\u00f3 de gra per alimentar animals a pa\u00efsos que habitualment el subministren a Espanya. \u00c9s el cas de l’Argentina que proveeix bona part de la soia necess\u00e0ria per als pinsos i perqu\u00e8 el 25% del biodi\u00e8sel que es consumeix prov\u00e9 tamb\u00e9 d’aquesta soia.<\/p>\n

Qu\u00e8 fer?<\/h3>\n

Proposa Gustavo Duch: \u00abs’ha d’ajudar a la pagesia, que roman lligada de peus i mans a l’agroind\u00fastria, que estan veient com les seves granges estan generant p\u00e8rdues, perqu\u00e8 es reconverteixin en petites granges, menys vulnerables. Poden ser finques on els porcs s’engreixin amb els aliments locals i s’estableixi un lligam directe amb l’agricultura local. Desenvolupar aquestes pol\u00edtiques permetria en bona part resoldre el problema dels purins i de passada, all\u00e0 on hi havia una sola granja, que n’hi hagi tres. Aquesta atomitzaci\u00f3 comportaria disposar de m\u00e9s terres i l’arribada de m\u00e9s pagesos, i ja sabem que repoblar el camp \u00e9s un bon cam\u00ed per fer front al problema\u00bb.<\/p>\n

Agroecologia i sobirania aliment\u00e0ria \u00e9s el que cal fer, ens deia Marta G Rivera el 10\/3\/22. Aix\u00f2 implica transformar els models de producci\u00f3 i consum d’aliments. I no es poden separar: producci\u00f3 i model s\u00f3n inseparables. En el model de producci\u00f3 calen canvis de funcionament, prescindir dels monocultius, diversificar, tornar a usar gra i llavors locals, augmentar la producci\u00f3 de lleguminoses que reduiran la depend\u00e8ncia dels fertilitzants, tornar a la ramaderia mixta, cicle d’agricultura i ramaderia al mateix territori, i no separar la ramaderia i l’agricultura, com ha fet l’agricultura industrial.<\/p>\n

Reconfigurar tota l’agricultura i la ramaderia catalana i espanyola. Es pot fer, \u00e9s viable. Per\u00f2 si no es redueix el consum de carn, no farem res. Com tampoc si no es redueix el desaprofitament del sistema alimentari. En cas contrari, continuarem depenent de les terres d’altres pa\u00efsos.<\/p>\n

La pregunta \u00e9s ineludible: podria la transformaci\u00f3 aliment\u00e0ria satisfer les necessitats com ho ha fet l’agroind\u00fastria? Es podria substituir l’actual sistema amb una organitzaci\u00f3 agroecol\u00f2gica?<\/p>\n

Respon Marta G. Rivera: Es podria si minva la demanda. \u00c9s impossible garantir el consum actual d’aliments, fonamentalment de carn, amb un sistema agroecol\u00f2gic. D’altres pa\u00efsos podrien produir carn per a nosaltres, per\u00f2 suposaria importar, \u00e9s a dir, cremar combustibles f\u00f2ssils, inacceptable si es vol combatre el canvi clim\u00e0tic. I no seria agroecologia que exigeix no dependre d’insums externs. L’agroecologia busca la m\u00e0xima efici\u00e8ncia energ\u00e8tica en el proc\u00e9s productiu i en un disseny que estigui d’acord amb els principis ecol\u00f2gics de la natura: retorn energ\u00e8tic, disseny i qualificaci\u00f3 del paisatge. A m\u00e9s, ha de fixar carboni al s\u00f2l, i l’agricultura amb canvis en el funcionament i en les dietes aliment\u00e0ries, podria capturar carboni.<\/p>\n

Per aconseguir-ho cal superar diferents barreres, la primera \u00e9s la mental. Cal un canvi de mentalitat.<\/p>\n

Ep\u00edleg<\/h3>\n

Escriu Pino Del\u00e0s a la revista Sobirania aliment\u00e0ria<\/em> el 25 de mar\u00e7 de 2022: \u201cLa gent que vivim del camp i del bestiar no tenim por del decreixement i, en canvi, s\u00ed que ens fa temor l’abandonament i el deteriorament dels ecosistemes que possibiliten la nostra activitat. Per contra, les grans empreses nom\u00e9s veuen sortida en la millora de la taxa de beneficis a c\u00f2pia d’incrementar les desigualtats i deixar d’assumir, si cal, els l\u00edmits biof\u00edsics del planeta.<\/p>\n

Defensar el treball agrari davant del capital \u00e9s crucial per imaginar i garantir una alimentaci\u00f3 segura i sana als nostres pobles i ciutats. Entre nosaltres no existeix la pagesia bona i la dolenta. Existim els qui treballem la terra i els qui la creuen dominar. Cal atendre la realitat social del camp, gestionar les contradiccions, construir alternatives versemblants i donar suport a les lluites camperoles inequ\u00edvocament. Els camperols hem comen\u00e7at un per\u00edode de mobilitzacions llarg i hi haur\u00e0 oportunitats per a la lluita compartida. Teixir una alian\u00e7a de l’ecologisme amb el moviment per la sobirania aliment\u00e0ria, amb els camperols, seria una llavor esperan\u00e7adora\u201d.<\/p>\n

L’energia, clau per mitigar o accelerar la crisi clim\u00e0tica<\/a><\/p><\/blockquote>\n